{"id":3300,"date":"2010-12-22T17:32:51","date_gmt":"2010-12-22T15:32:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3300"},"modified":"2011-01-19T10:45:45","modified_gmt":"2011-01-19T08:45:45","slug":"josep-xurigue-el-psc-una-mata-de-jonc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-xurigue-el-psc-una-mata-de-jonc\/","title":{"rendered":"Josep Xurigu\u00e9: El PSC, una mata de jonc"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Necessitem un partit plural i unit. Un partit creatiu, cabal\u00f3s, en moviment.<\/strong><\/p>\n

El cronista Ramon Muntaner, descriu la mata de jonc, en una met\u00e0fora de la unitat indestriable dels regnes de la Corona d\u2019Arag\u00f3[i]<\/a>[ii]<\/a>, de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n

\u201cI si alg\u00fa em demana: “En Muntaner, quin \u00e9s l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondr\u00e9 que la mata de jonc t\u00e9 una for\u00e7a que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns m\u00e9s s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencar\u00e0 tota un miny\u00f3 de vuit anys, que ni un jonc no hi quedar\u00e0.”<\/em><\/p>\n

A les eleccions del 28 de\u00a0 novembre el PSC va obtenir uns resultats que obliguen a replantejar i reconstruir un projecte pol\u00edtic socialista i catalanista per servir millor la nostra societat.<\/p>\n

Ha estat un context complex. La crisi econ\u00f2mica ha colpejat els barris treballadors. En un marc, a tot el m\u00f3n occidental, on hi ha un progressiu desaliniament de la classe treballadora amb el vot d\u2019esquerres, des dels anys 70.\u00a0 El cr\u00e8dit barat, la il\u00b7lusi\u00f3 del consum, el declivi de la consci\u00e8ncia de classe, i l\u2019aven\u00e7 de la societat del coneixement, postindustrial, en s\u00f3n algunes claus. Molts d\u2019aquests factors arrenquen els anys 70 i 80s, les desregulacions de Thatcher i Reagan hi van contribuir.<\/p>\n

La crisi, l\u2019increment de la immigraci\u00f3 i l\u2019\u00fas de la xenof\u00f2bia per part de l\u2019extrema dreta i la dreta parlament\u00e0ria han acabat de reblar el clau als barris treballadors de les \u00e0rees metropolitanes de Barcelona, de Girona, de Tarragona. Com fa anys ho ha fet a Marsella, a Par\u00eds, i d\u2019altres ciutats europees.<\/p>\n

La crisi genera desafecci\u00f3, cal imaginaci\u00f3 i reformes en el sistema pol\u00edtic, electoral, de partits. Aud\u00e0cia i un sentit gener\u00f3s de pa\u00eds per part de totes les forces pol\u00edtiques per impulsar-les. La societat viva ha de tenir m\u00e9s canals d\u2019expressi\u00f3. Els partits hem de tornar, coordinar o compartir el poder amb la societat. Un cam\u00ed ha explorar i a iniciar. El PSC en podria ser capdavanter.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut ha estat letal pel federalisme. Una maniobra del PP orquestrada contra Catalunya, i contra aquells projectes pol\u00edtics constructors de ponts, en primer lloc, el del socialisme catal\u00e0.<\/p>\n

Vam virar el rumb de manera sobtada, d\u2019un plantejament fermament catalanista a un altre m\u00e9s proper a les tesis del socialisme espanyol. Probablement la centralitat perduda reclami un rumb central, intermig, socialista, de centre esquerra i d\u2019un catalanisme popular integrador. I fer milles.<\/p>\n

Ni som una for\u00e7a independentista, ni som nacionalistes. Tampoc haur\u00edem de ser, no som, antiindependentistes, ni antinacionalistes. Ni som una for\u00e7a que hagi de tenir la prioritat en Espanya, tampoc hem d\u2019adobar una visi\u00f3 antiespanyola. No ser\u00edem nosaltres mateixos. El qu\u00e8 som ho hem de ser en positiu, constructivament. Som solidaris i fraternals amb el socialisme espanyol i europeu. Per\u00f2 el PSC es va crear per servir a la societat catalana de manera priorit\u00e0ria, amb una mirada corresponsable i oberta, \u00e9s clar.<\/p>\n

Un projecte que malgrat que el signes dels temps siguin d\u2019agressivitat divisora en molts \u00e0mbits socials, recuperi els valors tan nostres com a societat, de di\u00e0leg, llibertat, ra\u00f3, pacte, uni\u00f3, respecte a difer\u00e8ncia. Valors que l\u2019Ernest Lluch, fa uns dies rebia un sentit\u00a0 homenatge a la Generalitat, va encarnar com pocs ciutadans de la Catalunya contempor\u00e0nia ho han fet.<\/p>\n

El president Montilla ha navegat els quatre anys per aig\u00fces complexes, convulses, afermant l\u2019autoritat en un govern tripartit de d\u00edficil gesti\u00f3, ho ha fet molt b\u00e9, amb una gesti\u00f3 conjunta intel\u00b7ligent, estrat\u00e8gica, social, efica\u00e7. I un equip de consellers socialistes i d\u2019altres membres del Govern de primer nivell. Un patrimoni que forma part del present i del futur. Un patrimoni que cal i caldr\u00e0 reivindicar.<\/p>\n

Cal tamb\u00e9 recon\u00e8ixer el valor \u00e8tic de la reacci\u00f3 pol\u00edtica i personal del president al resultat. L\u2019acceptaci\u00f3 i la seva disposici\u00f3 ferma i humil a posar-se al servei de la reconstrucci\u00f3 del projecte. Sumar i construir equilibris guanyadors. Ho farem.<\/p>\n

Ara s\u2019inicia un debat que nom\u00e9s pot tenir un resultat. Un gran partit, un gran projecte, guanyador, convincent, aut\u00e8ntic, fidels als seus or\u00edgens i lleial al qu\u00e8 necessiten els catalans. Un projecte que ha de ser majoria, central, arrelat al pa\u00eds, a les necessitats de la seva gent.<\/p>\n

Tots els homes i dones que servim l\u2019ideal i el projecte socialista a Catalunya som cridats a un proc\u00e9s que ha de concloure, s\u00ed o s\u00ed, b\u00e9: s\u00ed o s\u00ed, molt b\u00e9. Tenim, col\u00b7lectivament, una gran responsabilitat. \u00c9s un proc\u00e9s que s\u2019ha de fer en el temps necessari perqu\u00e8 surti b\u00e9. Sense pressa. La responsabilitat \u00e9s m\u00e9s alta, \u00e9s clar, en aquells companys i companyes que pilotaran el proc\u00e9s. Nom\u00e9s hi ha una sortida, el pacte, l\u2019equilibri, sobre la base d\u2019un projecte d\u2019amples fronteres.<\/p>\n

Hi ha alguns elements en el projecte socialista per a Catalunya de 1999 i de 2003 que va encap\u00e7alar el president Maragall, malgrat que la crisi i el discurs xen\u00f2fob i d\u2019apel\u00b7laci\u00f3 de la divisi\u00f3 civil de la dreta no hi fossin, que caldr\u00e0 explorar. La uni\u00f3 electoral i program\u00e0tica amb ICV-EUiA a les circumscripcions de Girona, Tarragona i Lleida, o les aliances d\u2019una altra naturalesa (fa temps vaig escriure que la unitat socialista no es va acabar, o no s\u2019hauria d\u2019haver acabat, el 1978). El patriotisme social d\u2019ampla frontera que desborda partits i parla directament a la gent, amb la societat, etc\u00e8tera, \u00e9s necessari i forma part de la nostra tradici\u00f3.<\/p>\n

Certament, el primer repte es tornar a ser la primera for\u00e7a municipalista de Catalunya, forma part de la nostra identitat pol\u00edtica. Si el debat afecta aquesta aspiraci\u00f3 fonamental, angular, caldr\u00e0 esperar i contemporitzar per assolir, sense afectacions, aquest objectiu imprescindible. Des de l\u2019equilibri i la prud\u00e8ncia, la societat catalana ha d\u2019intuir i visualitzar que el PSC analitza, valora i comen\u00e7a a resituar i a renovar plantejaments i projecte. Els projectes municipals poden ser l\u2019oportunitat s\u00e0via per poder iniciar amb prud\u00e8ncia i efic\u00e0cia els pactes, els consensos, sobre les l\u00ednies mestres centrals i compartides d\u2019un projecte esperan\u00e7ador<\/strong>. Un projecte que acompanyi la gent en aquest moment dif\u00edcil i miri d\u2019oferir sortides i llum cap endavant. Els projectes municipals que constru\u00efm d\u2019ara a maig, han de ser l\u2019oportunitat de mostrar que coneixem b\u00e9 els problemes i les solucions que cal donar als catalans i les catalanes per poder viure millor i fer un pa\u00eds m\u00e9s just i pr\u00f2sper, un pa\u00eds solidari i obert.<\/p>\n

Torno a la mata de jonc<\/strong>. El PSC ha de ser fort, resistent, flexible com el jonc. Si les seves sensibilitats que s\u00f3n una, (uni\u00f3 en llibertat, uni\u00f3 en diversitat), sumen i aconsegueixen, s\u00ed o s\u00ed l\u2019equilibri, el PSC anir\u00e0 esdevenint, tornar\u00e0 a esdevenir, la mata de jonc de la societat catalana, la corda que la cohesiona. Amb joncs diferents que s\u2019assemblen al pa\u00eds. Quin \u00e9s el l\u00edmit del debat i del proc\u00e9s?: la unitat socialista (d\u2019amples fronteres). Des de Nou Cicle amb Raimon Obiols es recorda, permanentment, aquest principi.<\/p>\n

Una mata de jonc unida i flexible enmig de les aig\u00fces de canvis i transformacions de la societat catalana, espanyola i europea. Amb reflexos, fresca, oberta, imaginativa, creativa, ferma i arrelada.<\/p>\n

L\u2019abril de 1978 naixia un partit que recollia or\u00edgens i sensibilitats socialistes diferents. Un gran partit que ha governat 7 anys Catalunya i molts anys les principals ciutats catalanes ( i vol continuar-ho fent, ho far\u00e0). Un partit que ha transformat Barcelona en capital europea, mediterr\u00e0nia, en urbs admirada; una Barcelona ol\u00edmpica. Un partit que fa europeisme progressista a casa nostra, a Brussel\u00b7les i a Estrasburg. Un partit que lluita per l\u2019Espanya federal i ha governat el pa\u00eds amb responsabilitat, l\u2019ha contribu\u00eft a modernitzar. Ara el federalisme \u00e9s en hores baixes. Per\u00f2 la interdepend\u00e8ncia i el federalisme s\u00f3n eines i ideals principals i universals. Ben actuals en el terreny conceptual, vindr\u00e0 el seu temps pol\u00edtics tamb\u00e9.<\/p>\n

La corda que uneix els nostres joncs, \u00e9s com deia Albert Hirshman, tenir clar que el nostre pa\u00eds, la nostra societat, el nostre\u00a0 partit, \u00e9s complex. La complexitat \u00e9s diversitat: la\u00a0 realitat \u00e9s aix\u00ed. I la unitat l\u2019engloba.<\/p>\n

Sumar, construir equilibris i guanyar. Projecte per sobre de les persones. Catalanisme i socialisme, socialisme i catalanisme com una unitat indissoluble. No podem fallar i no fallarem des de la responsabilitat, la intel\u00b7lig\u00e8ncia i el sentit gener\u00f3s de pa\u00eds.<\/p>\n

[i]<\/a> \u00a0La uni\u00f3 indestriable dels regnes d\u2019Arag\u00f3, Mallorca i Sic\u00edlia. A la mort de Jaume II<\/a>, Muntaner d\u00f3na aquests consells al nou sobir\u00e0 d’Arag\u00f3, Alfons el Benigne<\/a>.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Necessitem un partit plural i unit. Un partit creatiu, cabal\u00f3s, en moviment. El cronista Ramon Muntaner, descriu la mata de jonc, en una met\u00e0fora de la unitat indestriable dels regnes de la Corona d\u2019Arag\u00f3[i][ii], de la seg\u00fcent manera: \u201cI si alg\u00fa em demana: “En Muntaner, quin \u00e9s l’exemple de la de mata de jonc?”, jo …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3300"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3303,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3300\/revisions\/3303"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}