{"id":34020,"date":"2024-01-25T12:44:55","date_gmt":"2024-01-25T11:44:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=34020"},"modified":"2024-01-25T16:59:21","modified_gmt":"2024-01-25T15:59:21","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-319-el-post-proces-sera-ondoyant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-319-el-post-proces-sera-ondoyant\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/319 (El post-Proc\u00e9s ser\u00e0 \u00abondoyant\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

El post-Proc\u00e9s ser\u00e0 \u00abondoyant\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

26 de gener de 2024<\/p>\n\n\n\n

En un article a La Vanguardia<\/em><\/strong><\/a> que  <\/strong>du per t\u00edtol \u00abCatalunya: trauma i flu\u00efdesa<\/strong><\/em>\u00bb, es demana Llu\u00eds<\/strong> Amiguet<\/strong> quina deixa  quedar\u00e0 a Catalunya dels anys del Proc\u00e9s. Escriu Amiguet<\/strong> que \u00ables societats tenen tanta mem\u00f2ria com les persones, i els freu\u00addians van demostrar que, a m\u00e9s, un subconscient com nosaltres. Per aix\u00f2, pateixen fixacions o traumes que les turmenten i condicionen durant segles o flueixen, com les nostres vides, quan els anys ens semblen dies<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Que per a molta gent els anys del Proc\u00e9s van  significar un xoc, \u00e9s una obvietat. Per\u00f2  el terme \u00abxoc\u00bb<\/em>  pot dur a pensar en termes maniqueus, de confrontaci\u00f3 absoluta; com si la sacsejada traum\u00e0tica del Proc\u00e9s hagu\u00e9s d\u2019implicar una taula rasa que escombr\u00e9s el passat i determin\u00e9s inexorablement el futur.
No crec que sigui el cas, i penso que l\u2019encerta  Amiguet<\/strong> quan usa el concepte de flu\u00efdesa i diu que \u00abqueda per elucidar, pel que fa a fixacions i flu\u00efdeses col\u00b7lectives, com ens va influint el frac\u00e0s de la pulsi\u00f3 identit\u00e0ria que va marcar l\u2019agenda catalana durant una d\u00e8cada, avui revisitada en vista dels nyaps de <\/em>Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/em><\/strong> i la seva \u2018troupe\u2019\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Les persones, tant de manera individual com col\u00b7lectiva, de manera conscients o no, fluim: sempre canviem, i a voltes canviem d\u2019opini\u00f3. Josep<\/strong> Pla<\/strong> <\/em>citava <\/em>Montaigne <\/strong>a prop\u00f2sit d’una senyora que, despr\u00e9s d\u2019un malt part, proclamava que mai m\u00e9s no tornaria a passar pel tr\u00e0ngol.\u00a0 “Al cap de poques setmanes\u00bb, <\/em>escriu Pla<\/strong>, \u00abla senyora tornava a estar en estat. Ah, vell, admirable Montaigne<\/strong>! La vida \u00e9s \u2018ondoyante\u2019…<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

 \u00abLa vie est ondoyante\u00bb\u2026 <\/em>Xavier Febr\u00e9s<\/strong> ha remarcat<\/a> que aquesta citaci\u00f3 de Montaigne<\/strong>, que Pla <\/strong>repetia, <\/strong>no era exacta, i l\u2019ha puntualitzat. Montaigne<\/strong>, cita Febr\u00e9s<\/strong>, va escriure:  \u00abCertes, c\u2019est un sujet merveilleusement vain, divers et ondoyant que l\u2019homme. Il est malais\u00e9 d\u2019y fonder jugement constant et uniforme<\/em>\u00bb, (que m\u00e9s o menys ve a ser: \u00abCertament, l’home \u00e9s un subjecte meravellosament vanit\u00f3s, divers i ondulant. No \u00e9s f\u00e0cil basar-hi un judici constant i uniforme<\/em>\u00bb).  <\/p>\n\n\n\n

En pol\u00edtica, els canvis d\u2019opini\u00f3 poden ser abruptes. Solem  equivocar-nos  en grup, s\u00fabitament,  i nom\u00e9s rectiquem en privat i de manera ondulant, gradual, evolutiva. Aquests canvis d\u2019opini\u00f3 (i fins de camp) no s\u00f3n excepcionals. He tingut la satisfacci\u00f3 i l\u2019honor de col\u00b7laborar  amb destacats antifranquistes que de jovenets havien estat a l\u2019altre b\u00e0ndol. (Ara, en algunes patums intel\u00b7lectuals i pol\u00edtiques semblen  dibuixar-se elipses de sentit  contrari). <\/p>\n\n\n\n

\u00abLa politique est ondoyante\u00bb, <\/em>es podria dir, doncs. Sol fluir amb ondulacions,  tret d\u2019excepcions doloroses, per desgr\u00e0cia massa abundants. Com remarca el polit\u00f2leg brit\u00e0nic Michael  Freeden<\/strong><\/a><\/strong>, l\u2019ambig\u00fcitat sem\u00e0ntica, la imprecisi\u00f3 de les paraules utilitzades, la varietat dels seus  significats evocatius,  no sols s\u00f3n trets habituals en les din\u00e0miques i decisions pol\u00edtiques,  sin\u00f3  en molts casos condicions necess\u00e0ries.  \u00abA l\u2019hora d\u2019implementar  pol\u00edtiques viables que disposin dels suports suficients\u00bb, <\/em>diu Freeden<\/strong>, \u00ab la precisi\u00f3 pot significar el bes de la  mort<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Un bon inventari dels anys del Proc\u00e9s ha d\u2019usar, com fa Amiguet <\/strong>en el seu article, el concepte de flu\u00efdesa (d\u2019ondulacions a curt, mig i llarg termini), i tamb\u00e9 una determinada voluntat de lleugeresa.
<\/p>\n\n\n\n

Ull: no de superficialitat, sin\u00f3 de lleugeresa en el sentit que hi donava Italo Calvino<\/strong>: sostreure llast; veure les coses des de dalt, sense pesos morts; usar de la ironia per extreure el millor d\u2019una determinada experi\u00e8ncia, encara que sigui amb plena consci\u00e8ncia que hi va prevaldre el pitjor.  Ens hem de deslliurar del pes mort  d\u2019una mem\u00f2ria infeli\u00e7. <\/p>\n\n\n\n

P.S.- <\/strong>Fa un parell de mesos vaig escriure sobre la mateixa q\u00fcesti\u00f3:  Les traces del Proc\u00e9s<\/em><\/a> <\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El post-Proc\u00e9s ser\u00e0 \u00abondoyant\u00bb 26 de gener de 2024 En un article a La Vanguardia que  du per t\u00edtol \u00abCatalunya: trauma i flu\u00efdesa\u00bb, es demana Llu\u00eds Amiguet quina deixa  quedar\u00e0 a Catalunya dels anys del Proc\u00e9s. Escriu Amiguet que \u00ables societats tenen tanta mem\u00f2ria com les persones, i els freu\u00addians van demostrar que, a m\u00e9s, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":34024,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-34020","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34020"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34029,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34020\/revisions\/34029"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/34024"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}