{"id":33176,"date":"2023-12-05T12:48:08","date_gmt":"2023-12-05T11:48:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=33176"},"modified":"2023-12-06T10:56:55","modified_gmt":"2023-12-06T09:56:55","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-291-larxiduc-de-gaulle-i-els-sacerdots-egipcis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-291-larxiduc-de-gaulle-i-els-sacerdots-egipcis\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del d\u00eda\/291 (L\u2019arxiduc, de Gaulle i els sacerdots egipcis)"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019arxiduc, de Gaulle i els sacerdots egipcis <\/strong><\/p>\n\n\n\n

5 de desembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

 Una vegada, al Parlament europeu, em toc\u00e0 assistir a un dinar, que acab\u00e0 essent molt poc protocolari, amb una Altesa imperial i real. Era  l\u2019arxiduc Ot\u00f3 d’Habsburg-Lorena<\/strong>, fill primog\u00e8nit de Carles I<\/strong>, el darrer emperador d’\u00c0ustria i rei d’Hongria, que abdic\u00e0 el 1919<\/strong>. Jo estava una mica impressionat i no sabia  si, com a ciutad\u00e0 catal\u00e0, em tocava rendir-li pleitesia o havia de fer-li alg\u00fan retret, donat que la seva fam\u00edlia ens havia deixat penjats el 1714<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Vaig trobar-me davant d\u2019un senyor petit i gentil, d\u2019una discreci\u00f3 quasi t\u00edmida, que em record\u00e0 vagament Jordi<\/strong> Maragall, <\/strong> el pare d\u2019en Pasqual<\/strong>. Essent l\u2019hereu de l\u2019imperi austro-hongar\u00e8s, Ot\u00f3 d\u2019Habsburg<\/strong> havia renunciat sensatament a qualsevol pretensi\u00f3 din\u00e0stica, i s\u2019havia convertit en un conegut escriptor, conferenciant i pol\u00edtic europeu, fervent federalista i molt respectat.  Fou diputat al Parlament Europeu de 1977<\/strong> a1999<\/strong>,  i el primer president del PPE<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

Era un pol\u00edglota impressionant i tant ell com la seva dona em dedicaren algunes frases en catal\u00e0. Ella, Regina de Sax\u00f2nia-Hidburghausen-Meiningen<\/strong>, em coment\u00e0 que una filla seva vivia en \u00abun castell petitet<\/em>\u00bb prop de Balaguer (devia ser, si no m\u2019equivoco, el castell de La R\u00e0pita, a Vallfogona de Balaguer). 
<\/p>\n\n\n\n

Recordo que, en un moment d\u2019aquell  dinar, Ot\u00f3 d\u2019Habsburg <\/strong>ens <\/strong>va dir que de Gaulle <\/strong>havia estat l\u2019europeista m\u00e9s important de la postguerra. Amb tots els respectes deguts a Schuman<\/strong>, de Gasperi<\/strong>, Spaak<\/strong> o Monnet<\/strong>, que havien promogut les primeres formes de la unitat europea actual, l\u2019arxiduc considerava que corresponia a de Gaulle<\/strong> el m\u00e8rit principal d\u2019haver establert el proc\u00e9s d\u2019unitat europea, despr\u00e9s dels desastres dels anys 30<\/strong> i 40<\/strong>,  establint la seva \u00abcolumna vertebral<\/em>\u00bb: la reconciliaci\u00f3 francoalemanya, que veia com la veritable fita fundadora de la construcci\u00f3 europea, m\u00e9s que el Tractat de Roma.  <\/p>\n\n\n\n

Em va sorprendre aquella observaci\u00f3, feta de manera discreta per\u00f2 ferma. Segons el federalista Ot\u00f3 d\u2019Habsburg<\/strong>, De Gaulle<\/strong> no era un \u00abfederalista<\/em>\u00bb de doctrina, per\u00f2 havia estat un gran \u00abfederador<\/em>\u00bb franc\u00e8s i europeu (\u00aben<\/em> cap cas un euroesc\u00e8ptic!<\/em>\u00bb, s\u2019exclamava), perqu\u00e8 primer va unir la resist\u00e8ncia francesa contra Hitler<\/strong>, i despr\u00e9s va establir les bases d\u2019una entesa hist\u00f2rica amb Alemanya. \u00abS\u2019ha acusat de Gaulle<\/strong> de ser contrari a la unificaci\u00f3 europea<\/em>\u00bb, deia, \u00abper\u00f2 \u00e9s propaganda malintencionada. Naturalment, <\/em>de Gaulle<\/em><\/strong> no volia una Europa a l\u2019americana, com volen certs tecn\u00f2crates. Volia una Europa europea. Per aquesta Europa, <\/em>de Gaulle<\/em><\/strong> va fer m\u00e9s que els seus contemporanis<\/em>\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Andr\u00e9 Malraux<\/strong> deia d\u2019Ot\u00f3 d\u2019Habsburg <\/strong>que era \u00abun home d\u2019abans d\u2019ahir que compr\u00e8n  el dem\u00e0 passat<\/em>\u00bb. Quan aquest ho va saber, va comentar que la f\u00f2rmula s\u2019ajustava m\u00e9s  a de Gaulle<\/strong>. Una cosa \u00e9s certa: a tots dos els repugnava el \u00abbrussel\u00b7l\u00e8s<\/em>\u00bb, l\u2019argot tecno-burocr\u00e0tic europeu. \u00c9s una llengua, deia l\u2019arxiduc, \u00abque ning\u00fa no ent\u00e9n<\/em>\u00bb, i deia que, davant l\u2019onada euroesc\u00e8ptica calia prestar una atenci\u00f3 priorit\u00e0ria al llenguatge. <\/p>\n\n\n\n

\u00abLa millor lli\u00e7\u00f3 possible<\/em>\u00bb, va escriure<\/a>, \u00ab\u00e9s la que podem aprendre de l’estudi del govern sacerdotal de l’antic Egipte. Poca gent sap que aquests sacerdots havien desenvolupat una llengua que nom\u00e9s ells podien entendre. Si alg\u00fa que no pertanyia a la seva casta expressava el desig d’aprendre-la, era executat immediatament. Aix\u00ed \u00e9s com els sacerdots van poder mantenir-se al poder al llarg dels segles. No era certament un exemple de democr\u00e0cia. Vam haver d’esperar a Atenes<\/em>\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019arxiduc, de Gaulle i els sacerdots egipcis  5 de desembre de 2023  Una vegada, al Parlament europeu, em toc\u00e0 assistir a un dinar, que acab\u00e0 essent molt poc protocolari, amb una Altesa imperial i real. Era  l\u2019arxiduc Ot\u00f3 d’Habsburg-Lorena, fill primog\u00e8nit de Carles I, el darrer emperador d’\u00c0ustria i rei d’Hongria, que abdic\u00e0 el 1919. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":33178,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,285,1],"tags":[],"class_list":["post-33176","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33176"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33176\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33245,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33176\/revisions\/33245"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33178"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}