{"id":31353,"date":"2023-09-14T20:30:40","date_gmt":"2023-09-14T18:30:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=31353"},"modified":"2023-09-15T09:34:27","modified_gmt":"2023-09-15T07:34:27","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-228-primo-de-rivera-tan-lluny-i-tan-a-prop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-228-primo-de-rivera-tan-lluny-i-tan-a-prop\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/227 (Primo de Rivera, tan lluny i tan a prop)"},"content":{"rendered":"\n

Primo de Rivera, tan lluny i tan a prop<\/strong><\/p>\n\n\n\n

15 de setembre de 2023<\/p>\n\n\n\n

\u00abAvui fa cent anys Espanya va descarrilar del model europeu de construcci\u00f3 d’un estat liberal modern i va quedar fora de joc<\/em>\u00bb, escrivia Josep Maria Colomer<\/strong> a l\u2019Ara<\/em><\/strong><\/a>, dimarts passat. Es referia al cop d\u2019Estat del 13<\/strong> de setembre de 1923<\/strong>, quan el capit\u00e0 general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera<\/strong>, amb el suport d\u2019Alfons XIII, <\/strong>va suspendre la Constituci\u00f3 i va establir un directori militar. <\/p>\n\n\n\n

\u00abEl cop de <\/em>Primo de Rivera<\/em><\/strong>\u00bb, escrivia Colomer<\/strong>, \u00abva ser el primer d’una r\u00e0pida successi\u00f3 de cinc girs dram\u00e0tics en poc temps<\/em>\u00bb:  provoc\u00e0 el \u00abcontra-cop republic\u00e0<\/em>\u00bb del 14<\/strong> d\u2019abril de 1931<\/strong>; el \u00abre-contra-cop<\/em>\u00bb de la \u00absanjurjada<\/em>\u00bb (l\u2019aixecament militar de 1932<\/strong>) i del Bienni Negre (1933<\/strong>); el \u00abre-contra-contra-atac<\/em>\u00bb de les esquerres, el 1934<\/strong> i el 1936<\/strong>; i finalment la \u00abre-contra-contra-contra-reacci\u00f3<\/em>\u00bb, la insurrecci\u00f3 militar del 18<\/strong> de juliol del 36<\/strong>, que \u00abva provocar una carnisseria de tres anys, habitualment etiquetada com a guerra “civil”\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

La conclusi\u00f3 de Colomer<\/strong> era la seg\u00fcent:  \u00abDes del descarrilament pel cop d’estat de <\/em>Primo de Rivera<\/em><\/strong> fins als darrers anys del r\u00e8gim del tamb\u00e9 general africanista <\/em>Francisco<\/em><\/strong> <\/em>Franco<\/em><\/strong>, el projecte de construir un estat nacional modern i democr\u00e0tic va ser ajornat durant m\u00e9s de cinquanta anys. \u00c9s for\u00e7a evident que encara es nota el retard. Per\u00f2 a l’actual Europa interdependent i al m\u00f3n globalitzat, ja pot ser massa tard per completar el que llavors podria haver estat i no va ser<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Massa tard? Qui sap. La dist\u00e0ncia amb l\u2019Espanya de 1923<\/strong>, en termes socials i culturals, \u00e9s enorme, sideral. A la vegada, resulta exasperant constatar tantes concomit\u00e0ncies, un segle despr\u00e9s. Hi ha tics, s\u00edndromes, sentiments i reaccions del present (sobretot ara que es discuteix d\u2019investidures i amnisties) que ressonen com fa cent anys, com un eco a penes esmorte\u00eft.  <\/p>\n\n\n\n

\u00abNo fue en Catalu\u00f1a, con ser tan grave lo del terrorismo, lo que m\u00e1s me preocup\u00f3 a poco de estar all\u00ed<\/em>.\u00bb, escrivia  Primo<\/strong> de Rivera<\/strong> el 1930<\/strong>, \u00abFue el separatismo,  enmascarado de autonom\u00eda moderada, autonom\u00eda integral, regionalismo, solidaridad catalana y otros disfraces<\/em>\u00bb.  Anys abans, en vig\u00edlies del cop,  quan al Liceu es creuava amb Camb\u00f3<\/strong>, li deia: \u00abQu\u00e9 tal, mi querido Jefe?<\/em>\u00bb;  i li escrivia: \u00abNadie puede desconocer que Espa\u00f1a […] tiene que transformar su contextura pol\u00edtica volviendo acaso al regionalismo que fue su origen, acoplado a las corrientes y normas del d\u00eda<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Quan tingu\u00e9 el poder li falt\u00e0 temps per prohibir la senyera i disoldre la Mancomunitat. La seva resposta no feu altra cosa que exasperar el problema, com despr\u00e9s f\u00e9u el franquisme.  Els prop de set anys de la dictadura de Primo de Rivera <\/strong> (1923<\/strong>\u20131930<\/strong>) van ser, en aquest sentit, el banc de proves de la de Franco<\/strong> (1939<\/strong>\u20131975<\/strong>). Va ser un primer intent d\u2019imposici\u00f3 repressiva i dogm\u00e0tica del nacional-catolicisme com a discurs identitari \u00fanic i excloent; una identitat \u00abnacional<\/em>\u00bb obligat\u00f2ria que el franquisme inflig\u00ed, a sang i a foc. De fet, ambdues dictadures van ser un potent factor de desnacionalitzaci\u00f3; van arraconar, anatemitzar i perseguir tota idea de construcci\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019un Estat que respect\u00e9s m\u00ednimament la realitat dels fets, la pluralitat de sentiments d\u2019identitat col\u00b7lectiva existents.  <\/p>\n\n\n\n

Encara en patim els efectes.  Entre el \u00abregionalismo bien entendido<\/em>\u00bb de Primo<\/strong> i el discurs del PP<\/strong> i de Vox<\/strong> no hi ha  difer\u00e8ncies substancials. Tampoc ha quallat una noci\u00f3 alternativa, moderna i pluralista d\u2019Espanya. La de Ciudadanos<\/strong>, que es present\u00e0 com a liberal, fou simplement reactiva, i no sols mostr\u00e0 una nul\u00b7la liberalitat pel que fa al pluralisme dels sentiments col\u00b7lectius d\u2019identitat, sin\u00f3 que contribu\u00ed a excitar-los. <\/p>\n\n\n\n

I el federalisme? Crec que es pot constatar que, amb aven\u00e7os i retrocessos (i sovint a la manera de  monsieur Jourdain<\/strong>, que escrivia en prosa sense saber-ho),  va fent el seu cam\u00ed, a Europa i a Espanya. A Europa, una via pragm\u00e0tica, funcionalista, ha perm\u00e8s deixar enrere conflictes de segles. A Espanya, la lectura federal de la Constituci\u00f3 i el \u00abfederalisme dels fets<\/em>\u00bb tamb\u00e9 han mostrat, quan s\u2019han posat en pr\u00e0ctica, que les millores s\u00f3n perfectament possibles.

O aix\u00f2, o nous descarrilaments, a Espanya i a Europa. S\u00f3n possibles, esclar. Evitar-los \u00e9s cosa de tots, si no volem condemnar-nos a prosseguir, amb nous episodis in\u00fatils, una hist\u00f2ria de conflictes, p\u00e8rdues de temps, ajornaments i trag\u00e8dies.
_________________<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed, el Manifiesto al pa\u00eds y al ej\u00e9rcito<\/a><\/em><\/strong> de Miguel Primo de Rivera<\/strong>, el 14<\/strong> de setembre de 1923<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tres llibres sobre l\u2019assumpte, amb punts de vista diferents:<\/p>\n\n\n\n

Xavier Casals<\/strong>, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. El espejo de Franco<\/a><\/em>    <\/p>\n\n\n\n

Alejandro Quiroga<\/strong>, Miguel Primo de Rivera, dictadura, populismo y naci\u00f3n<\/a><\/em><\/p>\n\n\n\n

Roberto Villa Garc\u00eda<\/strong>, 1923, el golpe de Estado que cambi\u00f3 la historia de Espa\u00f1a<\/em>.<\/a><\/p>\n\n\n\n

_______________<\/p>\n\n\n\n

Sobre\u00a0Miguel Primo de Rivera<\/strong> vaig publicar un altre apunt, fa mig any: L\u2019apunt del dia\/69 (L\u2019altre dictador)<\/a><\/p>\n\n\n\n

_______________<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Primo de Rivera, Alfonso XIII i Victoria Eugenia  inaugurant l\u2019Exposici\u00f3 IberoAmericana de Sevilla, el 9 de maig de 1929.<\/strong>
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Primo de Rivera, tan lluny i tan a prop 15 de setembre de 2023 \u00abAvui fa cent anys Espanya va descarrilar del model europeu de construcci\u00f3 d’un estat liberal modern i va quedar fora de joc\u00bb, escrivia Josep Maria Colomer a l\u2019Ara, dimarts passat. Es referia al cop d\u2019Estat del 13 de setembre de 1923, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31358,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-31353","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31353","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31353"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31353\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31408,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31353\/revisions\/31408"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31358"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31353"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31353"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31353"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}