{"id":34235,"date":"2024-02-26T17:06:42","date_gmt":"2024-02-26T16:06:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34235"},"modified":"2024-05-11T09:24:38","modified_gmt":"2024-05-11T07:24:38","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-328-pensar-historicament-cartografia-del-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-328-pensar-historicament-cartografia-del-futur\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/328 (\u00abPensar hist\u00f2ricament\u00bb, cartografia del futur)"},"content":{"rendered":"\n

\u00abPensar hist\u00f2ricament\u00bb,<\/em> cartografia del futur<\/strong><\/p>\n\n\n\n

26 de febrer de 2024<\/p>\n\n\n\n

\u00abPer als periodistes no sempre resulta f\u00e0cil tenir consci\u00e8ncia del punt de la hist\u00f2ria en el qual ens estem movent. Perqu\u00e8 la majoria de vegades hem de treballar mentre encara plou i hi ha tempesta\u00bb. <\/em>Aix\u00f2, que Agust\u00ed Pons<\/strong> va escriure en el llibre Cartes a Clara, una periodista del segle XXI<\/a>,  \u00e9s v\u00e0lid  no sols per a la gent de la premsa, sin\u00f3 en general; sobretot pel que fa a la pol\u00edtica. <\/p>\n\n\n\n

En pol\u00edtica passa sovint que els arbres (per no parlar de la fullaraca) no ens deixen veure el bosc.  S \u2019imposen els fets del dia, que sovint dificulten o impedeixen una visi\u00f3 de major abast i m\u00e9s durada; una perspectiva diguem-ne \u00abhist\u00f2rica<\/em>\u00bb.  Ara b\u00e9: que fent pol\u00edtica estem \u00abfent hist\u00f2ria<\/em>\u00bb, ni que sigui en el sentit m\u00e9s literal, prosaic i modest de l\u2019expressi\u00f3 (lluny, per tant, del triomfalisme dels esl\u00f2gans futbol\u00edstics o  processistes), \u00e9s una pura evid\u00e8ncia.  Altra cosa \u00e9s saber quina hist\u00f2ria estem fent, quin sentit t\u00e9, cap a on apunta, com ser\u00e0 narrada. <\/p>\n\n\n\n

Aquests dies (amb el resultat de les eleccions gallegues,  a l\u2019espera del desenlla\u00e7 de la llei d\u2019amnistia i de les futures eleccions basques i europees) son propicis a ullar el panorama de conjunt, el paisatge general; a mirar de copsar la seva evoluci\u00f3 paulatina;  a veure si \u00e9s possible esbossar  alguna interpretaci\u00f3, per hipot\u00e8tica que sigui, en termes diguem-ne \u00abhist\u00f2ri<\/em>cs\u00bb  d\u2019all\u00f2 que est\u00e0 succeint al nostre pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n

Poso entre cometes la refer\u00e8ncia a la hist\u00f2ria per tal de remarcar el car\u00e0cter boir\u00f3s de tota  temptativa  de  percepci\u00f3 de les tend\u00e8ncies de conjunt, d\u2019interpretaci\u00f3 general del present, de pron\u00f2stic del futur.   Amb tot, no haur\u00edem de t\u00e9mer la pregunta de quin sentit hist\u00f2ric poden tenir els actuals conflictes pol\u00edtics d\u2019Espanya, en els que actuem i estem immersos; de cap a on poden encaminar-se i de com seran interpretats en el futur, quan els desenlla\u00e7os seran coneguts i els resultats avaluats. <\/p>\n\n\n\n

Ho hem de fer amb cautela,  per dos motius. Primer, perqu\u00e8 la pr\u00f2pia hist\u00f2ria ens ensenya fins a quin punt el seu curs dep\u00e8n de les conting\u00e8ncies. Extreure interpretacions generals \u00e9s molt dif\u00edcil, i fer prediccions  \u00e9s ingenu.
En segon lloc, perqu\u00e8 en pol\u00edtica la invocaci\u00f3 instrumental de la Hist\u00f2ria amb maj\u00fascula sol tenir conseq\u00fc\u00e8ncies terribles. \u00abLa Hist\u00f2ria\u00bb, <\/em>va escriure Paul Val\u00e9ry<\/strong><\/a>, \u00ab\u00e9s el producte m\u00e9s perill\u00f3s que la qu\u00edmica de l’intel\u00b7lecte ha elaborat mai. Coneixem les seves propietats. Fa somniar, emborratxa els pobles, genera falsos records, exagera les seves reaccions, mant\u00e9 obertes les velles ferides, els turmenta quan estan reposant, els condueix al deliri de les grandeses o al de la persecuci\u00f3; i fa que les nacions siguin amargues, superbes, insuportables i vanes<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 de tant en tant els hi convindria als actors pol\u00edtics, com aconsellava l\u2019historiador Pierre Vilar<\/strong>, \u00abpensar hist\u00f2ricament<\/em>\u00bb, sense pretensions ni segones intencions;  simplement mirant de \u00abreduir l\u2019abast de la incertesa<\/em>\u00bb. Deia Vilar<\/strong><\/a> que \u00abpensar pol\u00edticament b\u00e9 \u00e9s pensar hist\u00f2ricament b\u00e9. \u00c9s nom\u00e9s un exercici emp\u00edric, en moviment constant, de l\u2019exemple al raonament i del raonament a l\u2019exemple, que han practicat sempre (m\u00e9s malament que b\u00e9<\/em>)  pol\u00edtics i historiadors\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Marx<\/strong> deix\u00e0 escrit, al 18 de Brumari<\/em><\/strong><\/a>, que \u00abels humans fan la pr\u00f2pia hist\u00f2ria, per\u00f2 no la fan sota circumst\u00e0ncies triades lliurement sin\u00f3 sota unes d’existents pr\u00e8viament i transmeses des del passat<\/em>\u00bb. En aquestes condicions, una cartografia del futur no \u00e9s possible, sobretot si es pretenen mapes detallats i prescriptius. En canvi poden ser \u00fatils els croquis, per esquem\u00e0tics i provisionals que siguin, si serveixen per a indicar-nos, ni que sigui aproximadament, en quina posici\u00f3 ens trobem i quins s\u00f3n els possibles camins que  que tenim al davant i que podem prendre. <\/p>\n\n\n\n

On ens trobem? On estem situats? Per tal de determinar-ho, ni que sigui d\u2019una manera aproximada, potser poden ser \u00fatils dues observacions. La primera \u00e9s que la problem\u00e0tica de fons de la pol\u00edtica espanyola apareix com una dial\u00e8ctica simult\u00e0nia i interconnectada de tres terrenys de joc o de confrontaci\u00f3: <\/p>\n\n\n\n

  1. El dels fenomens originats pels diferents grups territorials (amb les solidaritats i antipaties col\u00b7lectives associades); <\/li>
  2. El derivat de les difer\u00e8ncies i contradiccions socials i generacionals (en un context d\u2019augment de les desigualtats);<\/li>
  3. El que \u00e9s originat pels r\u00e0pids canvis culturals (veritables xocs, en alguns casos) i les corresponents reaccions.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Una segona observaci\u00f3 \u00e9s que, en cada un d\u2019aquests tres terrenys (territorial, social, cultural), estem assistint a unes polaritzacions que no s\u00f3n pr\u00f2piament ideol\u00f2giques o pol\u00edtiques, sin\u00f3 de mentalitats, representacions i sentiments (avui sobretot negatius, d\u2019oposici\u00f3, de rebuig).  El ref\u00fas compartit, sobretot si \u00e9s indignat, pot unir fins i tot els m\u00e9s contraris. (Aquests dies n\u2019he vist un cas que  no hauria imaginat mai: el web de la Fundaci\u00f3n<\/strong> Francisco Franco<\/strong> ha reprodu\u00eft un article<\/a> de Joaqu\u00edn Leguina<\/strong>).  <\/p>\n\n\n\n

    Quins camins podem transitar, en aquesta situaci\u00f3? Pel que fa als itineraris possibles, els camins que del present van al futur els podem tra\u00e7ar, en el croquis, a partir de les cru\u00eflles que surten de cada un dels tres terrenys b\u00e0sics (territorial, social, cultural) de les actuals confrontacions pol\u00edtiques. <\/p>\n\n\n\n

    En el terreny \u00abterritorial<\/em>\u00bb, per exemple, de la cru\u00eflla en surten dues rutes principals, que ens poden portar a uns futurs alternatius: a l\u2019esquerra, el cam\u00ed de l\u2019entesa d\u2019una majoria plural, amb totes les seves contradiccions i dificultats; i a la dreta, el de la imposici\u00f3 dels sentiments d\u2019identitat (i de rebuig) d\u2019uns grups contra els altres. Tots dos camins s\u00f3n de recorregut incert;  per\u00f2 el primer, el federador, \u00e9s clarament preferible. L\u2019altre, el de la imposici\u00f3 unilateral, ja sabem que sempre retorna els caminants al punt de partida, que \u00e9s un bucle sense sortida, i que implica repetir, amb f\u00f3rmules noves, els drames del passat. En aquesta tria pel cam\u00ed de l\u2019esquerra valen els versos d\u2019Eugenio<\/strong> Montale<\/strong>: \u00abAvui, nom\u00e9s aix\u00f2 et podem dir\/ all\u00f2 qu\u00e8 no som, all\u00f2 qu\u00e8 no volem<\/em>\u00bb (\u00abCodesto solo oggi possiamo dirti,\/ ci\u00f2 che non siamo, ci\u00f2 che non vogliamo<\/em>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

    No hi ha camins de soluci\u00f3 nacionalista als nostres plets territorials i identitaris: ni el nacionalisme central ni els perif\u00e8rics els poden tra\u00e7ar amb una m\u00ednima credibilitat. \u00c9s millor triar l\u2019altre cam\u00ed, -el federador, el federalista-, que t\u00e9 bifurcacions i problemes, per\u00f2 tra\u00e7a un horitz\u00f3 hist\u00f2ricament viable. <\/p>\n\n\n\n

    P. S.-<\/strong> Antoni Puigverd<\/strong> escriu avui a La Vanguardia <\/em><\/strong>(\u00abFederalisme, l\u2019\u00faltim horitz\u00f3<\/a>\u00bb) que \u00abel federalisme podria reconvertir els conflictes d\u2019Espanya en una gran oportunitat<\/em>\u00bb. Pierre Vilar<\/strong> tamb\u00e9 ho apuntava<\/a>: \u00aba la recerca d\u2019un nou equilibri\u00a0 entre les seves \u201cautonomies\u201d, (Espanya) prefigura sens dubte el que pot esdevenir-se dem\u00e0 al Canad\u00e0, a B\u00e8lgica, potser a Fran\u00e7a o a la Gran Bretanya. En mat\u00e8ria de joc entre p\u00e0tria-intu\u00efci\u00f3, naci\u00f3-concepte, i estat-poder, m\u00e9s val sempre mirar cap endavant que mirar cap enrere. Si no li manca imaginaci\u00f3, Espanya pot aclarir-nos el cam\u00ed del segle XXI<\/b><\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Pierre Vilar<\/strong> i Montserrat Roig<\/strong> (Foto Pilar Aymerich<\/strong>)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    __________<\/p>\n\n\n\n

    Pierre Vilar<\/strong>: Pensar hist\u00f2ricament<\/a> <\/p>\n\n\n\n

    Rosa Congost<\/strong>: Ensenyar a pensar hist\u00f2ricament. El llegat de Pierre<\/strong> Vilar<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

    Taller Pierre Vilar<\/a><\/strong> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    \u00abPensar hist\u00f2ricament\u00bb, cartografia del futur 26 de febrer de 2024 \u00abPer als periodistes no sempre resulta f\u00e0cil tenir consci\u00e8ncia del punt de la hist\u00f2ria en el qual ens estem movent. Perqu\u00e8 la majoria de vegades hem de treballar mentre encara plou i hi ha tempesta\u00bb. Aix\u00f2, que Agust\u00ed Pons va escriure en el llibre Cartes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34245,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-34235","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34235","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34235"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34235\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34643,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34235\/revisions\/34643"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34245"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34235"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34235"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34235"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}