{"id":3101,"date":"2010-11-25T16:40:24","date_gmt":"2010-11-25T14:40:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3101"},"modified":"2010-11-25T16:40:24","modified_gmt":"2010-11-25T14:40:24","slug":"pate-de-campanya-25112010-terra-de-canons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pate-de-campanya-25112010-terra-de-canons\/","title":{"rendered":"PAT\u00c9 DE CAMPANYA (25\/11\/2010): Terra de canons"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Explica don Gregorio Mara\u00f1\u00f3n<\/strong> (1887-1960) en el seu excel\u00b7lent retrat del Conde Duc d’Olivares<\/strong> La pasi\u00f3n de mandar<\/em>, una an\u00e8cdota del seu pare amb la qual il\u00b7lustra ir\u00f2nicament els antecedents gen\u00e8tics de la \u201cpassi\u00f3 de comandament\u201d del seu fill . Sent Don Enrique<\/strong> , pare del Conde Duc<\/strong>, ambaixador de Felipe II<\/strong> a la Santa Seu durant el papat de Sixto V<\/strong>, el xoc temperamental entre tots dos va arribar a comprometre les relacions diplom\u00e0tiques entre ambdues institucions. Hi ha fins i tot qui mant\u00e9 que Don Enrique<\/strong> va ser causant bastant directe de la mort del Papa. Per esgotament. Era tradici\u00f3 de Don Enrique<\/strong> cridar als seus criats amb una campana, prebenda exclusiva dels cardenals en aquella \u00e8poca. Sixto V<\/strong> va enviar una missiva a l’ambaixada espanyola prohibint al seu titular el \u201ctoc de campana\u201d. Obligat l’espanyol a renunciar a l\u2019instrument va idear cridar als seus criats a \u00a0cop de can\u00f3. Evidentment i per evitar els tremolors que sacsejaven a Roma cada vegada que l’ambaixador espanyol requeria als seus servents , des de llavors els ambaixadors espanyols poden usar la campana \u201camb perm\u00eds pontifici \u201c . T\u00edpica fanfarroneria espanyola mai justificable ni malgrat la magnitud de l\u2019Imperi en aquells temps. Tot sigui dit i en desc\u00e0rrec de l’ambaixador, la prebenda cardenal\u00edcia en q\u00fcesti\u00f3, tenia bemolls, substantiu aquest i tractant-se de cardenals, m\u00e9s adient que el del seu sin\u00f2nim d\u2019us m\u00e9s com\u00fa. En qualsevol cas\u00a0 l\u2019an\u00e8cdota em d\u00f3na peu a observar com aquestes actituds, la\u00a0 de donar la nota (o bemolls) , la de perdonavides,\u00a0 de gan\u00e0pia, de sobrat , \u00e9s avui en dia\u00a0 molt transversal i estesa , geogr\u00e0ficament parlant. D’una banda som molts , incloc a molts governs, els que ens sentim en aquesta crisi tocant la campana davant els cops de canons d’un sistema financer vora\u00e7 i incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer i esmenar errors. D’altra banda , i aterrant en les nostres particulars mis\u00e8ries, Catalunya s’ha convertit en un pa\u00eds que funciona tamb\u00e9 a cop de can\u00f3 amb la complicitat d’uns mitjans totalment d\u00f2cils als interessos del\u00a0 status quo<\/em> m\u00e9s f\u00e0ctic, m\u00e9s poder\u00f3s. Sigui dit , \u00a0Barcelona fou tradicionalment un dels principals\u00a0 centres de fabricaci\u00f3 de canons \u00a0de l\u2019Estat amb l\u2019activitat de la foneria reial establerta a la Rambla el 1537 i que pass\u00e0 posteriorment a mestran\u00e7a d’artilleria a les Drassanes per desapar\u00e8ixer finalment el 1936. O no s\u00f3n aquests canons , judicials i medi\u00e0tics, els que ens estan impedint sentir la m\u00fasica de les aut\u00e8ntiques campanes del Palau de la M\u00fasica?. Les del senyor Millet<\/strong>, del senyor \u00c0ngel Colom<\/strong>, de \u00a0la Fundaci\u00f3 CatDem<\/strong>\u2026.. Per cert, l\u2019actual director d\u2019aquesta Fundaci\u00f3 rebatejada \u00a0, el senyor Agust\u00ed Colomines<\/strong> , em va deixar bocabadat en sentir el seu can\u00f3 catalanoradiof\u00f2nic : \u201cD’Ernest Lluch <\/strong>no m’interessa per res el seu perfil pol\u00edtic, nom\u00e9s el seu perfil hum\u00e0\u201d<\/em>. Era per ventura marci\u00e0 \u00a0el nostre gran Ernest<\/strong>?. Estem davant un intel\u00b7lectual , org\u00e0nic aix\u00f2 si, que cataloga als blocaires agregats al seu web com a amics o discrepants (disjunci\u00f3 l\u00f2gica o exclusiva). Pobres amics seus com no pensin igual que ell ! De casa gran <\/em>a molt petita . Prostituint a Groucho Marx dir\u00e9 una obvietat : mai pertanyer\u00e9 a un club, la casa gran<\/em> , en el qual o s\u00f3c amic…o discrepant. Tampoc demano que la casa esdevingui\u00a0 el club dels cors solitaris<\/em>, per\u00f2 home, millor que d\u2019antuvi no se\u2019m sentenci\u00ef p\u00fablicament a l\u2019excomuni\u00f3. I parlant de sobrats (desenfunda debat foraster \u00a1\u00a1),\u00a0 que dir de don Artur Mas<\/strong>\u00a0 l’opac, i no ho dic pel lleig\u00a0 i caducat assumpte\u00a0 de Lienchtesntein, sin\u00f3 perqu\u00e8 ha estat tota la campanya ocultant programa, possibles pactes…i a Felip Puig<\/strong>, el dels canons. I per acabar una d’assessors ( o aserej\u00e9s<\/em>). He llegit avui que hi ha qui es planteja fr\u00edvolament els m\u00edtings finals de les dues forces pol\u00edtiques majorit\u00e0ries en aquesta campanya nostra com un “a veure qui la t\u00e9 m\u00e9s llarga”.<\/em> Ho sento, no ho he pogut remeiar, t’ho posen “a huevo” com diuen els castissos , per\u00f2 m’ha recordat a la can\u00e7\u00f3 de Serrat <\/strong>en la qual es critica actituds similars : ” <\/em>La gente va muy bien en cualquier acto p\u00fablico para llenar la cancha y hacer la ola<\/em>\u201d. Per\u00f2 al final de la can\u00e7\u00f3 el nano ens sorpr\u00e8n : \u201cLa gente va muy bien para vencer obst\u00e1culos, para darnos sorpresas, recobrar la memoria y emplear la cabeza para cambiar la historia y unidos buscar el camino que lleva al Ed\u00e9n\u201d. <\/em>\u00a0Aix\u00f2 si que \u00e9s una bon assessor. Immers en la seva gira de Miguel Hern\u00e1ndez<\/strong> , com l\u2019 hem trobat a faltar en aquesta campanya. Avui tots al Sant Jordi<\/strong>, per\u00f2 no a cop de can\u00f3, ni de xiulet, sin\u00f3 amb la voluntat pr\u00f2pia de saber que podem entre tots canviar la hist\u00f2ria.<\/p>\n

P.M.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Explica don Gregorio Mara\u00f1\u00f3n (1887-1960) en el seu excel\u00b7lent retrat del Conde Duc d’Olivares La pasi\u00f3n de mandar, una an\u00e8cdota del seu pare amb la qual il\u00b7lustra ir\u00f2nicament els antecedents gen\u00e8tics de la \u201cpassi\u00f3 de comandament\u201d del seu fill . Sent Don Enrique , pare del Conde Duc, ambaixador de Felipe II a la Santa …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3101","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3101","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3101"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3103,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3101\/revisions\/3103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}