{"id":34306,"date":"2024-03-01T08:53:07","date_gmt":"2024-03-01T07:53:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34306"},"modified":"2024-03-18T20:12:13","modified_gmt":"2024-03-18T19:12:13","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-330-gest-moral-i-compromis-politic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-330-gest-moral-i-compromis-politic\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/330 (Gest moral i comprom\u00eds pol\u00edtic)"},"content":{"rendered":"\n

Gest moral i comprom\u00eds pol\u00edtic<\/strong>
1 de mar\u00e7 de 2024<\/p>\n\n\n\n

Ahir vaig llegir a l\u2019Ara<\/em><\/strong><\/a> que \u00abPutin<\/strong> avisa l’OTAN del perill d’una guerra nuclear<\/em>\u00bb. La not\u00edcia em produ\u00ed un flashback immediat que em va dur a m\u00e9s de seixanta anys enrere. Vaig recordar un documental (March to Aldermaston<\/em>) que vaig veure als meus 18<\/strong> o 19<\/strong> anys, sobre les marxes contra l\u2019armament nuclear a la Gran Bretanya.<\/em> La veu en off<\/em> de Richard Burton<\/strong> i el perfil d\u2019\u00e0liga de Bertrand Russell<\/strong> m\u2019impressionaren i l\u2019espectacle d\u2019una joventut progressista, mobilitzada i multitudin\u00e0ria a Trafalgar Square em feia venir salivera. All\u00f2 era el que vol\u00edem veure contra la dictadura de Franco<\/strong> als carrers de Barcelona (i encara trigar\u00edem temps). <\/p>\n\n\n\n

En aquells anys, una fil\u00f2sofa brit\u00e0nica, Elizabeth Anscombe<\/strong><\/a>, va protestar vivament quan la Universitat d\u2019Oxford va decidir atorgar el doctorat honoris causa<\/em> al president americ\u00e0 Harry Truman<\/strong>. S\u2019hi opos\u00e0 en\u00e8rgicament per la responsabilitat que el president nord-americ\u00e0 havia assumit en el llan\u00e7ament de bombes at\u00f2miques sobre Nagasaki i Hiroshima. Ho argument\u00e0 amb un pamflet titulat Mr. Truman\u2019s Degree<\/strong><\/a> <\/em>(aqu\u00ed prec\u00e0riament tradu\u00eft al castell\u00e0<\/a>).
<\/p>\n\n\n\n

Amb aquell text, la fil\u00f2sofa  va tenir inter\u00e9s a precisar que no havia fet  \u00abun gest de protesta<\/em>\u00bb contra l\u2019armament at\u00f2mic. Creia que un gest aix\u00ed seria in\u00fatil, donat que no aturaria el desenvolupament de les armes nuclears en el futur ni tampoc esborraria l’\u00fas que se n\u2019havia fet per dues vegades en el passat (un \u00fas que qualificava sense ambages d\u2019\u00abassassinat<\/em>\u00bb).   Simplement, Anscomb<\/strong>e no volia \u00abcompartir la culpa d’una mala acci\u00f3 a trav\u00e9s de l’elogi i l’adulaci\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Ara, mentre segueix l\u2019horror a Gaza, el text d\u2019Anscombe<\/strong> \u00e9s recordat<\/a>. La rigorosa i peculiar argumentaci\u00f3\u00a0 de la fil\u00f2sofa, que era una destacada deixeble de Wittgenstein<\/strong>,\u00a0 va donar lloc en el seu temps a\u00a0 discussions entre fil\u00f2sofs, que\u00a0 ara s\u2019han repr\u00e8s, i que jo no seria capa\u00e7 de resumir, en la seva complexitat (ni, francament, de comprendre del tot).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

M\u2019interessa molt\u00edssim, per\u00f2, el fragment del text d\u2019Anscombe<\/strong> que diu el seg\u00fcent: \u00abLes protestes dels que no tenen poder s\u00f3n una p\u00e8rdua de temps<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Crec que \u00e9s una veritat que cal completar. Jo diria que les protestes dels que no tenen poder s\u00f3n una p\u00e8rdua de temps si no contenen la voluntat perseverant de canviar la correlaci\u00f3 de forces, les relacions de poder, per tal de superar, o de pal\u00b7liar, all\u00f2 que motiva la protesta. <\/p>\n\n\n\n

Indignar-se, protestar, i despr\u00e9s deixar-ho c\u00f3rrer, pot ser un gest moral sense altres efectes que els de tranquilitzar o exasperar la consci\u00e8ncia. Em sembla que hi ha aqu\u00ed la difer\u00e8ncia entre la claredat de l\u2019acte moral, que pot ser un gest admirable i sense conseq\u00fc\u00e8ncies, i el clarobscur de l\u2019acte pol\u00edtic que, pel fet de ser-ho, sempre ha de topar i perseverar contra  les contradiccions, resist\u00e8ncies  i viscositats de la realitat, si \u00e9s que vol obtenir resultats. <\/p>\n\n\n\n

P. S.- <\/strong>Al meu pare li feia gr\u00e0cia el joc de paraules de la dita llatina \u00abPersevera, per severa, per se vera\u00bb.  <\/em>Com traduir-la? \u00abPersevera, a trav\u00e9s de les dificultats, per les coses de veritat<\/em>\u00bb, m\u00e9s o menys\u2026 Podria ser la divisa d\u2019un  comprom\u00eds pol\u00edtic conseq\u00fcent.
<\/p>\n\n\n\n

\n