{"id":3091,"date":"2010-11-24T16:31:21","date_gmt":"2010-11-24T14:31:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3091"},"modified":"2010-11-24T16:31:38","modified_gmt":"2010-11-24T14:31:38","slug":"pate-de-campanya-24112010-sara-carbonero-mr-doom-i-the-olive-republic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pate-de-campanya-24112010-sara-carbonero-mr-doom-i-the-olive-republic\/","title":{"rendered":"PAT\u00c9 DE CAMPANYA (24\/11\/2010): Sara Carbonero, Mr Doom i The Olive Republic"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A menys d’una hora de la celebraci\u00f3 de l’esperat i finalment cancel\u00b7lat debat cara a cara entre els dos \u00fanics candidats amb opcions a presidir la Generalitat, la Junta Electoral de Barcelona rebia el resultat final de la seva partida de ping pong<\/em> amb la Junta Electoral de l’Imperi. \u00a0Apel\u00b7laven a un norma electoral de 1999 que deia que \u201cper a aquestes coses, 5 dies d’antelaci\u00f3\u201d<\/em>. Mentre, La Vanguardia digital<\/strong>, si, el diari digital del Grup God\u00f3<\/strong>, penjava la not\u00edcia de l\u2019augment de pits d\u2019una tal Sara Carbonero<\/strong>. Anem a pams, millor dit, per temes (no se’m vagi a interpretar malament per culpa de la Sara<\/strong> en q\u00fcesti\u00f3). Totalment d’acord amb la n\u00famero dos socialista Montserrat Tura<\/strong>, gran encert que no descobriment de la campanya socialista, quan manifesta\u00a0 avui que la decisi\u00f3 de la Junta Electoral de vetar el debat ‘cara a cara’ entre el socialista Jos\u00e9 Montilla<\/strong> i el l\u00edder de CiU, Artur Mas<\/strong>, evidencia que els candidats “no poden fer sempre el que els sembli<\/em>“, assenyalant ir\u00f2nicament que el fet “ens ajudar\u00e0 a con\u00e8ixer la normativa electoral<\/em>“. Per\u00f2 sobretot quan ha lamentat “profundament<\/em>” la resoluci\u00f3 de la Junta Electoral de Barcelona i de la Central, de nou amb l’esgl\u00e9sia hem topat, assenyalant que la “responsabilitat<\/em>” \u00fanica que s’hagi arribat a aquesta situaci\u00f3 \u00e9s de CiU,<\/strong> que \u201cha rebutjat fins a en 23 ocasions celebrar el doble ‘cara a cara’ que proposava Montilla,<\/strong> un en castell\u00e0 i un altre en catal\u00e0\u201d.<\/em> Aix\u00f2 si, reeditant la versi\u00f3 m\u00e9s fatxenda de John Wayne<\/strong>, reptava a celebrar-ho en el mateix plat\u00f3 en el qual instants abans s’havia celebrat el debat a sis. Al final jo, com la resta de catalans, sense el meu millor pat\u00e9. Quina imatge (i no em refereixo a la \u201cvideomania\u201d que com plaga ens ha assotat en campanya). D’altra banda, l’eurodiputat d\u2019esquerra Oriol Junqueras<\/strong>, aporta el seu granet de sorra a la campanya d\u2019aquells que treballen per a la projecci\u00f3 medi\u00e0tica d\u2019una Catalunya en mans de mediocres. La \u201ccrosta de mediocritat\u201d li diuen. Una Catalunya trista, sense sortides, mal copulada amb l\u2019optimisme pel futur. Acudint a l’economista Nouriel Roubini<\/strong>, per cert batejat medi\u00e0ticament i a manera de conya com Mr. Doom<\/strong> (Senyor cat\u00e0strofe) es vanagl\u00f2ria que el citat economista defineixi a l’Estat espanyol com \u201cl’elefant de la sala i el pitjor malson econ\u00f2mic d’Europa\u201d,<\/em> per acabar concloent , aquesta vegada de collita pr\u00f2pia que <\/em>\u201csembla que els pitjors auguris es van confirmant i aix\u00ed, un cop m\u00e9s, Espanya amena\u00e7a l’europe\u00eftat de Catalunya<\/strong>\u201d.<\/em> Gran concepte de la solidaritat entre pobles. Avui mateix, un conegut periodista del diari dels pits de la Carbonero<\/strong>, es despatxa fent una sopa juliana<\/em> per\u00f2 amb ingredients totalment insolubles amb la seg\u00fcent consideraci\u00f3: \u201cHay un arcano en los v\u00eddeos de la campa\u00f1a. Esa astracanada. Esa sucesi\u00f3n de im\u00e1genes delirantes que ha convertido Catalunya en el hazmerre\u00edr de Espa\u00f1a y media Francia, despertando la hilaridad del diario m\u00e1s influyente del mundo (Edici\u00f3n digital de The New York Times<\/strong>: \u201cCampa\u00f1a electoral X en Catalunya\u201d.) Estamos fabricando marca, la marca de la rep\u00fablica de las aceitunas. (Ya saben, The Olive Republics, Portugal, Espa\u00f1a, Italia y Grecia en los nov\u00edsimos atlas de la geopol\u00edtica norteamericana.)\u201c . <\/em>N\u2019hi ha per a tant? Els pits de la Carbonero no tenen un lloc d’honor en aquesta The Olive Republic<\/em>? \u00a0Siguem seriosos. Soroll\u00f3s, aquest grapat de mal copulats. Amb la realitat s’ent\u00e9n. I fracassats, en el sentit menys pejoratiu de la paraula si \u00e9s possible, perqu\u00e8 com diu Jos\u00e9 Antonio Marina<\/strong>, all\u00f2 que ens aparta de la felicitat o ens impedeixi aconseguir-la \u00e9s un frac\u00e0s de la intel\u00b7lig\u00e8ncia. M\u00e9s cites, deia Bertrand Russell<\/strong> en la seva Conquesta<\/em><\/p>\n

de la felicitat <\/em>: \u201cEls qui deixen de fixar-se en la pols que la criada no ha netejat notaran que la vida \u00e9s molt m\u00e9s agradable que quan se sentien constantment preocupats o irritats per aquestes coses\u201d<\/em>. No ser\u00e9 jo qui digui que aquesta crisi i aquesta conjuntura d\u2019antipol\u00edtica siguin unes simples i petites part\u00edcules de pols per\u00f2 em sembla que Catalunya \u00e9s \u201csobiranament\u201c m\u00e9s optimista del que ens volen fer creure. Com m’agradaria el proper dia 28 a la nit ressuscitar una foto com la \u00a0que il\u00b7lustra \u00a0la meva cr\u00f2nica en la qual el granger del partit dem\u00f2crata Harry S Truman<\/strong> sembla dir a tothom despr\u00e9s de guanyar unes eleccions contra tot pron\u00f2stic medi\u00e0tic: Us heu equivocat est\u00fapids!!! <\/strong><\/p>\n

P. M.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A menys d’una hora de la celebraci\u00f3 de l’esperat i finalment cancel\u00b7lat debat cara a cara entre els dos \u00fanics candidats amb opcions a presidir la Generalitat, la Junta Electoral de Barcelona rebia el resultat final de la seva partida de ping pong amb la Junta Electoral de l’Imperi. \u00a0Apel\u00b7laven a un norma electoral de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3091","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3091","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3091"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3091\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3096,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3091\/revisions\/3096"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3091"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3091"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3091"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}