{"id":31353,"date":"2023-09-14T20:30:40","date_gmt":"2023-09-14T18:30:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31353"},"modified":"2023-09-15T09:34:27","modified_gmt":"2023-09-15T07:34:27","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-228-primo-de-rivera-tan-lluny-i-tan-a-prop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-228-primo-de-rivera-tan-lluny-i-tan-a-prop\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/227 (Primo de Rivera, tan lluny i tan a prop)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Primo de Rivera, tan lluny i tan a prop<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>15 de setembre de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Avui fa cent anys Espanya va descarrilar del model europeu de construcci\u00f3 d&#8217;un estat liberal modern i va quedar fora de joc<\/em>\u00bb, escrivia   <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/espanya-descarrilar-ara-cent-anys-colomer_129_4798847.html\"><strong>Josep Maria Colomer<\/strong> a l\u2019<strong><em>Ara<\/em><\/strong><\/a>, dimarts passat. Es referia al cop d\u2019Estat del <strong>13<\/strong> de setembre de <strong>1923<\/strong>, quan el capit\u00e0 general de Catalunya, <strong>Miguel Primo de Rivera<\/strong>, amb el suport d\u2019<strong>Alfons XIII, <\/strong>va suspendre la Constituci\u00f3 i va establir un directori militar.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>El cop de <\/em><strong><em>Primo de Rivera<\/em><\/strong>\u00bb, escrivia <strong>Colomer<\/strong>, \u00ab<em>va ser el primer d&#8217;una r\u00e0pida successi\u00f3 de cinc girs dram\u00e0tics en poc temps<\/em>\u00bb:&nbsp; provoc\u00e0 el \u00ab<em>contra-cop republic\u00e0<\/em>\u00bb del <strong>14<\/strong> d\u2019abril de <strong>1931<\/strong>; el \u00ab<em>re-contra-cop<\/em>\u00bb de la \u00ab<em>sanjurjada<\/em>\u00bb (l\u2019aixecament militar de <strong>1932<\/strong>) i del Bienni Negre (<strong>1933<\/strong>); el \u00ab<em>re-contra-contra-atac<\/em>\u00bb de les esquerres, el <strong>1934<\/strong> i el <strong>1936<\/strong>; i finalment la \u00ab<em>re-contra-contra-contra-reacci\u00f3<\/em>\u00bb, la  insurrecci\u00f3 militar del <strong>18<\/strong> de juliol del <strong>36<\/strong>, que \u00ab<em>va provocar una carnisseria de tres anys, habitualment etiquetada com a guerra &#8220;civil&#8221;\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>La conclusi\u00f3 de <strong>Colomer<\/strong> era la seg\u00fcent:&nbsp; \u00ab<em>Des del descarrilament pel cop d&#8217;estat de <\/em><strong><em>Primo de Rivera<\/em><\/strong><em> fins als darrers anys del r\u00e8gim del tamb\u00e9 general africanista <\/em><strong><em>Francisco<\/em><\/strong><em> <\/em><strong><em>Franco<\/em><\/strong><em>, el projecte de construir un estat nacional modern i democr\u00e0tic va ser ajornat durant m\u00e9s de cinquanta anys. \u00c9s for\u00e7a evident que encara es nota el retard. Per\u00f2 a l&#8217;actual Europa interdependent i al m\u00f3n globalitzat, ja pot ser massa tard per completar el que llavors podria haver estat i no va ser<\/em>\u00bb.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Massa tard? Qui sap. La dist\u00e0ncia amb l\u2019Espanya de <strong>1923<\/strong>, en termes socials i culturals, \u00e9s enorme, sideral. A la vegada, resulta exasperant constatar tantes concomit\u00e0ncies, un segle despr\u00e9s. Hi ha  tics, s\u00edndromes, sentiments i reaccions del present (sobretot ara que es discuteix d\u2019investidures i amnisties) que ressonen com fa cent anys, com un eco a penes esmorte\u00eft. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>No fue en Catalu\u00f1a, con ser tan grave lo del terrorismo, lo que m\u00e1s me preocup\u00f3 a poco de estar all\u00ed<\/em>.\u00bb, escrivia&nbsp; <strong>Primo<\/strong> <strong>de Rivera<\/strong> el <strong>1930<\/strong>, \u00ab<em>Fue el separatismo,&nbsp; enmascarado de autonom\u00eda moderada, autonom\u00eda integral, regionalismo, solidaridad catalana y otros disfraces<\/em>\u00bb.&nbsp; Anys abans, en vig\u00edlies del cop,&nbsp; quan al Liceu es creuava amb <strong>Camb\u00f3<\/strong>, li deia: \u00ab<em>Qu\u00e9 tal, mi querido Jefe?<\/em>\u00bb;&nbsp; i li escrivia: \u00ab<em>Nadie puede desconocer que Espa\u00f1a [&#8230;] tiene que transformar su contextura pol\u00edtica volviendo acaso al regionalismo que fue su origen, acoplado a las corrientes y normas del d\u00eda<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan tingu\u00e9 el poder li falt\u00e0 temps per prohibir la senyera i disoldre la Mancomunitat. La seva resposta no feu altra cosa que exasperar el problema, com despr\u00e9s f\u00e9u el franquisme.&nbsp; Els prop de set anys de la dictadura de <strong>Primo de Rivera&nbsp;<\/strong> (<strong>1923<\/strong>\u2013<strong>1930<\/strong>) van ser, en aquest sentit, el banc de proves de la de <strong>Franco<\/strong> (<strong>1939<\/strong>\u2013<strong>1975<\/strong>). Va ser un primer intent d\u2019imposici\u00f3 repressiva i dogm\u00e0tica del nacional-catolicisme com a discurs identitari \u00fanic i excloent; una identitat \u00ab<em>nacional<\/em>\u00bb obligat\u00f2ria que el franquisme inflig\u00ed, a sang i a foc. De fet, ambdues dictadures van ser un potent factor de desnacionalitzaci\u00f3; van arraconar, anatemitzar i perseguir tota idea  de construcci\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019un Estat que respect\u00e9s m\u00ednimament la realitat dels fets, la pluralitat de sentiments d\u2019identitat col\u00b7lectiva existents. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Encara en patim els efectes.&nbsp; Entre el \u00ab<em>regionalismo bien entendido<\/em>\u00bb de <strong>Primo<\/strong> i el discurs del <strong>PP<\/strong> i de <strong>Vox<\/strong> no hi ha&nbsp; difer\u00e8ncies substancials. Tampoc ha quallat una noci\u00f3 alternativa, moderna i pluralista d\u2019Espanya. La de <strong>Ciudadanos<\/strong>, que es present\u00e0 com a liberal, fou simplement reactiva, i no sols  mostr\u00e0 una nul\u00b7la liberalitat pel que fa al  pluralisme dels sentiments col\u00b7lectius d\u2019identitat, sin\u00f3 que contribu\u00ed a excitar-los. <\/p>\n\n\n\n<p>I el federalisme?  Crec que es pot constatar que, amb aven\u00e7os i retrocessos (i sovint a la manera de&nbsp; monsieur <strong>Jourdain<\/strong>, que escrivia en prosa sense saber-ho),&nbsp; va fent el seu cam\u00ed, a Europa i a Espanya. A Europa,  una via pragm\u00e0tica, funcionalista, ha perm\u00e8s deixar enrere conflictes de segles. A Espanya, la lectura federal de la Constituci\u00f3 i el \u00ab<em>federalisme dels fets<\/em>\u00bb tamb\u00e9 han mostrat, quan s\u2019han posat en pr\u00e0ctica, que les millores s\u00f3n perfectament possibles.  <br><br>O aix\u00f2, o nous descarrilaments, a Espanya i a Europa. S\u00f3n possibles, esclar. Evitar-los \u00e9s cosa de tots, si no volem  condemnar-nos a prosseguir, amb nous episodis in\u00fatils, una hist\u00f2ria de  conflictes, p\u00e8rdues de temps, ajornaments i trag\u00e8dies. <br>_________________<\/p>\n\n\n\n<p>Aqu\u00ed, el <strong><em><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/historiayvida\/historia-contemporanea\/20230915\/9228128\/primo-rivera-golpe-alentado-burguesia-catalana.html\">Manifiesto al pa\u00eds y al ej\u00e9rcito<\/a><\/em><\/strong> de <strong>Miguel Primo de Rivera<\/strong>, el <strong>14<\/strong> de setembre de <strong>1923<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Tres llibres sobre l\u2019assumpte, amb punts de vista diferents:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Xavier Casals<\/strong>, <em><a href=\"https:\/\/xaviercasals.wordpress.com\/2010\/01\/03\/miguel-primo-de-rivera-el-espejo-de-franco\/\">Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. El espejo de Franco<\/a><\/em> &nbsp; &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Alejandro Quiroga<\/strong>, <em><a href=\"https:\/\/www.lamarea.com\/2022\/11\/11\/miguel-primo-de-rivera-alejandro-quiroga\/\">Miguel Primo de Rivera, dictadura, populismo y naci\u00f3n<\/a><\/em><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Roberto Villa Garc\u00eda<\/strong>, <a href=\"https:\/\/www.planetadelibros.com\/libro-1923-el-golpe-de-estado-que-cambio-la-historia-de-espana\/378295\"><em>1923, el golpe de Estado que cambi\u00f3 la historia de Espa\u00f1a<\/em>.<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>_______________<\/p>\n\n\n\n<p>Sobre\u00a0<strong>Miguel Primo de Rivera<\/strong> vaig publicar un altre apunt, fa mig any: <a href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-69-laltre-dictador\/\">L\u2019apunt del dia\/69 (L\u2019altre dictador)<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>_______________<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"818\" height=\"1024\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/IMG_4058-818x1024.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-31396\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/IMG_4058-818x1024.jpeg 818w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/IMG_4058-240x300.jpeg 240w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/IMG_4058-768x961.jpeg 768w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/IMG_4058.jpeg 1129w\" sizes=\"auto, (max-width: 818px) 100vw, 818px\" \/><figcaption><strong>Primo de Rivera, Alfonso XIII i Victoria Eugenia&nbsp; inaugurant l\u2019Exposici\u00f3 IberoAmericana de Sevilla, el 9 de maig de 1929.<\/strong><br><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Primo de Rivera, tan lluny i tan a prop 15 de setembre de 2023 \u00abAvui fa cent anys Espanya va descarrilar del model europeu de construcci\u00f3 d&#8217;un estat liberal modern i va quedar fora de joc\u00bb, escrivia Josep Maria Colomer a l\u2019Ara, dimarts passat. Es referia al cop d\u2019Estat del 13 de setembre de 1923, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31358,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-31353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31353"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31353\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31408,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31353\/revisions\/31408"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31358"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}