{"id":3220,"date":"2010-12-09T23:29:05","date_gmt":"2010-12-09T21:29:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3220"},"modified":"2012-09-16T13:55:05","modified_gmt":"2012-09-16T11:55:05","slug":"raimon-obiols-el-futur-del-psc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-el-futur-del-psc\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: El futur del PSC"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/PSC2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-3226\" title=\"PSC\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/PSC2-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/PSC2-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/12\/PSC2.jpg 533w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Al president Montilla, l\u2018Ernest Lluch l\u2019anomenava a vegades \u201cen Montilla i Aguilera\u201d, amb un afecte ir\u00f2nic \u00a0que volia que descobr\u00edssim en la eufonia del seu segon cognom una confirmaci\u00f3 de la seva condici\u00f3 de catal\u00e0 i catalanista. En l\u2019exercici del seu c\u00e0rrec, i especialment en aquests darrers dies, Montilla i Aguilera ha mostrat no sols aquella condici\u00f3 que li reconeixia Lluch si no una talla humana i pol\u00edtica considerable. Crec que \u00e9s un dirigent pol\u00edtic que no ha acabat la seva traject\u00f2ria; en tot cas, ha deixat ja un testimoni de serietat que cal valorar i que contrasta amb l\u2019espectacle lamentable de tants cantamanyanes que miren de fer forat (espero que per poc temps) en el panorama pol\u00edtico-medi\u00e0tic.<\/p>\n<p>Les primeres reaccions dels socialistes catalans han marcat el to ferm i constructiu que volen mantenir en el Parlament i en la societat. La situaci\u00f3 econ\u00f2mica i social del pa\u00eds, i la crisi de la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya s\u00f3n q\u00fcestions que no permeten bromes. En aquestes dues dimensions b\u00e0siques del nostre futur col\u00b7lectiu, l\u2019alternativa \u00e9s clara: o unitat o declivi; o consensos actius en el Parlament i en la societat, o frustraci\u00f3.<\/p>\n<p>Alg\u00fa ha caracteritzat la pasaada consulta como \u201cles eleccions del malestar\u201d. No seria de rebut tenir, a continuaci\u00f3, una \u201clegislatura del malestar\u201d; amb un Parlament instal\u00b7lat en el joc dispers\u00a0 cacof\u00f2nic de les desqualificacions rec\u00edproques i de les gesticulacions. El paper dels socialistes no ser\u00e0 el que juga la dreta quan \u00e9s a l\u2019oposici\u00f3. Dient, s\u00f3c conscient que la confrontaci\u00f3 agressiva i la desqualificaci\u00f3 absoluta poden doner, en temps de crisi, r\u00e8dits electorals considerables. Per\u00f2 els partits seriosos no han de sucumbir a aquesta irresponsabilitat. No tinc una visi\u00f3 ing\u00e8nua de la pol\u00edtica, per\u00f2 Antoni Castells te ra\u00f3 quan advierteix que Catalunya te un greu problema de degradaci\u00f3 de la vida p\u00fablica. Cal afeir, sense que serveixi de consol, que no som una excepci\u00f3. Arreu \u00a0creix la prepot\u00e8ncia dels mercats i dels sectors m\u00e9s poderosos, sense el contrapes adequat de la pol\u00edtica democr\u00e0tica. Aquest no \u00e9s un assumpte que impliqui sols als partits sin\u00f3 a tots els sectors responsables de la societat. Correm el risc de passar de democr\u00e0cies d\u2019opini\u00f3 a democr\u00e0cies d\u2019emocions; o pitjor encara, a democr\u00e0cies de baixes passions i de populismes. En aquest context, las vict\u00f2rias d\u2019avui poden ser les derrotes de dem\u00e0, sense que hi\u00a0 hagi espai per a alternatives serioses. Els dem\u00f2crates hem de reaccionar de manera l\u00facida i amb decisi\u00f3.<\/p>\n<p>Crec que el PSC ho far\u00e0, \u00a0amb un debat tranquil i a fons, pensant sobretot en la societat a la que serveix. El PSC te un bon futur al davant si els seus homes i dones tenen la intel\u00b7lig\u00e8ncia, el sentit com\u00fa i el valor per a realitzar els canvis necessaris. Te futur si mira tamb\u00e9 enrere, als seus valors i la seva hist\u00f2ria. Durant anys, aquest partit ha estat garant essencial de la unitat civil de Catalunya, perqu\u00e8 ha\u00a0 reflectit genu\u00efnament la seva realitat complexa i plural. En aquest sentit, el futur del PSC \u00e9s un tema que no sols afecta els socialistes; \u00e9s essencial per el pa\u00eds. Mal servei faran a Catalunya els que s\u2019apuntin a campanyes de destrucci\u00f3, excitant i obstaculitzant la reformulaci\u00f3 valenta i serena del nou PSC. Joan Maj\u00f3 ha assenyalat els seus par\u00e0metres de partida: \u201cUn valent i profund catalanisme que reivindiqui el creixement de l\u2019autogovern i la correcci\u00f3 del maltractament fiscal, sense exageracions independentistes ni antiespanyolisme. Una inequ\u00edvoca l\u00ednia socialdem\u00f2crata, que situ\u00ef en un mateix nivell llibertat i equitat, lluny d\u2019un esquerranisme arcaic i de l\u2019acceptaci\u00f3 callada de les injust\u00edcies econ\u00f2miques. Una forta reivindicaci\u00f3 de la sobirania del PSC en l\u2019\u00e0mbit espanyol, col\u00b7laborador per\u00f2 clarament independent. I una decidida pol\u00edtica de combat contra la corrupci\u00f3 pol\u00edtica en tots els seus aspectes, siguin \u00a0o no del\u00b7lictius\u201d. Sobre aquestes bases compartides ha d\u2019assentar-se el nou cicle del PSC.<\/p>\n<p>Raimon Obiols<\/p>\n<p>02\/12\/10<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al president Montilla, l\u2018Ernest Lluch l\u2019anomenava a vegades \u201cen Montilla i Aguilera\u201d, amb un afecte ir\u00f2nic \u00a0que volia que descobr\u00edssim en la eufonia del seu segon cognom una confirmaci\u00f3 de la seva condici\u00f3 de catal\u00e0 i catalanista. En l\u2019exercici del seu c\u00e0rrec, i especialment en aquests darrers dies, Montilla i Aguilera ha mostrat no sols &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[24],"class_list":["post-3220","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3220"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6453,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3220\/revisions\/6453"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}