{"id":32967,"date":"2023-11-23T21:45:29","date_gmt":"2023-11-23T20:45:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=32967"},"modified":"2023-11-26T22:27:51","modified_gmt":"2023-11-26T21:27:51","slug":"32967-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/32967-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/282 (Catalunya: arrugues o acn\u00e9 juvenil?)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Catalunya: arrugues o acn\u00e9<\/strong> juvenil?<\/p>\n\n\n\n<p>24 de novembre de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>En ple <em>Pujolat, <\/em>quan Converg\u00e8ncia administrava malament la seva majoria absoluta,\u00a0 el president <strong>Tarradellas<\/strong> em digu\u00e9 un migdia, tot dinant,\u00a0 que trobava la pol\u00edtica catalana avorrida en comparaci\u00f3 amb la dels anys trenta. Li vaig respondre:\u00a0 \u00abS\u00ed, <em>m\u00e9s divertida.  Per\u00f2 va acabar en trag\u00e8dia<\/em>\u00bb. \u00ab<em>Teniu ra\u00f3<\/em>\u00bb, em respongu\u00e9, despr\u00e9s d\u2019un silenci (em tractava de vos i feia silencis).\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, trag\u00e8dia i avorriment no s\u00f3n incompatibles i  poden complementar-se&nbsp; perfectament. El franquisme, que fou tr\u00e0gic, va ser, despr\u00e9s de  l\u2019horror dels anys de la postguerra,  un llarg ensopiment insondable. El novel\u00b7lista <strong>Saul Bellow<\/strong> deia que \u00ab<em>la combinaci\u00f3 de poder i avorriment no ha estat mai examinada seriosament. El poder \u00e9s el poder d\u2019imposar l\u2019avorriment<\/em>\u00bb. Els anys del Proc\u00e9s (que no han estat pr\u00f2piament una trag\u00e8dia per\u00f2 deunid\u00f3), tamb\u00e9 han estat un plom, s\u2019han fet pesats.<\/p>\n\n\n\n<p>Als&nbsp; pol\u00edtics catalans&nbsp; de la Transici\u00f3, el president <strong>Tarradellas<\/strong> indirectament ens tractava&nbsp; d\u2019 inexperts o, m\u00e9s precisament , de poc experimentats, per raons hist\u00f2riques i biogr\u00e0fiques. Ens veia&nbsp; una mica ingenus i massa lligats a il\u00b7lusions ideol\u00f2giques. No ho dic sols per m\u00ed, que era un xitxarel\u00b7lo quan, amb l\u2019<strong>Ernest<\/strong> <strong>Lluch, <\/strong>vam conversar amb ell per primera vegada, <a href=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-sobre-el-retorn-del-president-tarradellas\/\">a l\u2019hotel Mont -Thabor de Par\u00eds<\/a>, l\u2019any <strong>1972<\/strong>. Mantenia&nbsp; tamb\u00e9 aquest judici de reserva (sempre educat, dissimulat, per\u00f2 evident) amb la gent de m\u00e9s edat: amb <strong>Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz<\/strong>, <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong>, o <strong>Jordi Pujol<\/strong>. <br><\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Ja veureu el que us espera\u2026<\/em>\u00bb, \u00ab<em>Aneu amb compte<\/em>\u00bb,&nbsp; semblava dir-nos el President, en portes de la Transici\u00f3.&nbsp;Aix\u00f2, entre altres coses, em corrobora en la tesi que <strong>Tarradellas<\/strong>, lluny de veure Catalunya com un poble vell i decadent, el veia jove, a penes adolescent, amb una clara inclinaci\u00f3 a l\u2019adamisme, l\u2019esbojarrament i  la rauxa. A la fesomia del pa\u00eds no l\u2019hi veia arrugues de senectud, sin\u00f2 acn\u00e9 juvenil.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019aquella intu\u00efci\u00f3, i de la seva experi\u00e8ncia (sobretot dels \u00ab<em>divertits<\/em>\u00bb anys trenta)&nbsp; se\u2019n derivaven les seves crides a no estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0nega, a evitar la petul\u00e0ncia, a defugir les fugides endavant, a superar les bandositats.&nbsp;Cal dir que les seves recomanacions van ser poc escoltades, i les seves premonicions s\u2019han confirmat. <br><br>Ahir, <a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/encatala\/20231123\/9397396\/presencia-passat.html\"><strong>Alfredo Pastor<\/strong> ho recordava en un article<\/a> que donava suport amb reserves a la llei d\u2019amnistia:  \u00ab<em>El <strong>16<\/strong> d\u2019abril del <strong>1981<\/strong>, mesos despr\u00e9s de la presa de possessi\u00f3 de <strong>Jordi Pujol<\/strong> com a president de la Generalitat, <strong>Josep Tarradella<\/strong>s, primer president de la nova Generalitat des del 1977, va manifestar, en una carta adre\u00e7ada al director de&nbsp;La Vanguardia,&nbsp;el seu pressentiment que \u201cs\u2019iniciaria una altra [etapa] que ens conduiria a la ruptura dels vincles de comprensi\u00f3, bona entesa i acords constants que durant el meu mandat hi havia hagut entre Catalunya i el Govern espanyol\u201d. [&#8230;] Trencats aquells vincles, seria \u201cinevitable la ruptura de la unitat del nostre poble<\/em>\u201d.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>P. S.<\/strong> &#8211; Parlant d\u2019arrugues. Els freq\u00fcents comentaris actuals sobre un declivi fatal de Catalunya (que prenen peu en xifres comparatives que no discuteixo) em semblen exagerats i t\u00f2pics. L\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a la decad\u00e8ncia \u00e9s una s\u00edndrome, amb les variacions adequades, de totes les \u00e8poques i de tots els pa\u00efsos. A Europa es nodreix particularment de l\u2019evocaci\u00f3 de la caiguda de l\u2019Imperi rom\u00e0; per\u00f2 abans d\u2019aquest, a la Roma encara m\u00e9s antiga, ja circulava el mite de l\u2019edat d\u2019or, un passat imaginat que servia per condemnar les xacres del temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Catalunya: arrugues o acn\u00e9 juvenil? 24 de novembre de 2023 En ple Pujolat, quan Converg\u00e8ncia administrava malament la seva majoria absoluta,\u00a0 el president Tarradellas em digu\u00e9 un migdia, tot dinant,\u00a0 que trobava la pol\u00edtica catalana avorrida en comparaci\u00f3 amb la dels anys trenta. Li vaig respondre:\u00a0 \u00abS\u00ed, m\u00e9s divertida. Per\u00f2 va acabar en trag\u00e8dia\u00bb. \u00abTeniu &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32970,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-32967","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32967","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32967"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32967\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":33015,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32967\/revisions\/33015"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}