{"id":32642,"date":"2023-11-09T20:29:53","date_gmt":"2023-11-09T19:29:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=32642"},"modified":"2023-11-10T12:55:34","modified_gmt":"2023-11-10T11:55:34","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-280-la-teoria-de-la-catastrofe-previa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-280-la-teoria-de-la-catastrofe-previa\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/280 (Vidal Quadras i la \u00abcat\u00e0strofe pr\u00e8via\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Vidal Quadras i  la \u00abcat\u00e0strofe pr\u00e8via\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>10 de novembre de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019atemptat criminal contra <strong>Aleix Vidal Quadras<\/strong> m\u2019ha afectat molt. Hem tingut sempre, tot i mantenint una gran dist\u00e0ncia ideol\u00f2gica, una relaci\u00f3 cordial i crec que m\u00fatuament afectuosa, tant al Parlament de Catalunya com al Parlament europeu, on vam ser tots dos vicepresidents (jo ef\u00edmerament, perqu\u00e8 per a aquesta mena de  feines s\u00f3c un inepte, i vaig cedir el c\u00e0rrec de seguida que en vaig tenir l\u2019ocasi\u00f3). <br><\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019<strong>Aleix<\/strong> <strong>Vidal Quadras <\/strong>m\u2019\u00e9s simp\u00e0tic, i crec que no es tracta d\u2019una impressi\u00f3 subjectiva. \u00c9s objectivament simp\u00e0tic;  cabut i simp\u00e0tic. Tamb\u00e9 \u00e9s  valent i disposat a enfrontar-se amb qui faci falta, es digui <strong>Pujol<\/strong>, <strong>Aznar<\/strong> o <strong>Abascal<\/strong>. Amb mi no s\u2019ha barallat mai; potser pensant que no pagava la pena, que s\u00f3c un cas perdut.   Li desitjo que es recuperi r\u00e0pidament i del tot; que no es deixi afectar pel trauma, que deu ser considerable. Tant de bo tots els adversaris fossin com ell.<br><br>En la boira espessa que rodeja aquest tipus d\u2019atemptats, quan no s\u00f3n reivindicats, sempre tendeixo a aplicar  el principi del \u00ab<em>Cui prodest?<\/em>\u00bb (\u00ab<em>A qui beneficia?<\/em>\u00bb). He pensat, doncs, instintivament, que era un cas pr\u00e0ctic d\u2019aplicaci\u00f3 de la \u00ab<em>teoria de la cat\u00e0strofe pr\u00e8via<\/em>\u00bb, a la que em vaig referir en el meu llibre \u00ab<em><a href=\"https:\/\/www.arcadia-editorial.com\/llibres\/el-temps-esquerp\/\"><strong>El temps esquerp<\/strong><\/a><\/em>\u00bb. <br><br>Potser m\u2019equivoco, i la pista de l\u2019Iran no \u00e9s una pista delirant, sin\u00f3 que es confirma finalment. Pe\u00f2 en tot cas, em sembla que no \u00e9s balder reproduir aquell fragment meu, que s\u2019adiu als moments de tensi\u00f3 que ens toca viure: <\/p>\n\n\n\n<p> <\/p>\n\n\n\n<p>\u00abUn cas extrem de conflicte no divisible \u00e9s la nostra darrera Guerra civil, que <strong>Carles Card\u00f3<\/strong> va veure venir, el <strong>1933<\/strong>, amb la seva \u00ab<em>teoria de la cat\u00e0strofe pr\u00e8via<\/em>\u00bb (una petita idea fecunda). Atribu\u00efa la \u00ab<em>teoria<\/em>\u00bb a les dretes espanyoles i a la seva pol\u00edtica d\u2019exclusi\u00f3 total (\u00ab<em>o nosaltres o ells<\/em>\u00bb) amb l\u2019objectiu d\u2019un xoc fatal com a soluci\u00f3 expiat\u00f2ria, cat\u00e0rtica i definitiva (1). Era, deia <strong>Card\u00f3<\/strong>, una \u00ab<em>filosofia pueril<\/em>\u00bb, que tenia \u00ab<em>la b\u00e0rbara simplicitat dels estadis primitius de la civilitzaci\u00f3<\/em>\u00bb, excitava els \u00ab<em>instints primaris<\/em>\u00bb i podia dur a la \u00ab<em>follia<\/em> <em>col\u00b7lectiva<\/em>\u00bb (2). I aix\u00ed fou. Aquesta teoria del xoc indivisible i definitiu l&#8217;hem vist de nou apar\u00e8ixer a Espanya (del \u00ab<em>V\u00e1yase se\u00f1or <strong>Gonz\u00e1lez<\/strong><\/em>\u00bb d\u2019<strong>Aznar<\/strong> de 1994 al \u00ab<em>L\u00e1rguese<\/em>\u00bb actual de <strong>Vox<\/strong>); i de retop a Catalunya.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>La Transici\u00f3 fou, al contrari, un proc\u00e9s de conflictes divisibles. L&#8217;<strong>Ernest Lluch<\/strong> fou un arquetip d&#8217;aquells enfocaments. Sabia que en les democr\u00e0cies, sempre imperfectes i conflictives, les pol\u00edtiques del tot o res creen situacions perilloses, t\u00f2xiques i eventualment violentes. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Perill, viol\u00e8ncia i toxicitat no s\u00f3n conceptes sin\u00f2nims. La Transici\u00f3 es produ\u00ed en un context perill\u00f3s i m\u00e9s violent del qu\u00e8 es diu, per\u00f2 salubre. Els conflictes s&#8217;abordaren de manera divisible i el sentit transaccional domin\u00e0 tant en les opinions del ciutad\u00e0 del carrer com en la majoria dels centres de poder. Aquell esperit derivava, tristament, del record de la Guerra civil i dels llargs anys del franquisme. Com ha remarcat <strong>Javier Cercas<\/strong>, la Transici\u00f3 no recolz\u00e0 en un \u00ab<em>pacte d&#8217;oblit<\/em>\u00bb, com se sol dir, sin\u00f3 en el contrari: en el record d&#8217;all\u00f2 que no es volia repetir. Les excepcions foren aleshores el b\u00fanquer franquista i ETA, que feu un mal immens, no \u00fanicament pel sofriment de tantes morts \u2013la d\u2019<strong>Ernest Lluch<\/strong> entre elles\u2013, sin\u00f3 perqu\u00e8 tend\u00ed a amalgamar l&#8217;objectiu d\u2019un necessari reconeixement dels diferents sentiments nacionals amb el malson d&#8217;un conflicte fatalment indivisible i tr\u00e0gic.&nbsp; &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les pol\u00edtiques catalanistes, amb totes les seves difer\u00e8ncies i matisos, coincidiren aleshores en evitar sistem\u00e0ticament el carrer\u00f3 sense sortida del conflicte indivisible. Es volia modificar la relaci\u00f3 hist\u00f2ricament injusta de l&#8217;Estat amb Catalunya mitjan\u00e7ant una estrat\u00e8gia constructiva i divisible: l&#8217;assoliment i l&#8217;expansi\u00f3 progressiva de l&#8217;autogovern, la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, la unitat civil, l&#8217;emulaci\u00f3 entre municipis, el reconeixement plurinacional, una progressiva evoluci\u00f3 federal a Espanya i a Europa. Ten\u00edem la confian\u00e7a que anir\u00edem generant canvis, tant en les situacions reals com en les percepcions i els sentiments, que augmentarien els beneficis comuns i garantirien el respecte rec\u00edproc. Cal dir que aquest projecte estrat\u00e8gic de llarga durada tingu\u00e9, en els centres de poder espanyols, unes respostes m\u00e9s aviat t\u00e0ctiques, de retic\u00e8ncia, que de voluntat veritablement transformadora. Per\u00f2 van permetre avan\u00e7ar durant tres d\u00e8cades. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Encara continuem inscrits en aquest treball de superaci\u00f3 d&#8217;un conflicte hist\u00f2ric, que ve de lluny i perdura com a repte. La reacci\u00f3 de les dretes espanyoles i la torrentada del Proc\u00e9s han interromput, no s\u00e9 per quant de temps, aquesta transformaci\u00f3 de temps llarg. En algun moment es reprendr\u00e0, no en tinc cap dubte, per la via pragm\u00e0tica de la negociaci\u00f3 pol\u00edtica, del di\u00e0leg social, del federalisme dels fets, de la maduraci\u00f3 cultural.&nbsp; Tal vegada , en aquest context, podr\u00edem apropiar-nos d\u2019una una \u00ab<em>petita idea<\/em>\u00bb del poeta <strong>J. V. Foix<\/strong>, escrita en el mateix moment que <strong>Card\u00f3<\/strong> formulava la seva teoria de la \u00ab<em>cat\u00e0strofe pr\u00e8via<\/em>\u00bb: \u00ab<em>Les diverg\u00e8ncies entre Madrid i Barcelona, entre l\u2019Espanya pensada en visig\u00f2tic i l\u2019Espanya pensada en europeu \u2013que \u00e9s tot el contingut de la idea catalana\u2013, s\u2019han establert a causa d\u2019\u00e9sser el centralisme la pol\u00edtica de la reminisc\u00e8ncia i el federalisme una pol\u00edtica de realitats<\/em>\u00bb\u00bb (3).<\/p>\n\n\n\n<p>_______________<\/p>\n\n\n\n<p>(1) &nbsp;\u00ab<em>La debida penitencia por los grav\u00edsimos pecados con que se ha provocado a la divina justicia<\/em>\u00bb, en paraules del cardenal <strong>Segura<\/strong>, que ja exclamava tres dies despr\u00e9s del <strong>14<\/strong> d&#8217;abril de <strong>1931<\/strong> que \u00ab<em>la verdadera Espa\u00f1a en estos momentos est\u00e1 consternada y se considera v\u00edctima de una cat\u00e1strofe<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>(2) <strong>Carles Card\u00f3<\/strong>, \u00ab<em>La teoria de la cat\u00e0strofe pr\u00e8via<\/em>\u00bb, a <strong>Llu\u00eds Maria Moncunill<\/strong> et al., <em><strong>Carles Card\u00f3. Un cl\u00e0ssic del pensament<\/strong><\/em>,&nbsp; Valls: Institut d&#8217;Estudis Vallencs, <strong>2008<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>(3) <strong>&nbsp;J. V. Foix<\/strong>, \u00ab<em>\u00c8tica i pol\u00edtica<\/em>\u00bb, <em>La Publicitat<\/em>, <strong>19<\/strong> de desembre de <strong>1934<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vidal Quadras i la \u00abcat\u00e0strofe pr\u00e8via\u00bb 10 de novembre de 2023 L\u2019atemptat criminal contra Aleix Vidal Quadras m\u2019ha afectat molt. Hem tingut sempre, tot i mantenint una gran dist\u00e0ncia ideol\u00f2gica, una relaci\u00f3 cordial i crec que m\u00fatuament afectuosa, tant al Parlament de Catalunya com al Parlament europeu, on vam ser tots dos vicepresidents (jo ef\u00edmerament, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32647,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-32642","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32642","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32642"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32642\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32663,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32642\/revisions\/32663"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32642"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32642"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32642"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}