{"id":31479,"date":"2023-09-18T07:08:25","date_gmt":"2023-09-18T05:08:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31479"},"modified":"2023-09-18T09:06:31","modified_gmt":"2023-09-18T07:06:31","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-230-el-desastre-a-la-cantonada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-230-el-desastre-a-la-cantonada\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/230 (El desastre a la cantonada)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>El desastre a la cantonada<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>18 de setembre de 2023&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Quanta set de desastre!<\/em>\u00bb,  recordo que es va exclamar <strong>Enric Juliana<\/strong>, no s\u00e9 si en un article o en una piulada, el desembre de <strong>2018<\/strong>, en\u00a0 els moments\u00a0 \u00e0lgids del Proc\u00e9s i del Contraproc\u00e9s.\u00a0 Catalunya era aleshores plena d\u2019estelades i de lla\u00e7os grocs;   i havia sorgit, amb  rec\u00edproca contund\u00e8ncia,\u00a0 la r\u00e8plica de \u00ab<em>la Espa\u00f1a de la balcones<\/em>\u00bb. Uns reclamaven l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un <strong>155<\/strong> indefinit a Catalunya; els altres cridaven a foc.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>Aquells dies de finals del <strong>2018<\/strong>, <strong>Pablo Casado<\/strong>, aleshores al front del <strong>PP<\/strong>, deia que <strong>Quim Torra<\/strong>, aleshores President de la Generalitat, era \u00ab<a href=\"https:\/\/www.elmundo.es\/espana\/2018\/12\/19\/5c1a0f1921efa048498b4570.html\">un senyor que el que vol \u00e9s un vessament de sang, una guerra civil a Catalunya<\/a><em>\u00bb. <\/em><strong>Quim Torra<\/strong> havia exal\u00e7at la unilateralitat <a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/324\/el-consell-per-la-republica-es-presenta-a-brusselles-per-internacionalitzar-el-conflicte\/noticia\/2891562\/\">en un discurs a Brussel\u00b7les<\/a>:\u00a0 \u00ab<em>No hi ha marxa enrere mai en el cam\u00ed cap a la llibertat. Els eslovens ho van tenir clar. Van decidir determinar-se i van decidir tirar endavant, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies i fins aconseguir-ho. Fem com ells. Proposem-nos-ho, que no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures<\/em>\u00bb.  Despr\u00e9s<em> <\/em>comen\u00e7\u00e0 <a href=\"https:\/\/www.naciodigital.cat\/noticia\/168661\/dejuni-quim-torra-converses-lectures-passejades-\">un dejuni de <strong>48<\/strong> hores al monestir de Montserrat<\/a>.   <strong>Casado<\/strong> el titll\u00e0 per tres vegades\u00a0 de \u00ab<em>desequilibrat<\/em>\u00bb (\u00ab<em>se l\u2019ha de cessar ja<\/em>\u00bb) i <strong>Torra<\/strong> va decidir querellar-se contra ell als tribunals. \u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>Si recordo aix\u00f2, no \u00e9s principalment per fer notar que <strong>Casado<\/strong> i <strong>Torra <\/strong>ja no s\u00f3n a primera l\u00ednia, diria que per sort. \u00c9s per indicar que la situaci\u00f3 d\u2019avui \u00e9s millor que la de fa cinc anys, i que no ens han d\u2019impressionar en exc\u00e9s les declaracions i convocat\u00f2ries d\u2019aquest setembre de <strong>2023<\/strong> al fil de les negociacions d\u2019investidura. Tamb\u00e9 ho faig per recordar-nos, a tots plegats, que la possibilitat de desastre no ha desaparegut, almenys del tot.<\/p>\n\n\n\n<p>Fa cinc anys, eren molts els que cridaven a sometent, i pocs al di\u00e0leg. L\u2019historiador <strong>Xos\u00e9 N\u00fa\u00f1ez-Seixas <\/strong>va descriure aquella situaci\u00f3 <a href=\"https:\/\/www.eldiario.es\/politica\/nacionalismo-espanol-entrevista-seixas_128_1864983.html\">en una entrevista<\/a>: \u00ab<em>El problema \u00e9s que en una \u00e8poca de profusi\u00f3 de banderes, en aix\u00f2 que alguns anomenen l\u2019Espanya dels balcons, que esperem que no es converteixi en l\u2019Espanya dels Balcans, es dif\u00edcil que prosperin propostes mitjanament raonables de di\u00e0leg, de cercar un major consens entorn d\u2019identitats h\u00edbrides. Crec que s&#8217;han quedat en una certa terra de ning\u00fa. Sobretot em sorpr\u00e8n la manca d&#8217;aud\u00e0cia te\u00f2rica, d\u2019idees, d\u2019imaginaci\u00f3. Tots estan buscant un futur en el passat\u00bb.\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Anys despr\u00e9s, les tornes han canviat. Quasi no hi ha banderes als balcons, els lla\u00e7os grocs han desaparegut, els fronts est\u00e0n m\u00e9s tranquils. S\u2019han obert noves oportunitats de di\u00e0leg, de millora. A alguns, aix\u00f2 no els hi agrada, volen reencendre el conflicte i ho fan estent\u00f2riament, a banda i banda: \u00abS<em>e rompe Espa\u00f1a<\/em>\u00bb, \u00ab<em>independ\u00e8ncia o res\u00bb, \u00abamnistia es traici\u00f3n<\/em>\u00bb, etc.\u00a0 Ha aparegut de nou, de manera volguda o instintiva, la \u00ab<em>set de desastre<\/em>\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p>El desenlla\u00e7 \u00e9s incert. En situacions com l\u2019actual, no saps si la respiraci\u00f3 col\u00b7lectiva s\u2019asserenar\u00e0 o s\u2019accelerar\u00e0. A vegades, despr\u00e9s d\u2019anys tranquils, apareixen ganes de gresca, de batalla, com en una mena de cicle biol\u00f2gic: el diari <em>Le Monde<\/em>, dos mesos abans de l\u2019esclat del Maig <strong>68<\/strong>, public\u00e0 un recordat article que es titulava \u00ab<em>Fran\u00e7a s&#8217;avorreix<\/em>\u00bb (\u00ab<em>Quan la France s\u2019ennuie<\/em>\u00bb).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>A vegades, \u00e9s a l\u2019inrev\u00e9s: despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de convulsi\u00f3 creix la necessitat i la voluntat de transacci\u00f3, d\u2019acords. El vot del passat <strong>23<\/strong> de juliol ha fet sentir una veu majorit\u00e0ria n\u00edtidament partid\u00e0ria d\u2019una entesa. \u00c9s una voluntat que ha de ser respectada per coher\u00e8ncia democr\u00e0tica, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 el&nbsp; desastre no \u00e9s una fanfarronada.&nbsp; \u00c9s&nbsp; una&nbsp; realitat perfectament possible, que espera a la cantonada si els acords no arriben.&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El desastre a la cantonada 18 de setembre de 2023&nbsp; \u00abQuanta set de desastre!\u00bb, recordo que es va exclamar Enric Juliana, no s\u00e9 si en un article o en una piulada, el desembre de 2018, en\u00a0 els moments\u00a0 \u00e0lgids del Proc\u00e9s i del Contraproc\u00e9s.\u00a0 Catalunya era aleshores plena d\u2019estelades i de lla\u00e7os grocs; i havia &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31483,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,32,1],"tags":[],"class_list":["post-31479","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31479"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31500,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31479\/revisions\/31500"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}