{"id":3253,"date":"2010-12-15T11:32:56","date_gmt":"2010-12-15T09:32:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3253"},"modified":"2010-12-15T11:49:57","modified_gmt":"2010-12-15T09:49:57","slug":"enric-company-la-fi-de-la-majoria-desquerres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-la-fi-de-la-majoria-desquerres\/","title":{"rendered":"Enric Company: La fi de la majoria d’esquerres"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La triple alian\u00e7a de les esquerres catalanes es va fer el 2003 contra l’opini\u00f3 de molts publicistes i analistes pol\u00edtics, inclosos no pocs progressistes. En els primers dies despr\u00e9s d’aquelles eleccions es va veure que una part d’ells preferien la formaci\u00f3 d’un Govern CiU-ERC-fins i tot es va llan\u00e7ar un manifest amb aquest objectiu-mentre que una altra part s’inclinava per un Govern CiU-PSC, la socioverg\u00e8ncia. Gaireb\u00e9 cap, per no dir cap, va advocar en favor del pacte d’esquerres. Quan, per\u00f2, es va signar l’alian\u00e7a, el Pacte del Tinell, alguns d’ells la van assumir. Altres van fer el cor fort, encara que molt aviat van comen\u00e7ar a criticar-en els diaris i a parlar per r\u00e0dio i televisi\u00f3 en contra d’ella i del Govern que va donar vida. El m\u00e9s freq\u00fcent va ser que en comptes d’atacar en bloc ho fessin per parts. Hi havia tres dianes per triar. Avui contra Carod, dem\u00e0 contra Mil\u00e0, passat dem\u00e0 contra Ra\u00f1\u00e9. Ara contra Iniciativa-Verds, despr\u00e9s contra Esquerra, de tant en tant contra el PSC, i aix\u00ed alternativament. Com concentraven el foc sobre un, podia semblar que no atacaven al Govern com a tal. En la segona legislatura, amb el sobrevingut Jos\u00e9 Montilla com a president, es va obrir ja foc a discreci\u00f3. <\/p>\n

Ara estem en una altra fase, \u00e9s clar. Entre alguns soi disant<\/em> progressistes que s’han dedicat a desprestigiar sense pietat l’alian\u00e7a de les esquerres s’ha posat de moda argumentar que potser va estar justificada en la primera legislatura, per ser la que va estrenar l’alternan\u00e7a. Per\u00f2 en la segona, ja no. Del segon tripartit no nom\u00e9s prediquen que ha estat pernici\u00f3s, sin\u00f3 que no estava justificat, per a res. No nom\u00e9s hauria com\u00e8s m\u00faltiples errors, sin\u00f3 que la seva mateixa exist\u00e8ncia hauria estat un error pol\u00edtic.<\/p>\n

El que hi ha sota d’aquesta argumentaci\u00f3 \u00e9s la idea que l’esquerra no ha de governar mai i, si ho fa, \u00e9s que hi ha una greu equivocaci\u00f3 pel mig. \u00c9s la convicci\u00f3 que la governaci\u00f3 d’un pa\u00eds li correspon per dret natural a la dreta. La idea que governar \u00e9s una tasca massa seriosa, complexa i transcendent com per deixar-la en mans dels partits dels treballadors, empleats i menestrals ve de lluny i est\u00e0 interioritzada en bona part de les classes populars. Les classes altes prediquen que el bon ordre social i pol\u00edtic \u00e9s que a elles els correspon la direcci\u00f3 dels assumptes p\u00fablics, del pa\u00eds, i a les classes subalternes els toca acceptar aquesta situaci\u00f3 i, si de cas, col.laborar. Aix\u00ed de senzill. El 2006 aix\u00f2 significava que CiU havia de governar i o b\u00e9 ERC o b\u00e9 PSC havien d’assumir la seva condici\u00f3 de forces subalternes. Tant donava que exist\u00eds una majoria electoral d’esquerres, amb la seva corresponent expressi\u00f3 parlament\u00e0ria. S’havien d’anteposar altres possibles aliances entre les parts de l’esquerra que acceptessin la primacia de la dreta i la dreta. Aix\u00f2 abans que atrevir-se a quallar la majoria d’esquerres en un Govern.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, el que hem viscut a Catalunya en l’etapa del Govern de Montilla, la del segon tripartit, ha estat el destapi total com adversaris de la majoria d’esquerres dels que a la primera van viure empesos a acceptar-ho. I han guanyat. <\/p>\n

Tot aix\u00f2 concorda amb l’afirmaci\u00f3 d’Artur Mas durant la campanya electoral segons la qual les passades eleccions al Parlament no eren una confrontaci\u00f3 entre dretes i esquerres, sin\u00f3 una altra cosa. Nom\u00e9s es tractava, segons deia, de tornar al bon ordre de les coses, de recuperar la normalitat, corregir l’error. La bona gent d’esquerres que, creient-lo enmig del rebombori de desqualificacions del tripartit, aquest error en si mateix, proferides al final fins i tot per alguns dels integrants del mateix Govern, va deixar el dia 28 de votar al partit socialista, a ERC o ICV va descobrir aquella nit de novembre que s’havia aixecat al mat\u00ed en un pa\u00eds amb una majoria d’esquerres al Parlament per\u00f2 s’aniria a dormir amb una de dretes. <\/p>\n

Vaja amb l’Artur Mas, va aconseguir que li creguessin. S’ha acabat l’error. I el que ha quedat \u00e9s una majoria de dretes. <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La triple alian\u00e7a de les esquerres catalanes es va fer el 2003 contra l’opini\u00f3 de molts publicistes i analistes pol\u00edtics, inclosos no pocs progressistes. En els primers dies despr\u00e9s d’aquelles eleccions es va veure que una part d’ells preferien la formaci\u00f3 d’un Govern CiU-ERC-fins i tot es va llan\u00e7ar un manifest amb aquest objectiu-mentre que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-3253","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3253","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3253"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3263,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3253\/revisions\/3263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}