{"id":31438,"date":"2023-09-16T20:08:48","date_gmt":"2023-09-16T18:08:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31438"},"modified":"2023-09-17T10:47:32","modified_gmt":"2023-09-17T08:47:32","slug":"31438-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/31438-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/229 (\u00abUna gota de ver\u00ed en un vas d\u2019aigua\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

\u00abUna gota de ver\u00ed en un vas d\u2019aigua\u00bb<\/em><\/strong>
17 de setembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

He llegit la trilogia sobre Mussolini<\/strong> d’Antonio Scurati<\/strong> (\u00abM. El fill del segle<\/a>\u00bb, \u00abM. L\u2019home de la provid\u00e8ncia<\/a>\u00bb, <\/em>\u00abM. Els \u00faltims dies d\u2019Europa<\/a><\/em>\u00bb. Son tres novel\u00b7les ben escrites, ben documentades, impressionants. Scurati<\/strong> retrata amb talent un Duce <\/em>plausible (<\/em>\u201cun animal de presa: flaira el temps que ve. L\u2019ensuma. I all\u00f2 que ensuma \u00e9s una It\u00e0lia esgotada, cansada de la \u2018casta\u2019 pol\u00edtica, dels moderats, del sentit com\u00fa\u00bb\u2026<\/em>) acompanyat d\u2019una llarga galeria de personatges, que comen\u00e7a amb D’Annunzio<\/strong>, Marinetti<\/strong>, Balbo<\/strong>, Bombacci<\/strong>, Turati<\/strong>, Matteotti<\/strong>, Margherita Sarfatti, <\/strong> i segueix amb molts m\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n

De novel\u00b7les que narren hist\u00f2ria, ara se\u2019n publiquen moltes. I algunes tenen \u00e8xit, probablement m\u00e9s per raons del present que per un estricte inter\u00e8s pel passat. N\u2019hi ha de qualitat molt desigual. Les millors segueixen una gloriosa tradici\u00f3 (Stendhal<\/strong>, Lev Tolstoi<\/strong>, Thomas Mann<\/strong>, Joseph Roth<\/strong>, Vassili Grossman<\/strong>, etc.).
<\/p>\n\n\n\n

Quan no tens imaginaci\u00f3 (\u00e9s le meu cas), aquestes narracions novel\u00b7lades  et poden introduir en el passat tant o millor que un llibre d\u2019hist\u00f2ria. Si la novel\u00b7la \u00e9s bona, et fa \u00absentir<\/em>\u00bb una \u00e8poca i els seus protagonistes. Pots acceptar aleshores que les dades i els fets cedeixin a vegades el pas a la creaci\u00f3  liter\u00e0ria, sempre que no hi hagi errors de bulto ni mentides intencionades. Amb l\u2019obra escrita, subjecta a escrutini, passa menys que en el cinema, on \u00e9s m\u00e9s tolerat fer passar bou per b\u00e8stia grossa i la fantasia interessada \u00e9s freq\u00fcent. A La vita \u00e8 bella<\/em>, Roberto Benigni<\/strong> fa alliberar Auschwitz<\/strong> per soldats americans en comptes de russos (amb la qual cosa va aclarir el terreny de cara als tres Oscars que la pel\u00b7l\u00edcula obtingu\u00e9 el 1999<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

La hist\u00f2ria novel\u00b7lada, que no \u00e9s exactament la novel\u00b7la hist\u00f2rica, t\u00e9 tamb\u00e9 un altre atractiu: sol suscitar discussi\u00f3, cosa en principi positiva. Genera cr\u00edtica, sobretot de gent que se sent moguda a posar els punts sobre les is. El primer volum de la trilogia de Scurati<\/strong> fou criticat durament per Galli della Loggia<\/strong>, editorialista del Corriere della Sera<\/em>: \u00abLa llic\u00e8ncia creativa no autoritza a trair la veritat de la hist\u00f2ria<\/em>\u00bb. Scurati<\/strong> es defens\u00e0: \u00abNarrar \u00e9s un art, no una ci\u00e8ncia exacta<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n discussions que tenen inter\u00e8s quan, m\u00e9s enll\u00e0 dels errors o inexactituds en detalls o de dates, es va al fons de l\u2019assumpte, a les interpretacions del passat. La novel\u00b7la d\u2019\u00c9ric<\/strong> Vuillard, L’ordre del dia<\/a><\/em><\/strong>, origin\u00e0 una viva discussi\u00f3 de l\u2019autor amb l\u2019historiador Robert O. Paxton<\/strong>, sobre fins a quin punt els grans capitalistes alemanys havien donat suport a Hitler<\/strong>. En la novel\u00b7la es descriu la reuni\u00f3 que va tenir aquest, <\/strong>el 20<\/strong> de febrer de 1933, <\/strong>amb 24<\/strong> banquers i industrials, que decideixen fer us del talonari i sufragar-lo generosament. Paxton<\/strong>, bon coneixedor del r\u00e8gim de Vichy i del feixisme, va dir que, a part d’algunes excepcions notables, com el magnat de l’acer Fritz Thyssen<\/strong>, la gran burgesia alemanya no era nazi sin\u00f3 que es dedicava a donar diners a tots els partits conservadors.  Reaccionava contra l\u2019esquematisme que pinta el feixisme com un simple titella al servei del gran capital. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una  discussi\u00f3 sobre uns matisos importants (suport actiu, complicitat, feblesa, passivitat culpable?) que no oculta, per\u00f2, la veritat de fons: la tr\u00e0gica estupidesa que signific\u00e0  el suport del gran capital alemany al nazisme. 
<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 en la  cr\u00edtica de Paxton<\/strong> hi havia  alguna cosa m\u00e9s. \u00abMalauradament<\/em>\u00bb, va escriure,  \u00abno podem dir si aquesta  part o l\u2019altra del text \u00e9s un invent de l’autor, si est\u00e0 basada en material d’arxiu de l’\u00e8poca o si est\u00e0 extreta de textos escrits posteriorment<\/em>\u00bb. En realitat, ha apuntat Enzo Traverso<\/strong>, <\/strong>\u00abPaxton<\/em><\/strong> retreia a <\/em>Vuillard<\/em><\/strong> no ser historiador, no acostar-se a la  mat\u00e8ria  de la seva hist\u00f2ria com a historiador i no donar-li la profunditat anal\u00edtica que distingeix una bona obra hist\u00f2rica<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

En una conversa amb l’historiador Justo Serna<\/strong><\/a>, Javier Cercas<\/strong> deia que hi ha una \u00abveritat<\/em> liter\u00e0ria<\/em>\u00bb, que \u00e9s diferent i complement\u00e0ria de la \u00abveritat hist\u00f2rica<\/em>\u00bb, per\u00f2 admetia que el tema \u00e9s extraordin\u00e0riament escabr\u00f3s. Una dosi d\u2019invenci\u00f3 pot construir una novel\u00b7la; per\u00f2, si pret\u00e9n canviar el passat, pot ser \u00abcom una gota de ver\u00ed en un vas d\u2019aigua<\/em>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> De les novel\u00b7les hist\u00f2riques publicades en els \u00faltims anys, una de les millors \u00e9s \u201cAp\u00f3stoles y asesinos<\/a><\/strong><\/em>\u201d d\u2019Antonio Soler<\/strong>, un llibre \u00f3n hi son vius,\u00a0 <\/strong>retratats magn\u00edficament, el Noi del sucre<\/strong>, Layret<\/strong>, Maci\u00e0<\/strong>, Companys<\/strong> i Pesta\u00f1a<\/strong>.\u00a0 Va obtenir un silenci obt\u00fas a Catalunya.\u00a0
_______________<\/p>\n\n\n\n

Robert O. Paxton<\/strong>, The Reich in Medias Res<\/a><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9ric Vuillard<\/strong>, Novels as History<\/a><\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u00c9ric<\/strong> Vuillard, L’ordre del dia<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abUna gota de ver\u00ed en un vas d\u2019aigua\u00bb17 de setembre de 2023 He llegit la trilogia sobre Mussolini d’Antonio Scurati (\u00abM. El fill del segle\u00bb, \u00abM. L\u2019home de la provid\u00e8ncia\u00bb, \u00abM. Els \u00faltims dies d\u2019Europa\u00bb. Son tres novel\u00b7les ben escrites, ben documentades, impressionants. Scurati retrata amb talent un Duce plausible (\u201cun animal de presa: flaira …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31466,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-31438","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31438","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31438"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31438\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31478,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31438\/revisions\/31478"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31466"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}