{"id":34436,"date":"2024-03-06T18:04:33","date_gmt":"2024-03-06T17:04:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34436"},"modified":"2024-03-06T19:59:55","modified_gmt":"2024-03-06T18:59:55","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-334-eleccions-europees-fer-mes-conjuntament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-334-eleccions-europees-fer-mes-conjuntament\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/334 (Eleccions europees: fer m\u00e9s,  conjuntament )"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Eleccions europees: fer m\u00e9s, conjuntament <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>6 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019apropen les eleccions europees: seran el<strong> 9<\/strong> de juny. M\u00e9s de <strong>400<\/strong> milions d\u2019electors i electores dels <strong>27<\/strong> Estats membres elegiran els propers <strong>720 <\/strong>diputats i diputades al Parlament Europeu (<strong>15<\/strong> m\u00e9s que en les eleccions anteriors).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Ara que s\u2019est\u00e0 acabant la legislatura <strong>2019-2024<\/strong>,  ja es pot fer un balan\u00e7 d\u2019aquests darrers cinc anys. <strong>Sylvie Matelli<\/strong>, que dirigeix l&#8217;<strong>Institut Jacques Delors<\/strong>, acaba d\u2019escriure que els resultats han sigut \u00ab<em><a href=\"https:\/\/institutdelors.eu\/publications\/climat-defense-souverainete-competitivite-pouvoir-dachat-les-europeens-au-milieu-du-gue\/\">com a m\u00ednim, tan inesperats com impressionants<\/a><\/em>\u00bb. <br><\/p>\n\n\n\n<p> Inesperats, per descomptat, ho han estat. Tamb\u00e9, sense triomfalisme, es pot coincidir  que, en un per\u00edode ple de greus la resposta de la Uni\u00f3 Europea ha estat globalment  positiva. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019any <strong>2017<\/strong>, quan es preparava una cimera europea a Roma per a commemorar el <strong>60\u00e8<\/strong> aniversari de la Uni\u00f3 Europea, l\u2019aleshores president de la Comissi\u00f3 Europea, <strong>Jean-Claude Juncker<\/strong>, va presentar un document que ara resulta \u00fatil de rellegir. Es titulava <em>&#8220;<a href=\"https:\/\/ec.europa.eu\/commission\/presscorner\/detail\/es\/IP_17_385\"><em>Reflexions i escenaris per a la UE27 per al 2025<\/em><\/a>&#8220;, <\/em>i descrivia&nbsp; cinc possibles&nbsp; escenaris de futur: 1) \u00ab<em>Seguir igual<\/em>\u00bb, 2) \u00ab<em>Nom\u00e9s el mercat \u00fanic\u00bb<\/em>, 3) \u00ab<em>Que els que volen fer m\u00e9s, facin m\u00e9s<\/em>\u00bb, 4) \u00ab<em>Fer menys per\u00f2 de manera m\u00e9s eficient<\/em>\u00bb, 5) \u00ab<em>Fer m\u00e9s, conjuntament<\/em>\u00bb.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019enfocament de <strong>Juncker<\/strong>, summament cautel\u00f2s,&nbsp; prenia acta de la gran dificultat que tenien els estats per avan\u00e7ar en un nombre creixent de q\u00fcestions i potser la necessitat de fer una pausa. Doncs b\u00e9: de pausa no n\u2019hi ha hagut. Aquests darrers cinc anys s\u2019han apropat al cinqu\u00e8 dels escenaris (\u00ab<em>Fer m\u00e9s, conjuntament<\/em>\u00bb) que plantejava l\u2019informe de <strong>Juncker<\/strong>. (En&nbsp; part cal atribuir-ho al fet que s\u2019han produ\u00eft, com sol succeir,&nbsp; conting\u00e8ncies que els estudis de prospectiva pol\u00edtica no poden preveure). &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El gener de <strong>2020<\/strong>, tres anys despr\u00e9s d\u2019aquell informe <strong>Juncker, <\/strong>va comen\u00e7ar la pand\u00e8mia del Covid, que va impulsar (o obligar, segons com es miri) a les institucions europees a innovar r\u00e0pidament en la gesti\u00f3 europea de la pand\u00e8mia i en la resposta als problemes econ\u00f2mics resultants. Aix\u00f2 signific\u00e0 l\u2019aprovac\u00f3 d\u2019un paquet de recuperaci\u00f3, amb mesures de resili\u00e8ncia i transici\u00f3 ecol\u00f2gica i digital, per un import de <strong>2,3643<\/strong> bilions d\u2019euros, que, entre altres coses, implica el recurs a l\u2019endeutament com\u00fa.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Va venir despr\u00e9s, el febrer de <strong>2022<\/strong>, la invasi\u00f3 russa d\u2019Ucra\u00efna, que ha significat el retorn de la guerra d&#8217;alta intensitat a les portes mateixes de la Uni\u00f3 Europea. Tamb\u00e9 va impulsar (o obligar,&nbsp; segons com es miri) a les institucions europees a accelerar les negociacions de cara a noves ampliacions i a plantejar-se, cr\u00edticament i amb urg\u00e8ncia, el&nbsp; necessitari objectiu d\u2019unificar m\u00e9s la seva pol\u00edtica exterior i de seguretat comuna.<\/p>\n\n\n\n<p>Es pot discutir si el vas \u00e9s mig ple o mig buit. En tot cas, la Uni\u00f3 Europea es troba al mig del gual, i aquest \u00e9s el gran tema de les properes eleccions europees. Les dretes i les extremes dretes sobiranistes, aix\u00ed com determinades enquestes (hem vist recentment al nostre pa\u00eds que aquestes s\u2019usen a fons com a arma electoral) i un bon nombre de mitjans de comunicaci\u00f3, volen fer creure que les opinions europees es decanten majorit\u00e0riament&nbsp; i inel\u00b7luctablement cap a la dreta i cap al vell \u00ab<em>sobiranisme<\/em>\u00bb dels Estats naci\u00f3. Pot ser, en canvi, que succeeixi el contrari.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Pot ser que les majories europees optin per assegurar i accentuar<em> <\/em>la continu\u00eftat i l&#8217;execuci\u00f3 dels projectes europeus empresos (de transici\u00f3 ecol\u00f2gica i energ\u00e8tica, de sobirania i seguretat econ\u00f2mica, de pol\u00edtica exterior i de seguretat comuna, etc.). De fet, les enquestes m\u00e9s serioses mostren que una majoria dels europeus considera que&nbsp; la Uni\u00f3 Europea \u00e9s la escala m\u00e9s rellevant per aportar solucions concretes als reptes que es&nbsp; plantegen, i espera que la Uni\u00f3 Europea i els seus Estats membres prenguin les accions conjuntes que requereixen els b\u00e9ns p\u00fablics europeus.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El seu vot determinar\u00e0 quina Europa tindrem en el futur. O b\u00e9 amb un aven\u00e7 de les pol\u00edtiques m\u00e9s coordinades i eficaces, o b\u00e9 amb un retroc\u00e9s cap a la fragmentaci\u00f3 i les rivalitats nacionals. El canvi clim\u00e0tic, l\u2019augment de les desigualtats, els problemes de seguretat,&nbsp; les relacions d\u2019Europa amb un m\u00f3n perill\u00f3s, els reptes de competitivitat, ens exigeixen respostes que no&nbsp; podem assolir per separat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s pur sentit com\u00fa, per\u00f2 el risc&nbsp; de fer marxa enrere \u00e9s real. Si augmentessin els vots dels partits de la dreta radicalpopulista, i si els populars euroeus seguissin el model dels populars espanyols, ens trobar\u00edem no sols amb un Parlament Europeu decantat a la dreta sin\u00f3 amb una Europa decantada a la divisi\u00f3 i a la impot\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>_______________<\/p>\n\n\n\n<p>Dos estudis recents de l\u2019Institut <strong>Jacques Delors<\/strong>:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Isabelle Marchais<\/strong>: <a href=\"https:\/\/institutdelors.eu\/wp-content\/uploads\/2024\/02\/R128-Role_international_PE_A4_Marchais_FR.pdf\">Un Parlement europ\u00e9en soucieux de renforcer son r\u00f4le sur la sc\u00e8ne internationale<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Bruno Cautr\u00e8s<\/strong> i <strong>Thierry Chopin<\/strong>:&nbsp; <a href=\"https:\/\/institutdelors.eu\/publications\/elections-europeennes-repondre-aux-attentes-dune-opinion-publique-fragmentee-dans-un-nouvel-age-des-incertitudes\/\">\u00c9lections europ\u00e9ennes : r\u00e9pondre aux attentes d\u2019une opinion publique fragment\u00e9e dans un \u00ab nouvel \u00e2ge des incertitudes \u00bb<\/a>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Eleccions europees: fer m\u00e9s, conjuntament 6 de mar\u00e7 de 2023 S\u2019apropen les eleccions europees: seran el 9 de juny. M\u00e9s de 400 milions d\u2019electors i electores dels 27 Estats membres elegiran els propers 720 diputats i diputades al Parlament Europeu (15 m\u00e9s que en les eleccions anteriors).&nbsp; Ara que s\u2019est\u00e0 acabant la legislatura 2019-2024, ja &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34441,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,285,1],"tags":[],"class_list":["post-34436","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34436","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34436"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34436\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34443,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34436\/revisions\/34443"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34441"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}