{"id":3354,"date":"2011-01-15T10:10:37","date_gmt":"2011-01-15T08:10:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3354"},"modified":"2011-01-19T10:42:58","modified_gmt":"2011-01-19T08:42:58","slug":"3354","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/3354\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Cultura: \u00bfuna nova oportunitat?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El nomenament de Ferran Mascarell<\/strong> com a conseller de Cultura del Govern d’Artur Mas<\/strong> ha produ\u00eft una certa tempesta. Particularment dins del PSC, el partit de Mascarell<\/strong> fins ahir mateix i el partit que, des del 1980, va anar elaborant un model de pol\u00edtica cultural catalana ambici\u00f3s, garant de la imprescindible autonomia de la cultura. Un model que va ser, molts anys, l’alternativa seriosa a l’abs\u00e8ncia de model del Govern de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3.<\/p>\n

Primer van ser les convocat\u00f2ries del f\u00f2rum Curt\u00f3 i la declaraci\u00f3 dels regidors de cultura de tot Catalunya: Per un marc de cooperaci\u00f3 en la pol\u00edtica cultural<\/em>. I, de seguida, des de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la convocat\u00f2ria d’Interacci\u00f3 84, trobada fundacional de les pol\u00edtiques culturals locals a nivell catal\u00e0 i espanyol; la creaci\u00f3 del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), que influiria decisivament sobre les successives promocions de gestors culturals a tot l’Estat; la modernitzaci\u00f3 de la vella xarxa bibliotec\u00e0ria i l’impuls de les exitoses biblioteques de nova generaci\u00f3<\/em>; la creaci\u00f3 de l’Oficina de Difusi\u00f3 Art\u00edstica (ODA), amb l’articulaci\u00f3 de circuits estables d’arts esc\u00e8niques i de m\u00fasica; la creaci\u00f3 de les xarxes de museus i d’arxius…<\/p>\n

l’ANY 1985 arribaria el desitjat Pacte Cultural, de la m\u00e0 de Joan Rigol, <\/strong>amb el qual el PSC va col\u00b7laborar lleialment i amb convicci\u00f3, fins que un llamp del cel convergent va fulminar conseller i pacte. L’elaboraci\u00f3 dels programes en les successives eleccions al Parlament completarien el quadre, coordinades primer per mi mateix, despr\u00e9s per Ferran<\/strong> Mascarell<\/strong> i posteriorment per Josep Maria Carbonell,<\/strong> sempre amb la contribuci\u00f3 imprescindible d’Esteve Le\u00f3n. <\/strong>En aquest context, Mascarell<\/strong> impulsaria el fam\u00f3s Llibre Blanc de la Cultura.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

Aquest model venia presidit per una voluntat d’ordenament nacional que no sempre trobava sintonia per dalt, en els governs de CiU, on prevalia la manca de planejament, la incapacitat per arribar a un esquema seri\u00f3s de cooperaci\u00f3 amb l’administraci\u00f3 local, una end\u00e8mica confusi\u00f3 entre pol\u00edtica cultural i pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, el recel obsessiu de Jordi Pujol <\/strong>envers els intel\u00b7lectuals i artistes, una relaci\u00f3 arbitr\u00e0ria amb la societat civil, basada no tant en la concertaci\u00f3 de projectes, sin\u00f3 en la repartidora<\/em> que premiava els genuflexos i castigava els descreguts…<\/p>\n

I vet aqu\u00ed la paradoxa: el model alternatiu del PSC, amb un ampl\u00edssim consens al darrere, es va esfumar inopinadament quan m\u00e9s universal era el prestigi assolit i m\u00e9s grans les expectatives aixecades. I no em refereixo, ara, al nomenament d’un o altre conseller, sin\u00f3 a una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s de fons, a un rar desmenjament dins del mateix PSC envers el model elaborat i envers aquells que l’havien fet possible. I aix\u00f2 tant des dels qui ho fiaven tot a l’arbitri del pr\u00edncep (\u00abNo hi haur\u00e0 conselleria de Cultura\u00bb, es va arribar a dir) com des de la fronda inversa, sense m\u00e9s nord que la conveni\u00e8ncia del moment. \u00c9s la hist\u00f2ria absurda d’un desmesurat malbaratament. I, esclar, com diuen en castell\u00e0, \u00abde aquellos polvos, vineron estos lodos\u00bb.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

El fet \u00e9s que, ara, amb el nomenament de Mascarell,<\/strong> la gent del m\u00f3n de la cultura ha respirat. Tenien el melic encongit: pensaven que CiU havia de retornar fatalment sobre els seus passos. Cal convenir, per\u00f2, que s’ha produ\u00eft un fet nou, que no \u00e9s pas l’acceptaci\u00f3 de Mascarell<\/strong>, sin\u00f3 la proposta de Mas.<\/strong> \u00bfAix\u00f2 vol dir que CiU \u00e9s, finalment, capa\u00e7 de canviar el seu tarann\u00e0 envers la cultura? Si fos aix\u00ed, m\u00e9s enll\u00e0 del judici d’uns o altres sobre l’acceptaci\u00f3 de Mascarell,<\/strong> caldria constatar que som davant d’una novetat que aconsella respostes adequades. La cultura exigeix marcs institucionals sense hipoteques partidistes, on es pugui desenvolupar lliurement. I demana, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la cooperaci\u00f3 entre les administracions en favor de projectes eficients, on cadascuna hi contribueixi des de les seves compet\u00e8ncies. Com tamb\u00e9 demana una concertaci\u00f3 p\u00fablica transparent amb els agents art\u00edstics, socials i empresarials, que faci possible el dinamisme i la catapulta global que necessitem. Aquests han estat els objectius del model esmentat. I els governs d’Entesa, malgrat el deca\u00efment f\u00e0ctic del model en el PSC, no han deixat d’avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n

Si es verifica el canvi d’actitud de CiU, caldr\u00e0 concloure que som davant d’una nova oportunitat. I que potser es donen les condicions per a un nou Pacte Cultural, racionalitzador de les pol\u00edtiques, articulador del sistema. Cosa que, per al PSC, seria del tot compatible amb l’exercici d’una ferma oposici\u00f3 en els terrenys on s’han de produir les difer\u00e8ncies b\u00e0siques entre dreta i esquerra: les pol\u00edtiques educatives, les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries, les regulacions econ\u00f2miques europees… Penso que caldria disposar-se a provar-ho.<\/p>\n

Exsecretari de cultura del PSC.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nomenament de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura del Govern d’Artur Mas ha produ\u00eft una certa tempesta. Particularment dins del PSC, el partit de Mascarell fins ahir mateix i el partit que, des del 1980, va anar elaborant un model de pol\u00edtica cultural catalana ambici\u00f3s, garant de la imprescindible autonomia de la cultura. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-3354","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3354","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3354"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3354\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3362,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3354\/revisions\/3362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3354"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3354"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3354"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}