{"id":3396,"date":"2011-02-01T19:28:31","date_gmt":"2011-02-01T17:28:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3396"},"modified":"2011-02-03T13:02:42","modified_gmt":"2011-02-03T11:02:42","slug":"carlos-a-scolari-a-prop-de-la-revolucio-les-xarxes-socials-surten-al-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlos-a-scolari-a-prop-de-la-revolucio-les-xarxes-socials-surten-al-carrer\/","title":{"rendered":"Carlos A. Scolari: A prop de la revoluci\u00f3? Les xarxes socials surten al carrer"},"content":{"rendered":"

\"\"Marshall McLuhan no es cansava de repetir-ho: la invenci\u00f3 de la impremta va produir molts canvis, des de la consolidaci\u00f3 del pensament cient\u00edfic modern fins a l’individualisme que va acabar generant les democr\u00e0cies contempor\u00e0nies. Pel te\u00f2ric canadenc hi havia un abans i un despr\u00e9s de Gutenberg. Sense caure en determinismes tecnol\u00f2gics, crec que podem acordar que la tecnologia de la paraula impresa, com a m\u00ednim, va accelerar i va donar una dimensi\u00f3 m\u00e9s gran a processos que estaven “in nuce” dins de la societat europea del segle XV i XVI.<\/p>\n

Les independ\u00e8ncies dels pa\u00efsos llatinoamericans i la difusi\u00f3 del pensament liberal -que s’oposava a la decadent ideologia mon\u00e0rquica- al segle XIX tamb\u00e9 va bategar al ritme de la paraula impresa. El primer que feien els intel\u00b7lectuals d’aquest segle era fundar un diari. La lluita pol\u00edtica era una lluita de paraules escrites amb la ploma i despr\u00e9s difoses amb car\u00e0cters de plom entintats. I quan es cansaven d’escriure, deixaven la ploma i prenien l’espasa … Es recorden de l’Himne a Sarmiento? “Per veure gran a la teva P\u00e0tria lluita \/ Amb l’espasa, amb la ploma i la paraula”.<\/p>\n

Al segle XX la pol\u00edtica va deixar la paraula per bolcar-se progressivament en la imatge. La videopol\u00edtica va n\u00e9ixer amb el debat televisiu Kennedy-Nixon (1962) i arriba fins als nostres dies, quan ens governen una generaci\u00f3 de dirigents pol\u00edtics formada en gran mesura en la Corporaci\u00f3 Dermoest\u00e9tica. De la videopol\u00edtica se n\u2019ha escrit molt, segueix sent una de les principals eines per a la construcci\u00f3 d’hegemonies, per\u00f2 alguna cosa est\u00e0 canviant …<\/p>\n

La pregunta seria: Com es fa pol\u00edtica en el segle XXI? El llibre “Comunicaci\u00f3 i Poder” de Manuel Castells ens ofereix el marc adequat per a respondre a aquesta pregunta. En aquesta obra el soci\u00f2leg analitza com les noves formes de comunicaci\u00f3 en xarxa s\u00f3n utilitzades tant per a la construcci\u00f3 d’hegemonies com per a la transformaci\u00f3 de les relacions de poder. Els fets de Tun\u00edsia i Egipte d’aquestes setmanes tornen a posar el tema sobre la taula: s\u00f3n les xarxes socials un instrument fonamental per a la praxi pol\u00edtica d’aquest segle? \u00bfO es tracta simplement d’una moda passatgera?<\/p>\n

El 2002 Howard Rheingold va cridar l’atenci\u00f3 sobre els flashmobs constru\u00efts a pur cops d\u2019SMS. A Espanya vam tenir un cas paradigm\u00e0tic de mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica “flash” en els dies posteriors a l\u201911-M. A poc a poc Twitter va anar substituint a l’SMS com a mitj\u00e0 informatiu reticular (veure el meu post Despr\u00e9s de la tremolor: la mobilitzaci\u00f3 de les masses en l’\u00e8poca post-SMS). En aquest post vaig escriure el seg\u00fcent: “\u00c9s possible que estiguem travessant una transici\u00f3 des d’una forma de mobilitzaci\u00f3 nascuda en la Revoluci\u00f3 Francesa -basada en el control de la Pla\u00e7a per protestar davant del Palau -a una altra que s’expressa de manera virtual per\u00f2 no menys efectiva “. La situaci\u00f3 es torna m\u00e9s complexa quan, en les mobilitzacions virtuals, s\u2019hi suma la pres\u00e8ncia de les masses als carrers. Com es relacionen ambd\u00f3s mons?<\/p>\n

Una refer\u00e8ncia ineludible en aquest debat \u00e9s el pol\u00e8mic article de Malcolm Gladwell titulat Small Change. Why the revolution will not be tweeter (publicat l’octubre 2010). Segons Gladwell sovint s’atribueix a les xarxes socials l’explosi\u00f3 de moviments opositors (Iran, Mold\u00e0via, etc.). En els quals el rol de Twitter o els correus electr\u00f2nics \u00e9s secundari. “En el cas de l’Iran -diu Gladwell- la gent que tuitejava sobre les manifestacions estava gaireb\u00e9 tota a Occident”. La hist\u00f2ria torna a repetir-se a Tun\u00edsia i Egipte: Fins on les manifestacions s\u00f3n un fenomen nascut i auto-organitzat des de les xarxes socials?<\/p>\n

Algunes opinions d’aquests agitats dies …<\/p>\n

– It’s Not Twitter or Facebook, It’s the Power of the Network (Mathew Ingram): Despr\u00e9s de passar revista als principals arguments, des dels que sostenen la poca import\u00e0ncia de les xarxes en les mobilitzacions fins als ciberutopistes que defensen la seva centralitat, Ingram sost\u00e9 que els mitjans socials poden ser importants, tant per a difondre la paraula- la qual cosa d\u00f3na suport moral o emocional dins del propi pa\u00eds i permet aconseguir suports externs- com per facilitar l’organitzaci\u00f3 gr\u00e0cies al poder de les xarxes. Citant a un altre periodista Ingram conclou que les xarxes poden servir com a “acceleradors” del proc\u00e9s, una hip\u00f2tesi similar a la que sorgeix al comen\u00e7ament d’aquest post (quan em referia a la impremta). I tanca el seu article amb aquestes paraules: “In the end, the real weapon is the power of networked communication itself. In previous revolutions it was the fax, or the Pamphlet, or the cellphone – now it is SMS and Twitter and Facebook. Obviously none of these things causi revolutions, but to ignore or downplay their growing importance is also a Mistake “.<\/p>\n

– First thoughts on Tunisia and the role of the Internet: aquest article de Evgeny Morozov (autor del llibre The Net Delusion, en el qual desmunta el mite de la democratitzaci\u00f3 internetiana) reflecteix el seu escepticisme respecte a les mobilitzacions nascudes a la calor de les xarxes socials . Segons Morozov la xarxa serveix per mobilitzar per\u00f2 al mateix temps \u00e9s un dispositiu de vigil\u00e0ncia ciutadana i de control sota forma d’entreteniment. Segons les seves pr\u00f2pies paraules: “it’s wrong to ASSESS the political power of the Internet solely based on its contribution to social mobilization: We should also consider how it empowers the government via surveillance, how it disempowers citizens via entertainment, how it transforms the nature of Dissent by shifting it into a more virtual realm, how it enable governments to produeix better and more effective propaganda, and so Forth “.<\/p>\n

– Manuel Castells, a La wikirrevoluci\u00f3 del gessam\u00ed, proposa una mirada oposada: “Les massives protestes que van enderrocar el dictador tunisi\u00e0 Ben Ali mostren novament el poder dels moviments socials espontanis en un entorn de comunicaci\u00f3 digital. El proc\u00e9s, que en menys d’un mes va enfonsar un r\u00e8gim s\u00f2lidament assentat des de 1987, ha seguit una pauta familiar …”. El recorregut \u00e9s paradigm\u00e0tic: un fet dram\u00e0tic desborda a les autoritats, la gent surt al carrer, la policia reprimeix … i les imatges i missatges de protesta donen la volta al m\u00f3n gr\u00e0cies a les xarxes digitals. Apunta Castells: “\u00d2bviament, no \u00e9s la comunicaci\u00f3 la que origina la revolta. Aquesta t\u00e9 causes profundes en la mis\u00e8ria i l’exclusi\u00f3 social de bona part de la poblaci\u00f3, en la pantomima de democr\u00e0cia, en l’obscurantisme informatiu, en l’empresonament i tortura de milers de persones, en la transformaci\u00f3 de tot un pa\u00eds en la finca de les fam\u00edlies Ben Ali i Trabelsi amb el benepl\u00e0cit dels EUA, els pa\u00efsos europeus i les dictadures \u00e0rabs. ” Llavors, per qu\u00e8 parlar de wikirevoluci\u00f3? Perqu\u00e8 es tracta d'”una revolta cogenerada sense estrat\u00e8gia central, per la simple indignaci\u00f3 de milers de joves disposats a arriscar les seves vides”.<\/p>\n

Aquestes lectures eminentment pol\u00edtiques es poden enriquir amb un altre debat: \u00c9s Twitter un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 en xarxa o un mitj\u00e0 informatiu de “broadcasting”? Segons Brian Solis els n\u00fameros demostren que Twitter es troba m\u00e9s a prop d’un mitj\u00e0 tradicional que d’una veritable xarxa social. En el seu article Is Twitter a Conversation or Broadcast Platform? (2009) Solis sostenia que Twitter seguir\u00e0 sent una “rapid-fire broadcast network” fins que els usuaris aprenguin a comunicar-se i entenguin com participar i contribuir en un context m\u00e9s conversacional. Solis es basa en estudis quantitatius que permeten analitzar el comportament dels usuaris de Twitter i com evoluciona el flux de Tweets. En un altre post m\u00e9s recent (This is a Click to Action, 2010) els n\u00fameros semblen tornar a donar-li la ra\u00f3: un estudi de Sysomos confirma que Twitter funciona m\u00e9s com a mitj\u00e0 de broadcasting que com a xarxa social (vegeu infografies i el v\u00eddeo de l’estudi) .<\/p>\n

El dirigent argent\u00ed J. W. Cooke reia dels que volien “fer la Revoluci\u00f3 amb tiral\u00ednies i esquadres” … Els processos de transformaci\u00f3 social sempre van ser ca\u00f2tics i van estar marcats per un alt grau d’improvisaci\u00f3. Aix\u00f2 no ha canviat, per\u00f2 tampoc podem negar que les coses avui passen m\u00e9s r\u00e0pid i adquireixen una repercussi\u00f3 abans inimaginable. No resulta gens f\u00e0cil teoritzar o si m\u00e9s no reflexionar “en temps real” sobre processos socials tan evasius, velo\u00e7os i ca\u00f2tics com els que s’estan donant a Tun\u00edsia o Egipte. Com ja vam dir en aquest blog, necessitem una teoria social post-Facebook per comen\u00e7ar a comprendre aquests processos (veure el meu post El futur de la teoria social (o la sociologia despr\u00e9s de Facebook). Una cosa \u00e9s certa: si aquests processos es presenten cada vegada m\u00e9s evasius, velo\u00e7os i ca\u00f2tics \u00e9s gr\u00e0cies a les xarxes socials.<\/p>\n

Font : http:\/\/www.digitalismo.com\/<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marshall McLuhan no es cansava de repetir-ho: la invenci\u00f3 de la impremta va produir molts canvis, des de la consolidaci\u00f3 del pensament cient\u00edfic modern fins a l’individualisme que va acabar generant les democr\u00e0cies contempor\u00e0nies. Pel te\u00f2ric canadenc hi havia un abans i un despr\u00e9s de Gutenberg. Sense caure en determinismes tecnol\u00f2gics, crec que podem acordar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3396","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3396","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3396"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3396\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3404,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3396\/revisions\/3404"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3396"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3396"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3396"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}