{"id":31941,"date":"2023-10-07T19:03:46","date_gmt":"2023-10-07T17:03:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31941"},"modified":"2023-10-08T17:15:52","modified_gmt":"2023-10-08T15:15:52","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-249-fina-casals-fragil-rebel-constant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-249-fina-casals-fragil-rebel-constant\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/249 (Fina Vidal , fr\u00e0gil, rebel, constant)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Fina Casals, fr\u00e0gil, rebel<\/strong>, <strong>constant<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>8 d\u2019octubre de 2023&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Van desapareixent els homes i dones que van ser en la primera l\u00ednia del proc\u00e9s que port\u00e0 a la constituci\u00f3 del PSC. Ahir va morir la <strong><a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Josefina_Vidal_Morera\">Josefina Vidal<\/a><\/strong>, dona excepcional.&nbsp; La vaig con\u00e8ixer, amb el seu company <strong><a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Felip_Lorda_i_Alaiz\">Felip Lorda<\/a><\/strong>, l\u2019any <strong>1977, <\/strong>quan tornaren a Catalunya despr\u00e9s de molts anys d\u2019emigraci\u00f3 passats a Anglaterra i Holanda.<\/p>\n\n\n\n<p> Formaven una parella d\u2019aspecte tan elegant i tan contingut, amb un parlar tan pulcre i discret i una conversaci\u00f3 tan culta, que a primer cop d\u2019ull  et&nbsp; podien desorientar.  En <strong>Felip&nbsp;<\/strong> tenia un aire summament senyor\u00edvol i la <strong>Fina<\/strong> un aspecte delicat,  quasi  de porcellana. En realitat eren uns apassionats, i van viure el per\u00edode extraordinari  de construcci\u00f3 de la unitat socialista a Catalunya&nbsp; amb una tensi\u00f3 pol\u00edtica d\u2019alt voltatge. <\/p>\n\n\n\n<p>Tal vegada&nbsp; la&nbsp; <strong>Fina<\/strong> era fr\u00e0gil; per\u00f2 en tot cas es tractava d\u2019una fragilitat rebel, resistent. La va mostrat al llarg de tota la seva vida. De molt joveneta no suport\u00e0 l\u2019aire resclosit del franquisme i se\u2019n va anar de T\u00e0rrega, el <strong>1953<\/strong>, a fer  mil oficis a Anglaterra; desenvolup\u00e0  un activisme constant, amb els treballadors del PSOE i de la UGT, durant el<strong> 17<\/strong> anys&nbsp;que passaren  a&nbsp; Holanda; &nbsp; col\u00b7labor\u00e0 amb l\u2019<strong>Ernest Lluch<\/strong>, primer a la direcci\u00f3 del&nbsp; PSC i despr\u00e9s al Ministeri de sanitat; i va mantenir una pres\u00e8ncia reiterada, fins al final, a les trobades de Nou Cicle i a la seva agrupaci\u00f3 de l\u2019Eixample, on la troben a faltar. <\/p>\n\n\n\n<p>Del seu coratge i del seu talent n\u2019ha deixat una lluminosa const\u00e0ncia amb els&nbsp; seus poemes.  L\u2019obra po\u00e8tica&nbsp; de <strong>Josefina Vidal <\/strong> est\u00e0 aplegada quasi totalment  en un volum impressionant de <strong>489<\/strong> p\u00e0gines, <strong><em>El mar inevitable<\/em><\/strong>, que Proa public\u00e0 l\u2019any <strong>2006<\/strong>. No es pot separar el  t\u00edtol d\u2019aquest gran recull de poemes de la refer\u00e8ncia a la imatge eterna de  \u00ab<em>la mar que es el morir\u00bb de <\/em><strong>Jorge Manrique;&nbsp;<\/strong> ni tampoc&nbsp; el t\u00edtol d\u2019un volum anterior<strong><em>, Dues veles blanques<\/em><\/strong>, de l\u2019evocaci\u00f3 valenta i sense autocommiseraci\u00f3 de la mort del seu marit i de la seva filla <strong>D\u00fania<\/strong>: \u00ab<em>Dues veles blanques\/ creuen les tenebres dels meus ulls\u00bb\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Antoni  Puigverd<\/strong>, en l\u2019ep\u00edleg d\u2019<strong>El mar inevitable<\/strong>, va escriure que en la poesia de <strong>Josefina Vidal<\/strong> hi reconeixia \u00ab<em>el coratge d&#8217;una veu que no es rendeix mai del tot, ni en els moments de context m\u00e9s glacial, ni en els de m\u00e9s feblesa. La seva veu t\u00e9 sempre un dring ind\u00f2cil. \u00c9s la veu d&#8217;un cor salvatge i mai domesticat, ni pel dolor, ni pels anys, ni pel cansament\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>_______________<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Un poema de <strong>Josefina Vidal<\/strong>, <em><strong>El cam\u00ed<\/strong><\/em>, diu aix\u00ed:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Ara camino<\/p>\n\n\n\n<p>per viaranys de somnis i records<\/p>\n\n\n\n<p>mentre es refreda l&#8217;acer candent del dolor<\/p>\n\n\n\n<p>i la fragilitat s&#8217;endureix.<\/p>\n\n\n\n<p>Dem\u00e0, retrobar\u00e9 les petjades<\/p>\n\n\n\n<p>que em tornin al cam\u00ed<\/p>\n\n\n\n<p>que espera, des de sempre,<\/p>\n\n\n\n<p>el meu impuls de vida.<\/p>\n\n\n\n<p>Em llan\u00e7ar\u00e9, com una fletxa,<\/p>\n\n\n\n<p>pel temperat pasatge del meu tr\u00e0nsit,<\/p>\n\n\n\n<p>vers l&#8217;horitz\u00f3 de l&#8217;infinit.<\/p>\n\n\n\n<p>_______________<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Josefina Vidal Morera<\/strong>, <em>El mar inevitable. Obra po\u00e8tica <\/em><strong><em>1963<\/em><\/strong><em>&#8211;<\/em><strong><em>2006<\/em><\/strong>, Editorial Proa, Barcelona, <strong>2006<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fina Casals, fr\u00e0gil, rebel, constant 8 d\u2019octubre de 2023&nbsp; Van desapareixent els homes i dones que van ser en la primera l\u00ednia del proc\u00e9s que port\u00e0 a la constituci\u00f3 del PSC. Ahir va morir la Josefina Vidal, dona excepcional.&nbsp; La vaig con\u00e8ixer, amb el seu company Felip Lorda, l\u2019any 1977, quan tornaren a Catalunya despr\u00e9s &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31951,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-31941","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31941","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31941"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31941\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31971,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31941\/revisions\/31971"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}