{"id":3161,"date":"2010-12-01T16:44:05","date_gmt":"2010-12-01T14:44:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3161"},"modified":"2010-12-01T16:44:05","modified_gmt":"2010-12-01T14:44:05","slug":"joan-majo-facilitar-la-investidura-i-reordenar-la-casa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-facilitar-la-investidura-i-reordenar-la-casa\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Facilitar la investidura i reordenar la casa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Les previsions ja s\u00f3n la realitat. \u00c9s el moment dels balan\u00e7os. Per part meva, avan\u00e7o dues constatacions de passat i dues reflexions de futur.<\/p>\n

La primera va dedicada al Govern sortint. Crec que es pot afirmar que ha estat molt millor “l’obra de Govern” que la “f\u00f3rmula de Govern”. Es pot fer un balan\u00e7 molt positiu de les actuacions governamentals d’aquests set anys en moltes de les \u00e0rees, tant legislatives com administratives. Convido a qui vulgui a comparar amb dades i xifres a la m\u00e0 (cosa que com de costum no s’ha fet en la campanya, que sembla que sigui per a una altra cosa) aquest per\u00edode amb els anteriors, i es podr\u00e0 comprovar aquesta afirmaci\u00f3.<\/p>\n

Al mateix temps coincideixo amb molts en qu\u00e8 no es pot jutjar com un \u00e8xit la f\u00f3rmula del tripartit, la imatge externa i els sorolls interns han ocultat el balan\u00e7 del que acabo de parlar. A Catalunya\u00a0i a Espanya hi ha poca tradici\u00f3\u00a0de Governs de coalici\u00f3, i l’intent de posar a governar junts a partits amb cultura de Govern amb altres amb cultura d’oposici\u00f3 ha donat un mal resultat. En tot cas, crec que el tripartit ha merescut un c\u00e0stig, part del qual correspon al PSC, i tamb\u00e9, encara que no l’hagi merescut tant, el president<\/em> Montilla. Aquest, de forma molt honrosa, ha assumit ja la responsabilitat. \u00c9s interessant i preocupant al mateix temps, pensar que el tripartit ha acabat amb tots els seus l\u00edders (Carod-Rovira, Maragall, Saura i Montilla) amb l’\u00fanica excepci\u00f3, de moment, de Joan Puigcerc\u00f3s.<\/p>\n

La segona, per a CiU. En una situaci\u00f3 de crisi, el rendible \u00e9s centrar el discurs en els problemes del present atribuint-los\u00a0al Govern, m\u00e9s que en les propostes pr\u00f2pies per al futur. La cruesa de la realitat, l’exageraci\u00f3 dels problemes, la recent i inestimable col.laboraci\u00f3 del Tribunal Constitucional amb la complicitat del PP i la passivitat del PSOE, i sobretot la insist\u00e8ncia en la evident necessitat d’un canvi ha estat utilitzada intel.ligentment i ha estat premiada pels ciutadans. Enhorabona! Era un gui\u00f3 previsible. Felipe Gonz\u00e1lez ja\u00a0ho va experimentar el 1982.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha de fer el PSC despr\u00e9s de la derrota? En primer lloc, pensar qu\u00e8 li conv\u00e9 al pa\u00eds. Catalunya necessita un Govern que pugui governar, i que tant en la sortida de la crisi com en el plantejament de les relacions amb Espanya, dugui a terme una actuaci\u00f3 valenta, centrada en el sentiment majoritari dels ciutadans de Catalunya. Les posicions de CiU i del PSC en aquests dos temes estan relativament properes. Encara que hi ha difer\u00e8ncies de fons, no estan tan allunyades com puguin estar-ho les d’aquells que es centren en l’espanyolisme o l’independentisme.<\/p>\n

Jo crec que el PSC hauria de facilitar la investidura d’Artur Mas, evitar un Govern condicionat per posicions extremes (d’un o altre costat) que el paralitzin i, sense entrar en el Govern, acordar una estrat\u00e8gia conjunta en temes clau.<\/p>\n

\u00c9s l’hora de la generositat d’uns, de la responsabilitat d’altres i dels interessos del pa\u00eds, per a tots.<\/p>\n

En segon lloc, pensar en el seu futur. El PSC ha de recuperar el paper que durant diverses d\u00e8cades ha jugat, i que tan positiu ha estat per al partit i per a Catalunya.<\/p>\n

El PSC ha dit, crec que amb for\u00e7a ra\u00f3, que \u00e9s el partit que millor reflecteix la complexa i plural realitat dels ciutadans d’aquest pa\u00eds. Per\u00a0aix\u00f2 ha de ser, i mostrar externament que ho \u00e9s, un partit basat en alguns principis que permetin la conviv\u00e8ncia en la pluralitat. Un valent i profund catalanisme que reivindiqui el creixement de l’autogovern i la correcci\u00f3 del maltractament fiscal, per\u00f2 sense exageracions independentistes ni anti-espanyolisme. Una inequ\u00edvoca l\u00ednia socialdem\u00f2crata, que situ\u00ef en un mateix nivell llibertat i equitat, per\u00f2 lluny d’un esquerranisme arcaic i de l’acceptaci\u00f3 callada de les injust\u00edcies econ\u00f2miques. Una forta reivindicaci\u00f3 de la sobirania del PSC en l’\u00e0mbit espanyol, col.laborador per\u00f2 clarament independent. I una decidida pol\u00edtica de combat contra la corrupci\u00f3 pol\u00edtica en tots els seus aspectes, siguin o no delictius.<\/p>\n

Per a un partit aix\u00ed \u00e9s perill\u00f3s fer cam\u00ed conjunt amb grups anticatalans o amb organitzacions independentistes. Si ho fa, hi haur\u00e0 una part de la gent que conviu en ell, que el castigar\u00e0, com la hist\u00f2ria ha posat de manifest. Si encerta a mantenir aquests equilibris, dif\u00edcils evidentment, recollir\u00e0 un vot majoritari a Catalunya i tornar\u00e0 a ser el partit de la centralitat, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la centralitat sociol\u00f2gica del pa\u00eds.<\/p>\n

Benvinguda la reflexi\u00f3 interna anunciada per Jos\u00e9 Montilla. Que no s’interrompi a mig fer, tot i que sigui dif\u00edcil i dolorosa ….<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les previsions ja s\u00f3n la realitat. \u00c9s el moment dels balan\u00e7os. Per part meva, avan\u00e7o dues constatacions de passat i dues reflexions de futur. La primera va dedicada al Govern sortint. Crec que es pot afirmar que ha estat molt millor “l’obra de Govern” que la “f\u00f3rmula de Govern”. Es pot fer un balan\u00e7 molt …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3161","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3161","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3161"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3161\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3164,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3161\/revisions\/3164"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3161"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3161"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3161"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}