{"id":3359,"date":"2011-01-19T10:39:34","date_gmt":"2011-01-19T08:39:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3359"},"modified":"2011-01-19T10:39:34","modified_gmt":"2011-01-19T08:39:34","slug":"laia-bonet-del-divan-al-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/laia-bonet-del-divan-al-carrer\/","title":{"rendered":"Laia Bonet: Del divan al carrer"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El t\u00edtol de la s\u00e8rie ja \u00e9s molt revelador: El divan socialista. Aix\u00ed \u00e9s com aquest diari, amb habilitat period\u00edstica i precisi\u00f3 cl\u00ednica, enquadra els articles sobre el moment que viu el PSC. No hi ha dubte, i d’aqu\u00ed ve l’encert del t\u00edtol, que, despr\u00e9s del tipus de derrota electoral que hem patit, molts socialistes creiem que la reflexi\u00f3 conjuntural ha de donar pas a una altra de m\u00e9s envergadura, m\u00e9s estrat\u00e8gica. Les preguntes, llavors, girarien -com en la psicoan\u00e0lisi- cap a q\u00fcestions m\u00e9s existencials: \u00bfqui som?, \u00bfqu\u00e8 volem?, \u00bfcom ens veuen?, \u00bfcap on anem?<\/p>\n

El sentiment de culpa, el desconcert i el des\u00e0nim, sumats als grans desafiaments socials i a la incapacitat de respondre amb \u00e8xit als reptes que ens planteja la Catalunya del 2010, poden portar-nos a la melancolia. Tamb\u00e9 a la confusi\u00f3. Per\u00f2 el mal seria que acab\u00e9ssim sumits en un debat est\u00e8ril per superficial, per nominalista, per personalista. Atrapat per les coordenades del passat, en lloc d’un debat que ens permeti explorar camins de futur. Si perdem l’oportunitat d’afrontar amb rigor i coratge el desafiament que el pr\u00f2xim congr\u00e9s ens planteja, perdrem un temps decisiu. No hi ha res pitjor que un fals debat.<\/p>\n

El proc\u00e9s obert per Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, amb la seva exemplaritat i autenticitat, fa inevitable el debat, encara que segurament no el garanteix. Almenys de la manera en qu\u00e8 crec que l’hem de fer. Tenim una crisi de lideratge, s\u00ed; per\u00f2 tamb\u00e9 de projecte. I a aix\u00f2 s’hi ha d’afegir greus problemes de llenguatge pol\u00edtic, organitzaci\u00f3 i estil relacional. Cap d’aquests es resol f\u00e0cilment amb un recanvi de persones. No es tracta de simples relleus de poder. Es tracta d’una nova cultura pol\u00edtica que ens permeti identificar-nos amb el pa\u00eds, comprendre’l, representar-lo i estar en condicions de liderar-lo quan els ciutadans ho decideixin. Aquestes s\u00f3n les meves idees, les que he compartit durant les \u00faltimes setmanes amb persones diverses. \u00bfQuin PSC volem?<\/p>\n

1. Amable<\/strong>. Acollidor i atent. Un PSC que escolti i sigui humil. El nostre estil ha de parlar per si mateix. Les formes s\u00f3n els fons. I un reflex aut\u00e8ntic i cre\u00efble de la nostra proposta. Per aquest costat hem perdut sensibilitats i connexi\u00f3 amb la ciutadania. Un PSC feminitzat en persones i actituds.<\/p>\n

2. Digital<\/strong>. Profundament obert a la comunicaci\u00f3 digital. Organitzaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i creaci\u00f3 de valor en xarxa. Els temes de la societat digital, la nova societat, com a gran fortalesa pol\u00edtica.<\/p>\n

3. Modern<\/strong>. De la modernitat, de la cultura, del coneixement. Pr\u00f2xim als creadors de nous llenguatges. Un PSC que combati el conservadorisme mental, cultural, est\u00e8tic… i pol\u00edtic. No podem governar Catalunya si no representem la modernitat. No hi ha progr\u00e9s sense just\u00edcia, per\u00f2 tampoc sense modernitat. I ens hem quedat antiquats… mentalment.<\/p>\n

4. Jove<\/strong>. Han envellit els militants, els votants i els simpatitzants del partit i necessitem connectar amb tota la societat. Fan falta joves i temes joves. La renovaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s joventut… per\u00f2 per ser a l’oposici\u00f3 quatre o potser vuit anys i reconstruir una alternativa necessitem continu\u00eftat, perseveran\u00e7a i resist\u00e8ncia.<\/p>\n

5. Obert<\/strong>. \u00c9s necessari assajar noves f\u00f3rmules d’acci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 pol\u00edtiques. Hem de buscar causes<\/em> o punts de trobada, m\u00e9s que cases<\/em> i ideologies. Un PSC obert als sectors din\u00e0mics de la societat i a nous temes que afecten la vida de la gent: obesitat, soledat, por, salut mental… Un PSC h\u00edbrid, transversal i plural.<\/p>\n

6. D’esquerres.<\/strong> Un pa\u00eds d’esquerres, s\u00ed, i un partit capa\u00e7 d’entendre-les totes. I treballar amb totes. Necessitem un pol progressista a Catalunya. I participar, a fons, de la reflexi\u00f3 dels grans temes de la socialdemocr\u00e0cia i dels temes nous de la pol\u00edtica emergent que est\u00e0 als marges dels partits i dels sindicats.<\/p>\n

7. Catalanista<\/strong>. En el marc d’una Espanya federal. Per\u00f2 ara m\u00e9s que mai s\u00f3n necessaris gestos de refor\u00e7 del federalisme. D’una altra manera, el discurs del federalisme ens deixa orfes. Bilateralitat real i multilateralitat en les relacions pol\u00edtiques i institucionals. Som una naci\u00f3 i som un altre partit. Comencem a construir coherentment.<\/p>\n

8. Global<\/strong>. Que parli del que passa i del que importa al m\u00f3n: Wikileaks o Canc\u00fan. Cap tema important ha de ser-nos ali\u00e8. Europa al cor, per\u00f2, al cap, el m\u00f3n global. I els peus a terra i clavats en els problemes de la gent.<\/p>\n

9. Social<\/strong>. De les noves fractures socials. Un PSC de defensa dels drets dels m\u00e9s vulnerables. Un PSC que fa del combat contra la discriminaci\u00f3, la pobresa i la marginaci\u00f3 el seu sentit m\u00e9s \u00edntim. Treballadors i capes populars, s\u00ed; per\u00f2, sobretot, gent sense futur, horitz\u00f3 i oportunitats.<\/p>\n

10. Innovador<\/strong>. La nova economia. Del talent, dels emprenedors. Un PSC que far\u00e0 una alian\u00e7a per la governabilitat democr\u00e0tica, social i sostenible amb els empresaris, els emprenedors i els creatius m\u00e9s l\u00facids. Un PSC que impulsa la responsabilitat social corporativa i l’\u00e8tica en el m\u00f3n dels negocis m\u00e9s que un pa\u00eds business friendly<\/em>.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El t\u00edtol de la s\u00e8rie ja \u00e9s molt revelador: El divan socialista. Aix\u00ed \u00e9s com aquest diari, amb habilitat period\u00edstica i precisi\u00f3 cl\u00ednica, enquadra els articles sobre el moment que viu el PSC. No hi ha dubte, i d’aqu\u00ed ve l’encert del t\u00edtol, que, despr\u00e9s del tipus de derrota electoral que hem patit, molts socialistes …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3359","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3359","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3359"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3359\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3361,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3359\/revisions\/3361"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3359"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3359"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3359"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}