{"id":3271,"date":"2010-12-16T12:30:17","date_gmt":"2010-12-16T10:30:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3271"},"modified":"2010-12-16T12:30:17","modified_gmt":"2010-12-16T10:30:17","slug":"antoni-segura-la-necessaria-reflexio-de-lesquerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-segura-la-necessaria-reflexio-de-lesquerra\/","title":{"rendered":"Antoni Segura: La necess\u00e0ria reflexi\u00f3 de l’esquerra"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’ensulsiada electoral del tripartit mereix una reflexi\u00f3 que ha d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de les imputacions externes: els negatius efectes d’una crisi econ\u00f2mica no controlable que han malm\u00e8s la credibilitat dels tres partits i que, com a la resta d’Europa, ha donat la majoria al centre dreta. Aquesta \u00e9s una veritat a mitges que serveix per amagar els errors end\u00f2gens que s\u00f3n molt m\u00e9s explicatius.<\/p>\n

En termes generals i sense negar una acci\u00f3 de govern molt important en pol\u00edtiques socials, les picabaralles entre els tres partits, la manca d’un lideratge fort i l’abs\u00e8ncia d’una pol\u00edtica comunicativa potent han deteriorat la imatge del tripartit fins a l’extrem que avui \u00e9s una f\u00f3rmula de govern rebutjada per la majoria de ciutadans. Els resultats electorals denoten que, ara per ara, ni el PSC \u2013que ha obtingut els pitjors resultats de la seva hist\u00f2ria i a qui CiU m\u00e9s que dobla en diputats\u2013, ni ERC \u2013que ha perdut m\u00e9s de la meitat dels diputats\u2013 no s\u00f3n una alternativa de govern i, si no reaccionen, corren el risc de quedar sense joc en l’aritm\u00e8tica parlament\u00e0ria \u2013ERC \u00e9s ja la cinquena for\u00e7a del Parlament.<\/p>\n

L’escenari politicosocial del pa\u00eds ha canviat arran del proc\u00e9s estatutari i la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional. D’una banda, com posa de manifest el Bar\u00f2metre d’Opini\u00f3 de novembre, l’atur i la precarietat laboral, el funcionament de l’economia i la insatisfacci\u00f3 pol\u00edtica, per aquest ordre, s\u00f3n els tres motius principals de preocupaci\u00f3 dels ciutadans. De l’altre, el percentatge d’enquestats que se senten nom\u00e9s catalans se situa per damunt del 20% i els dels que se senten m\u00e9s catalans que espanyols arriba al 25%, superant en conjunt el dels que se senten tan espanyols com catalans (42,5%). Al mateix temps, aquells que voldrien que Catalunya fos un Estat independent superen ja el 24% i els que consideren que hauria de ser un Estat dins d’una Espanya federal arriba al 31%. La suma de crisi i desafecci\u00f3 obre un escenari nou en qu\u00e8 les pol\u00edtiques de fermesa davant la crisi (reducci\u00f3 del d\u00e8ficit i del deute, protecci\u00f3 social, racionalitzaci\u00f3 de l’administraci\u00f3, ajuda als emprenedors i a la millora de la productivitat, etc\u00e8tera) i d’independ\u00e8ncia en la presa de decisions resulten fonamentals per obtenir la confian\u00e7a dels ciutadans. I, en aquest escenari, el PSC ha fet la pitjor de les opcions possibles: reduir els marges d’autonomia respecte al PSOE i utilitzar la figura de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero per mobilitzar un electorat que ja no existeix, puix la principal fuga de vots del PSC ha estat cap a CiU i prov\u00e9 dels sectors m\u00e9s catalanistes del socialisme. A hores d’ara, el problema ja no \u00e9s nom\u00e9s de tenir un grup parlamentari propi al Parlament de Madrid, sin\u00f3 de decidir-se d’una vegada per abandonar la teoria de les dues \u00e0nimes del partit i bastir una alternativa socialdem\u00f2crata no subordinada a Ferraz i al servei dels ciutadans de Catalunya als qui, com cantava Joan Isaac, se’ls remou \u201cdel cervell a l’est\u00f3mac si ens trepitgen el dret a opinar\u201d.<\/p>\n

En el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya la situaci\u00f3 \u00e9s encara m\u00e9s galdosa. Les escissions, el rebuig del segon tripartit per una gran part de votants, els personalismes en la pugna pel lideratge han fet un forat immens en la formaci\u00f3 republicana que no ha pogut evitar la sagnia de vots cap a SI (102.197 vots) i RCat (39.922) i cap a CiU (m\u00e9s de 50.000 vots), ja que la suma de SI, RCat i ERC, 360.165 vots, queda lluny dels 416.355 vots obtinguts per ERC el 2006. \u00c9s cert que les escissions han clarificat ideol\u00f2gicament ERC, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que, juntament amb les pugnes internes i de govern, han provocat un descr\u00e8dit molt dif\u00edcil de superar.<\/p>\n

Per \u00faltim, ICV-EUiA es pot vanagloriar de ser qui menys ha perdut, nom\u00e9s poc m\u00e9s de 50.000 vots i dos escons. Trist consol, ja que si no remunten en uns moments de sotrac socialista, quan ho faran? Haurien de considerar si no \u00e9s una certa rigidesa dogm\u00e0tica la que els impedeix millorar els resultats quan les altres forces d’esquerra reculen.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, totes les forces d’esquerra a Catalunya haurien d’iniciar un profund proc\u00e9s de reflexi\u00f3 per explicar-se com han arribat on s\u00f3n ara. I seria un greu error, com demanen alguns alcaldes, esperar a despr\u00e9s de les eleccions municipals per dur-la a terme, perqu\u00e8 llavors, despr\u00e9s d’una nova ensulsiada que per a alguns pot ser definitiva, ser\u00e0 massa tard. Podria ser gaireb\u00e9 la cr\u00f2nica anunciada d’una progressiva fragmentaci\u00f3 i marginalitat pol\u00edtica, la qual cosa el pa\u00eds no es pot permetre amb vista al futur.<\/p>\n

Publicat a El Punt<\/a>, 16 de desembre de 2010<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’ensulsiada electoral del tripartit mereix una reflexi\u00f3 que ha d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de les imputacions externes: els negatius efectes d’una crisi econ\u00f2mica no controlable que han malm\u00e8s la credibilitat dels tres partits i que, com a la resta d’Europa, ha donat la majoria al centre dreta. Aquesta \u00e9s una veritat a mitges que serveix per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3271","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3271"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3275,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3271\/revisions\/3275"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}