{"id":34562,"date":"2024-03-13T08:02:27","date_gmt":"2024-03-13T07:02:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34562"},"modified":"2024-03-13T08:02:47","modified_gmt":"2024-03-13T07:02:47","slug":"jordi-font-joan-reventos-i-la-unitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-joan-reventos-i-la-unitat\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Joan Revent\u00f3s i la unitat"},"content":{"rendered":"\n<p>Fa vint anys que ens va deixar <strong>Joan<\/strong> <strong>Revent\u00f3s<\/strong> (<strong>13<\/strong> gener del <strong>2004<\/strong>). I en fa setanta-cinc (<strong>1949<\/strong>) de la seva incorporaci\u00f3 al clandest\u00ed <strong>Moviment<\/strong> <strong>Socialista de Catalunya<\/strong> (<strong>MSC<\/strong>). Era actiu en la resist\u00e8ncia nacional i democr\u00e0tica des del <strong>1944<\/strong> (als <strong>17<\/strong> anys): moviment universitari, grups d\u2019acci\u00f3 catalanista, etc. De seguida es va identificar amb l\u2019<strong>MSC.<\/strong> Hi va descobrir els principis que sentia seus: un comprom\u00eds amb la classe treballadora que era ali\u00e8 a les idees absolutes i als comportaments que se\u2019n desprenien i que era indestriable de l\u2019imperatiu democr\u00e0tic i de la causa de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019<strong>MSC<\/strong> era un \u201cmoviment\u201d pol\u00edtic creat pel <strong>POUM<\/strong> a l\u2019exili (Toulouse, <strong>1945<\/strong>), despr\u00e9s d\u2019haver fet la guerra contra Franco i d\u2019haver patit, a la rereguarda, la ferotge envestida estalinista, cosa que en va determinar l\u2019evoluci\u00f3 cap al socialisme democr\u00e0tic, amb la incorporaci\u00f3 tamb\u00e9 de bona part de la vella <strong>Uni\u00f3 Socialista de Catalunya<\/strong>. Segons el seu m\u00e0xim impulsor, <strong>Josep Rovira<\/strong>, successor de <strong>Joaquim Maur\u00edn<\/strong> i d\u2019<strong>Andreu Nin <\/strong>a la direcci\u00f3 del <strong>POUM<\/strong> i excap de la <strong>29<\/strong> divisi\u00f3 del front d\u2019Arag\u00f3 (la d\u2019<strong>Orwell<\/strong>), l\u2019<strong>MSC<\/strong> havia de ser un \u201cmoviment\u201d i no havia d\u2019esdevenir un \u201cpartit\u201d fins que no hi hagu\u00e9s condicions de llibertat que permetessin aplegar tot el ventall del socialisme democr\u00e0tic, en un debat obert i sense absoluts, lluny de les impostacions doctrin\u00e0ries dels partits \u2013i partidets\u2013 que pretenien encarnar l\u2019avantguarda del proletariat, dins de l\u2019olla de pressi\u00f3 de la clandestinitat. Mentre aix\u00f2 no arrib\u00e9s, millor restar com a \u201cmoviment\u201d, sense tantes \u00ednfules. Vint-i-nou anys despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3, es va desencadenar el proc\u00e9s cap a la construcci\u00f3 del \u201cpartit\u201d de tot el socialisme catal\u00e0, amb la creaci\u00f3 el <strong>1974<\/strong> de l\u2019autogestion\u00e0ria <strong>Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/strong> (<strong>CSC<\/strong>), l\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019aquesta el <strong>1976<\/strong> cap al <strong>PSC-Congr\u00e9s<\/strong>, la candidatura <strong>Socialistes de Catalunya<\/strong> (entre el <strong>PSC-Congr\u00e9s<\/strong> i l\u2019<strong>FSC del PSOE<\/strong>), guanyadora el <strong>1977<\/strong>, cosa que determinaria dues fites fundacionals: el <strong>retorn de la Generalitat exiliada<\/strong> (<strong>1977<\/strong>) i el definitiu <strong>Congr\u00e9s de la Unitat<\/strong> (<strong>1978<\/strong>), al qual s\u2019incorporaria tamb\u00e9 el <strong>PSC-Reagrupament<\/strong> i del qual sorgiria l\u2019actual <strong>Partit dels Socialistes de Catalunya<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019altre dia, <strong>Jaume Bellmunt<\/strong> em recordava que el <strong>2027<\/strong> ser\u00e0 el centenari del naixement de <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong>. Ser\u00e0 un moment obligat per recapitular sobre aquesta figura central de la pol\u00edtica catalana de la segona meitat del segle XX. Una figura que sempre va entendre la pol\u00edtica com un imperatiu \u00e8tic envers la comunitat i que no va tenir mai la benzina de l\u2019ambici\u00f3 personal, tan odiosa i alhora tan necess\u00e0ria de vegades davant de la duresa de l\u2019exposici\u00f3 p\u00fablica i d\u2019algunes circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques. Aix\u00f2 s\u00ed, va ser un home immutable en els seus principis, una roca segura on amarrar en el temporal. El seu nord va ser sempre la unitat: la unitat democr\u00e0tica i nacional de Catalunya contra el franquisme, la unitat del socialisme catal\u00e0 i, sobretot, la unitat civil del poble de Catalunya, la que fa la naci\u00f3 i que nom\u00e9s s\u2019assoleix a partir d\u2019una concepci\u00f3 de pa\u00eds oberta i inclusiva, articuladora d\u2019un \u201cnosaltres\u201d on ning\u00fa no hagi de sacrificar la seva identitat d\u2019origen i que apunti a un ideal compartit, integrador, igualitari. Per sort, <strong>Joan Revent\u00f3s <\/strong>no ha hagut de viure la darrera d\u00e8cada, amb tantes energies frustrades i amb un risc tan elevat de fractura de la unitat civil del nostre poble. Les seves passes i el seu record poden ser un referent \u00fatil per a una nova represa de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>El desesperaven les desunions entre dem\u00f2crates sota el franquisme, la desuni\u00f3 entre les esquerres per avan\u00e7ar, la desuni\u00f3 entre els socialistes. Creia en la cultura cr\u00edtica, en l\u2019ampli ventall d\u2019angles de visi\u00f3 que enriqueix, per\u00f2 patia quan es generava desuni\u00f3. Arribat el moment inevitable, sabia on era, es cal\u00e7ava i hi posava tot el coratge. Per\u00f2 patia, patia molt. De la mateixa manera que era feli\u00e7 en els retrobaments, dels quals era palad\u00ed abrandat o, quan calia, humil pare peda\u00e7. No parava d\u2019apeda\u00e7ar estrips, tant en el terreny pol\u00edtic com en el personal.<\/p>\n\n\n\n<p>Abordava la competici\u00f3 si era inexcusable, per\u00f2 no hi tendia de natural. La cooperaci\u00f3, en canvi, ocupava un primer lloc en la seva prelaci\u00f3 de valors. I, amb la cooperaci\u00f3, l\u2019amistat pol\u00edtica i la \u201cfelicitat p\u00fablica\u201d (<strong>Arendt<\/strong>) o el gaudi en la interacci\u00f3 dels individus a la recerca del b\u00e9 com\u00fa. Endevinava en la cooperaci\u00f3 el fonament per desenvolupar la capacitat de b\u00e9 dels humans. Era el seu element: s\u2019hi trobava com peix a l\u2019aigua. Hi havia una interessant sintonia entre la seva caracterologia i el seu raciocini: tots dos apuntaven a la cooperaci\u00f3. Era un socialista de pedra picada, tant per convicci\u00f3 com per instint.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/opinio\/article\/8-articles\/2395809-joan-reventos-i-la-unitat.html\">El Punt Avui<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa vint anys que ens va deixar Joan Revent\u00f3s (13 gener del 2004). I en fa setanta-cinc (1949) de la seva incorporaci\u00f3 al clandest\u00ed Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Era actiu en la resist\u00e8ncia nacional i democr\u00e0tica des del 1944 (als 17 anys): moviment universitari, grups d\u2019acci\u00f3 catalanista, etc. De seguida es va identificar amb &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34565,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-34562","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34562"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34562\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34566,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34562\/revisions\/34566"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34565"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}