{"id":3236,"date":"2010-12-13T20:59:02","date_gmt":"2010-12-13T18:59:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3236"},"modified":"2010-12-13T21:00:19","modified_gmt":"2010-12-13T19:00:19","slug":"joan-anton-mellon-%c2%bfper-que-es-deixa-de-votar-socialista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-anton-mellon-%c2%bfper-que-es-deixa-de-votar-socialista\/","title":{"rendered":"Joan Ant\u00f3n Mell\u00f3n: \u00bfPer qu\u00e8 es deixa de votar socialista?"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/08\/eleccionsvotar.jpg\"><\/a><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/urna_votaciones.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-703\" title=\"urna_votaciones\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/urna_votaciones-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/urna_votaciones-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/urna_votaciones.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La debacle del PSC a les eleccions auton\u00f2miques catalanes \u00e9s un fet inq\u00fcestionable: el 2003, els socialistes van obtenir un total d&#8217;1.031.454 vots, i set anys despr\u00e9s n&#8217;han perdut la meitat: en tenen 570.000, a 600.000 vots de dist\u00e0ncia de la coalici\u00f3 guanyadora, CiU. Aquest enfonsament \u00e9s, en part, una manifestaci\u00f3 local d&#8217;un fenomen global, la gran crisi de la socialdemocr\u00e0cia europea: 23 pa\u00efsos dels 27 que formen la UE estan governats per la dreta.<!--more--><\/p>\n<p>Els partits socialdem\u00f2crates europeus van aconseguir, sobretot al llarg dels dos primers ter\u00e7os del segle XX, important\u00edssims \u00e8xits en aquells pa\u00efsos en qu\u00e8 van poder aplicar, durant molts anys, sistem\u00e0tiques pol\u00edtiques p\u00fabliques democraticosocialistes: augment del nivell i qualitat de vida del conjunt de la poblaci\u00f3, eliminaci\u00f3 gradual de privilegis i igualtat d&#8217;oportunitats. Van respectar el sistema productiu capitalista, per\u00f2 van maniobrar perqu\u00e8 els objectius pol\u00edtics socialistes poguessin regular, tant com fos possible, els factors econ\u00f2mics. \u00d2bviament, el suport electoral popular a aquests partits era d&#8217;una gran fidelitat.<\/p>\n<p>Uns clars objectius pol\u00edtics socialistes, una potent cultura obrera comunitarista, el comportament honest i exemplar de les elits pol\u00edtiques socialdem\u00f2crates i una conjuntura econ\u00f2mica de gran expansi\u00f3 entre el 1945 i el 1973 van fer possible la realitat actual dels pa\u00efsos escandinaus. No obstant, el canvi de conjuntura econ\u00f2mica aquest \u00faltim any va comportar un factor de ruptura del consens en l&#8217;aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques keynesianes, intervencionistes i redistributives. A partir de la crisi del petroli, els partits conservadors van desenvolupar un conjunt de pol\u00edtiques perqu\u00e8 els costos de les crisis recaiguessin sobre els sectors populars. El gran guru de la dreta va ser\/\u00e9s un ressuscitat <strong>Friedrich Hayek, <\/strong>i el seu millor ide\u00f2leg, el fil\u00f2sof pol\u00edtic <strong>Robert Nozick<\/strong>: \u00abTota redistribuci\u00f3 \u00e9s un robatori que atempta contra els drets individuals\u00bb.<\/p>\n<p>Durant els anys 80 i 90 del segle passat, el neoliberalisme va anar imposant gradualment la seva creen\u00e7a en l&#8217;autoregulaci\u00f3 m\u00e0gica dels mercats i es va afirmar, com un mantra, que l&#8217;Estat no \u00e9s la soluci\u00f3 sin\u00f3 el problema. La socialdemocr\u00e0cia no es va renovar pol\u00edticament i ideol\u00f2gicament i va actuar a la defensiva, quan no es va passar amb armes i bagatges a la dreta, com el cas de l&#8217;immens bunyol de vent de la Tercera Via del laborisme brit\u00e0nic liderada per <strong>Tony Blair<\/strong> (un liberal radical), segons la qual a una economia de mercat li correspon una societat de mercat, argument inadmissible des de plantejaments socialistes.<\/p>\n<p>En un m\u00f3n globalitzat, en qu\u00e8 els processos productius s&#8217;han transnacionalitzat i s&#8217;han mundialitzat els mercats financers, l&#8217;hegemonia \u00e9s exercida pel capital financer ap\u00e0trida i depredador&#8230; que nom\u00e9s contempla un \u00fanic objectiu: maximitzar les inversions a costa del que sigui. Com afirmava <strong>Herbert Marcuse<\/strong>, \u00bfquin \u00e9s el sistema que per garantir la seva salut ho fa a costa del malestar de les persones? L&#8217;ofensiva de la dreta ideol\u00f2gica, cultural, econ\u00f2mica i pol\u00edtica desborda la socialdemocr\u00e0cia en un m\u00f3n que evoluciona de les societats industrials a les societats postindustrials i on el pes econ\u00f2mic b\u00e0sic passa del sector secundari al terciari (serveis) i la classe obrera industrial perd, gradualment, el seu anterior gran pes sociol\u00f2gic. Profundes transformacions econ\u00f2miques estructurals, canvis ideol\u00f2gics i decisius canvis culturals. Entre ells la disminuci\u00f3 gradual de la import\u00e0ncia de la cultura obrera comunitarista i solid\u00e0ria i la seva substituci\u00f3 per subcultures hiperindividualistes, consumistes i insolid\u00e0ries.<\/p>\n<p>Mentre la socialdemocr\u00e0cia ha perdut el nord i es limita a oferir una bona gesti\u00f3 tecnocr\u00e0tica de les quotes de poder que gestiona, la dreta conservadora t\u00e9 molt clars els seus objectius: defensa dels privilegis, disminuci\u00f3 de les rendes del treball per mantenir o incrementar les rendes del capital, retallades pressupost\u00e0ries i reducci\u00f3 dels drets socials. Com \u00e9s obvi, el resultat nom\u00e9s pot ser l&#8217;augment de la pobresa i de les desigualtats socials, la precaritzaci\u00f3, l&#8217;atur i el debilitament i la degradaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics. Per aix\u00f2 \u00e9s tan grotesc sentir com pol\u00edtics que es defineixen d&#8217;esquerres diuen que \u00ababaixar els impostos \u00e9s d&#8217;esquerres\u00bb. Acceptar aquesta l\u00f2gica d&#8217;actuaci\u00f3 pol\u00edtica sense saber quins s\u00f3n els teus objectius finals democraticosocialistes nom\u00e9s pot conduir a la realitat actual de desafecci\u00f3 dels votants europeus amb la socialdemocr\u00e0cia: abstenci\u00f3, vot conservador o augment del vot a opcions de dreta radical populista.<\/p>\n<p>La socialdemocr\u00e0cia no pot pretendre combatre la crisi amb els criteris i pol\u00edtiques de la dreta. Nom\u00e9s aconseguir\u00e0 recuperar el suport social si defensa els sectors populars de la desigualtat i l&#8217;exclusi\u00f3, reivindica la pol\u00edtica com a rectora de l&#8217;economia i planta cara als poderosos portant a terme una regulaci\u00f3 dels seus abusos insolidaris i destructors. Com afirma un savi refrany castell\u00e0, el que no sap on va apareix en qualsevol banda.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/noticias\/opinio\/20101213\/per-que-deixa-votar-socialista\/621606.shtml\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La debacle del PSC a les eleccions auton\u00f2miques catalanes \u00e9s un fet inq\u00fcestionable: el 2003, els socialistes van obtenir un total d&#8217;1.031.454 vots, i set anys despr\u00e9s n&#8217;han perdut la meitat: en tenen 570.000, a 600.000 vots de dist\u00e0ncia de la coalici\u00f3 guanyadora, CiU. Aquest enfonsament \u00e9s, en part, una manifestaci\u00f3 local d&#8217;un fenomen global, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-3236","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3236"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3240,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3236\/revisions\/3240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}