{"id":3276,"date":"2010-12-17T10:14:55","date_gmt":"2010-12-17T08:14:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3276"},"modified":"2011-01-19T10:46:50","modified_gmt":"2011-01-19T08:46:50","slug":"antoni-dalmau-receptes-per-al-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-dalmau-receptes-per-al-psc\/","title":{"rendered":"Antoni Dalmau: Receptes per al PSC"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El poder pol\u00edtic que tenia a les mans el PSC i la magnitud de la derrota recent en les eleccions al Parlament han estat tan grans, tan ostensibles, que ara tothom s’afanya a brindar-li explicacions i receptes. \u00c9s evident que, quan les coses no funcionen, cal modificar missatges, pautes de conducta i equips de direcci\u00f3, per tal de redre\u00e7ar el rumb de la nau i tornar a apar\u00e8ixer davant els ciutadans com el partit que inspira m\u00e9s confian\u00e7a. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 del debat intern, que hauria de ser profund i transparent alhora, aquests dies s’ha produ\u00eft des de fora i des de dins un bombardeig precipitat de pressions i de f\u00f3rmules de salvament miraculoses que, tot i ser ben comprensibles, sorprenen una mica.<\/p>\n

Posats a buscar explicacions a la desfeta, sorpr\u00e8n una vegada m\u00e9s el simplisme i fins i tot la mal\u00edcia d’uns quants dirigents del socialisme espanyol que mai no han pa\u00eft el grau d’autonomia amb qu\u00e8 funciona el PSC pel que fa al propi projecte pol\u00edtic. Un grau d’autonomia que a molts ens sembla encara insuficient, no cal dir-ho, per\u00f2 que per a ells, si poguessin verbalitzar-ho sense embuts, els resulta senzillament intolerable. Als ulls d’aquests tristament anomenats barons<\/em>, el mal dels socialistes catalans prov\u00e9 d’una sola deriva: l’exc\u00e9s de nacionalisme, els acords amb ERC, la perillosa aventura d’un nou Estatut. La crisi econ\u00f2mica, les mesures adoptades pel govern espanyol, les febleses de la socialdemocr\u00e0cia europea en aquest inici de mil\u00b7lenni… tot aix\u00f2 no sembla que compti per a aquesta visi\u00f3 neocentralista, que aparentment no s’immuta davant unes estimacions de vot a escala espanyola \u2013per tant, ben lluny del paisatge catal\u00e0\u2013 que atorguen un avantatge molt preocupant en benefici del PP. En aquest sentit, l’actitud d’aquests barons<\/em> no fa m\u00e9s que plasmar la bretxa cada vegada m\u00e9s gran que separa Catalunya d’Espanya a tots nivells: all\u00f2 que, vist des d’aqu\u00ed, resulta encara not\u00f2riament insuficient, \u00e9s vist a l’altra banda com un exc\u00e9s insuportable.<\/p>\n

Hi ha una altra via de pressi\u00f3 externa que tamb\u00e9 resulta for\u00e7a evident i cridanera: \u00e9s la que s’expressa cada dia a trav\u00e9s de molts mitjans de comunicaci\u00f3. En aquest cas, la recepta indefugible que caldria aplicar sense demora passa per quatre coses ben simples i ben clares: un canvi de cares i de noms, el debat sobre la data del congr\u00e9s del partit, la preemin\u00e8ncia d’una o altra de les famoses \u201cdues \u00e0nimes\u201d i la posici\u00f3 a favor o en contra d’un grup parlamentari propi. En aquesta l\u00f2gica, els alcaldes socialistes, que prou feina tindran a salvar la nau d’un hipot\u00e8tic segon naufragi col\u00b7lectiu, s\u00f3n festejats com la gran esperan\u00e7a blanca… M\u00e9s enfora encara, hi ha qui no para de receptar una purga m\u00e9s radical i expeditiva que sens dubte ho resoldria tot: la separaci\u00f3 definitiva entre el PSC i el PSOE. \u00c9s curi\u00f3s que aquesta soluci\u00f3 sigui abonada, no sols per persones i grups que mai no sentirien la temptaci\u00f3 de votar els socialistes, sin\u00f3 per gent que es proclama m\u00e9s nacionalista que ning\u00fa i que no sembla comprendre ni la realitat sociol\u00f2gica de Catalunya ni la contribuci\u00f3 fonamental que la unitat socialista ha prestat hist\u00f2ricament a la cohesi\u00f3 social del nostre poble.<\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, els termes del debat se simplifiquen i els aspectes m\u00e9s superficials guanyen aparen\u00e7a de soluci\u00f3 definitiva. Un nou primer secretari, un congr\u00e9s taumat\u00fargic i un grup parlamentari propi: aix\u00f2 \u00e9s tot. Hi ha unes ganes boges de poder publicar ben de pressa un titular a cinc columnes que certifiqui davant de tothom quina de les dues \u00e0nimes s’ha imposat damunt de l’altra. I a esperar unes noves eleccions que permetin contrastar l’encert de la l\u00ednia adoptada.<\/p>\n

\u00c9s senzill, \u00e9s cridaner, per\u00f2 probablement seria precipitat i absurd. Seria su\u00efcida. Una for\u00e7a pol\u00edtica important, amb pretensions de tornar a ser una alternativa de govern, no es pot permetre ni l’immobilisme m\u00e9s eixorc \u2013una altra temptaci\u00f3 que sens dubte ronda pel carrer de Nicaragua\u2013 ni un canvi radical de rumb que col\u00b7loqui el vaixell a merc\u00e8 de les onades. La recepta millor \u00e9s segurament molt m\u00e9s tranquil\u00b7la, i menys agra\u00efda de cara als titulars: passa per un debat assossegat, per una reformulaci\u00f3 del projecte que entre altres coses actualitzi el missatge, per una recerca de gran consens en la definici\u00f3 dels nous lideratges, per una formulaci\u00f3 convincent del combat contra la crisi i, finalment, per un replantejament d’algunes coses que grinyolen en la relaci\u00f3 amb el PSOE, que no sembla escapar-se de la tend\u00e8ncia neocentralista que s’ha apoderat del panorama pol\u00edtic espanyol \u2013en aquest darrer paquet entra, naturalment, l’opci\u00f3 pel grup parlamentari. I passa tamb\u00e9 per gestos de signe positiu al Parlament que la societat catalana sens dubte agrair\u00e0: una actitud franca envers el nou govern, que combini la necessitat de facilitar els consensos necessaris per activar l’economia i la conveni\u00e8ncia d’una oposici\u00f3 que denunci\u00ef la deriva clarament conservadora que s’anuncia en algunes pol\u00edtiques d’Artur Mas i CiU.<\/p>\n

Ning\u00fa no ha dit que aquesta via de soluci\u00f3 resulti f\u00e0cil. Ni \u00e9s segur, en un terreny tan fr\u00e0gil i moved\u00eds com la pol\u00edtica, que aix\u00ed s’asseguri la formulaci\u00f3 correcta de l’alternativa de govern que Catalunya necessita. Per\u00f2 els canvis que cal fer no poden dur-se a terme ni d’avui per dem\u00e0 ni a remolc de les pressions interessades que cada dia es dicten a cop de titular. Pel que jo s\u00e9, d’\u00e0nimes, al PSC n’hi ha unes quantes: tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de dosificar-les de la manera adequada i garantir finalment, amb unitat interna, la viabilitat d’un projecte catalanista i socialista al mateix temps. En definitiva, res de radicalment diferent del que molts catalans encara volen per al seu pa\u00eds.<\/p>\n

Diari AVUI<\/a>, 17 de desembre del 2010<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El poder pol\u00edtic que tenia a les mans el PSC i la magnitud de la derrota recent en les eleccions al Parlament han estat tan grans, tan ostensibles, que ara tothom s’afanya a brindar-li explicacions i receptes. \u00c9s evident que, quan les coses no funcionen, cal modificar missatges, pautes de conducta i equips de direcci\u00f3, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3276","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3276","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3276"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3276\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3369,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3276\/revisions\/3369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}