{"id":3381,"date":"2011-01-26T13:34:14","date_gmt":"2011-01-26T11:34:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3381"},"modified":"2011-01-26T13:34:55","modified_gmt":"2011-01-26T11:34:55","slug":"josep-maria-valles-caixes-la-desamortitzacio-del-segle-xxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-maria-valles-caixes-la-desamortitzacio-del-segle-xxi\/","title":{"rendered":"Josep Maria Vall\u00e8s: Caixes, la desamortitzaci\u00f3 del segle XXI?"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/bitlletseuros.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/bitlletseuros-300x225.jpg\" alt=\"\" title=\"bitlletseuros\" width=\"300\" height=\"225\" class=\"alignleft size-medium wp-image-2631\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/bitlletseuros-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/bitlletseuros.jpg 590w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Al segle XIX, la terra. En l&#8217;\u00faltim ter\u00e7 del segle XX, l&#8217;empresa p\u00fablica. Respectant les difer\u00e8ncies de cada cas, van ser objecte d&#8217;operacions pol\u00edtiques de gran transcend\u00e8ncia: una &#8220;desamortitzaci\u00f3&#8221; que es proposava alliberar recursos de capital i lliurar-los al mercat pel benefici general. El que semblava clar en la intenci\u00f3, ho va ser molt menys en el resultat. Val la pena recordar-ho quan en l&#8217;arrencada del XXI, les caixes d&#8217;estalvis apareixen com a objecte d&#8217;una tercera desamortitzaci\u00f3.<!--more--><\/p>\n<p>La desamortitzaci\u00f3 de la terra -des de finals del XVIII fins ben avan\u00e7at el XIX- pretenia la transformaci\u00f3 d&#8217;una societat endarrerida. La resist\u00e8ncia de l&#8217;Esgl\u00e9sia a la confiscaci\u00f3 del seu patrimoni va acaparar l&#8217;atenci\u00f3 de contemporanis i historiadors. Va quedar en la penombra que una part molt substantiva del confiscat corresponia a b\u00e9ns comunals arrabassats als ajuntaments i altres entitats locals. Els promotors il\u00b7lustrats de la desamortitzaci\u00f3 entenien que una distribuci\u00f3 de la propietat agr\u00e0ria entre els camperols pobres tindria efectes positius en l&#8217;econ\u00f2mic i en el pol\u00edtic: configuraria una estructura de la propietat semblant a la dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats i alliberaria energies pel progr\u00e9s col\u2022lectiu . Per\u00f2 la gesti\u00f3 de la desamortitzaci\u00f3 no es va proposar una distribuci\u00f3 equitativa de la propietat: apuntar a obtenir els m\u00e0xims ingressos per la hisenda p\u00fablica i de la manera m\u00e9s r\u00e0pida. Els tenidors dels t\u00edtols de deute p\u00fablic van poder utilitzar-los per a adquirir terra desamortitzada: estava clar que entre ells no figuraven els camperols pobres o els jornalers.<\/p>\n<p>Quin resultat va produir aquella gran operaci\u00f3?. El dictamen dels historiadors \u00e9s concloent. No va alterar l&#8217;estructura de la propietat (Herr). Va canviar de mans, per\u00f2 va respectar o fins i tot va accentuar el latifundisme a les zones meridionals sense modificar massa la propietat en altres regions. En boca d&#8217;un autor de tarann\u00e0 liberal, &#8220;les v\u00edctimes de la desamortitzaci\u00f3 van ser l&#8217;Esgl\u00e9sia, els municipis i els camperols pobres i proletaris agr\u00edcoles&#8221; (Tortella). Tampoc va avan\u00e7ar la societat espanyola. Amb la desamortitzaci\u00f3 es va desaprofitar una oportunitat hist\u00f2rica, agreujant desigualtats socials i provocant violents conflictes agraris fins a la mateixa guerra civil de 1936.<\/p>\n<p>Salvant el que calgui salvar en tota analogia, la privatitzaci\u00f3 de l&#8217;empresa p\u00fablica en l&#8217;\u00faltim ter\u00e7 del segle XX va seguir tamb\u00e9 un curs discutible. Moguts pel doctrinarisme neoliberal i per la necessitat de recaptaci\u00f3, els governs de Felipe Gonz\u00e1lez i de Jos\u00e9 M. Aznar &#8220;van alliberar pel mercat&#8221; a empreses p\u00fabliques o participades per l&#8217;Estat: Endesa, Repsol, Telef\u00f2nica, Tabacalera, Iberia, Aldeasa, Argentaria, etc\u00e8tera. Tamb\u00e9 i especialment les que obtenien resultats positius. Un dels arguments esgrimits va ser la necessitat d&#8217;afavorir la compet\u00e8ncia lliure, assegurar una major efici\u00e8ncia i amb aix\u00f2 beneficiar els usuaris. Ha estat aquest el resultat? No sembla que aquestes privatitzacions hagin alliberat als ciutadans-consumidors de la posici\u00f3 dominant dels grans prove\u00efdors. No han transformat de manera substancial el seu car\u00e0cter oligopolista. I el govern intern d&#8217;aquests &#8220;latifundis&#8221; industrials i de serveis tampoc d\u00f3na ara mostres espectaculars de m\u00e9s transpar\u00e8ncia i responsabilitat davant d&#8217;usuaris, stakeholders i petits accionistes. Bona lli\u00e7\u00f3 potser per preparar-se per noves privatitzacions en el que queda del sector p\u00fablic.<\/p>\n<p>Amb la reforma de les caixes, sembla arribar una &#8220;tercera desamortitzaci\u00f3&#8221;. La gran crisi exigeix ara operacions de salvament per a algunes caixes, encara que no per a totes. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia de la nacionalitzaci\u00f3 temporal de la banca privada empresa al Regne Unit o fins i tot als Estats Units, Espanya opta per lliurar aquesta &#8220;banca social&#8221; al capital privat. Percebudes per alguns com una anomalia del capitalisme financer quan en realitat suplien algunes de les seves mancances, les caixes han estat objecte del setge continu dels seus competidors: la banca privada. \u00c9s cert que en alguns casos han estat tamb\u00e9 v\u00edctimes dels seus propis errors. O, millor, dels errors d&#8217;alguns dels seus responsables, sedu\u00efts per pr\u00e0ctiques i models d&#8217;una banca mercantil contra la qual competien. \u00c9s aquesta banca-espanyola o internacional la que ara espera refor\u00e7ar la seva posici\u00f3 oligopolista amb la &#8220;desamortitzaci\u00f3&#8221; de les caixes. Amb ella \u00e9s previsible l&#8217;evaporaci\u00f3 del seu aspecte social que no es limita a l\u2019&#8221;obra social&#8221;, sin\u00f3 que s&#8217;est\u00e9n a la prestaci\u00f3 de serveis financers a sectors poc atesos per altres institucions.<\/p>\n<p>De la informaci\u00f3 disponible, es despr\u00e8n que entre els responsables actuals d&#8217;algunes caixes hi ha els qui no renuncien a salvaguardar el seu car\u00e0cter i objectius caracter\u00edstics. Els honra. Em pregunto, per\u00f2, si han intentat mobilitzar el suport ciutad\u00e0 -i no nom\u00e9s el d&#8217;algunes elits -que pogu\u00e9s refor\u00e7ar-los en la dura batalla entaulada. Perqu\u00e8 no es tracta d&#8217;una disputa entre experts financers i econ\u00f2mics que sostenen propostes t\u00e8cniques diferents. \u00c9s una batalla pol\u00edtica amb conseq\u00fc\u00e8ncies que recauran sobre tota la societat i, especialment, sobre els sectors populars. Tractats nom\u00e9s com a clients o com a impositors, no s&#8217;ha traslladat als ciutadans tot el que es juga pels seus interessos en aquesta nova &#8220;desamortitzaci\u00f3&#8221;. S&#8217;ha oblidat aix\u00ed un aliat imprescindible quan es ventilen assumptes pol\u00edtics en el sentit m\u00e9s genu\u00ed del terme. Estem a temps de corregir aquest oblit?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpais.com\/articulo\/opinion\/Cajas\/desamortizacion\/siglo\/XXI\/elpepuopi\/20110126elpepiopi_5\/Tes\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al segle XIX, la terra. En l&#8217;\u00faltim ter\u00e7 del segle XX, l&#8217;empresa p\u00fablica. Respectant les difer\u00e8ncies de cada cas, van ser objecte d&#8217;operacions pol\u00edtiques de gran transcend\u00e8ncia: una &#8220;desamortitzaci\u00f3&#8221; que es proposava alliberar recursos de capital i lliurar-los al mercat pel benefici general. El que semblava clar en la intenci\u00f3, ho va ser molt menys &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-3381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3381"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3383,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions\/3383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}