{"id":34031,"date":"2024-01-27T15:52:55","date_gmt":"2024-01-27T14:52:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34031"},"modified":"2024-01-28T05:22:56","modified_gmt":"2024-01-28T04:22:56","slug":"34031-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/34031-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/320 (Juan-Ram\u00f3n Capella, a tall d\u2019exemple)"},"content":{"rendered":"\n

Juan-Ram\u00f3n Capella, a tall d\u2019exemple<\/strong><\/p>\n\n\n\n

27 de gener de 2024<\/p>\n\n\n\n

Juan-Ram\u00f3n Capella<\/strong> va morir abans d\u2019ahir. Recordo haver coincidit amb ell a les primeres reunions setmanals que es feien a casa de Josep Andreu i Abell\u00f3<\/strong> i que desembocaren en la constituci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya (d\u2019on sorg\u00ed despr\u00e9s la iniciativa de crear l\u2019Assemblea de Catalunya). Capella<\/strong> era aleshores un comunista organitzat en el PSUC<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En aquelles reunions es trobaren amb un prop\u00f2sit unitari com\u00fa (per primera vegada des de feia d\u00e8cades), els cinc principals grups pol\u00edtics de la clandestinitat antifranquista (Esquerra, Front Nacional, Moviment Socialista, PSU, Uni\u00f3 Democr\u00e0tica).   En els concili\u00e0buls preliminars, l\u2019 objectiu era, l\u00f2gicament, desfer recels (el PSUC era aleshores el grup m\u00e9s potent). Crear confian\u00e7a m\u00fatua requeria cautela, comportava circumloquis, convencions i sobreentesos; i -sobretot- insist\u00e8ncies i reiteracions. <\/p>\n\n\n\n

Dir que en aquelles conversacions Capella<\/strong> s\u2019hi trobava com el peix a l\u2019aigua seria mancar a la veritat. En alguns moments jo me\u2019l mirava i m\u2019havia d\u2019esfor\u00e7ar a no somriure. Aquell savi professor de filosofia del dret, deixeble i amic del fil\u00f2sof Manuel Sacrist\u00e1n<\/strong>,  m\u2019apareixia, quan sentia segons qu\u00e8, com un bussejador a pulm\u00f3 amb problemes d\u2019apnea. Potser exagero, per\u00f2 no gaire;  diguem que era evident que aquelles reunions pol\u00edtiques, tan lentes i reiteratives, tan riques en vaguetats i circumloquis, a Capella<\/strong> li resultaven m\u00e9s o menys exasperants. (El seu llibre de mem\u00f2ries, \u00abSin \u00cdtaca<\/a><\/em><\/strong>\u00bb, en d\u00f3na pistes). <\/p>\n\n\n\n

En canvi, el seu aleshores  camarada Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong>, que era un apassionat de la pesca amb canya, mostrava indefectiblement la seva paci\u00e8ncia, que semblava infinita.  Em sembla que remarcar aquest contrast no \u00e9s anecd\u00f2tic, sin\u00f3 significatiu d\u2019un problema encara irresolt, com  posen avui de manifest les perip\u00e8cies entre Sumar<\/strong> i Podemos<\/strong>, amb les seves potencialment desastroses conseq\u00fc\u00e8ncies. Em refereixo al problema de la pr\u00e0ctica pol\u00edtica de les esquerres \u00abalternatives<\/em>\u00bb; a les seves dificultats, aparentment insuperables, per a  bastir els instruments d\u2019una bona pol\u00edtica organitzada i aconseguir la implicaci\u00f3 activa i m\u00ednimament c\u00f2moda de gent amb car\u00e0cters i opinions diferents.<\/p>\n\n\n\n

 Aquests dies, mogut per l\u2019impacte de la mort de Juan-Ram\u00f3n Capella<\/strong>, he rellegit un text titulat \u00abLa filosofia segons Manuel<\/strong> Sacrist\u00e1n Luz\u00f3n<\/strong><\/a>\u00bb<\/em>, de Maria Rosa Borr\u00e0s<\/strong>, publicat el 2004 <\/strong>(amb ella jo tamb\u00e9 havia col\u00b7laborat en el sottogoverno <\/em>m\u00e9s operatiu, de declaracions, comunicats i butlletins ciclostilats, de la Coordinadora de  Forces Pol\u00edtiques).  <\/p>\n\n\n\n

Deia Borr\u00e0s<\/strong> en aquell article, a prop\u00f2sit de l\u2019activitat pol\u00edtica organitzada de Sacrist\u00e1n <\/strong>durant <\/strong>el franquisme (i crec que aquesta observaci\u00f3 pot aplicar-se a Capella<\/strong>):  <\/p>\n\n\n\n

\u00abEm sembla indiscutible que <\/em>Sacrist\u00e1n<\/em><\/strong> -com d’altres en aquells anys- es va implicar en pol\u00edtica amb un esperit antipol\u00edtic, amb l’esperan\u00e7a de poder acabar amb les formes tradicionals de fer i d’entendre la pol\u00edtica. Es una postura que parteix del principi de la reducci\u00f3 de la pol\u00edtica a l’\u00e9tica. I, a m\u00e9s a m\u00e9s, que considera que aquesta reducci\u00f3 o transposici\u00f3 te uns limits molt precisos que no poden traspassar-se sense transgredir l’ess\u00e8ncia de l’impuls inicial \u00e8tic pel qual s’ha adm\u00e8s la necessitat d’implicar-se en pol\u00edtica\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00abBona part de \u201cteories pol\u00edtiques\u201d\u00bb, <\/em>seguia dient Borr\u00e0s<\/strong>, \u00abpresenten un car\u00e1cter de reconciliaci\u00f3 amb la realitat, malgrat que aquesta contradigui (o obstaculitzi) els continguts d\u2019all\u00f2 pensat com a possible des de la idealitat. Gairebe sempre contenen un element de pacificaci\u00f3 de les consci\u00e8ncies i de recomanacions de paci\u00e8ncia i d’acceptaci\u00f3 de mediacions. Per aix\u00f2 els s\u00f3n intr\u00ednseques les actituds pragm\u00e1tiques (m\u00e9s que no realistes) i de pensament estrat\u00e8gic (sobre els mitjans) a l’hora d’intervenir en el camp pol\u00edtic pr\u00e1ctic i sobretot en el camp de les discussions te\u00f2riques. Dif\u00edcilment podem encabir en aquest marc <\/em>Sacrist\u00e1n<\/em><\/strong>, tot i l’extensi\u00f3 i import\u00e0ncia del component pol\u00edtic de les seves preocupacions i reflexions<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

\u00abProbablement\u00bb, <\/em>conclo\u00efa Borr\u00e0s<\/strong>, \u00abamb la dist\u00e0ncia d’avui, aquesta actitud pot considerar-se ing\u00e8nua<\/em>\u00bb.  Potser alguns poden pensar-ho, que \u00e9s una ingenu\u00eftat. Jo no ho comparteixo. Ben al contrari: em sembla que aquesta q\u00fcesti\u00f3 representa un nus a la vegada essencial i irresolt, perqu\u00e8 aquests \u00abl\u00edmits molt precisos que no poden traspassar-se<\/em>\u00bb no s\u00f3n sempre f\u00e0cils de precisar, i perqu\u00e8 substituir \u00ables formes tradicionals de fer i d\u2019entendre la pol\u00edtica<\/em>\u00bb per una manera nova, fins al moment tampoc es mostra precisament f\u00e0cil. \u00abChassez le naturel et il revient au galop<\/em>\u00bb (\u00abAllunya el natural i tornar\u00e0 al galop<\/em>\u00bb), solen dir a Fran\u00e7a\u2026 Es pot aplicar a la par\u00e0bola podemita i a altres drames anteriors de l\u2019esquerra. <\/p>\n\n\n\n

Alguna vegada, en els anys de la clandestinitat, vaig ser al domicili familiar de Juan-Ram\u00f3n Capella<\/strong>, al carrer Muntaner de Barcelona (on ha mort, segons he llegit). Tinc el record que al seu despatx, ple a vessar de papers, carpetes i llibres, tenia aleshores emmarcades a la paret les \u00abTesis sobre Feuerbach<\/strong><\/a>\u00bb<\/em> de Karl Marx.\u00a0<\/strong> L\u2019onzena d\u2019aquestes tesis \u00e9s la m\u00e9s recordada: \u00abEls fil\u00f2sofs s’han limitat a interpretar el m\u00f3n de diverses maneres; del que es tracta \u00e9s de transformar-lo\u00bb. <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s <\/em>un objectiu que segueix vigent i, veient les coses que passen, cada vegada m\u00e9s vital i urgent. (\u00abHem de recon\u00e8ixer que les nostres capacitats i les nostres necessitats naturals s\u00f3n capaces d’expansionar-se fins a l’autodestrucci\u00f3. Hem de veure que som biol\u00f2gicament l’esp\u00e8cie de la \u2018hybris\u2019, del pecat original, de la sup\u00e8rbia, l’esp\u00e8cie exagerada\u00bb<\/em>, va escriure Sacrist\u00e1n<\/strong>, i Capella<\/strong> ho hauria subscrit)\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ens caldria desfer aquest nus gordi\u00e0 que entortolliga des de sempre les relacions i els l\u00edmits entre \u00e8tica i pol\u00edtica, i probablement no ho podrem fer. Per\u00f2 potser podr\u00edem establir unes cl\u00e0usules provisionals, de comprom\u00eds, basant-nos en aquesta constataci\u00f3 de Max<\/strong> Weber<\/strong>: \u00abLa pol\u00edtica significa perforar lentament i profundament unes taules dures, amb passi\u00f3 i amb distanciament alhora. \u00c9s completament cert, i tota l’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica ho confirma, que no s’aconseguiria el possible si al m\u00f3n no s’hagu\u00e9s recorregut a l’impossible una vegada i una altra\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Ens cal establir un pacte o alian\u00e7a contra la pastisseria c\u00ednica i el sincretisme confusionari de la pol\u00edtica ultraprofessionalitzada, d\u2019una banda; i, de l\u2019altra, contra el rigorisme \u00e8tic absolut, d\u2019arrel kantiana (1<\/strong>) dels que, des de l\u2019esquerra, abonen  l\u2019antipol\u00edtica. Potser, en el fons, la q\u00fcesti\u00f3 necess\u00e0ria i a resoldre amb urg\u00e8ncia   \u00e9s evitar que les giragonses de la pol\u00edtica, amb les seves decepcions recurrents, portin a l’escepticisme o a la misantropia. <\/p>\n\n\n\n

No ha estat el cas, en l\u2019extraordin\u00e0ria traject\u00f2ria de Juan-Ram\u00f3n Capella<\/strong>, el \u00abpelotari incansable<\/em>\u00bb\u2026 Fins a l\u2019\u00faltim moment va ser cr\u00edtic amb els socialistes (a vegades semblava que veia en la socialdemocr\u00e0cia el mal absolut); per\u00f2 valorava de manera contrastada el govern de coalici\u00f3 de progr\u00e9s (suspens pel que fa a Ucra\u00efna i al Sahara Occidental, aprovat per les seves pol\u00edtiques econ\u00f2mico-socials) i deman\u00e0 votar-lo,\u00a0 en un dels seus \u00faltims articles<\/a> a Mientras Tanto<\/em><\/strong>, el mes de juny passat <\/em><\/strong>(2<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

___________<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) Charles P\u00e9guy<\/strong>, que tants errors pol\u00edtics va cometre (volia guillotinar Jaur\u00e8s<\/strong> per \u00abpol\u00edtic<\/em>\u00bb, i pacifista) va dir, entre altres coses justes, que  \u00abel kantisme t\u00e9 les mans pures, per\u00f2 no t\u00e9 mans. I nosaltres, les nostres mans amb dur\u00edcies, amb nusos, les nostres mans pecadores, a vegades les tenim plenes<\/em>\u00bb (\u00abLe kantisme a les mains pures, mais il n\u2019a pas de mains.<\/em> Et nous, nos mains calleuses, nos mains noueuses, nos mains p\u00e9cheresses,  nous avons quelquefois les mains pleines\u00bb<\/em>). Encara avui donem voltes als dilemes de la controv\u00e8rsia  entre  Kant<\/strong> i Benjamin Constant<\/strong> sobre l\u2019exig\u00e8ncia de veracitat i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.  (El 1797<\/strong>, Constant<\/strong>  public\u00e0 un text  alertant del perill dels grans principis aplicats a tort i a dret on, sense esmentar Kant<\/strong>, criticava que un fil\u00f2sof alemany afirm\u00e9s que havies de dir la veritat \u00abfins i tot a un assass\u00ed que et demana si un amic teu, perseguit per ell, s\u2019amaga a casa teva<\/em>\u00bb. En un opuscle de resposta, Kant<\/strong> reafirm\u00e0 que l\u2019imperatiu de veracitat \u00e9s absolut i sempre exigible, siguin quines siguin les conseq\u00fc\u00e8ncies). <\/p>\n\n\n\n

(2<\/strong>) Escrivia Juan-Ram\u00f3n Capella<\/strong>, a. Mientras Tanto<\/em><\/strong>, juny de 2023<\/strong><\/a>: \u00abEl nostre vot est\u00e0, d’una banda, exigit, ja que no votar i no votar a l’esquerra tindria com a resultat un pa\u00eds per exiliar-se, per\u00f2 tamb\u00e9 segrestat perqu\u00e8 no podem fer racionalment res m\u00e9s. No obstant, una cosa \u00e9s clara: la pol\u00edtica keynesiana, i en favor dels menys afavorits, del govern encap\u00e7alat avui pel <\/em>PSOE<\/em><\/strong> ha de prosseguir. Cal insistir que la gesti\u00f3 econ\u00f2mica i els resultats s\u00f3n els millors d’Europa. Les pensions s’han reavaluat, el salari m\u00ednim ha pujat, l’atur registrat d\u00f3na les millors xifres en molts anys\u2026 La gesti\u00f3 del govern de <\/em>S\u00e1nchez<\/em><\/strong> ha estat en general positiva en aquests \u00e0mbits. Ha de continuar: s’ha d’aprovar una nova llei d’habitatge i s’ha de construir l’habitatge p\u00fablic comprom\u00e8s. S’ha de continuar apostant per pol\u00edtiques de canvi ecol\u00f2gic, que s\u00f3n una necessitat urgent. Sumar \u00e9s una necessitat<\/em>\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Juan-Ram\u00f3n Capella, a tall d\u2019exemple 27 de gener de 2024 Juan-Ram\u00f3n Capella va morir abans d\u2019ahir. Recordo haver coincidit amb ell a les primeres reunions setmanals que es feien a casa de Josep Andreu i Abell\u00f3 i que desembocaren en la constituci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques de Catalunya (d\u2019on sorg\u00ed despr\u00e9s la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34035,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-34031","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34031","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34031"}],"version-history":[{"count":49,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34031\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34098,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34031\/revisions\/34098"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34035"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34031"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34031"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34031"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}