{"id":3318,"date":"2011-01-10T11:24:35","date_gmt":"2011-01-10T09:24:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3318"},"modified":"2011-01-10T11:31:10","modified_gmt":"2011-01-10T09:31:10","slug":"joaquim-nadal-en-les-relacions-entre-el-govern-i-l%c2%b4oposicio-a-catalunya-tant-ens-fa-el-que-digui-el-psoe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joaquim-nadal-en-les-relacions-entre-el-govern-i-l%c2%b4oposicio-a-catalunya-tant-ens-fa-el-que-digui-el-psoe\/","title":{"rendered":"Joaquim Nadal: “En les relacions entre el Govern i l\u00b4oposici\u00f3 a Catalunya tant ens fa el que digui el PSOE”"},"content":{"rendered":"

\"\"President del Grup parlamentari del PSC. Ja era alcalde de Girona el 1979 quan Narc\u00eds Serra tamb\u00e9 ho era de Barcelona, Pasqual Maragall era un jove tinent d\u2019alcalde, Adolfo Su\u00e1rez governava Espanya i Felipe Gonz\u00e1lez encara estava a l\u2019oposici\u00f3. Jordi Pujol ni tan sols era president de la Generalitat. Tots, menys ell, estan retirats de la pol\u00edtica. Un Nadal amb la mateixa empenta de sempre afronta la tasca de dirigir l\u2019oposici\u00f3 socialista al Parlament catal\u00e0.<\/p>\n

No es pensa retirar mai de la pol\u00edtica?<\/strong>
\nS\u00ed. Quan cregui que no puc donar m\u00e9s de mi mateix, que no m\u2019apassiona, que no em sedueix i que no puc abocar-hi totes les potencialitats de la meva capacitat de treball.<\/p>\n

La nit del 28-N li va passar pel cap abandonar?<\/strong>
\nVaig pensar si havia de fer el gest de dimitir. S\u00ed, ho vaig pensar.<\/p>\n

Per\u00f2, mentre vost\u00e8 pensava aix\u00f2, Montilla ja comentava al seu cercle m\u00e9s proper que Joaquim Nadal presidiria el Grup parlamentari\u2026<\/strong>
\nAix\u00f2 no ho s\u00e9. Jo em trobo el dilluns a l\u2019Executiva amb l\u2019anunci del president Montilla que no prendr\u00e0 l\u2019acta de diputat i, despr\u00e9s d\u2019un llarg debat, proposa el meu nom. L\u2019Executiva s\u2019hi va mostrar d\u2019acord. A partir d\u2019aquell moment, em vaig trobar veient-me l\u2019endem\u00e0 amb l\u2019Artur Mas i comen\u00e7ant a preparar el debat d\u2019investidura.<\/p>\n

El va sorprendre?<\/strong>
\nEm va agafar una mica desprevingut. No n\u2019hav\u00edem parlat. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que era una possibilitat. Jo ja tenia l\u2019experi\u00e8ncia, amb una traject\u00f2ria parlament\u00e0ria molt contrastada com a cap de l\u2019oposici\u00f3 i portaveu.<\/p>\n

Tant de consens suscita vost\u00e8 en el PSC que no hagi sortit ni una sola veu en contra de la seva designaci\u00f3?<\/strong>
\n\u00c9s la suma de l\u2019autoritat de Jos\u00e9 Montilla com a primer secretari i del fet que quan fa aquesta tria sap que s\u00f3c una persona de consens, que no crear\u00e9 arestes, que intentar\u00e9 sumar i no restar i que intentar\u00e9 refer l\u2019espai pol\u00edtic del socialisme i impedir que es vagi aprimant.<\/p>\n

Quan hi ha un foc al PSC nom\u00e9s el pot apagar Joaquim Nadal?<\/strong>
\nNo. Hi ha molta gent capa\u00e7 de treballar en un sentit constructiu. Aquesta idea d\u2019apagafocs nom\u00e9s \u00e9s v\u00e0lida quan en un partit pol\u00edtic es van reproduint situacions desfavorables. En el PSC, durant 30 anys n\u2019hem viscut moltes m\u00e9s de favorables que no pas de desfavorables. El que importa \u00e9s trobar una suma d\u2019energies suficients per sortir d\u2019una espiral d\u2019aprimament i de desgast.<\/p>\n

El seu c\u00e0rrec t\u00e9 data de caducitat el dia que hi hagi un nou primer secretari?<\/strong>
\nT\u00e9 data de caducitat el dia que el PSC hagi triat un nou candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat, si aquest candidat \u00e9s diputat o diputada. Si coincideix que el candidat i primer secretari no \u00e9s diputat, el meu c\u00e0rrec no t\u00e9 data de caducitat. Si el presidenciable i el primer secretari no coincideixen, encara \u00e9s m\u00e9s evident que dependr\u00e0 de si \u00e9s o no diputat la persona que assumeixi la responsabilitat del futur.<\/p>\n

Quin perfil ha de tenir el proper l\u00edder del PSC?<\/strong>
\nHa de saber integrar, recollir totes les fonts de les quals beu el projecte fundacional del PSC i continuar un proc\u00e9s que durant molt de temps ha estat la clau del nostre \u00e8xit, que \u00e9s obrir-nos a la societat i ser un referent de l\u2019esquerra i del centreesquerra, amb una gran vocaci\u00f3 de govern i de centralitat a la pol\u00edtica catalana. Hem d\u2019ampliar els nostres espais pol\u00edtics tradicionals cap a sectors o de l\u2019esquerra o del centre fins a configurar una majoria social que ens doni la majoria per governar.<\/p>\n

El pr\u00f2xim congr\u00e9s del PSC se celebrar\u00e0 amb el record de Sitges 1994?<\/strong>
\nCrec que no. Cada congr\u00e9s t\u00e9 una din\u00e0mica pr\u00f2pia. Els nous congressos no han de repetir els errors del passat.<\/p>\n

El PSC ha d\u2019aclarir primer qu\u00e8 vol ser<\/strong>
\nNo. El PSC sap qu\u00e8 vol ser. El que ara li costa \u00e9s que el discurs sobre el que vol ser emergeixi en el conjunt de la societat.<\/p>\n

Governar molts anys i governar-ho tot, allunya els partits de la societat?<\/strong>
\n\u00c9s possible que passi, per\u00f2 els partits quan governen haurien de saber que l\u2019arrel del mandat democr\u00e0tic els obliga a referir-ho tot sempre a la voluntat dels ciutadans que els han donat la majoria per governar. El que s\u2019oblida d\u2019aix\u00f2 s\u2019oblida de l\u2019ess\u00e8ncia mateixa de la pol\u00edtica.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019haver promogut l\u2019Estatut, d\u2019haver governat amb independentistes i d\u2019haver crescut l\u2019independentisme durant els set anys que han manat a la Generalitat, van dissenyar una campanya electoral desmarcant-se del tripartit i de l\u2019independentisme. Massa desorientaci\u00f3 pels seus votants, no creu?<\/strong><\/p>\n

Les causes de la nostra derrota s\u00f3n com una suma de factors. Als que diu vost\u00e8 hi hauriem d\u2019afegir el desgast enorme i la impopularitat de les mesures per superar la crisi, el propi estat de malestar de la societat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi. Aquesta situaci\u00f3 que alg\u00fa ha descrit com de ciutadania permanentment emprenyada per un conjunt de circumst\u00e0ncies adverses que no milloren. Hi ha la suma del desgast del PSC en el Govern i un de compartit amb el PSOE i amb el Govern espanyol que ha experimentat desgastos similars, com es comprova en les enquestes.<\/p>\n

Quan es va assabentar que CiU negociava amb Mascarell la Conselleria de Cultura?<\/strong>
\nPel diari que va publicar la fotografia.<\/p>\n

I com es va quedar?<\/strong>
\nUna mica sorpr\u00e8s. Vaig parlar dues vegades amb Mascarell dissabte i diumenge per saber qu\u00e8 pensava i qu\u00e8 pensava fer.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha suposat per al PSC la seva marxa?<\/strong>
\nEn Mascarell \u00e9s un personatge valu\u00f3s, format, crescut i forjat en l\u2019administraci\u00f3 local i auton\u00f2mica a l\u2019empara del PSC. \u00c9s un dels nostres que decideix acceptar una proposta per integrar-se en un govern sense que hi hagi un pacte de coalici\u00f3. Fa una opci\u00f3 que nom\u00e9s la pot fer en plena llibertat si abandona la milit\u00e0ncia socialista. El fet de deixar la milit\u00e0ncia socialista, vol dir que en Mascarell ha abandonat la ideologia socialista Crec que no. Les ideologies s\u00f3n de m\u00e9s llarg recorregut. I, m\u00e9s enll\u00e0 del sotrac intern perqu\u00e8 un militant ha acceptat una proposta del nostre adversari m\u00e9s directe, ara hem de veure si \u00e9s capa\u00e7 d\u2019encaixar en aquest govern i si les pol\u00edtiques que fa juguen o no en favor de la cultura catalana en un govern que tradicionalment no havia fet de la cultura el centre de la seva activitat.<\/p>\n

Per qu\u00e8 hist\u00f2rics com Mascarell, Sobrequ\u00e9s, Armangu\u00e9, el mateix Pasqual Maragall han anat abandonant el PSC?<\/strong>
\nVistos els noms que cita, cada cas \u00e9s un cas i no s\u00f3n equiparables. En les preocupacions del PSC, pesen molt m\u00e9s els milers de persones que en aquestes \u00faltimes eleccions o en d\u2019altres van abandonar la seva orientaci\u00f3 socialista que no pas les individualitats que esmenta, cadascuna de les quals t\u00e9 una causa concreta i no totes obertament confessables.<\/p>\n

Amb la marxa de Mascarell ha quedat tocat l\u2019anomenat sector catalanista del PSC<\/strong>
\nCrec que no. Els sectors s\u00f3n sectors si s\u00f3n una suma de lideratges i de grups de gent dintre d\u2019un partit pol\u00edtic. Ent\u00e8s aix\u00ed, el sector catalanista no existeix perqu\u00e8 en termes estrictes tot el PSC \u00e9s catalanista per definici\u00f3. Alg\u00fa pot pensar que a vegades no n\u2019\u00e9s. Aquesta \u00e9s una de les nostres batalles pendents. Veure on se situa la credibilitat d\u2019un projecte catalanista que ho \u00e9s per a tothom i que en aix\u00f2 no admet ni sectors ni sensibilitats, sin\u00f3 que tothom est\u00e0 en la mateixa alineaci\u00f3. Jo no hi s\u00e9 veure sectors organitzats amb capacitat de formular alternativa. A mi em molesta especialment la definici\u00f3 de sectors, perqu\u00e8 a vegades se m\u2019hi posa i a vegades no. Jo no admeto que ning\u00fa discuteixi ni la meva catalanitat, ni el meu catalanisme. I el dia que jo pens\u00e9s que el PSC no \u00e9s catalanista, abandonaria el partit.<\/p>\n

He llegit que dirigents del PSC titllen Artur Mas de deslleial perqu\u00e8, despr\u00e9s de pactar la investidura amb vost\u00e8s, ha fitxat Mascarell i ha dit que li van amagar part del d\u00e8ficit. Comparteix aquestes cr\u00edtiques?<\/strong>
\nDes d\u2019alguns sectors d\u2019opini\u00f3 es voldria que el PSC es declar\u00e9s en obertes hostilitats amb el Govern. I alguns sectors han concretat aix\u00f2 a base de formular not\u00edcies per dir que el PSC encara no sap quina orientaci\u00f3 prendre en aquesta nova legislatura. I hi ha qui afegeix coses paradoxals com que ara el PSC s\u2019enfronta a una deriva estranya perqu\u00e8, segons ells, els sectors m\u00e9s catalanistes volen fer una oposici\u00f3 responsable que \u00e9s el que el PSOE voldria i els no tan catalanistes una oposici\u00f3 radical. Oh paradoxa! La senyora Elena Valenciano manifestant que estan molt b\u00e9 les retallades d\u2019alts c\u00e0rrecs i el president del grup socialista dient que s\u00f3n operacions de maquillatge. Puc dir amb molta contund\u00e8ncia que el full de ruta del PSC a l\u2019oposici\u00f3 est\u00e0 tra\u00e7at.<\/p>\n

Quin ser\u00e0?<\/strong>
\nPrimer, serem oposici\u00f3 implacable (Nadal posa l\u2019\u00e8mfasi en cada s\u00edl\u00b7laba<\/em>) amb tot all\u00f2 que s\u2019allunyi del nostre projecte pol\u00edtic o que a criteri nostre siguin errors de plantejament, d\u2019estrat\u00e8gia o de contingut del govern de Mas. Implacable. Serem oposici\u00f3 radical. Segon, serem alternativa perqu\u00e8 tenim vocaci\u00f3 de govern. Una part de la nostra oposici\u00f3 ha de venir acompanyada de capacitat de proposta. I, tercer, poden haver-hi algunes q\u00fcestions que, pel superior inter\u00e8s del pa\u00eds, puguin suscitar acords puntuals entre CiU i el PSC. Poden ser les tres estrat\u00e8gies sumades. Per ser oposici\u00f3 radical no n\u2019hi ha prou amb ret\u00f2rica parlament\u00e0ria i capacitat dial\u00e8ctica. O hi ha arguments s\u00f2lids, fets demostrables i idees a defensar, o la mera desqualificaci\u00f3 de l\u2019adversari no fa altra cosa que desprestigiar la pol\u00edtica. Tamb\u00e9 hi ha qui diu que el PSC mirar\u00e0 de re\u00fcll a veure qu\u00e8 opina el PSOE. Al PSC, en el que afecta a la din\u00e0mica parlament\u00e0ria i a les relacions govern-oposici\u00f3 a Catalunya, tant ens fa el que digui el PSOE. A vegades coincidirem i en d\u2019altres no, per\u00f2 no farem res nom\u00e9s perqu\u00e8 el PSOE hagi dit ab.<\/p>\n

Ha parlat amb Zapatero des que \u00e9s president del grup parlamentari?<\/strong>
\nNo.<\/p>\n

Han deixat la caixa buida?<\/strong>
\nAquest \u00e9s un concepte fictici creat i orquestrat per Mas i el seu Govern, sobretot pels seus assessors per justificar l\u2019arrencada, la inactivitat del Govern en els primers mesos i algunes possibles retallades; retallades que en els governs en qu\u00e8 jo he estat ja hem anat aplicant successivament, com a m\u00ednim des de fa tres anys. Deixem d\u00e8ficit i deixem endeutament, per\u00f2 en el comparatiu entre el d\u00e8ficit i l\u2019endeutament que vam trobar i hem deixat i el grau d\u2019equipaci\u00f3 del pa\u00eds que vam trobar i hem deixat, el nostre saldo \u00e9s favorable i indica una caixa plena i no una caixa buida.<\/p>\n

Amb quin estat an\u00edmic es pot fer oposici\u00f3 despr\u00e9s d\u2019haver governat set anys i haver rebut un c\u00e0stig electoral?<\/strong>
\nFent-ho de forma mesurada i calculada. No gastant energies in\u00fatilment, triant molt b\u00e9 els flancs, sabent que ja ara han com\u00e8s uns errors, que durant unes setmanes Catalunya estar\u00e0 en els segons i tercers nivells en un buit de poder i que si passen coses no se sabr\u00e0 qui haur\u00e0 d\u2019afrontar-les, posant en evid\u00e8ncia fins a quin punt set anys a l\u2019oposici\u00f3 han convertit CiU en una maquin\u00e0ria rovellada respecte al coneixement de l\u2019administraci\u00f3 i de la legislaci\u00f3 que es despr\u00e8n del dret administratiu. Hi ha decrets que citen articles que estan derogats. Hi ha f\u00f3rmules d\u2019organitzaci\u00f3 que creen temporalment un buit de poder. Per tant, hi ha errors d\u2019arrencada que indiquen que estaven molt m\u00e9s verds del que ells aparentaven.<\/p>\n

Temen tamb\u00e9 una llarga travessia en el desert?<\/strong>
\nSom realistes, per\u00f2 no temem res. No hi ha hagut travessia m\u00e9s llarga en el desert que els vint-i-tres anys que van del 1980 al 2003.<\/p>\n

Governar o no en els ajuntaments de Barcelona i Girona marcar\u00e0 la situaci\u00f3 del PSC?<\/strong>
\nNo. El PSC \u00e9s i continuar\u00e0 sent una for\u00e7a municipalista formidable. Estem a Lleida, Tarragona, Terrassa, Sabadell, l\u2019Hospitalet, Badalona, Cornell\u00e0, Barcelona, Girona. I tamb\u00e9 en un munt de pobles petits i mitjans. En alguns, com Figueres i Salt, hem governat, hem deixat de governar i hi hem tornat.<\/p>\n

Per qu\u00e8 el PSC \u00e9s el partit m\u00e9s votat a Catalunya, fins i tot quan es presenta L\u00f3pez Aguilar de cap de llista a les europees, i no han aconseguit guanyar mai unes eleccions catalanes?<\/strong>
\nSi tingu\u00e9ssim resposta a aquesta gran pregunta faria molts anys que tindr\u00edem la presid\u00e8ncia de la Generalitat i no l\u2019haur\u00edem perduda mai. Per qu\u00e8 l\u2019elector selecciona tant i estableix pocs vasos comunicants entre unes eleccions i unes altres O fins i tot per qu\u00e8 l\u2019elector despr\u00e9s de trenta anys d\u2019autogovern i de dos Estatuts continua atorgant m\u00e9s import\u00e0ncia a unes eleccions generals o municipals que a unes auton\u00f2miques Tot aix\u00f2 forma part d\u2019una reflexi\u00f3 que hem de fer tots i que indica que l\u2019escenari pol\u00edtic catal\u00e0 \u00e9s molt diferent que el general espanyol. No tenim polaritzacions de dos grans partits i les circumst\u00e0ncies dels \u00faltims deu anys, i molt especialment la sent\u00e8ncia del Constitucional, han sacsejat prou l\u2019espai pol\u00edtic catal\u00e0 com perqu\u00e8 l\u2019escenari dual espanyol aqu\u00ed s\u2019hagi trencat encara m\u00e9s amb una fragmentaci\u00f3 dels espais que ha dut set grups diferents al Parlament, encara que dos estiguin al grup mixt.<\/p>\n

La crisi ha coincidit amb vost\u00e8s governant l\u2019Estat, la Generalitat i els principals ajuntaments. \u00c9s mala sort o que els socialistes no han gestionat b\u00e9?<\/strong>
\nEn pol\u00edtica, la sort compta poc. Ara b\u00e9, jo he de fer una defensa de la capacitat de gesti\u00f3 dels governs municipals i dels governs en els quals jo he estat des de 2003. Amb pol\u00edtiques com les de la llei de barris, com les d\u2019ocupaci\u00f3, com les d\u2019acci\u00f3 social i les de l\u2019acord estrat\u00e8gic, m\u00e9s la d\u2019inversions en un context econ\u00f2micament molt advers, els governs de Pasqual Maragall i Jos\u00e9 Montilla han fet molt m\u00e9s que parar el cop. Catalunya est\u00e0 m\u00e9s preparada que la resta d\u2019Espanya per sortir de la crisi i est\u00e0 m\u00e9s equipada que mai per afrontar la crisi amb una bona cohesi\u00f3 social.
\nMontilla va dir en campanya que venia un \u201ctsunami\u201d conservador. Despr\u00e9s de perdre el PSC la Generalitat, les enquestes preveuen una derrota socialista a la majoria de comunitats aut\u00f2nomes. V\u00e9nen anys de governs de dretes
\nAquesta basculaci\u00f3 cap a la dreta ja l\u2019he viscuda dues vegades i no en termes de comunitats aut\u00f2nomes. En recordo una a l\u2019any 1995 quan Paco V\u00e1zquez a la Corunya i jo a Girona ens vam convertir en els \u00fanics alcaldes socialistes de capitals de prov\u00edncia amb majoria absoluta. Hem de tenir, igual com aleshores, la capacitat de reacci\u00f3 i de modernitzaci\u00f3 del nostre discurs, missatge i propostes amb una pol\u00edtica pr\u00f2pia del segle XXI.<\/p>\n

Quin discurs ha de tenir l\u2019esquerra en un moment en qu\u00e8 la gent est\u00e0 espantada i que vost\u00e8s s\u00f3n els que retallen pensions i drets socials<\/strong>
\nL\u2019esquerra ha de generar confian\u00e7a i recuperar-la. Vol dir formular propostes s\u00f2lides, estructurals, que no siguin pa per avui i fam per a dem\u00e0, sin\u00f3 pol\u00edtiques de llarg recorregut que facin cre\u00efble el sistema de prestacions socials que tenim ara i d\u2019aqu\u00ed a vint anys. Qualsevol cosa que faci trontollar aix\u00f2 porta a situacions paradoxals. L\u2019esquerra va sanejar fa vint anys els sectors en crisi de la gran ind\u00fastria espanyola, sider\u00fargia, naval i el que sigui, va afrontar les vagues, va fer la regularitzaci\u00f3 i va lliurar a la dreta i a l\u2019empresa privada tots aquests sectors endre\u00e7ats. Aix\u00f2 no es premia electoralment. A l\u2019esquerra no se li perdonen coses que a la dreta no nom\u00e9s se li perdonen, sin\u00f3 que se li consenten i, en alguns casos, se li aplaudeixen, especialment pel que fa a una cosa que hauria de ser inacceptable per a tothom, que \u00e9s la corrupci\u00f3. La claretat i coher\u00e8ncia del missatge de l\u2019esquerra ha de generar seguretat a la gent i ha de tenir capacitat per engrescar cap a nous horitzons. Girona ha sortit dues vegades del pou, amb crisis econ\u00f2miques molt fortes, sempre amb governs d\u2019esquerres. Una part es deu a pol\u00edtiques que ha fet l\u2019Ajuntament, per\u00f2 una altra molt important a la mateixa conjuntura. Si tens les regnes del govern ben agafades, nom\u00e9s gestionant confian\u00e7a pots conduir les coses cap a una posici\u00f3 favorable quan la conjuntura \u00e9s redre\u00e7a.<\/p>\n

Diari de Girona<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

President del Grup parlamentari del PSC. Ja era alcalde de Girona el 1979 quan Narc\u00eds Serra tamb\u00e9 ho era de Barcelona, Pasqual Maragall era un jove tinent d\u2019alcalde, Adolfo Su\u00e1rez governava Espanya i Felipe Gonz\u00e1lez encara estava a l\u2019oposici\u00f3. Jordi Pujol ni tan sols era president de la Generalitat. Tots, menys ell, estan retirats de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-3318","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3318"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3322,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3318\/revisions\/3322"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}