{"id":34444,"date":"2024-03-08T11:27:45","date_gmt":"2024-03-08T10:27:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34444"},"modified":"2024-03-08T14:00:48","modified_gmt":"2024-03-08T13:00:48","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-335-jaures-restaurat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-335-jaures-restaurat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/335 (Jaur\u00e8s, guerra a la guerra)"},"content":{"rendered":"\n

Jaur\u00e8s, guerra a la guerra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

8 de mar\u00e7 de 2024<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Recentment s\u2019han restaurat dues grans teles murals del pintor Henri Martin<\/strong>, al Capitoli de Tolosa. Amb els anys, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la seva creaci\u00f3 entre 1903<\/strong> i 1906<\/strong>, les pintures s’havien embrutat molt i a penes es veien. \u00abHi havia un segle de nicotina, de fum de pipa, de cigars, de cigarrets, de contaminaci\u00f3. Hem tingut de netejar cada pinzellada, meticulosament<\/em>\u00bb, van comentar els restauradors. El resultat \u00e9s llumin\u00f3s. En una de les teles (Les Bords de la Garonne<\/em>, o Les promeneurs<\/em> o Les r\u00eaveurs<\/em>), hi apareix la figura inconfusible de Jean Jaur\u00e8s<\/strong>.
<\/p>\n\n\n\n

Henri Martin<\/strong> era un gran amic del l\u00edder socialista. Passava dies d\u2019estiu a casa seva. Contava que un dia, esmorzant al jard\u00ed, va veure passar Jaur\u00e8s<\/strong>, passejant, abstret. \u00abMonsieur est dans ses pens\u00e9es\u2026<\/em>\u00bb, es digu\u00e9 el pintor, que agaf\u00e0 llapis i paper i feu un esb\u00f2s del socialista en la posa que es pot veure a la tela del Capitoli de Tolosa.
<\/p>\n\n\n\n

Jaur\u00e8s<\/strong> no era un \u00abr\u00eaveur<\/em>\u00bb, un somiador. Clemenceau<\/strong> deia que \u00abes reconeix un discurs de <\/em>Jaur\u00e8s<\/em><\/strong> perqu\u00e8 tots els verbs estan en futur<\/em>\u00bb. No era just, perqu\u00e8 Jaur\u00e8s<\/strong> era un coneixedor minuci\u00f3s i solvent del passat i de les realitats del seu temps. De fet, aquella broma s\u2019ha convertit, m\u00e9s de cent anys despr\u00e9s, en un vaticini. La restauraci\u00f3 de les teles de Tolosa sembla un s\u00edmbol o senyal del renovat inter\u00e8s per les idees i l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica del gran socialista franc\u00e8s. (L\u2019editorial Fayard<\/strong> va publicar l\u2019any passat el darrer dels 17<\/strong> volums de les obres completes de Jaur\u00e8s<\/strong>, que es titula \u00abGuerra a la guerra!<\/strong><\/a><\/em>\u00bb i cobreix el per\u00edode de 1912<\/strong> fins al seu assassinat, el 31<\/strong> de juliol de 1914<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

La manera de fer pol\u00edtica de Jaur\u00e8s<\/strong>, la seva acci\u00f3 coratjosa i perseverant per la pau, la igualtat i la llibertat (sense receptes ni dogmes, fonamentada en principis i an\u00e0lisis concretes), torna a ser un factor d\u2019est\u00edmul per a una necess\u00e0ria restauraci\u00f3 de la pol\u00edtica. <\/p>\n\n\n\n

Jaur\u00e8s<\/strong> va ser mort a trets per un nacionalista d\u2019extrema dreta, quatre dies abans de l\u2019entrada de Fran\u00e7a a la Gran Guerra. Eren aquells uns dies sinistres, malgrat les manifestacions exaltades i la trompeteria medi\u00e0tica nacionalista. Jaur\u00e8s<\/strong> havia dit als estudiants d\u2019Albi (alguns dels quals moririen anys despr\u00e9s al front) que \u00ab el coratge \u00e9s dir la veritat sense sotmetre’s a la llei de la mentida triomfal<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

Ara que torna a enfosquir-se el panorama (rearmament a gran velocitat del m\u00f3n, multiplicaci\u00f3 dels conflictes, guerra a les portes d\u2019Europa), la figura de Jaur\u00e8s<\/strong> repr\u00e8n una gran actualitat. Es recorden les seves idees i la seva acci\u00f3 pol\u00edtica, amb els treballadors i contra els fanatismes nacionalistes i els interessos econ\u00f2mics que van portar a la immensa cat\u00e0strofe de la Gran Guerra de 1914<\/strong>–1918<\/strong> (entre 15<\/strong> i 22<\/strong> milions de morts). \u00c9s una traject\u00f2ria que convida a prosseguir el seu combat inacabat.
<\/p>\n\n\n\n

P. S.- Raoul Villain<\/a><\/strong>, l\u2019assass\u00ed de Jaur\u00e8s<\/strong> va ser absolt el 29<\/strong> de mar\u00e7 de 1919<\/strong>, amb l\u2019argument que \u00absi Jaur\u00e8s, l’adversari de la guerra, s\u2019hagu\u00e9s imposat, Fran\u00e7a no hauria pogut guanyar la guerra<\/em>\u00bb. El tribunal va condemnar a la v\u00eddua de Jaur\u00e8s<\/strong> a pagar les costes del judici. Un cas de lawfare<\/em>. A Villain<\/strong> el van matar els anarquistes a Eivissa, el 1936<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

P.S. 2 – <\/strong>En el seu \u00faltim article a L\u2019Humanit\u00e9<\/strong><\/em>, quan ja l\u2019imperi austro-hongar\u00e8s havia bombardejat Belgrad, Jaur\u00e8s<\/strong> alert\u00e0 contra el risc de desmoralitzaci\u00f3: \u00abEl m\u00e9s gran perill de l\u2019hora actual no es troba, si puc dir-ho aix\u00ed, en els esdeveniments mateixos<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Henri Martin<\/strong> : Les Bords de la Garonne<\/em>, o Les promeneurs<\/em> o Les reveurs<\/em>. D\u2019esquerra a dreta: Gilbert<\/strong>  i Ren\u00e9<\/strong> Martin (fills del pintor); Bellery-Desfontaine<\/strong>, (decorador i pintor tolosenc);   Jean-Paul Laurens<\/strong> (mestre de Martin<\/strong>); William Vi\u00e9not<\/strong>, Henri<\/strong> Marre<\/strong> (pintors) ; Marie Martin<\/strong>, (dona de l\u2019artista);  Ren\u00e9 Martin<\/strong> (de nou); un no identificat; Emilio Boggio<\/strong> (pintor vene\u00e7ol\u00e0); i Jean Jaur\u00e8s<\/strong>.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Les Bords de la Garonne <\/em>(detall)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Henri Martin<\/strong>: Retrat de <\/em>Jean Jaur\u00e8s<\/em><\/strong>, 1905<\/strong> (Museu d\u2019Albi<\/strong>)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s pintures d\u2019Henri Martin<\/strong>, en un dels meus webs predilectes<\/a>. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaur\u00e8s, guerra a la guerra 8 de mar\u00e7 de 2024 Recentment s\u2019han restaurat dues grans teles murals del pintor Henri Martin, al Capitoli de Tolosa. Amb els anys, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la seva creaci\u00f3 entre 1903 i 1906, les pintures s’havien embrutat molt i a penes es veien. \u00abHi havia un segle de nicotina, de fum …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34471,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-34444","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34444","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34444"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34444\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34489,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34444\/revisions\/34489"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34471"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34444"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34444"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}