{"id":31587,"date":"2023-09-23T23:41:42","date_gmt":"2023-09-23T21:41:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31587"},"modified":"2023-09-24T13:53:46","modified_gmt":"2023-09-24T11:53:46","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-236-record-de-giorgio-napolitano","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-236-record-de-giorgio-napolitano\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L’apunt del dia\/236 (Record de Giorgio Napolitano)"},"content":{"rendered":"\n

Record de Giorgio Napolitano<\/strong><\/p>\n\n\n\n

24 de setembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

Durant molts anys he tingut una bona relaci\u00f3 d\u2019amistat amb Giorgio<\/strong> Napolitano<\/strong>, que acaba de morir. El vaig con\u00e8ixer l\u2019any 1990<\/strong>, quan <\/strong>era  secretari internacional del PCI.<\/strong> Vaig anar a Roma amb el prop\u00f2sit de parlar amb ell.  Poques setmanes abans, jo havia tingut un nefast debat p\u00fablic a TV3<\/strong> amb Rafael Rib\u00f3<\/strong>, sobre  la caiguda del mur de Berl\u00edn, les \u00abrevolucions de vellut<\/em>\u00bb que comen\u00e7aven als pa\u00efsos de l’Europa central i oriental, i la crisi de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Rib\u00f3<\/strong> evit\u00e0 parlar d\u2019aquests temes  i es concentr\u00e0 en un atac frontal al govern de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, certament susceptible de cr\u00edtica, per\u00f2 no pas per les seves responsabilitats en els esdeveniments hist\u00f2rics que s\u2019estaven produint. Vaig sortir trasbalsat de la discussi\u00f3, pensant que l\u2019espectacle de la disc\u00f2rdia abrupta entre les esquerres tenia conseq\u00fc\u00e8ncies devastadores i no beneficiava a ning\u00fa (excepte a la dreta). <\/p>\n\n\n\n

Napolitano<\/strong>, hereu del gran Giorgio Amendola<\/strong>, encap\u00e7alava aleshores el sector del seu partit m\u00e9s favorable a una aproximaci\u00f3 als socialistes. Jo volia demanar-li els seus bons oficis a fi de millorar les relacions amb ICV<\/strong>, que, per \u00edntima satisfacci\u00f3 dels convergents, no eren bones. Vaig demanar a Trinidad S\u00e1nchez Pacheco<\/strong>, que aleshores dirigia l\u2019Acad\u00e8mia Espanyola de Roma, que convid\u00e9s a Napolitano<\/strong> a dinar a casa seva, al Gianicolo. Encara recordo la meva sorpresa quan el vaig veure arribar: un comunista  d’eleg\u00e0ncia vintage<\/em>, amb abric i bufanda,  barret i guants de pell. <\/p>\n\n\n\n

Ben aviat vaig comprovar que les primeres impressions et poden enganyar. Vaig descobrir un interlocutor atent, estrany a tota estrid\u00e8ncia, d\u2019una  gentilesa i d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica poc habituals. Napolitano<\/strong>, que coneixia b\u00e9 els entrellats de la pol\u00edtica catalana, acced\u00ed de bon grat a fer una gesti\u00f3 que sintonitzava amb les seves posicions pol\u00edtiques i amb la seva idiosincr\u00e0sia. Era cong\u00e8nitament hostil a les pol\u00edtiques de pura contraposici\u00f3 i incomunicaci\u00f3, que tants danys han infligit a les esquerres. Aquesta voluntat d\u2019entesa de les esquerres italianes i europees la mantenia amb rigor, una cortesia immutable i un bon humor contagi\u00f3s. \u00abAparentment fred, \u00e9s en canvi un home de passions tenaces i de conviccions profundes. Ignora la demag\u00f2gia\u00bb, <\/em>el va descriure la periodista Miriam Mafai<\/strong>. I un dels seus col\u00b7laboradors ha dit: \u00abno es  treballava \u201cper\u201d Napolitano; es  treballava \u201camb\u201d Napolitano<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En la seva autobiografia pol\u00edtica, \u00abDal PCI al socialismo europeo<\/em><\/strong><\/a>\u00bb, publicada el 2005 <\/strong>(un llibre sense ombra d\u2019autobombo; fins i tot massa as\u00e8ptic, pel meu gust), Napolitano<\/strong>   arriba a admetre, excepcionalment i com de passada, les seves \u00abqualitats d’equilibri \u00e0mpliament reconegudes<\/em>\u00bb. \u00c9s el m\u00ednim que es pot dir: un any despr\u00e9s de publicat el llibre, fou elegit president de la Rep\u00fablica, gr\u00e0cies a aquestes qualitats, i exerc\u00ed el c\u00e0rrec fins  el 2015<\/strong>. La pol\u00edtica dels italians \u00e9s  massa sovint excessiva, verbalista, complicada, barroca,  a vegades  amb conseq\u00fc\u00e8ncies deplorables: una dilapidaci\u00f3 exasperant d\u2019intel.lig\u00e8ncia i talents. Per\u00f2 en general trien b\u00e9 els presidents de la Rep\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

En les reflexions finals del seu llibre, Napolitano<\/strong>  havia  escrit: \u00abQuan ets vell,  \u00e9s millor no prendre\u2018s al peu de la lletra el precepte de <\/em>Plutarc<\/em><\/strong>: \u201cL’important \u00e9s fer pol\u00edtica, no haver-la fet\u201d (\u2026) L’edat t\u2019ha de predisposat m\u00e9s aviat al testimoni i a la reflexi\u00f3, i t\u2019ha de reservar als afectes privats, massa sacrificats a l’altar d’una dedicaci\u00f3 total a les responsabilitats pol\u00edtiques i institucionals\u00bb<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Els avatars contingents de la pol\u00edtica van dictar-li un altre dest\u00ed. Un any despr\u00e9s de publicada la seva autobiografia,als 81<\/strong> anys fou propostat per a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica, i va ser elegit dues vegades consecutives, el 2006<\/strong> i el 2013<\/strong>. Malgrat l\u2019edat, no va ser un President passiu, sin\u00f3 que mostr\u00e0 energia i determinaci\u00f3 (segons alguns massa). Tingu\u00e9  encerts i errors, com sempre succeeix en aquestes funcions, per\u00f2 el  balan\u00e7 fou molt positiu. Marc Lazar<\/strong> l\u2019ha detallat en un bon article al Grand Continent<\/a>.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Giorgio Napolitano<\/strong> ha estat un europeista de pedra picada. En la seva autobiografia escriu: \u00abLa idea d’una Europa unida -m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres dels estats nacionals- en democr\u00e0cia i pau, representa el m\u00e0xim exemple d’una utopia no violenta, portadora de llibertat i progr\u00e9s\u00bb<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

\u2026 I molt a la seva manera, que era sovint autoir\u00f2nica, conta que \u00aben el seu dietari,\u00a0<\/em>Altiero Spinelli\u00a0<\/em><\/strong>escriu que quan ens va con\u00e8ixer a mi i\u00a0 al socialdem\u00f2crata alemany\u00a0<\/em>Karsten Voigt<\/em><\/strong>, en un dinar l’any\u00a0<\/em>1985<\/em><\/strong>, va veure en nosaltres \u201cl’antiga imatge del \u201cmonjo\u201d (\u201cbonze\u201d) que tot vell revolucionari est\u00e0 destinat a esdevenir\u201d,\u00a0 i afegia Spinelli<\/strong>: \u00abjo vaig evitar aquest dest\u00ed perqu\u00e8, en un moment determinat, fa m\u00e9s de quaranta anys, vaig descobrir una altra revoluci\u00f3, diferent i estranya -la del federalisme europeu- i encara segueixo \u201cen train de me battre pour elle\u201d<\/em>\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Record de Giorgio Napolitano 24 de setembre de 2023 Durant molts anys he tingut una bona relaci\u00f3 d\u2019amistat amb Giorgio Napolitano, que acaba de morir. El vaig con\u00e8ixer l\u2019any 1990, quan era  secretari internacional del PCI. Vaig anar a Roma amb el prop\u00f2sit de parlar amb ell.  Poques setmanes abans, jo havia tingut un nefast debat p\u00fablic a TV3 amb Rafael Rib\u00f3, sobre  la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31592,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,285,1],"tags":[],"class_list":["post-31587","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31587"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31587\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31599,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31587\/revisions\/31599"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}