{"id":3069,"date":"2010-11-22T17:30:05","date_gmt":"2010-11-22T15:30:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3069"},"modified":"2010-11-22T17:30:05","modified_gmt":"2010-11-22T15:30:05","slug":"vicenc-navarro-irlanda-el-model-neoliberal-de-ciu-i-el-pp","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-navarro-irlanda-el-model-neoliberal-de-ciu-i-el-pp\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Navarro: Irlanda, el model neoliberal de CiU (i el PP)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tal com ha mostrat Jordi Garc\u00eda Soler a les p\u00e0gines d\u2019El Plural (CiU i “su modelo econ\u00f3mico irland\u00e9s”. 18.11.10) Irlanda ha estat durant aquests darrers anys el model sobre el qual s’han inspirat les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i socials de CiU, una coalici\u00f3 d’un partit liberal (en realitat neoliberal), CDC, i un partit democratacristi\u00e0, Uni\u00f3 Democr\u00e0tica. Artur Mas, el president de CiU i candidat d’aquesta coalici\u00f3 a la Presid\u00e8ncia de la Generalitat, va escriure que Irlanda \u00e9s un pa\u00eds petit, que “va per la via de la qualitat i de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, m\u00e9s que Catalunya”. David Mad\u00ed, un altre dirigent de CiU, considerat com un dels ide\u00f2legs de CDC, tamb\u00e9 va escriure que “Catalunya havia d\u2019obsevar el miracle econ\u00f2mic irland\u00e8s amb molta atenci\u00f3, perqu\u00e8 ensenya el cam\u00ed de com un pa\u00eds pot trobar, en l’adaptaci\u00f3 a la globalitzaci\u00f3, no nom\u00e9s la seva superviv\u00e8ncia, sin\u00f3 fins i tot un grau de prosperitat i modernitat sorprenents “. I recentment Duran i Lleida es va referir a Irlanda com el punt de refer\u00e8ncia per al desenvolupament de Catalunya (totes aquestes cites provenen de l’article de Jordi Garc\u00eda-Soler). Aquestes lloances responen, entre altres factors, al molt que t\u00e9 en com\u00fa CiU amb la coalici\u00f3 neoliberal-cristianodem\u00f2crata que ha governat Irlanda per molts anys. I per accentuar encara m\u00e9s les similituds entre la coalici\u00f3 conservadora neoliberal irlandesa i la catalana, ambdues coalicions es caracteritzen per un nacionalisme conservador cat\u00f2lic, darrere del qual hi ha un poder\u00f3s entramat de poders financers i econ\u00f2mics que el promouen.<\/p>\n

\u00c9s interessant observar que mentre que el fundador de CiU, Jordi Pujol, havia arribat a considerar a Su\u00e8cia (el prototip socialdem\u00f2crata) com a punt de refer\u00e8ncia per a CiU (encara que poques de les pol\u00edtiques dutes a terme pel seu govern podrien haver-se definit com socialdem\u00f2crates), el seu successor i m\u00e0xim dirigent de CDC, aix\u00ed com Duran i Lleida, el m\u00e0xim dirigent d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, hagin fet ambd\u00f3s refer\u00e8ncia a Irlanda com el model de desenvolupament de l’economia catalana (i pel que fa a membres de les Corts Espanyoles, tamb\u00e9 de la economia espanyola).<\/p>\n

Joan B. Culla, l\u2019intel\u00b7lectual m\u00e9s visible medi\u00e0ticament del pujolisme, criticava (en la seva columna del darrer dotze de novembre, a El Pa\u00eds de Catalunya), als socialistes catalans per haver assenyalat els grans canvis que CiU havia experimentat durant els anys de la seva exist\u00e8ncia, mostrant que Artur Mas, el candidat de CiU a la presid\u00e8ncia de la Generalitat de Catalunya, era molt diferent de Pujol, president de la Generalitat durant vint-i-tres anys. Culla nega aquesta difer\u00e8ncia, celebrant la coher\u00e8ncia i continu\u00eftat de CiU en els seus grans postulats, tot i que -segons ell- han variat en la seva expressi\u00f3 al llarg del temps. Segons sembla, Joan B. Culla no segueix la literatura econ\u00f2mica o no coneix la difer\u00e8ncia entre Su\u00e8cia i Irlanda. Per\u00f2 la variaci\u00f3 en la narrativa ha estat substancial, encara que l’etapa socialdem\u00f2crata de CiU (si \u00e9s que alguna vegada exist\u00eds) va ser molt breu. Per\u00f2 com \u00e9s caracter\u00edstic de Joan B. Culla, a m\u00e9s d’embolicar les seves tesis amb gran quantitat de sarcasmes, se centra predominantment en les relacions Catalunya-Espanya, concloent -com independentista que \u00e9s- que res no \u00e9s possible de fer ja dins d’Espanya. Presenta la seva postura favorable a la independ\u00e8ncia de Catalunya, com l’\u00fanica via possible, sense preguntar-se qu\u00e8 faria el govern CiU a una Catalunya independent, ja que el que agaf\u00e9s a Su\u00e8cia o Irlanda com a models per a Catalunya t\u00e9 una enorme rellev\u00e0ncia pel benestar i qualitat de vida de la poblaci\u00f3 a Catalunya.<\/p>\n

La coalici\u00f3 conservadora-neoliberal que governa Irlanda<\/span><\/p>\n

Irlanda ha estat governada durant molts anys per una coalici\u00f3 d’un partit liberal i un partit conservador dem\u00f2crata-cristi\u00e0 i, tamb\u00e9 com CiU, de clara ideologia nacionalista cat\u00f2lica. El profund conservadorisme i la gran influ\u00e8ncia de l’Esgl\u00e9sia a Irlanda expliquen que fins al 1995 el divorci no fos legal en aquell pa\u00eds. I encara avui continua sent il\u00b7legal (excepte en cas de malaltia f\u00edsica i biol\u00f2gica, encara que no mental, de la mare). Hi ha una intoler\u00e0ncia religiosa cap a altres religions i cap a grups laics que, comprensiblement, aquests defineixen com asfixiant.<\/p>\n

La seva ideologia liberal (en realitat neoliberal) explica que des de 1997, el govern irland\u00e8s hagi aplicat pol\u00edtiques p\u00fabliques de clar tall neoliberal. En realitat, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu (els guardians de l’ortod\u00f2xia neoliberal), havien presentat durant tots aquests anys a Irlanda com un model a seguir. Irlanda era el deixeble avantatjat de l’escola neoliberal patrocinada per l’FMI i el BCE. Ha estat durant tots aquests anys el pa\u00eds amb menys impostos (els impostos sobre el capital -corporate taxes- s\u00f3n nom\u00e9s un 12.5%, els m\u00e9s baixos de la UE, (el mitjana \u00e9s 24%); la despesa p\u00fablica (incloent la despesa p\u00fablica social) \u00e9s la m\u00e9s baixa de la UE-15 (la despesa p\u00fablica social, que cobreix totes les transfer\u00e8ncies p\u00fabliques, com les pensions, i els serveis p\u00fablics de l’estat del benestar com sanitat, educaci\u00f3, serveis socials, i altres \u00e9s el m\u00e9s baixa de la UE-15, un 18% del PIB, comparat amb el 28% de la mitjana dels pa\u00efsos de la UE-15, i el 21% d’Espanya); la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics ha estat la m\u00e9s accentuada en el UE-15 (l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, gestiona gran nombre de centres educatius, escoles i centres sanitaris, tots ells molt subsidiats per l’estat) i el mercat de treball \u00e9s el m\u00e9s desregulat (\u00e9s molt f\u00e0cil acomiadar un treballador); la banca \u00e9s poderos\u00edssima (rebent les ajudes m\u00e9s substancials de l’Estat, a la UE-15). Aquest era el model neoliberal promogut pel FMI i pel BCE (i tamb\u00e9, encara que en menor mesura, per la Comissi\u00f3 Europea), i que CiU va considerar i continua considerant (fins fa molt poc) el seu model econ\u00f2mic i social.<\/p>\n

Resultat d’aquestes pol\u00edtiques, les desigualtats socials s\u00f3n tamb\u00e9 de les m\u00e9s elevades de la UE-15, juntament amb Espanya, Gr\u00e8cia i Portugal. El seu Coeficient de Gini, que mesura les desigualtats de renda d’un pa\u00eds, mostra que aquestes desigualtats s\u00f3n molt accentuades. El Gini d’Irlanda \u00e9s fins i tot pitjor que el de Catalunya i el d’Espanya (que tamb\u00e9 es caracteritzen per unes grans desigualtats, un baixa despesa p\u00fablica, una pol\u00edtica fiscal molt regressiva i una despesa p\u00fablica social baixa, i aix\u00f2, fins i tot, despr\u00e9s de la gran millora durant el per\u00edode de govern tripartit 2003-2010). Tots aquests indicadors reflecteixen l’enorme poder de classe i grups dominants, centrats en un entramat de bancs i grans empreses que dominen, juntament amb l’Esgl\u00e9sia, la cultura pol\u00edtica i medi\u00e0tica d’Irlanda. Segons Paula Clancy, directora del conegut centre d’estudis Action on Social Change (TASC) d’Irlanda, trenta-nou individus controlen la vida econ\u00f2mica i financera del pa\u00eds a trav\u00e9s de m\u00faltiples nomenaments en diversos comit\u00e8s de direcci\u00f3 de les quaranta companyies m\u00e9s importants, que representen \u00be parts de les grans empreses del pa\u00eds. El centre d’aquest grup de poder \u00e9s la banca que, juntament amb les immobili\u00e0ries i la construcci\u00f3, ha constitu\u00eft un complex, que ha estat el centre de desenvolupament econ\u00f2mic d’Irlanda (tal com tamb\u00e9 ha passat a Espanya). Aquest complex, juntament amb les empreses estrangeres que s’han despla\u00e7at a Irlanda atretes pels baixos impostos, baixos salaris i baixa despesa p\u00fablica, han estat les bases del “miracle de creixement econ\u00f2mic i creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3” en aquell pa\u00eds. Com a Espanya, el creixement es basava, en gran part, en una gran activitat especulativa (les immobili\u00e0ries), baixos salaris i baixos impostos del capital, amb una enorme pobresa del seu estat del benestar.<\/p>\n

Com a Espanya el creixement econ\u00f2mic va ser molt elevat durant molts anys, el que explica que es convert\u00eds en el model que l’FMI i el BCE mostraven com a exemple de l’efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques que Irlanda havia seguit (disminuci\u00f3 d’impostos, sobretot de les rendes del capital i rendes superiors, privatitzacions, moderaci\u00f3 salarial, desregulaci\u00f3 del capital financer, i altres mesures pertanyents a l’ideari). Aquestes pol\u00edtiques eren les que havien produ\u00eft el “miracle neoliberal”. Partits conservadors-liberals (com CiU) van mostrar tamb\u00e9 la seva afecci\u00f3 a aquestes pol\u00edtiques, referint-se a Irlanda com a mostra de la bondat del neoliberalisme.<\/p>\n

La crisi actual i la seva resposta<\/span><\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 va parar en sec quan va arribar la crisi l’any 2007. Per\u00f2 fins i tot en aquell moment, Irlanda va ser l’alumne m\u00e9s obedient de l’escola neoliberal. Va respondre a la crisi seguint els dictats del FMI i del BCE. Cap pa\u00eds va seguir aquestes instruccions amb m\u00e9s docilitat. Juan Torres ha resumit molt b\u00e9 en el seu article “Irlanda como ejemplo” (sistema. 19.11.10) les mesures que aquell pa\u00eds va prendre per sortir de la crisi. Va reduir un 20% el sou dels empleats p\u00fablics, va reduir un 10% les prestacions socials, va reduir la despesa p\u00fablica en sanitat i educaci\u00f3, va privatitzar encara m\u00e9s els serveis p\u00fablics i va prendre altres mesures que el m\u00f3n financer i empresarial havien estat desitjant fer des de feia molt temps.<\/p>\n

Aquestes mesures van ser acompanyades per mesures de suport p\u00fablic als bancs (l’ajuda m\u00e9s massiva a la UE-15), intentant no nom\u00e9s evitar les seves p\u00e8rdues, sin\u00f3 tamb\u00e9 garantir els dip\u00f2sits. A causa del descens de les rendes de treball com a percentatge del PIB (que eren ja, abans de la crisi, les m\u00e9s baixes de la UE-15), hi va haver una gran baixada en la capacitat adquisitiva de la poblaci\u00f3 creant un gran endeutament privat. D’altra banda, la baixada de fons de l’estat (resultat de les baixades d’impostos) va suposar un gran endeutament de l’estat. Sumant deute privat i deute p\u00fablic, el deute total representa avui a Irlanda el 700% del PIB del pa\u00eds, una xifra astron\u00f2mica. La gran majoria d’aquest deute la posseeixen bancs brit\u00e0nics, 42.000 milions d’euros, els bancs alemanys 46.000 milions i els bancs francesos, 21.000 milions. La impossibilitat de que Irlanda pagui el deute privat i p\u00fablic pot crear un problema grav\u00edssim per al sistema financer europeu. D’aqu\u00ed l\u2019”ajuda” a Irlanda per part del BCE i del Fons d’Ajudes establert per la UE, que t\u00e9 com a objectiu assegurar que els bancs alemanys, francesos i altres rebin els diners prestats.<\/p>\n

La barreja de disminuci\u00f3 d’ingressos a l’estat (a causa del col\u00b7lapse econ\u00f2mic i disminuci\u00f3 d’impostos) i augment de les ajudes p\u00fabliques de l’estat irland\u00e8s als bancs ha disparat el d\u00e8ficit (32% del PIB) i el deute p\u00fablic, sense que aquelles mesures hagin aconseguit el seu objectiu d’estimular l’economia. En realitat, es va aconseguir el contrari. Aquestes mesures d’austeritat van crear una caiguda del seu PIB, ni m\u00e9s ni menys d’un 11%, havent-se col\u00b7lapsat la demanda interna i la inversi\u00f3.<\/p>\n

Davant d’aquesta situaci\u00f3 li queden dues alternatives a Irlanda. O sortir de l’euro i recuperar-se a base de baixar el preu de la nova moneda o demanar ajuda al FMI i al BCE, la qual cosa augmentaria m\u00e9s les mesures d’austeritat que han portat a Irlanda al desastre. Ambdues institucions han recomanat retallades de la despesa p\u00fablica, majors retallades d’ocupaci\u00f3 p\u00fablica i retalls del salari m\u00ednim. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 del model neoliberal de CiU, resultat de l’aplicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques d’austeritat que est\u00e0 proposant: baixada d’impostos, reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica, reducci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 p\u00fablica, reducci\u00f3 (l’anomenen moderaci\u00f3) salarial, privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics i altres mesures neoliberals.<\/p>\n

\u00daltimes reflexions<\/span><\/p>\n

Resultat del desastre d’aquest model, un esperaria diverses respostes. Una \u00e9s que la coalici\u00f3 conservadora neoliberal irlandesa, aix\u00ed com l’FMI i el BCE demanessin perd\u00f3 al poble irland\u00e8s per haver-los imposat unes mesures que han perjudicat i continuaran perjudicant enormement a la poblaci\u00f3 irlandesa. I que, aprenent del que ha passat, canviessin les seves propostes 180\u00ba, afavorint l’expansi\u00f3 de la despesa p\u00fablica com a manera de sortir de la crisi. Tal esperan\u00e7a \u00e9s in\u00fatil perqu\u00e8 no canviaran. En el m\u00f3n dels dogmes, la fe mai es perd, encara que el cost hum\u00e0 sigui enorme.<\/p>\n

L’altra resposta que un espera \u00e9s que CiU admet\u00e9s que les propostes inspirades per “el miracle irland\u00e8s”, com ara reducci\u00f3 d’impostos, privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics, reducci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 p\u00fablica, desregulaci\u00f3 del mercat de treball (a Catalunya i Espanya, que tenen una de les despeses i ocupaci\u00f3 p\u00fablica m\u00e9s baixes de la UE-15, i tamb\u00e9 el menor percentatge d’impostos sobre el PIB) no s\u00f3n les m\u00e9s adequades per sortir de la crisi, canviant tamb\u00e9 180\u00ba les seves propostes, proposant un augment de la despesa p\u00fablica i de l’ocupaci\u00f3. CiU no ho far\u00e0 perqu\u00e8 els interessos de classe que representa s’oposaran a aquest canvi.<\/p>\n

I la tercera esperan\u00e7a que queda \u00e9s que els majors mitjans d’informaci\u00f3 i persuasi\u00f3 a Catalunya haguessin fet alguna observaci\u00f3, informant al p\u00fablic que el model de CiU ja s’ha experimentat a Irlanda, convertint-se en el major desastre de la UE. Per\u00f2 aix\u00f2 hauria estat esperar tamb\u00e9 massa d’aquests mitjans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tal com ha mostrat Jordi Garc\u00eda Soler a les p\u00e0gines d\u2019El Plural (CiU i “su modelo econ\u00f3mico irland\u00e9s”. 18.11.10) Irlanda ha estat durant aquests darrers anys el model sobre el qual s’han inspirat les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i socials de CiU, una coalici\u00f3 d’un partit liberal (en realitat neoliberal), CDC, i un partit democratacristi\u00e0, Uni\u00f3 Democr\u00e0tica. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16,1],"tags":[114,25],"class_list":["post-3069","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa","category-general","tag-irlanda","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3069","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3069"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3069\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3072,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3069\/revisions\/3072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3069"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3069"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3069"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}