{"id":32916,"date":"2023-11-22T19:11:47","date_gmt":"2023-11-22T18:11:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=32916"},"modified":"2023-11-23T10:15:29","modified_gmt":"2023-11-23T09:15:29","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-281-tarradellas-una-certa-idea-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-281-tarradellas-una-certa-idea-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/281 (Tarradellas: Realitzar en com\u00fa coses considerables)"},"content":{"rendered":"\n

Tarradellas: Realitzar en com\u00fa coses considerables<\/strong><\/p>\n\n\n\n

23 de novembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

El llibre Tarradellas, una certa idea de Cataluny<\/em>a<\/a><\/strong>, de Joan Esculies<\/strong>, acaba amb aquestes l\u00ednies:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00abPotser com a ress\u00f2 inconscient de la frase de l’escriptor <\/em>Maurice Barr\u00e8s<\/em><\/strong>, \u201cdonar a Fran\u00e7a una certa idea ens permet fer un cert paper\u201d, el general <\/em>Charles de Gaulle<\/em><\/strong> va comen\u00e7ar les Memories de guerra amb la seva frase mes famosa: \u201cTota la vida he tingut una certa idea de Fran\u00e7a\u201d. El conseller primer que havia defensat la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, el politic que va mantenir la flama i el prestigi de la instituci\u00f3 durant la major part de l’exili republic\u00e0, l’estadista que va contribuir de manera decisiva a la recuperaci\u00f3 de l’autogovern catal\u00e0 i a l’estabilitat democratica d’Espanya, s’hi identificava i la feia seva, amb tot el seu potencial i ambig\u00fcitat. <\/em>Josep Tarradellas <\/em><\/strong>tambe tenia una certa idea de Catalunya, perqu\u00e8 desitjava que pogu\u00e9s exercir un cert paper<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Tenir \u00abuna certa idea<\/em>\u00bb sobre una cosa \u00e9s una expressi\u00f3 alhora gr\u00e0fica i imprecisa. Cont\u00e9 a la vegada  \u00abpotencial i ambiguitat<\/em>\u00bb, com Esculies<\/strong> comenta encertadament. Seria interessant un estudi de la seq\u00fc\u00e8ncia que va de la \u00abcerta idea\u00bb<\/em> de Barr\u00e8s<\/strong> a la de de Gaulle<\/strong> i a la de Tarradellas<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Amb Barr\u00e8s<\/strong> succeeix una cosa notable. Les seves formulacions nacionalistes no van resistir la  prova de foc de la Gran Guerra (1914<\/strong>–1918<\/strong>). Ell, tan fascinat pels cementiris (deia que la naci\u00f3 era \u00abla terra i els morts<\/em>\u00bb) va ser enterrat pel terrible  conflicte europeu.  Quan va morir, el 1923<\/strong>, Ortega y Gasset<\/strong> va escriure a la Revista de Occidente<\/strong>: \u00abDiez a\u00f1os antes de morirse,<\/em> Barr\u00e8s<\/em><\/strong> no significaba ya nada importante para las nuevas generaciones<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El nacionalisme de Barr\u00e9s<\/strong> partia de la lamentaci\u00f3 per la p\u00e0tria en declivi, descerebrada, \u00abfeta a miques (\u00e9miett\u00e9e)<\/em>\u00bb a causa de la desnacionalitzaci\u00f3 d\u2019un poble oblidad\u00eds dels seus or\u00edgens i tradicions, i de la traici\u00f3 dels \u00abaltres<\/em>\u00bb: els enemics interns i els \u00abestrangers que enverinen com par\u00e0sits<\/em>\u00bb. Era un nacionalisme essencialista, religi\u00f3s, que adorava la naci\u00f3, en sacralitzava la  identitat i la  hist\u00f2ria,  i diabolitzava els seus \u00abenemics<\/em>\u00bb, sobretot els interiors, als que negava la condici\u00f3 de francesos (en ple afer Dreyfus<\/strong><\/a>, Barr\u00e8s<\/strong> digu\u00e9 d\u2019\u00c9mile Zola<\/strong>: \u00abmiro les seves arrels: aquest home no \u00e9s franc\u00e8s<\/em>\u00bb). El seu identitarisme denunciava tamb\u00e9 \u00abla casta<\/em>\u00bb de pol\u00edtics i oligarques \u00abque tenen el poder que corromp<\/em>\u00bb, contra els quals s\u2019havia d\u2019aixecar \u00abel poble que conserva la sang de la naci\u00f3<\/em>\u00bb. Exhortava la joventut a \u00abentrar en la vida amb la inj\u00faria a la boca<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Els sona? Aquesta narrativa i aquesta emotivitat han deixat de ser obsoletes.  S\u00f3n la gram\u00e0tica i la pol\u00edtica actuals de Trump<\/strong>, Bolsonaro<\/strong>, Milei<\/strong> i d\u2019uns quants m\u00e9s. Com si haguessin passat la quarantena, despr\u00e9s de la gegantina purga de dues guerres mundials i d\u2019una globalitzaci\u00f3 problem\u00e0tica, les idees de Barr\u00e8s<\/strong> ressuciten, a Fran\u00e7a i a altres pa\u00efsos, incl\u00f2s el nostre,  amb pol\u00edtics nacionalistes que parlen la seva mateixa prosa sense saber-ho. <\/p>\n\n\n\n

De jove, de Gaulle<\/strong> s\u2019abeur\u00e0 en els textos de Barr\u00e8s<\/strong>. \u00abEls meus tres germans, la meva germana, jo mateix, ten\u00edem com a segona naturalesa un cert orgull angoixat pel nostre pa\u00eds<\/em>\u00bb, deia. Per\u00f2 essent un lector compulsiu, va beure en moltes altres fonts, per sort, i es constru\u00ed\u00a0 la seva pr\u00f2pia idea de Fran\u00e7a. A difer\u00e8ncia de Barr\u00e8s<\/strong> (que no hauria fet gaires escarafalls al terme \u00abanarco-conservador<\/em>\u00bb, avui en boga), de<\/strong> Gaulle<\/strong> afirmava que Fran\u00e7a era Fran\u00e7a gr\u00e0cies a la legitimitat republicana, i a les institucions i el funcionament de l\u2019Estat. Una \u00abcerta idea de Fran\u00e7a\u00bb <\/em>era, fonamentalment, una\u00a0 certa idea de l’Estat. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00danicament aix\u00ed era possible la grandesa (la \u00abgrandeur<\/em>\u00bb) de la naci\u00f3. La convicci\u00f3 que els Estats nacionals eren els subjectes \u00fanics i indefugibles de la vida internacional, i que Fran\u00e7a podia jugar un paper de pot\u00e8ncia principal, va ser, com ha observat Jean-Louis Bourlanges<\/strong>, una \u00abcombinaci\u00f3 de rigidesa i quimera<\/em>\u00bb, que acab\u00e0 situant la  pol\u00edtica de de Gaulle<\/strong> en un carrer\u00f3  sense sortida.   <\/p>\n\n\n\n

I quina era la \u00abcerta idea<\/em>\u00bb de Tarradellas<\/strong> sobre Catalunya?  En alguns aspectes essencials, i salvades totes les dist\u00e0ncies, era la mateixa de de Gaulle<\/strong> sobre Fran\u00e7a. \u00abTarradellas<\/em><\/strong> no va ser un home de teoria pol\u00edtica, sin\u00f3 de pr\u00e0ctica<\/em>\u00bb, ha dit Josep Maria Bricall<\/strong><\/strong><\/a>, un dels seus col\u00b7laboradors m\u00e9s propers: \u00abSi es vol, es tracta d\u2019un possibilisme intel\u00b7ligent, d\u2019una certa idea sobre el que \u00e9s l\u2019estructuraci\u00f3 d\u2019un estat (\u2026) <\/em>Tarradellas<\/em><\/strong> tamb\u00e9 tenia l\u2019experi\u00e8ncia de Fran\u00e7a, perqu\u00e8 Fran\u00e7a \u00e9s un Estat en estat pur<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Em sembla que hi ha dos altres aspectes, com a m\u00ednim, que configuren la \u00abcerta idea\u00bb<\/em> de Tarradellas<\/strong>: l\u2019obsessi\u00f3 per la unitat pol\u00edtica i civil de Catalunya, i una visi\u00f3 d\u2019aquesta, no com una comunitat nacional en declivi, sin\u00f3 juvenil, en fase d\u2019aprenentatge.
<\/p>\n\n\n\n

D\u2019una banda, Tarradellas era, per experi\u00e8ncia, un ferm partidari de superar, en inter\u00e8s del pa\u00eds, les consideracions de part, els ego\u00efsmes corporatius, les divisions i exclusions, i, per damunt de tot, d\u2019evitar el risc d\u2019una divisi\u00f3 identit\u00e0ria, etno-ling\u00fc\u00edstica, del pa\u00eds (tots, \u00abciutadans de Catalunya<\/em>\u00bb).  <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, i tamb\u00e9 per experi\u00e8ncia, Tarradellas<\/strong> era conscient de la necessitat de superar les  l\u00edmitacions i contradiccions de Catalunya en el camp (pr\u00e0cticament vedat i ignot durant segles) del poder pol\u00edtic i de l\u2019acci\u00f3 de govern. Catalunya havia d\u2019aprendre a governar, a autogovernar-se.

Ultra la refer\u00e8ncia a \u00abuna certa idea de Catalunya<\/em>\u00bb, Tarradellas<\/strong> comentava sovint que \u00ables coses s\u2019han de fer d\u2019una determinada manera<\/em>\u00bb. Tamb\u00e9 aquesta \u00e9s una expressi\u00f3 a la vegada potent i ambigua. Jo penso que volia dir que en l\u2019acci\u00f3 de govern cal fer les coses amb rigor i sentit institucional. I que nom\u00e9s sobre aquesta base d\u2019unitat i excel\u00b7l\u00e8ncia (i no sobre l\u2019obsessi\u00f3 identit\u00e0ria, la ret\u00f2rica o les fugides endavant), Catalunya pot pensar en <\/em> realitzar en com\u00fa coses considerables, en acomplir-les concretament.
<\/p>\n\n\n\n

P.S.- <\/strong> \u00abEl patriotisme \u00e9s estimar el teu pa\u00eds. El nacionalisme, \u00e9s detestar el dels altres<\/em>\u00bb (\u00abLe patriotisme, c’est aimer son pays. Le nationalisme, c’est d\u00e9tester celui des autres<\/em>\u00bb), Charles de Gaulle<\/strong>.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tarradellas: Realitzar en com\u00fa coses considerables 23 de novembre de 2023 El llibre Tarradellas, una certa idea de Catalunya, de Joan Esculies, acaba amb aquestes l\u00ednies:\u00a0 \u00abPotser com a ress\u00f2 inconscient de la frase de l’escriptor Maurice Barr\u00e8s, \u201cdonar a Fran\u00e7a una certa idea ens permet fer un cert paper\u201d, el general Charles de Gaulle …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32930,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-32916","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32916","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32916"}],"version-history":[{"count":40,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32916\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32966,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32916\/revisions\/32966"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32930"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32916"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32916"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32916"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}