{"id":32262,"date":"2023-10-23T15:59:57","date_gmt":"2023-10-23T13:59:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=32262"},"modified":"2023-10-24T18:31:12","modified_gmt":"2023-10-24T16:31:12","slug":"32262-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/32262-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/265 (Sergio Staino i el company Bobo)"},"content":{"rendered":"\n

Sergio<\/strong> Staino i el company Bobo<\/strong><\/p>\n\n\n\n

24 d\u2019octubre de 2023<\/p>\n\n\n\n

Durant molts anys, mirant d\u2019entendre alguna cosa dels entrellats i transformacions de l\u2019esquerra italiana (a vegades fecundes, a vegades drama i commedia dell\u2019arte<\/em>), jo em refiava molt dels breus textos d\u2019Emanuelle Macaluso<\/strong><\/a><\/strong> i dels acudits gr\u00e0fics de Sergio Staino<\/strong><\/a>. Macaluso<\/strong> va morir el gener de 2021<\/strong> i Staino<\/strong> fa dos  dies;  de manera que m\u2019he quedat una mica orfe de referents.<\/p>\n\n\n\n

Staino<\/strong> va comen\u00e7ar a publicar els seus dibuixos el 1982<\/strong> al diari L\u2019Unit\u00e0.<\/em><\/strong> Hi va popularitzat  un personatge, Bobo<\/strong>, que havia creat el 1979<\/strong> a la revista Linus<\/strong>. Bobo<\/strong> era, en certa mesura, un alter ego <\/em>de Staino<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 de milers dels seus coetanis: un militant de base, bona persona,  a vegades una mica ingenu, a vegades m\u00e9s perspica\u00e7 que els dirigents; sempre amb una solidaritat essencial  amb els de baix, sempre burlant-se dels poderosos i dels tifes:  un personatge sovint derrotat, desil\u00b7lusionat,  per\u00f2 sense rendir-se;  disposat al combat per  un m\u00f3n i un futur millors. 

\u00abla bondat de Bobo<\/strong><\/em>\u00bb ha escrit Sergio Givone<\/strong>, \u00abno \u00e9s tan diferent de la bondat del pr\u00edncep Mixkin <\/strong>(de \u2018L\u2019idiota\u2019 de Dostoievski<\/strong>), i es reconeix inequ\u00edvocament pel fet que en ell la confian\u00e7a ven\u00e7 la sospita, el cr\u00e8dit concedit a l\u2019altre ven\u00e7 la malfian\u00e7a (\u2026) Bobo<\/strong> \u00e9s un \u2018idiota\u2019 perqu\u00e8 pensa que el seu interlocutor s\u2019est\u00e0 equivocant de bona fe i no al contrari, com pensen en canvi els \u2018intel\u00b7ligents\u2019 que saben com va el m\u00f3n i tenen sempre ra\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Durant 40<\/strong> anys, Bobo <\/strong>(el madur i barbut Charlie Brown<\/strong> de l\u2019esquerra italiana) s\u2019ha estat debatent entre la seva lleialtat al seu partit (del PCI<\/strong>  al PD <\/strong>actual) i els interrogants i desil\u00b7lusions que a vegades li causaven les seves opcions. Em sembla  que Bobo<\/strong>,  amb les seves angoixes, ha representat milions de militants i electors d\u2019esquerra  (no sols italians) que han viscut les darreres d\u00e8cades amb una dial\u00e8ctica interior que s\u2019ha mogut entre contestaci\u00f3 i vot \u00fatil, entre protesta i realisme pol\u00edtic, entre cr\u00edtica individual i voluntat de compartir uns ideals col\u00b7lectius. <\/p>\n\n\n\n

P. S.- Umberto Eco<\/strong> va escriure que \u00abels historiadors del futur que vulguin  entendre qu\u00e8 els hi va passar a unes generacions italianes,  a m\u00e9s de molts documents respectables que hauran de consultar, tamb\u00e9<\/em><\/em> hauran hauran de tenir en compte <\/em>Bobo<\/em><\/strong>; potser m\u00e9s que els llibres de <\/em>Toni Negri<\/em><\/strong>, els discursos de <\/em>Berlinguer<\/em><\/strong>, o els anys de<\/em> Lotta Continua<\/em><\/strong>\u00bb.     <\/p>\n\n\n\n

___________<\/p>\n\n\n\n

Sergio Staino<\/strong>, I funerali di Berlinguer, a Youtube <\/a><\/p>\n\n\n\n

__________<\/p>\n\n\n\n