{"id":32060,"date":"2023-10-13T18:17:50","date_gmt":"2023-10-13T16:17:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=32060"},"modified":"2023-10-14T08:18:38","modified_gmt":"2023-10-14T06:18:38","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-253-remei-margarit-amatents-a-fer-nos-costat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-253-remei-margarit-amatents-a-fer-nos-costat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/255 (Remei Margarit: \u00abFer-nos costat quan pinten bastos\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Remei Margarit: \u00abFer-nos costat quan pinten bastos\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>14 d\u2019octubre de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>Ha mort la nostra amiga <strong>Remei Margarit<\/strong>. Ens vam con\u00e8ixer fa molts anys, en els darrers temps del franquisme i els primers de la llibertat recobrada. M\u2019agradava sentir-la cantar, vaig tenir la sort d\u2019enraonar amb ella, i he anat llegint amb constant atenci\u00f3 els seus&nbsp; articles a <strong><em>La Vanguardia<\/em><\/strong>, que  eren sempre una lli\u00e7\u00f3 d\u2019eleg\u00e0ncia (<strong>1<\/strong>), de s\u00f2lid sentit com\u00fa (<strong>2<\/strong>), d\u2019aut\u00e8ntic esperit de llibertat (<strong>3<\/strong>), de ferma  reivindicaci\u00f3 de la pol\u00edtica (<strong>4<\/strong>) i de comprom\u00eds personal (<strong>5<\/strong>). A vegades tamb\u00e9 eren preses de posici\u00f3 pol\u00edtica, sempre respectuoses, per\u00f2 molt clares, inequ\u00edvoques. Per exemple, <a href=\"https:\/\/www.google.com\/url?q=https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20170429\/422128660229\/i-el-sentit-comu.html&amp;sa=U&amp;sqi=2&amp;ved=2ahUKEwjy6s_RuPOBAxXDg_0HHTGbAbkQFnoECBEQAQ&amp;usg=AOvVaw14B-YaEwhDaWTA6O_Cuj3u\">en aquest article d\u2019abril de <strong>2017<\/strong><\/a>, que mant\u00e9 una plena actualitat:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;\u00ab<em>Els euro\u00adpeistes, que som molts, hem d\u2019estar amatents a fer-nos costat quan pinten bastos: el terrorisme, els discursos racistes de l\u2019extrema dreta, la intoler\u00e0ncia per acollir els refugiats de la guerra, nom\u00e9s s\u00f3n excuses de mal pagador per tal de configurar una imatge irreal que va directament contra la democr\u00e0cia, i es llancen discursos enverinats per buscar culpables ficticis sobre les cultures diverses que integren els immigrants.I amb tot aix\u00f2, amb aquesta alerta encesa, el Govern de la Generalitat est\u00e0 creant una altra ficci\u00f3 casolana, per dir-ho d\u2019alguna manera, dient que cal una independ\u00e8ncia per Catalunya, que vol dir, sortir d\u2019Espanya, i tamb\u00e9 d\u2019Europa, per anar no se sap on. Ja sabem tots plegats que el Govern del PP a Espanya \u00e9s un aut\u00e8ntic desastre des de fa molt de temps, per\u00f2 una cosa \u00e9s el Govern i una altra ben diferent \u00e9s la gent. I la gent t\u00e9 molt m\u00e9s sentit com\u00fa que els governants \u00adactuals amb les seves disputes territorials<\/em>\u00bb.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Fa impressi\u00f3 llegir que, d\u2019articles a La Vanguardia, la <strong>Remei<\/strong> <strong>Margarit <\/strong>en va publicar m\u00e9s d\u2019un miler,<em> \u00abque va anar entregant cada dissabte durant m\u00e9s de 25 anys<\/em>\u00bb. Eren textos breus i n\u00edtids, que es llegien d\u2019una revolada i estaven molt b\u00e9. N\u2019ha ha estat publicada una tria, en forma de llibre, que buscar\u00e9, perqu\u00e8 m\u2019agradar\u00e0 rellegir-los.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Conviure amb l\u2019enyor \u00e9s el que toca<\/em>.\u00bb, va escriure en un dels seus darrers article, \u00ab<em>Es porta a la motxilla com qualsevol altre pes que atorga la vida. Encara que el m\u00e9s important \u00e9s saber que nom\u00e9s s\u2019enyora el que s\u2019ha estimat i aquest ha estat tamb\u00e9 el do de la nostra vida\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>___<\/em>______________________<\/p>\n\n\n\n<p>(<strong>1<\/strong>) \u00ab<em>L\u2019eleg\u00e0ncia \u00e9s una qualitat de l\u2019\u00e0nima perqu\u00e8 cont\u00e9 un equilibri en les dist\u00e0ncies i uns l\u00edmits personals que mai envaeix l\u2019altre. No es tracta nom\u00e9s del vestir, el vestir \u00e9s una de les seves expressions, sin\u00f3 d\u2019una pres\u00e8ncia discreta, un parlar tamb\u00e9 mesurat en les formes i en el temps i una empatia que sempre demana perm\u00eds<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>(<strong>2<\/strong>) \u00ab<em>Entenc per sentit com\u00fa un bany de realitat, del que est\u00e0 passant de deb\u00f2, d\u2019un ordre de prioritats que tingui a veure amb els valors que han fonamentat les democr\u00e0cies: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Per\u00f2 no en petites parcel\u00b7les territorials, sin\u00f3 que en un m\u00f3n tan interconnectat cal la perspectiva de tot el m\u00f3n (\u2026) De manera que com m\u00e9s ens acostem a la realitat de les coses, millor podrem calibrar el que cal fer per evitar que s\u2019emboliquin m\u00e9s. I aqu\u00ed entra el sentit com\u00fa pr\u00f2piament dit\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>(<strong>3<\/strong>)<em> \u00abSense just\u00edcia no hi pot haver llibertat. Es fa servir la paraula llibertat amb gran desimboltura en els discursos pol\u00edtics, pervertint-ne el sentit, perqu\u00e8 llibertat vol dir per a tots, no solament per a uns quants que poden fer el que els sembli perqu\u00e8 dominen els recursos existents\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>(<strong>4<\/strong>)<em> \u00abCal recordar una vegada i una altra que la pol\u00edtica \u00e9s en comptes de la guerra. \u00c9s la pol\u00edtica la que asseu a conversar sistemes diferents d\u2019entendre la vida amb tot el que comporta: la fam\u00edlia, l\u2019economia, els drets i els deures, la distribuci\u00f3 dels recursos, la conservaci\u00f3 del planeta, les creences, els l\u00edmits, la llibertat, la seguretat, el treball; i tamb\u00e9 la solidaritat, la cooperaci\u00f3, el coneixement\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><br>(<strong>5<\/strong>) \u00ab<em><strong>Andrea<\/strong> <strong>Camilleri<\/strong> explica un conte senegal\u00e8s: \u201cLa selva crema amb un incendi enorme i els animals fugen corrent del foc. El lle\u00f3, rei de la selva, \u00e9s el darrer de sortir, per\u00f2 quan ho fa, veu un diminut colibr\u00ed que porta una gota d\u2019aigua al pit i que va cap a les flames. I li pregunta: \u2018Per qu\u00e8 vas cap a l\u2019incendi?\u2019. I el colibr\u00ed ensenyant-li la gota d\u2019aigua li diu: \u2018Vaig a complir amb la meva part\u2019\u201d. <\/em><br><em>Doncs aix\u00f2 \u00e9s el que cal fer. Complir cadasc\u00fa amb la seva gota d\u2019aigua contra la intoler\u00e0ncia, el racisme, la xenof\u00f2bia, l\u2019autoritarisme, la censura a la llibertat d\u2019expressi\u00f3, el supremacisme; i tamb\u00e9 contra la por, l\u2019avar\u00edcia, la sup\u00e8rbia, la viol\u00e8ncia, la r\u00e0bia, l\u2019odi, la indol\u00e8ncia i tantes i tantes coses pernicioses que envolten i malmeten la conviv\u00e8ncia entre els humans\u00bb.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Remei Margarit: \u00abFer-nos costat quan pinten bastos\u00bb 14 d\u2019octubre de 2023 Ha mort la nostra amiga Remei Margarit. Ens vam con\u00e8ixer fa molts anys, en els darrers temps del franquisme i els primers de la llibertat recobrada. M\u2019agradava sentir-la cantar, vaig tenir la sort d\u2019enraonar amb ella, i he anat llegint amb constant atenci\u00f3 els &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":32070,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-32060","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32060","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32060"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32060\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32080,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32060\/revisions\/32080"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32070"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}