{"id":31708,"date":"2023-09-28T18:48:07","date_gmt":"2023-09-28T16:48:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31708"},"modified":"2023-09-29T10:44:57","modified_gmt":"2023-09-29T08:44:57","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-241-retrats-destat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-241-retrats-destat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/241 (Retrats d\u2019Estat)"},"content":{"rendered":"\n

A l\u2019hora de triar un pintor per al seu retrat, per a la galeria d\u2019antics presidents de la National Portrait Gallery de Washington, Obama<\/strong> va escollir Kehinde Wiley<\/strong>, un artista nascut als EUA de mare afroamericana i pare nigeri\u00e0. Per b\u00e9 que aleshores ja era conegut i cotitzat, aquell enc\u00e0rrec, de 2018<\/strong>, li va donar m\u00e9s notorietat. <\/p>\n\n\n\n

 Ara exposa a Paris, al Mus\u00e9e du quai Branly<\/strong>–Jacques Chirac<\/strong><\/a>, una s\u00e8rie de retrats de gran format d\u2019onze caps d\u2019Estat africans (deu homes i una  dona, Sahle-Work Zewde<\/strong><\/a>,  presidenta d\u2019Eti\u00f2pia). L\u2019exposici\u00f3 du per t\u00edtol  D\u00e9dale du pouvoir<\/em>, <\/strong>i est\u00e0 muntada a la moda: \u00e9s un d\u00e8dal de sales obscures i s\u00fabites il\u00b7luminacions espaterrants, que recorda la Casa Encantada del Tibidabo i ara es pot veure al Moco Museum del carrer Montcada de Barcelona (on hi ha, en lloc d\u2019honor, una tela i una escultura de Wiley<\/strong><\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019artista ha explicat que aquestes onze teles que ara exposa a Paris s\u00f3n el fruit d\u2019un projecte que va comen\u00e7ar el 2012<\/strong>. Volia retratar tots els caps d\u2019Estat d\u2019\u00c0frica, a la manera de la hist\u00f2ria europea dels retrats d\u2019Estat: asseguts, a peu dret, a cavall, en interiors solemnes o senzills, amb s\u00edmbols de poder o sense, vestimentes reials o civils, etc. Els models podien triar com  volien la seva ef\u00edgie. Era, segons l\u2019artista, \u00abuna experi\u00e8ncia i una provocaci\u00f3<\/em>, per veure com se situaven en relaci\u00f3 al poder i la seva representaci\u00f3<\/em>\u00bb.  Va obtenir dotze respostes afirmatives; per\u00f2 el rei del Marroc, segons sembla, no ha volgut que el seu retrat fos exposat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exposici\u00f3 ha suscitat controv\u00e8rsia perqu\u00e8 entre els onze dirigents hi ha alguns dictadors. Sobre aix\u00f2, Wiley<\/strong> ha estat franc: \u00abNo els vaig demanar garanties pel que fa al respecte als drets humans, al proc\u00e9s democr\u00e0tic o al nombre de mandats en el poder. El projecte no est\u00e0 dissenyat per donar notes de comportament<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Resta el judici sobre les obres exposades i la seva manufactura. Aqu\u00ed, la franquesa de Wiley<\/strong> desapareix, i no se sap massa b\u00e9 com s\u2019elaboren. Un cr\u00edtic d\u2019art del Washington Post,<\/em><\/strong> l\u2019australi\u00e0 Sebastian Smee<\/strong>,\u00a0 ha descrit a grans trets el procediment<\/em><\/a>: \u00abLes pintures es subcontracten a un dissenyador gr\u00e0fic que segueix les instruccions de Wiley i treballa amb Photoshop. Els ajudants dels seus estudis a Nova York, Pequ\u00edn i Dakar traslladen despr\u00e9s els resultats al llen\u00e7. T\u00e9 pintors especialitzats en les diferents parts: roba, plantes, ocells\u2026 Un supervisor molt experimentat assegura que el resultat final compleixi l’est\u00e0ndard requerit. Tot en cada quadre, excepte la figura, est\u00e0 acabat quan <\/em>Wiley<\/em><\/strong> aplica els seus pinzells<\/em>\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La conclusi\u00f3 de Smee<\/strong>, que trobo encertada, \u00e9s que \u00abde la mateixa manera que l’auge del \u2018fast food\u2019 va tenir l’efecte gradual de recordar a moltes persones que \u00e9s millor cuinar i menjar coses m\u00e9s reals, l’art generat d\u2019aquesta manera est\u00e0 aguditzant el nostre gust per les obres fetes a m\u00e0 per artistes de carn i ossos<\/em>\u00bb.  La difer\u00e8ncia que apreciem entre el retrat d\u2019Obama<\/strong> de 2018<\/strong> i els de l\u2019exposici\u00f3 de Paris rau en aquest fet elemental. <\/p>\n\n\n\n

 P. S.-<\/strong> He escrit algunes altres notes sobre la relaci\u00f3 entre l\u2019art i el poder pol\u00edtic: <\/p>\n\n\n\n

Retrats de Trump, paisatges de batalla, comparacions inevitables<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Poder sense art<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Poder sense art, 2<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

________________________________<\/p>\n\n\n\n