{"id":3325,"date":"2011-01-11T10:28:21","date_gmt":"2011-01-11T08:28:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3325"},"modified":"2011-01-19T10:44:30","modified_gmt":"2011-01-19T08:44:30","slug":"enric-company-hi-ha-govern-hi-haura-alternativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-hi-ha-govern-hi-haura-alternativa\/","title":{"rendered":"Enric Company: Hi ha Govern, hi haur\u00e0 alternativa?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La triomfal entrada al Palau de la Generalitat de Llu\u00eds Prenafeta<\/strong>, el poder\u00f3s secretari general de la Presid\u00e8ncia en l’etapa de Jordi Pujol<\/strong>, per assistir a la presa de possessi\u00f3 d’Artur Mas<\/strong> com a president ha estat fins ara el moment que millor resumeix la tornada de CiU al poder a Catalunya. Prenafeta<\/strong> es va convertir en s\u00edmbol insuperable.<\/p>\n

S\u00ed, ha estat un retorn: de la dreta al Govern i de l’esquerra a l’oposici\u00f3. I ambdues parts ho han viscut com una reincorporaci\u00f3 al seu lloc, encara que dissimulin.\u00a0Mas<\/strong>, declarant que viu la seva nova responsabilitat com una arribada i no com un retorn. El socialista Joaquim Nadal<\/strong>, recentment nomenat cap de l’oposici\u00f3 parlament\u00e0ria, reiterant ahir la seva voluntat que el PSC es comporti com un partit de govern.<\/p>\n

El que sembla portar pitjor la seva situaci\u00f3 \u00e9s el PP, que va viure les eleccions catalanes com un triomf de la dreta per\u00f2 va haver de comprovar que li toca seguir escalfant els bancs de l’oposici\u00f3 al Parlament. En canvi, a jutjar pel que s’ha vist i sentit en els primers moments, als dirigents d’Iniciativa-Verds no els va costar pr\u00e0cticament res assumir gaireb\u00e9 amb alegria la seva part en la tornada de l’esquerra al seu paper d’oposici\u00f3. Misteris de la pol\u00edtica. La tardan\u00e7a de l’encara president d’ERC, Joan Puigcerc\u00f3s<\/strong>, en adonar-se que tenia una indelegable i no precisament petita part de responsabilitat en la derrota de l’esquerra remet tamb\u00e9 a la idea que els republicans es veien a si mateixos amb m\u00e9s naturalitat en l’oposici\u00f3 que al Govern. Era com si digu\u00e9s: “Aqu\u00ed no ha passat res”.<\/p>\n

Per\u00f2 ha passat. I ara el raonable \u00e9s esperar que aquesta resituaci\u00f3 de cadasc\u00fa en un lloc duri almenys dues legislatures, per poc que CiU li posi un m\u00ednim de sentit com\u00fa i efic\u00e0cia al seu domini institucional i medi\u00e0tic.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, l’eventualitat d’un per\u00edode m\u00e9s llarg no \u00e9s menyspreable si l’esquerra repeteix ara el que va fer en la d\u00e8cada de 1980, en l’etapa que va consagrar al pujolisme com a for\u00e7a de govern. Aquella etapa va coincidir amb l’auge del neoliberalisme als Estats Units i el Regne Unit, l’enfonsament del comunisme sovi\u00e8tic i la desorientaci\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia en els pa\u00efsos de l’entorn occidental en qu\u00e8 est\u00e0 Espanya. Aquell proc\u00e9s a escala planet\u00e0ria es va traduir a Catalunya en un abstracci\u00f3 de les forces de l’esquerra, en qu\u00e8 cadascuna anava al seu aire. Els socialistes, autoproclamant-se en solitari alternativa de govern a CiU. Esquerra, “sat\u00e8l\u00b7litzada” del pujolisme fins a l’extrem que els seus secretaris generals d’aquests anys van acabar tots a CiU. Els comunistes, deixant anar llast i dedicats a convertir-se en ecosocialistes.<\/p>\n

Fins que el PSC es va decidir a trucar a Pasqual Maragall <\/strong>no es va iniciar l’elaboraci\u00f3 d’una alternativa real al domini de CiU, i aix\u00f2 no va succeir fins ni m\u00e9s ni menys que 1997. Pujol <\/strong>i CiU portaven ja quatre legislatures formant Governs a Catalunya un darrere l’altre quan Maragall <\/strong>va comen\u00e7ar l’elaboraci\u00f3 d’un projecte de canvi pol\u00edtic. I la conseg\u00fcent acumulaci\u00f3 de forces no es traduiria fins a 2003 en una majoria parlament\u00e0ria del conjunt dels tres partits de l’esquerra.<\/p>\n

Les primeres setmanes de la legislatura actual ens mostren un Mas <\/strong>posant els v\u00edmets per a una etapa amb majoria electoral i pol\u00edtica de llarga durada, com indica la integraci\u00f3 de Ferran Mascarell <\/strong>al Govern de CiU. Davant d’aquest esfor\u00e7, sembla apuntar-se la tend\u00e8ncia dels partits de l’esquerra a buscar-se la vida cada un pel seu costat: els socialistes, proclamant-se for\u00e7a de govern; Esquerra, competint amb els partits sorgits de les seves escissions recents; Iniciativa-Verds, autoproclamant-se una altra vegada com a esquerra veritable. Potser \u00e9s una etapa inevitable per reagrupar forces, per\u00f2 les dades i l’experi\u00e8ncia indiquen que ni el PSC, ni ERC, ni ICV poden ser alternativa per separat i que, per tant, si volen retornar al Govern, han d’elaborar un projecte conjunt per dirigir Catalunya. Aquesta vegada, m\u00e9s conjunt. Com m\u00e9s triguin a comen\u00e7ar, m\u00e9s tard arribaran. L’altra vegada van ser 23 anys.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La triomfal entrada al Palau de la Generalitat de Llu\u00eds Prenafeta, el poder\u00f3s secretari general de la Presid\u00e8ncia en l’etapa de Jordi Pujol, per assistir a la presa de possessi\u00f3 d’Artur Mas com a president ha estat fins ara el moment que millor resumeix la tornada de CiU al poder a Catalunya. Prenafeta es va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-3325","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3325","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3325"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3325\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3365,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3325\/revisions\/3365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3325"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3325"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3325"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}