{"id":3265,"date":"2010-12-15T16:25:10","date_gmt":"2010-12-15T14:25:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3265"},"modified":"2010-12-15T19:26:28","modified_gmt":"2010-12-15T17:26:28","slug":"bar-de-tapes-2-una-de-llibertat-de-premsa-a-la-salsa-prepotent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/bar-de-tapes-2-una-de-llibertat-de-premsa-a-la-salsa-prepotent\/","title":{"rendered":"Jordi del R\u00edo: Bar de tapes (2) Una de llibertat de premsa (a la salsa prepotent)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fa relativament poc, aquest mateix estiu, el meu admirat Joan Barril<\/strong> demanava perd\u00f3 als seus lectors a trav\u00e9s\u00a0 d\u2019una de les seves columnes d\u2019opini\u00f3. Ho feia en nom de la seva professi\u00f3 , la de periodista, utilitzant un brillant argument ret\u00f2ric.\u00a0 Barril <\/strong>recomanava als lectors de la seva columna sotmetre a prova els nostres mitjans de comunicaci\u00f3 amb\u00a0 deu caracter\u00edstiques que a parer del polit\u00f2leg franc\u00e9s G\u00e9rard Mermet<\/strong> , fundador i director del conegut gabinet d\u2019estudis sociol\u00f2gics Francoscopie<\/strong>,\u00a0 caracteritzen als actuals mitjans. En el llibre D\u00e9mocrature<\/em> (1987), segurament necessitat d\u2019una certa actualitzaci\u00f3, Mermet<\/strong> assenyala que els mitjans no solen presentar els esdeveniments tal com s\u00f3n sin\u00f3 que els posen en escena segons la seva espectacularitat. Continua\u00a0 remarcant el polit\u00f2leg que els mitjans es desmobilitzen r\u00e0pidament i no segueixen els assumptes fins a la clarificaci\u00f3 final (en un altre moment parlarem del Cas Palau)<\/strong> . No m\u2019estendr\u00e9 en el relat d\u2019aquests deu trets generals. per\u00f2 Mermet<\/strong> acaba amb un caracter\u00edstica que considero definitivament aclaridora del perqu\u00e8 del perd\u00f3 d\u2019en Joan Barril<\/strong> : per analitzar els fets, els mitjans usen un nombre restringit d’experts;\u00a0 \u00e9s a dir, el rigor de la informaci\u00f3 \u00e9s posada en q\u00fcesti\u00f3 perqu\u00e8 sovint el que informa o opina no est\u00e0 massa\u00a0 documentat. Espectacularitat, manca de rigor i indocumentaci\u00f3. Res a dir i afegir.<\/p>\n

Dilluns passat, l’admirat Barril <\/strong>publicava una altra columna, un meritori i prol\u00edfic privilegi, titulada \u201c El cam\u00ed del PSC cap a la mediocritat\u201d.<\/em> En relaci\u00f3 al fons, poc o res a comentar en un estat de llibertat de premsa com el que sembla ser que gaudim. M\u00e9s:\u00a0 podria estar d\u2019acord amb alguns dels seus plantejaments. No ser\u00e9 jo qui matisar\u00e0 a tan brillant i guardonat periodista, escriptor foguejat\u00a0 en un munt d\u2019 experi\u00e8ncies medi\u00e0tiques, normalment p\u00fabliques. Per\u00f2 molt a dir en relaci\u00f3 a les seves, al meu parer,\u00a0 formes prepotents. Com a ciutad\u00e0 de dimensi\u00f3 pol\u00edticament destriable,\u00a0\u00a0 en aquest cas com a militant socialista, trobo un insult la vocaci\u00f3 pontificadora i generalitzadora del seu escrit. Per espectacular, mancat de rigor i indocumentat. \u201cLes ments pol\u00edtiques m\u00e9s preclares del socialisme catal\u00e0 han estat maltractades i menyspreades fins a extrems insuportables. Des de la c\u00fapula dels socialistes catalans no s’ha fet res per mantenir la brillantor que abans il\u00b7luminava els seus arxius de militants\u201d<\/em>. En democr\u00e0cia, \u00a0la ideologia, benvolgut, ni s\u2019il.lumina ni s\u2019aniquila, nom\u00e9s es transforma. Quina \u00e9s doncs, em demano, l’elitista i avinagrada\u00a0 font del Sr. Barril<\/strong> que el porta a escriure amb greus faltes de respecte per a la dignitat de tants homes i dones socialistes? No crec en les etiquetes, per\u00f2 no cal anar molt enll\u00e0 en les hemeroteques : fa pocs dies, abans del 28N , eren molts els opinants que li penjaven\u00a0 l\u2019etiqueta de socialista a l’ admirat intel.lectual. Intueixo per tant que deu tenir fonts suficients per contrastar, fonamental manament period\u00edstic, aquest viatge socialista cap a la mediocritat. Considero, modestament, que no s\u00f3c una persona id\u00f2nia per donar consells a tan insigne personalitat, per\u00f2\u00a0 faria b\u00e9 en contrastar les fonts, una tasca fonamental en un periodista,\u00a0 sobretot quan el redactor d\u2019aquesta peculiar guia Repsol<\/em> del PSC\u00a0 considera, com a responsable contribuci\u00f3 al combat per la desafecci\u00f3 pol\u00edtica, \u00a0que \u201c l\u2019ofici dels pol\u00edtics \u00e9s mentir\u201d.<\/em> Segurament li podr\u00edem\u00a0 atribuir bona fe o, si m\u00e9s no, aquesta habitual capacitat\u00a0 gaireb\u00e9 taumat\u00fargica que tenen alguns periodistes per\u00a0 tal d\u2019il.luminar-nos en les\u00a0 travessies dels deserts pol\u00edtics. O potser s\u2019enquadra en la vella tradici\u00f3 \u201cd\u2019intel.lectuals literaris\u201d que tan b\u00e9 va encarnar i defin\u00ed el meu admirat T.S. Eliot<\/strong> amb la seva\u00a0 Definition of culture (1947<\/em>): \u00abNo hi ha dubte que en la nostra precipitaci\u00f3 per donar estudis a tothom redu\u00efm el nostre nivell d’exig\u00e8ncia, destruim aix\u00ed els nostres vells edificis i preparem els terrenys en els que els\u00a0 b\u00e0rbars n\u00f2mades del futur vindran a acampar amb les seves caravanes mecanitzades.\u00bb.<\/em> Un gran poeta i escriptor el prestigi\u00f3s fundador del The Criterion;<\/em> per\u00f2 sort que no va gosar \u00a0il.luminar-nos en pol\u00edtica.<\/p>\n

Acabar\u00e9 amb la cr\u00f2nica que no s\u2019ha escrit, costum molt habitual en els mitjans de comunicaci\u00f3 catalans si pel mig no hi ha consultes sobiranistes ni sang i fetge en el comit\u00e9 central<\/em>. El\u00a0 diumenge passat vaig decidir, com a militant de base\u00a0 i en un acte dif\u00edcil d\u2019explicar a la gran majoria de gent sana, prioritzar l\u2019assist\u00e8ncia al Consell Nacional del PSC\u00a0 a la meva fam\u00edlia. No us preocupeu: estic b\u00e9. Em vaig dedicar a fer un exercici interessant amb l\u2019ajut del meu llapis d\u2019Ikea i de la meva Moleskine: comptabilitzar el n\u00famero de vegades que es citava a una determinada persona en el total de les m\u00e9s de quaranta intervencions. Crec, humilment, que el resultat d\u00f3na joc. Molt m\u00e9s que les cr\u00f2niques informatives, no opinants , que he llegit de la citada reuni\u00f3. Sobretot\u00a0 si les analitzem amb el rigor i la pausa que ens recomana el soci\u00f2leg invocat per Barril<\/strong>. Raimon Obiols<\/strong>, 28 vegades. President o company Montilla<\/strong>, 19 vegades. Isidre Molas<\/strong>, 14 vegades. Josep Maria Triginer<\/strong>, 8 vegades. Maria Aur\u00e8lia Campany<\/strong>, 7 vegades. Sense paraules. Espero pel b\u00e9 de tots els catalans, donada l\u2019 excel.l\u00e8ncia professional del Sr. Barril <\/strong>, per cert, no recompensada sovint amb el premi de l\u2019audi\u00e8ncia, que aquesta cr\u00f2nica\u00a0 li serveixi per a \u201crenovar\u201d el seu fant\u00e0stic Caf\u00e8 de la Rep\u00fablica<\/em><\/strong>.<\/p>\n

Propera tapa: Una de llibertat de premsa ( al vapor) <\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Jordi del R\u00edo<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa relativament poc, aquest mateix estiu, el meu admirat Joan Barril demanava perd\u00f3 als seus lectors a trav\u00e9s\u00a0 d\u2019una de les seves columnes d\u2019opini\u00f3. Ho feia en nom de la seva professi\u00f3 , la de periodista, utilitzant un brillant argument ret\u00f2ric.\u00a0 Barril recomanava als lectors de la seva columna sotmetre a prova els nostres mitjans …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3265"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3270,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3265\/revisions\/3270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}