{"id":31806,"date":"2023-10-01T17:04:27","date_gmt":"2023-10-01T15:04:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31806"},"modified":"2023-10-02T09:31:15","modified_gmt":"2023-10-02T07:31:15","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-244-societat-post-industrial-o-societat-hiper-industrial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-244-societat-post-industrial-o-societat-hiper-industrial\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/244 (\u00abSocietat post-industrial\u00bb,\u00abSocietat hiper-industrial\u00bb?)"},"content":{"rendered":"\n

\u00abSocietat post-industrial\u00bb, \u00abSocietat hiper-industrial\u00bb?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

2 d\u2019octubre de 2023<\/p>\n\n\n\n

En els primers anys 70<\/strong> del segle passat, el soci\u00f2leg nord-americ\u00e0 Daniel Bell <\/strong>pos\u00e0 en circulaci\u00f3 l\u2019expressi\u00f3 \u00absocietat post-industrial<\/em>\u00bb. Anunciava una evoluci\u00f3 de les societats modernes en qu\u00e8 l’ocupaci\u00f3 de tipus industrial tendiria r\u00e0pidament a disminuir i  la majoria d’activitats serien de serveis, de car\u00e0cter relacional o informatiu.  La tesi de  Bell<\/strong>, que David Riesman<\/strong>, Alain Touraine<\/strong> i altres contribu\u00efren  a popularitzar,  va fer fortuna. En bona mesura  coincidia amb realitats verificables (desindustrialitzaci\u00f3, canvis tecnol\u00f2gics, etc.).  D\u2019en\u00e7\u00e0 d\u2019aleshores, la distinci\u00f3 entre ind\u00fastria i serveis,  entre  sector \u00absecundari<\/em>\u00bb  i \u00abterciari<\/em>\u00bb,  s\u2019ha instal\u00b7lat  profundament  en la nostra percepci\u00f3 i en el nostre vocabulari com\u00fa. S\u2019ha generalitzat una visi\u00f3 que d\u00f3na per descomptada una mena de decad\u00e8ncia natural de la ind\u00fastria, com succe\u00ed amb l’agricultura, i que va donant pas inel\u00b7luctablement a una societat  de serveis \u00abimmaterials<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta tesi de la \u00absocietat post-industrial<\/em>\u00bb, \u00e9s encertada? En certs aspectes, s\u00ed. Per\u00f2 com a pron\u00f2stic de futur no va preveure la profunda transformaci\u00f3 que ha experimentat la pr\u00f2pia ind\u00fastria sota el doble impuls de la globalitzaci\u00f3 i de la informatitzaci\u00f3.  Avui fins i tot alguns, com Pierre Veltz<\/strong>, no sols la discuteixen sin\u00f3 que afirmen que estem entrant \u00aben una societat hiper-industrial, i no post-industrial<\/em><\/a>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

Segons Veltz<\/strong>, \u00abLa idea d’una societat post-industrial on la ind\u00fastria nom\u00e9s tindria un paper residual<\/em>\u00bb ignora tres fets evidents. El primer \u00e9s la vitalitat de la ind\u00fastria manufacturera a nivell mundial: \u00abMai hem fabricat tants objectes com avui<\/em>\u00bb, diu.  <\/p>\n\n\n\n

El segon fet \u00e9s que el m\u00f3n digital o virtual no \u00e9s pr\u00f2piament immaterial. \u00c9s una ind\u00fastria que t\u00e9 necessitat d’infraestructures colossals (granges d’emmagatzematge, centres de c\u00e0lcul, cables submarins, sat\u00e8l\u00b7lits, etc.) que els GAFAM <\/strong>(Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft)  tendeixen a privatitzar. <\/p>\n\n\n\n

El tercer fet \u00e9s que la distinci\u00f3 entre serveis i\u00a0 ind\u00fastria \u00e9s cada cop menys rellevant. Es produeix una imbricaci\u00f3 creixent entre el m\u00f3n de les manufactures i el dels serveis, que la connectivitat inform\u00e0tica impulsa poderoament. Aix\u00ed, si sumessim les activitats externalitzades de les f\u00e0briques (disseny, distribuci\u00f3, log\u00edstica, etc.),\u00a0 el veritable pes de la ind\u00fastria a Europa en el PIB<\/strong> seria molt superior al que\u00a0en general es considera. \u00ab\u00c9s cert que cada cop hi ha menys gent treballant a la ind\u00fastria \u2018stricto sensu\u2019\u00bb, <\/em>diu Veltz<\/strong>, \u00ab<\/em> per\u00f2 concloure que estem en un m\u00f3n postindustrial \u00e9s tan absurd com dir que estem en una societat post-el\u00e8ctrica pel fet que hi ha menys obrers treballant a les centrals el\u00e8ctriques\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta discussi\u00f3 t\u00e9, naturalment, connotacions i conseq\u00fc\u00e8ncies ideol\u00f2giques i pol\u00edtiques. En un context on disminueix el vell contingent de treballadors industrials i on en sorgeixen de nous, molt m\u00e9s diversificats i precaris, la noci\u00f3 d\u2019una \u00absocietat post-industrial<\/em>\u00bb tendeix a difondre en l\u2019imaginari popular la idea d\u2019una progressiva reducci\u00f3 de la classe treballadora, d\u2019una confusa difuminaci\u00f3 de la condici\u00f3 assalariada, i d\u2019una percepci\u00f3 dels sindicats com a  restes  d\u2019una hist\u00f2ria venerable per\u00f2 superada. <\/p>\n\n\n\n

En canvi, la noci\u00f3 d\u2019una \u00absocietat hiper-industrial<\/em>\u00bb tendeix a estimular uns efectes contraris. Torna a situar el m\u00f3n del treball en un espai potencialment determinant (per molts obstacles que tingui al davant, que s\u00f3n considerables). Com descriu Veltz<\/strong>, les empreses d\u2019avui tendeixen a convertir-se en\u00a0 nebuloses m\u00f2bils, que subministren productes i serveis mitjan\u00e7ant tot un ventall de f\u00f3rmules interm\u00e8dies, entre la jerarquia tradicional, la coordinaci\u00f3 flexible i el treball per compte propi.

Aquests sistemes dispersos no s\u00f3n cap novetat hist\u00f2rica. No eren infreq\u00fcents abans del model centralitzat de producci\u00f3 en massa del segle XX<\/strong>. En el t\u00e8xtil, per exemple, abans dels telers mec\u00e0nics i del sistema fabril, els comerciants controlaven l’acc\u00e9s a les mat\u00e8ries primeres i als mercats de consum, mentre els teixidors,\u00a0 que feien la feina a casa o en petits tallers,\u00a0 se situaven a precari en el circuit. S\u00f3n situacions menys favorables a l’acci\u00f3 col\u00b7lectiva que els\u00a0 grans centres industrials, la matriu de les organitzacions de masses.<\/p>\n\n\n\n

\u00a0 Per\u00f2 tant si es pensa en termes de \u00absocietat post-industrial<\/em>\u00bb com de \u00absocietat<\/em> hiper-industrial\u00bb<\/em>, l\u2019organitzaci\u00f3 de la solidaritat i de la for\u00e7a del m\u00f3n del treball segueix essent una\u00a0 necessitat vital, no nom\u00e9s per als que treballen sin\u00f3 per al conjunt de la societat. Per a la societat a seques.
_____________<\/p>\n\n\n\n

Pierre Veltz<\/strong>, La Soci\u00e9t\u00e9 hyper-industrielle : Le Nouveau Capitalisme productif<\/em><\/a><\/em>, Le Seuil, 2017<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abSocietat post-industrial\u00bb, \u00abSocietat hiper-industrial\u00bb? 2 d\u2019octubre de 2023 En els primers anys 70 del segle passat, el soci\u00f2leg nord-americ\u00e0 Daniel Bell pos\u00e0 en circulaci\u00f3 l\u2019expressi\u00f3 \u00absocietat post-industrial\u00bb. Anunciava una evoluci\u00f3 de les societats modernes en qu\u00e8 l’ocupaci\u00f3 de tipus industrial tendiria r\u00e0pidament a disminuir i  la majoria d’activitats serien de serveis, de car\u00e0cter relacional o …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31811,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285],"tags":[],"class_list":["post-31806","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31806","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31806"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31806\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31834,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31806\/revisions\/31834"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31806"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31806"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31806"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}