{"id":32697,"date":"2023-11-13T20:34:36","date_gmt":"2023-11-13T19:34:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=32697"},"modified":"2023-11-14T05:51:55","modified_gmt":"2023-11-14T04:51:55","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-282-el-partit-den-joan-reventos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-282-el-partit-den-joan-reventos\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/282 (El partit d\u2019en Joan Revent\u00f3s)"},"content":{"rendered":"\n

El partit d\u2019en Joan Revent\u00f3s<\/strong><\/p>\n\n\n\n

14 de novembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s per fardar, per\u00f2 el m\u00ednim que es pot dir \u00e9s que no \u00e9s freq\u00fcent que cinc ex primers secretaris d\u2019un partit publiquin conjuntament un article. No descarto, naturalment, que els antics dirigents d\u2019una formaci\u00f3 pol\u00edtica signin junts textos de commemoraci\u00f3 o d\u2019homenatge;\u00a0 per\u00f2 \u00e9s ins\u00f2lit que ho facin prenent posici\u00f3 sobre un tema de punyent actualitat pol\u00edtica. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Tots els ex primers secretaris del PSC <\/strong>ho vam fer abans d\u2019ahir, en un moment de\u00a0 crispaci\u00f3 de la pol\u00edtica espanyola. Els signants de l\u2019article (\u00abL\u2019hora de les solucions<\/a>\u00bb<\/strong>) erem Miquel Iceta<\/strong>, Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, Pere Navarro<\/strong>, Narc\u00eds Serra<\/strong> i jo. Faltava la signatura d\u2019en Joan<\/strong> (Revent\u00f3s<\/strong>), que va morir aviat far\u00e0 vint anys.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Tinc la seguretat, pol\u00edtica i sentimental, que si fos avui entre nosaltres, en Joan<\/strong> tamb\u00e9 l\u2019hauria signat, de bon cor, perqu\u00e8 l\u2019article \u00e9s de suport a la pol\u00edtica que en aquest moment tiren endavant el PSC<\/strong> i el seu actual primer secretari, Salvador Illa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Encara m\u00e9s. Estic conven\u00e7ut que una de les raons (potser la principal) que explica que sign\u00e9ssim junts aquest article, \u00e9s que l\u2019estil i el car\u00e0cter que  mant\u00e9 el PSC<\/strong> preserva i mant\u00e9 viva la seva imprompta fundacional, profundament influ\u00efda per les idees, l\u2019estil pol\u00edtic i el car\u00e0cter personal  de qui fou el seu primer secretari. Els partits tenen estils i car\u00e0cters propis i el PSC<\/strong> ha mantingut una caracter\u00edstica molt arrelada: una cultura de l\u2019amistat pol\u00edtica per damunt de les difer\u00e8ncies, que \u00e9s un llegat d\u2019en Joan Revent\u00f3s<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Potser aix\u00f2, que se suma al fet que no ha estat mai un partit al servei d\u2019un l\u00edder, explica que, de tots els partits catalans presents en les eleccions de 1977, <\/strong>les primeres despr\u00e9s de la dictadura, el PSC<\/strong> \u00e9s l\u2019\u00fanic que segueix en vida; i no esllanguint-se, precisament, perqu\u00e8 acaba de guanyar per golejada les eleccions del 13-J<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

P.S. –<\/strong> Les comparacions s\u00f3n odioses, per\u00f2 no em puc estar de fer-ne una. El PD<\/strong> itali\u00e0 (la traject\u00f2ria del qual he seguit amb passi\u00f3, com si en fos afiliat, i on hi tinc molt bons amics i amigues) ha tingut onze secretaris generals en quinze anys<\/a>. \u00c9s un partit especialitzat, diu el polit\u00f2leg Gianluca Passarelli<\/strong>, en \u201cesgotar, deslegitimar, menystenir, atacar, impugnar i finalment defenestrar els propis primers secretaris<\/em>\u201d. Les baralles internes, en un partit, s\u00f3n fatals. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El partit d\u2019en Joan Revent\u00f3s 14 de novembre de 2023 No \u00e9s per fardar, per\u00f2 el m\u00ednim que es pot dir \u00e9s que no \u00e9s freq\u00fcent que cinc ex primers secretaris d\u2019un partit publiquin conjuntament un article. No descarto, naturalment, que els antics dirigents d\u2019una formaci\u00f3 pol\u00edtica signin junts textos de commemoraci\u00f3 o d\u2019homenatge;\u00a0 per\u00f2 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32702,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-32697","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32697","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32697"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32697\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32715,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32697\/revisions\/32715"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32702"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32697"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32697"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32697"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}