{"id":33063,"date":"2023-11-29T19:34:05","date_gmt":"2023-11-29T18:34:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=33063"},"modified":"2023-12-02T10:33:20","modified_gmt":"2023-12-02T09:33:20","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-287-fraternitat-amistat-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-287-fraternitat-amistat-politica\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/287 (Fraternitat, amistat, pol\u00edtica)"},"content":{"rendered":"\n

Fraternitat, amistat, pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

30 de novembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

(Nota pr\u00e8via.- L\u2019apunt que segueix \u00e9s de filosofia barata. Ho dic en un doble sentit: per excusar-me de la  qualitat d\u2019aquesta incursi\u00f3 \u00abfilos\u00f2fica\u00bb, que no \u00e9s feta en broma per\u00f2 no passaria una avaluaci\u00f3 m\u00ednimament seriosa; i per advertir que la seva lectura, gratu\u00efta, \u00e9s tamb\u00e9 perfectament prescindible<\/em>).  <\/p>\n\n\n\n

1<\/strong>. He rebut un E-mail que comenta un fragment del meu apunt d\u2019ahir<\/a>, on jo em declarava \u00abpartidari del b\u00e9 com\u00fa i de contribuir als progressos concrets i tangibles en mat\u00e8ria de llibertat, igualtat i amistat<\/em>\u00bb.  \u00c9s d\u2019un amic que em fa un retret: <\/p>\n\n\n\n

\u00abEt vols fer l\u2019original o qu\u00e8?<\/em> Per qu\u00e8 no et remets a la tr\u00edada republicana de sempre (llibertat, igualtat i fraternitat)? Tens alguna cosa en contra de la fraternitat?<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

La veritat \u00e9s que vaig bescanviar els dos termes (fraternitat, amistat) d\u2019una manera quasi mec\u00e0nica, mig instintiva. Feia poc que havia llegit un llibre de Jacques Derrida<\/strong> que es titula precisament Politiques de l\u2019amiti\u00e9<\/em><\/strong> (aqu\u00ed, en pdf<\/strong><\/a>), i aix\u00f2 em devia influir. <\/p>\n\n\n\n

2<\/strong>. Dir que la pol\u00edtica \u00e9s un afer d\u2019amistats i enemistats \u00e9s una cosa \u00f2bvia, quasi banal, per\u00f2 important\u00edssima. Ho va escriure\u00a0 Carl Schmitt<\/strong>: \u00abLa distinci\u00f3 espec\u00edficament pol\u00edtica, a la que es poden remetre tots els actes i m\u00f2bils pol\u00edtics, \u00e9s la distinci\u00f3 entre l\u2019amic i\u00a0 l\u2019enemic<\/em>\u00bb. Pel que fa a establir un criteri de distinci\u00f3 (no a una teoria reductiva) tenia ra\u00f3.

Ara b\u00e9: \u00e9s significatiu que, a l\u2019hora de definir la noci\u00f3 d\u2019enemic, Schmitt <\/strong>es remet\u00e9s a la fraternitat: <\/p>\n\n\n\n

\u00ab\u00bfQui \u00e9s el meu enemic? (\u2026) \u00bfA qui puc recon\u00e8ixer com enemic meu? Nom\u00e9s a aquell que pot q\u00fcestionar-me radicalment. \u00bfI qui pot fer-ho? Nom\u00e9s jo mateix. O el meu germ\u00e0. Aquest \u00e9s el punt. L\u2019altre \u00e9s el meu germ\u00e0, es revela com el meu germ\u00e0, i  es revela com el meu enemic. <\/em>Adam<\/em><\/strong> i <\/em>Eva <\/em><\/strong>van tenir dos fills, <\/em>Ca\u00edn<\/em><\/strong> i <\/em>Abel<\/em><\/strong>. Aix\u00ed comen\u00e7a la hist\u00f2ria de la humanitat (\u2026) \u00c9s la tensi\u00f3 dial\u00e8ctica que que mant\u00e9 la hist\u00f2ria del m\u00f3n en moviment, i la hist\u00f2ria del m\u00f3n no s\u2019ha acabat<\/em>\u00bb (1<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

3<\/strong>. Les idees de Schmitt <\/strong>(un ultraconservador de gran talent, avalador del nazisme) s\u00f3n molt estimulants i susciten incontables discussions. \u00bfEs poden reduir i esgotar totes les dimensions d\u2019all\u00f2 que \u00e9s pol\u00edtic a la distinci\u00f3 entre amic i enemic? \u00bfS\u00f3n idees que legitimen els totalitarismes? \u00bfNo tenen el risc de justificar una concepci\u00f3 reduccionista de la pol\u00edtica, com a simple conflicte entre enemics?\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Un dels problemes, amb Schmitt, <\/strong>\u00e9s que s\u2019ocup\u00e0 molt de l\u2019enemistat i que, en canvi, l\u2019amistat\u00a0 m\u00e9s aviat l\u2019incomodava.\u00a0 Aix\u00ed com Derrida<\/strong> no se sentia c\u00f2mode\u00a0 amb el terme \u00abfraternitat<\/em>\u00bb (que trobava \u00abmassa cristi\u00e0<\/em>\u00bb, com \u00abmassa jueu<\/em>\u00bb el terme \u00abpoble<\/em>\u00bb), a Schmitt<\/strong> li empipava el terme \u00abamistat<\/em>\u00bb:\u00a0 el\u00a0 trobava imprec\u00eds, subjectiu, emotiu; fins i tot deia que tenia \u00abun punt d\u2019erotisme, \u2018\u00e0 la <\/em>Maupassant<\/em><\/strong>\u2019<\/em>\u00bb (2).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

4.<\/strong> No es tracta simplement d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 de paraules; per\u00f2 les paraules tenen la seva import\u00e0ncia, considerable. Les grans paraules, per exemple, tendeixen a desgastar-se, sobretot quan entren en contradicci\u00f3 amb als fets. Hi ha una muni\u00f3 de reflexions cr\u00edtiques, de Marx<\/strong> a\u00a0 Nietzsche<\/strong>, de Schmitt<\/strong> a Benjamin<\/strong>, etc., posant al descobert la falsa consci\u00e8ncia generada per les grans paraules de la Il\u00b7lustraci\u00f3.
<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s dels totalitarismes i trag\u00e8dies del segle XX, a ben pocs entusiasmen avui les grans paraules. En el m\u00f3n, la incredulitat s\u2019ha multiplicat. Un fil\u00f2sof alemany, Peter Sloterdijk<\/a><\/strong>, va publicar fa pocs anys un llibre titulat Cr\u00edtica de la ra\u00f3 c\u00ednica<\/em><\/strong> (aqu\u00ed, a Scribd<\/strong><\/a>) i diuen que en poques setmanes se\u2019n van vendre m\u00e9s de 100.000<\/strong> exemplars. \u00c9s una xifra que desvetlla incredulitat, per\u00f2 que \u00e9s significativa del nostre temps.
<\/p>\n\n\n\n

Que creixin tant\u00a0 les desconfiances pol\u00edtiques \u00e9s perill\u00f3s. Els que no es creuen res poden acabar, si les coses van mal dades, creient-se qualsevol cosa. Aix\u00f2 abona la necessitat de valorar i estimular l\u2019amistat en pol\u00edtica. No hi ha amistat sense confian\u00e7a, i aquesta demana temps; es construeix i es mesura en la llarga durada. <\/p>\n\n\n\n

5<\/strong>. L\u2019amistat i la confian\u00e7a es prolonguen fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de la mort.\u00a0 En el frontispici del seu llibre sobre l\u2019amistat pol\u00edtica, Derrida<\/strong> hi pos\u00e0 unes frases de Cicer\u00f3<\/strong>, que en part suscitaven la seva cr\u00edtica, pel que tenen de ret\u00f2ric, de teatral. Per\u00f2 s\u00f3n paraules que em semblen certes, i que fan impressi\u00f3.
<\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019amistat, deia el rom\u00e0, \u00abfins i tot els absents es fan presents, els pobres rics, els febles forts i, cosa m\u00e9s dif\u00edcil de dir, els morts viuen<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> <\/em>El  mot  fraternitat t\u00e9, a m\u00e9s, una  connotaci\u00f3 viril: designa els germans (ve de frater) <\/em>i exclou les germanes.  <\/em>Millor <\/em>l\u2019amistat. <\/em><\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

  1. Carl Schmitt<\/strong>, Ex captivitate salus<\/a><\/em><\/strong>.<\/li>
  2. Schmitt<\/strong> devia pensar, suposo, en Le petit soldat<\/em><\/strong>, un espl\u00e8ndid conte de Guy de Maupassant<\/strong> (aqu\u00ed, en pdf<\/strong><\/a>). <\/li><\/ol>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Fraternitat, amistat, pol\u00edtica 30 de novembre de 2023 (Nota pr\u00e8via.- L\u2019apunt que segueix \u00e9s de filosofia barata. Ho dic en un doble sentit: per excusar-me de la  qualitat d\u2019aquesta incursi\u00f3 \u00abfilos\u00f2fica\u00bb, que no \u00e9s feta en broma per\u00f2 no passaria una avaluaci\u00f3 m\u00ednimament seriosa; i per advertir que la seva lectura, gratu\u00efta, \u00e9s tamb\u00e9 perfectament …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":33075,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-33063","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33063","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33063"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33063\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33134,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33063\/revisions\/33134"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33063"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33063"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33063"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}