{"id":30778,"date":"2023-08-21T19:48:08","date_gmt":"2023-08-21T17:48:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=30778"},"modified":"2023-08-22T07:50:15","modified_gmt":"2023-08-22T05:50:15","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-203-individualisme-desafiliacio-hiperafiliacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-203-individualisme-desafiliacio-hiperafiliacio\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/203 (Individualisme, desafiliaci\u00f3, hiperafiliaci\u00f3)"},"content":{"rendered":"\n

Individualisme, desafiliaci\u00f3, hiperafiliaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

22 d\u2019agost de 2023<\/p>\n\n\n\n

\u00abLa nostra cultura t\u00e9 dues cares<\/em>\u00bb, escrivia Helena B\u00e9jar<\/strong>, que acaba de morir, en un article de fa un any<\/a>: \u00abLa primera, dominant, \u00e9s la cultura positiva que repeteix la necessitat de ser feli\u00e7, protagonitzada per un individu autosuficient que es creu capa\u00e7 d\u2019afrontar-ho tot si encara la vida amb una actitud optimista i un estil de pensament no catastrofista i desproblematitzat. Construcci\u00f3 de la pr\u00f2pia fortalesa, manca d’empatia cap als problemes dels altres (\u2026) L’altra cara de la nostra cultura, minorit\u00e0ria, reconeix aquests problemes esmentats i indefugibles<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Duch<\/strong>, ha recordat Ramon Bassas<\/strong><\/a>, es referia sovint els llibres de B\u00e9jar<\/strong>.  \u00abL’actual fragilitat dels sistemes socials<\/em>\u00bb, va escriure Duch<\/strong>, \u00abt\u00e9 com a consequ\u00e8ncia un ref\u00fas bastant generalitzat de la responsabilitat a nivell pol\u00edtic, religi\u00f3s i social, i la retirada de l’individu a la seva propia intimitat, al marge de la preocupaci\u00f3 per l’altre. Es tracta del que <\/em>Helena B\u00e9jar<\/em><\/strong> denomina la \u00abcultura del jo\u00bb, la caracter\u00edstica m\u00e9s notable de la qual \u00e9s la psicologitzaci\u00f3 de tot l’entrellat de l’exist\u00e8ncia humana. En aquesta cultura, la pregunta antropol\u00f2gica cl\u00e2ssica \u00abqui s\u00f3c jo?\u00bb ha estat substituida per \u00abcom em sento?\u00bb, \u00abcom em trobo?<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Deia Duch<\/strong> que, en cent anys, hav\u00edem passat d\u2019una forta \u00absociologitzaci\u00f3<\/em>\u00bb de tots els aspectes de la cultura humana, a principis del segle XX, a una  intensa \u00abpsicologitzaci\u00f3<\/em>\u00bb de la cultura actual, que Helena B\u00e9jar<\/strong> havia caracteritzat amb el terme de  psicomorfisme<\/em> (l\u2019impacte de les institucions socials i pol\u00edtiques en  les actituds, valors i maneres de pensar de les persones). En els temps actuals, deia Duch<\/strong>, aix\u00f2 porta a \u00abuna accentuaci\u00f3 unilateral d’un individualisme desaforat que, a la pr\u00e0ctica, es tradueix en una desafiliaci\u00f3 generalitzada en l’\u00e0mbit pol\u00edtic, religi\u00f3s, sindical i cultural<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

B\u00e9jar<\/strong> feia una an\u00e0lisi semblant: \u00abLa modernitat creu que la felicitat (o els seus noms m\u00e9s temperats, el benestar, la plenitud) i la llibertat es troben a l’esfera privada, lluny dels disgustos i tumults que comporta el m\u00f3n p\u00fablic. D’aix\u00f2 en resulta una cultura individualista que abandona els assumptes col\u00b7lectius i reclou els homes en l’\u00e0mbit \u00edntim: \u00e9s la fam\u00edlia, la parella, els propers, els que avui constitueixen l’\u00fanic m\u00f3n amb sentit. Dins de les seves parets ens creiem m\u00e9s segurs<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquests tend\u00e8ncia a la desafiliaci\u00f3 individualista, afegia Duch<\/strong>, \u00abqueda compensada per una certa hiperafiliaci\u00f3 en forma de grups amb tend\u00e8ncies fonamentalitzadores de car\u00e0cter religi\u00f3s-pol\u00edtic\u00bb. <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

La refer\u00e8ncia constant d\u2019Helena B\u00e9jar<\/strong> al republicanisme<\/em> tenia per motiu la necessitat de fer front a aquests doble ten\u00e8ncia, amb el seu joc combinat. Tamb\u00e9 es poden interpretar els mecanismes d\u2019acci\u00f3-reacci\u00f3 dels sentiments d\u2019identitat nacionals, que Helena B\u00e9jar<\/strong> va estudiar<\/a>, a partir d\u2019aquesta doble pauta de \u00abdesafiliaci\u00f3<\/em>\u00bb i \u00abhiperafiliaci\u00f3<\/em>\u00bb que les nostres societats actuals alimenten. <\/p>\n\n\n\n

_________<\/p>\n\n\n\n

Articles d\u2019Helena B\u00e9jar<\/a> a El Pa\u00eds<\/p>\n\n\n\n

Alguns llibres d\u2019Helena B\u00e9jar<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n