{"id":3451,"date":"2011-02-11T11:44:25","date_gmt":"2011-02-11T09:44:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3451"},"modified":"2011-02-11T11:44:25","modified_gmt":"2011-02-11T09:44:25","slug":"jordi-ortega-lherencia-de-la-cimera-del-clima-a-cancun","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-lherencia-de-la-cimera-del-clima-a-cancun\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: L’her\u00e8ncia de la cimera del clima a Canc\u00fan"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Despr\u00e9s del frac\u00e0s de Copenhaguen, va aconseguir Canc\u00fan unir els trossos trencats? La cimera del clima de Canc\u00fan va ser cinema d’autor, mentre que Copenhaguen va ser una superproducci\u00f3. \u00bfRecorden als 140 caps d’estat sobreactuant?. Copenhaguen va acabar convertida en un thriller amarg, d’intrigues, de cops baixos, enmig de malapteses i falta d’habilitat per part de la presid\u00e8ncia danesa. Canc\u00fan va ser una ostentaci\u00f3 de compet\u00e8ncia. El president Felipe Calder\u00f3n i la ministra Patricia Espinosa van ser capa\u00e7os de crear aquelles atmosferes constructives.<\/p>\n

Portem m\u00e9s de tres anys per arribar a un acord sobre el canvi clim\u00e0tic. A Bali, el 2007, es va fixar la ruta per buscar un substitut als actuals compromisos. De quin acord parlem? A Copenhaguen es va parlar d’aconseguir un acord ambici\u00f3s, vinculant. Per\u00f2 hi ha certa confusi\u00f3 conceptual. Amb el nou acord sobre el clima, no estem esperant un nou testament, enfront de l’antic representat pel protocol de Kyoto, ni tan sols s’espera una segona part. Es tracta d’una mica m\u00e9s simple. Es tracta, com passa en altres convenis, d’incloure nous compromisos a m\u00e9s llarg termini, de renovar els existents. N’hi ha prou amb una reedici\u00f3 del protocol de Kyoto, aix\u00f2 si, revisada, actualitzada. Ni tan sols s’ha de sotmetre a la seva ratificaci\u00f3. Ja est\u00e0 ratificat.<\/p>\n

A Bali es van definir aquestes tasques. Es tracta d’assumir nous compromisos a llarg termini per a les nacions industrialitzades i incloure accions -no s\u00f3n compromisos formals vinculants- en el cas dels pa\u00efsos en desenvolupament. Les cimeres s’assemblen m\u00e9s a aquelles etapes que formen part d’un tour. No hav\u00edem esperar un acord final, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una rehabilitaci\u00f3 integral, que permeti assumir noves metes d’escala molt m\u00e9s ambicioses. La complicaci\u00f3 es produeix per la necessitat d’incorporar noves estructures financeres, fons d’adaptaci\u00f3, q\u00fcestions forestals, transfer\u00e8ncia tecnol\u00f2gica i altres. Per afrontar aquests nous compromisos a llarg termini, el mateix protocol de Kyoto assenyala que, esgotades les opcions de consens (que no d\u2019unanimitat), es pot acudir a tres quarts per tenir una majoria.<\/p>\n

Front Copenhaguen, les expectatives de Canc\u00fan eren escasses. Els delegats el dia previ al seu final es preguntaven, \u00e9s possible un frac\u00e0s m\u00e9s gran que Copenhaguen? \u00c9s possible alguna cosa pitjor? No nom\u00e9s estava en risc el canvi clim\u00e0tic i un increment de temperatures de 3, 4 o fins a 6 graus per al final de segle. La convenci\u00f3 va estar a la vora del col\u00b7lapse. I les Nacions Unides, a un pas de convertir-se en una instituci\u00f3 zombi. Tres anys de fatigues, desavinences, desgast, desconfiances, que M\u00e8xic va aconseguir contrarestar, ja sense molts focus.<\/p>\n

M\u00e8xic va oferir a les delegacions elegants cristalls que poden canviar de to, per\u00f2 la subst\u00e0ncia \u00e9s la mateixa. Les difer\u00e8ncies entre pa\u00efsos segueixen sent les mateixes. Cada pa\u00eds aspira a millorar la seva competitivitat i a adoptar mesures contra el canvi clim\u00e0tic no coincidents entre si, encara que un canvi de to va contribuir a apropar postures. Per\u00f2 van arribar les complicacions.<\/p>\n

Jap\u00f3 va rebutjar seguir sota el protocol de Kyoto. R\u00fassia i Canad\u00e0 no estaven disposats a acceptar un segon per\u00edode de compromisos. \u00bfTorn\u00e0vem a Copenhaguen? All\u00e0 ni es va plantejar un funeral del Protocol de Kyoto. Nom\u00e9s Nicolas Sarkozy va recordar que Kyoto no caduca, per qu\u00e8 no una pr\u00f2rroga? A Canc\u00fan, Europa va sortir al pas havent de desmentir que volgu\u00e9s acabar amb Kyoto.<\/p>\n

A Copenhaguen, es perseguia l’anunci d’un gran acord del clima. Es volia que aquest fos ambici\u00f3s, suficient, vinculant, per\u00f2 es proposava redactar un nou acord. Es volia que tothom fes la seva contribuci\u00f3. S\u2019assenyalava amb el dit a la Xina. Per\u00f2 tot i ser igualitari, seria un acord just?<\/p>\n

Permetin posar un exemple. Davant d’un problema d’obesitat planet\u00e0ria, ning\u00fa reclamaria que els anor\u00e8xics tamb\u00e9 suggereixin una dieta. Un principi d’\u00e8tica aristot\u00e8lica \u00e9s no tractar igual a qui \u00e9s diferent. El principi de responsabilitat comuna per\u00f2 diferenciada es basa en una just\u00edcia distributiva. No estan clar que no hi hagi responsabilitats hist\u00f2riques.<\/p>\n

A Copenhaguen van descarrilar les negociacions, i d’elles van ser excloses les Nacions Unides, ja que es va crear un club de pa\u00efsos associats promotors de l’acord. L’acord a porta tancada entre la Xina i els Estats Units, era el nou lideratge que necessita el m\u00f3n? A Canc\u00fan, en canvi, hem tornat a les negociacions multilaterals.<\/p>\n

Despr\u00e9s de Canc\u00fan podem contemplar Copenhaguen com la suma de dues debilitats i m\u00faltiples impot\u00e8ncies i mis\u00e8ries. Aquella uni\u00f3 de dues debilitats: Obama que no podia, la Xina que no volia. I Europa? Barroso ni vol, ni pot, simplement calla. La gran coalici\u00f3 dels hip\u00f2crites. Si no \u00e9s capa\u00e7 de defensar-se d’atacs especulatius, qu\u00e8 es pot esperar que faci davant l’atac del canvi clim\u00e0tic?<\/p>\n

Canc\u00fan mostra l’ascens de la Xina i dels pa\u00efsos emergents a pot\u00e8ncies mundials. Qu\u00e8 fa Europa en el m\u00f3n del segle XXI?. I no em refereixo nom\u00e9s en mat\u00e8ria clim\u00e0tica, quina \u00e9s la seva posici\u00f3 en el m\u00f3n. C\u00ednicament triar perfectes desconeguts que no fessin ombra a les decisions de Londres, Par\u00eds, o Berl\u00edn. Que ning\u00fa pensi que la Xina va a substituir el paper dels Estats Units. Xina est\u00e0 pensant en les oportunitats que li brinda el segle XXI, de liderar les tecnologies verdes, mentre Estats Units viu de ser la pot\u00e8ncia que va ser en el segle XX. I Europa, massa dividida i feble, dubta entre ser un soci clau en la lluita contra el clima i la modernitzaci\u00f3 ecol\u00f2gica de l’economia, o jugar al gat i al ratol\u00ed amb R\u00fassia.<\/p>\n

Seria un error pensar que el canvi clim\u00e0tic no est\u00e0 perdent for\u00e7a en les agendes pol\u00edtiques i de governs. Aquests actuen a la defensiva, en les velles trinxeres de la pol\u00edtica nacional. No es podr\u00e0 abordar les amena\u00e7es energ\u00e8tiques, clim\u00e0tiques i financeres si no som capa\u00e7os de governar m\u00e9s enll\u00e0 dels estats nacionals.<\/p>\n

Europa t\u00e9 la capacitat, si \u00e9s capa\u00e7 de jugar b\u00e9 les seves cartes, d’esdevenir el centre de les tecnologies baixes en carboni. Per\u00f2 est\u00e0 feble i dividida. Sent encara un gegant econ\u00f2mic, el primer mercat d’energia del m\u00f3n, amb mercats fragmentats, actua com un nan pol\u00edtic. Xina i els Estats Units es disputen ser la locomotora. Europa sembla dubtar d\u2019abandonar el tren. Amb quina cara exigim a la Xina ambici\u00f3 mentre declarem que les sostenibles energies renovables s\u00f3n insostenibles?<\/p>\n

Xina d\u00f3na suport sincerament a la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. En la seva pol\u00edtica interior, \u00e9s la manera d’evitar la fractura interna, necessita recursos i creixement econ\u00f2mic, i \u00e9s condici\u00f3 per a aix\u00f2 d’una forta innovaci\u00f3 ecol\u00f2gica i revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica. En el pla exterior, la manera d’accedir a nous mercat, la seva conversi\u00f3 en el gegant econ\u00f2mic del segle XXI passa per dominar les tecnologies baixes en carboni.<\/p>\n

\u00bfNo han quedat obsolets els objectius sobre reducci\u00f3 de gasos marcats per la Uni\u00f3 Europea pel 2020?. Els costos d’assumir els objectius sobre reducci\u00f3 de gasos per a 2020 estaven calculats sobre projeccions molt conservadores. La Comissi\u00f3 Europea no descarta un cost anual per a Europa, si no aborda una acci\u00f3 m\u00e9s ambiciosa, d’entre 300.000-400.000 milions d’euros per aquesta data. Per\u00f2 els rescats bancaris o els increments del cost del petroli superen aquesta xifra. Fins a quin punt Europa no \u00e9s conscient que est\u00e0 jugant amb la ruleta de la hist\u00f2ria? Mentrestant, la incapacitat d’incrementar la producci\u00f3 de l’OPEP seria l’escac a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

Permetin mostrar la manera com es negocia. A Copenhaguen Hilary Clinton va anunciar un fons de 100.000 milions de d\u00f2lars, aix\u00f2 si, fons bilaterals, multilaterals, p\u00fablics, privats, qu\u00e8 posava Estats Units? Lula, va captar el joc d’artificis, i proclam\u00e0 que Brasil seria un pa\u00eds donant. Les Maldives, que va sentir sonar diners, i abans que un altre pa\u00eds descobr\u00eds els avantatges, es va comprometre a reduir les seves emissions un 100% … i pregunt\u00e0, qui m’ho finan\u00e7a? El gran reg \u00e9s la poca transpar\u00e8ncia del finan\u00e7ament de l’ajuda d’adaptaci\u00f3 o la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic als pa\u00efsos en desenvolupament: el risc \u00e9s que es destinin a aquest fi recursos ja emparaulats per l’ajuda al desenvolupament. Aix\u00ed, WikiLeaks va filtrar un cable datat el 11 de febrer. Pershing, negociador dels Estats Units, es va reunir a Brussel\u00b7les amb Connie Hedegaard, comiss\u00e0ria europea del Clima”Aix\u00f2 de l’ajuda financera”, va revelar The Guardian (el desembre del 2010), “\u00e9s la manera d’obtenir suport pol\u00edtic, per\u00f2 com tornem a reciclar les promeses?” A aix\u00f2, Connie li va comentar, “vosaltres aplicareu” comptabilitat creativa “?”<\/p>\n

Les negociacions s’assemblen m\u00e9s a aquella escena final de “Cremar despr\u00e9s de llegir” en qu\u00e8 el director de la CIA pregunta, “Qu\u00e8 hem apr\u00e8s?”, Que aquella imatge de reunions nocturnes en hotels on es decideixen els destins del planeta. WikiLeaks ofereix una imatge menys te\u00f2rica de la pol\u00edtica.<\/p>\n

A Canc\u00fan no es van acordar ni xifres, ni terminis, per\u00f2 si es va tornar als procediments habituals. M\u00e8xic va presentar una proposta assenyada amb sentit com\u00fa. I va arribar la nit en que decideix la sort de clima. Bol\u00edvia es va afanyar a prendre la paraula per rebutjar el text, i reclamar un tribunal internacional que jutgi els crims contra el clima, molt preocupats pels seus ve\u00efns illencs, encara que visquin 3.000 metres sobre el nivell del mar. Dif\u00edcil l’hi posaven a qui no estaven disposats a subscriure l’acord de Kyoto. S’imagina Estats Units o Canad\u00e0 rebutjant amb Bol\u00edvia el text?. Delegaci\u00f3 rere delegaci\u00f3, va acceptar la proposta. Patricia Espinosa, que presidia la confer\u00e8ncia, va donar per acceptat l’acord distingint consens d’unanimitat. Com segueix?<\/p>\n

Hi ha encara un dur treball per davant. No sols crear les institucions internacionals, fons, aquests no funcionaran si no es creen estructures institucionals regionals. El moll est\u00e0 entre els que volen crear una major vigil\u00e0ncia i els que proposen generar mecanismes d’actuaci\u00f3 de molta major escala, amb objectius temporals molt grans, un nou treball en com\u00fa que requereix d’una renovaci\u00f3 de les institucions, que comen\u00e7a per canviar la nostra forma de pensar.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s del frac\u00e0s de Copenhaguen, va aconseguir Canc\u00fan unir els trossos trencats? La cimera del clima de Canc\u00fan va ser cinema d’autor, mentre que Copenhaguen va ser una superproducci\u00f3. \u00bfRecorden als 140 caps d’estat sobreactuant?. Copenhaguen va acabar convertida en un thriller amarg, d’intrigues, de cops baixos, enmig de malapteses i falta d’habilitat per part …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[97,191],"class_list":["post-3451","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-canvi-climatic","tag-mon"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3451","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3451"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3451\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3453,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3451\/revisions\/3453"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3451"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3451"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3451"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}