{"id":30543,"date":"2023-08-11T14:29:24","date_gmt":"2023-08-11T12:29:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=30543"},"modified":"2023-08-11T15:33:11","modified_gmt":"2023-08-11T13:33:11","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-192-maragall-a-el-escorial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-192-maragall-a-el-escorial\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/192 (Maragall, a El Escorial)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Maragall, a El Escorial<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>11 d\u2019agost de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>Jo faig anys el <strong>5<\/strong> d\u2019agost. Enguany, suposo que sota els efectes del resultat electoral del <strong>23<\/strong> de juliol, he recordat que va ser justament un <strong>5<\/strong> d\u2019agost, el de <strong>2004<\/strong>, que <strong>Pasqual Maragall<\/strong> va fer a El Escorial, en els cursos d\u2019estiu de la Complutense de Madrid, un discurs (\u00ab<em>Catalunya en el contexto pol\u00edtico espa\u00f1ol<\/em>\u00bb), que ha recuperat una  notable actualitat.  <\/p>\n\n\n\n<p>Era aquell, com l\u2019actual, un moment d\u2019esperan\u00e7a i incertesa. Amb el nou govern presidit per <strong>Zapatero<\/strong> s\u2019obria la posibil\u00edtat de passar, en paraules d\u2019en&nbsp; <strong>Pasqual<\/strong> en aquella confer\u00e8ncia,&nbsp; \u00ab<em>d\u2019un passat conflictiu a un present solidari<\/em>\u00bb.&nbsp;Ara tamb\u00e9, despr\u00e9s de les recents eleccions, som en un moment semblant. <br><\/p>\n\n\n\n<p>Hem entrat <em>\u00aben terres noves, per camins antics<\/em>\u00bb. La situaci\u00f3 d\u2019avui  \u00e9s diferent de fa vint anys, i els protagonistes s\u00f3n uns altres;  per\u00f2 segueixen plantejats els mateixos reptes de fons, les mateixes q\u00fcestions,  amb&nbsp; dures experi\u00e8ncies acumulades.&nbsp; En  la situaci\u00f3 actual  pot ser \u00fatil&nbsp;repassar  les propostes del&nbsp;<strong>Pasqual Maragall <\/strong>d\u2019ara fa vint anys, i &nbsp;reprendre el fil de les seves reflexions. <\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019aquella intervenci\u00f3 seva a El Escorial, en tinc quatre versions escrites diferents i em sembla que encara n\u2019hi ha una cinquena, totes elles plenes de formulacions i propostes (1). Aix\u00f2 \u00e9s t\u00edpicament maragalli\u00e0, perqu\u00e8 en <strong>Pasqual<\/strong> sempre ha estat m\u00e9s fort en l\u2019empenta creativa i propositiva, en les grans intu\u00efcions, que en all\u00f2 que els francesos anomenen l\u2019\u00ab<em>esprit de synth\u00e8se<\/em>\u00bb. &nbsp;<strong>Maragall <\/strong>no ha sigut pr\u00f2piament un pensador pol\u00edtic: <strong>Jaume Bellmunt <\/strong>ha escrit  que \u00ab<em>va resoldre la pugna entre la vocaci\u00f3 pol\u00edtica i la intel-lectual a favor de la primera<\/em>\u00bb(2). <strong>Maragall <\/strong>ha estat un \u00ab<em>pol\u00edtic<\/em> <em>pensant<\/em>\u00bb, que \u00e9s una cosa diferent.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Ara b\u00e9: la condici\u00f3 dels \u00ab<em>pol\u00edtics pensants<\/em>\u00bb,  que persegueixen amb passi\u00f3 una determinada visi\u00f3 del futur,  no \u00e9s&nbsp; precisament c\u00f2moda. En tot cas, molt menys que la dels pol\u00edtics m\u00e9s pragm\u00e0tics i adaptadissos. Ho recordava fa poc <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Mario_Tronti\"><strong>Mario Tronti<\/strong><\/a>, el fil\u00f2sof i dirigent \u00ab<em>operaista<\/em>\u00bb itali\u00e0 que ha mort, fa pocs dies,  als <strong>92<\/strong> anys. <strong>Tronti<\/strong> citava, a prop\u00f2sit d\u2019aquesta incomoditat, un comentari juvenil de <strong>Hegel<\/strong> (\u00ab<em>Qui somia amb la realitzaci\u00f3 d&#8217;un gran pla, nom\u00e9s amb dolor pot abandonar l&#8217;escena on s&#8217;havia de fer realitat<\/em>\u00bb), que sembla retratar la traject\u00f2ria de <strong>Maragall<\/strong>.  <br><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Jaume Bellmunt<\/strong> ha assenyalat &nbsp; que \u00ab<em>la seva aposta per un canvi copernic\u00e0 en la cultura pol\u00edtica de l&#8217;esquerra espanyola per assumir la plurinacionalitat i el federalisme no va arribar a consumar-se. Per a uns, els plantejaments de <strong>Maragall<\/strong> arribaven massa d&#8217;hora; per a uns altres, massa tard\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>Potser van arribar massa d\u2019hora. Potser ara \u00e9s el seu moment.&nbsp; Hi ha, en aquella intervenci\u00f3 de <strong>Maragall<\/strong> a El Escorial, alguns fragments que mantenen una notable tensi\u00f3 actual: \u00ab<em>El socialisme catal\u00e0 ha contribu\u00eft sense regatejar esfor\u00e7os  a  fer arribar el vaixell d&#8217;Espanya fins aqu\u00ed. I no pensa parar fins aconseguir l&#8217;objectiu d&#8217;una Espanya plural, reconciliada amb la seva diversitat, i en condicions subjectives d&#8217;afrontar la reforma de la societat i de l&#8217;economia que faran d&#8217;aquest pa\u00eds una avan\u00e7ada d&#8217;Europa\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 \u00e9s d\u2019extrema actualitat una frase breu i contundent d\u2019aquella intervenci\u00f3 de <strong>Maragall<\/strong>: \u00ab<em>L\u2019 Espanya que no va poder ser, pot ser. Ser\u00e0\u00bb. &nbsp;<\/em> Es referia, sense esmentar-ho, a un llibre que ell mateix havia prologat feia poc, \u00ab<a href=\"https:\/\/www.casadellibro.com\/libro-la-espana-que-pudo-ser-memorias-de-una-institucionista-\"><em>La Espa\u00f1a que pudo ser. Memorias de una institucionista republicana<\/em><\/a>\u00bb, de <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Carmen_de_Zulueta_Cebri%C3%A1n\"><strong>Carmen de Zulueta<\/strong><\/a> (que <strong>Maragall<\/strong> descrivia com \u00abla <em>meva segona mare\u00bb<\/em>). <\/p>\n\n\n\n<p>Sembla clar que dues visions d\u2019Espanya s\u2019han confrontat en les eleccions del <strong>23J<\/strong>.  Els experts confirmen que ha estat  una majoria de  les dones d\u2019Espanya  i una majoria de  Catalunya les que han impedit un retroc\u00e9s temibles amb el seu vot, un cam\u00ed cap enrere que quasi tothom  donava per fet.  S\u2019ha obert una nova possibilitat d\u2019avan\u00e7ar cap a l\u2019Espanya que proposava <strong>Pasqual Maragall<\/strong>, i aquesta vegada \u00ab<em>L\u2019 Espanya que no va poder ser, pot ser<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n<p><strong>P. S.- <\/strong>En els seus \u00faltims temps,&nbsp; <strong>Mario<\/strong> <strong>Tronti<\/strong> citava a <strong>Rilke<\/strong> (\u00ab<em>De jove no entens res; ho entens tot despr\u00e9s, a poc a poc, lent\u00edssimament\u00bb). <\/em>Ho feia per tal de refor\u00e7ar la&nbsp; tesi que \u00ab<em>la pol\u00edtica requereix un estil madur, jo diria que senil, de pensament\u00bb\u2026&nbsp;<\/em> Ho deia en broma, naturalment, per provocar; per\u00f2 amb un fons de convicci\u00f3. No ens aniria gens malament inspirar-nos en les velles idees de <strong>Pasqual Maragall<\/strong> i contrastar-les amb les dures lli\u00e7ons dels darrers vint anys.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>_______________<\/p>\n\n\n\n<p>(1) Hi ha dues versions&nbsp; llargues, probablement&nbsp; textos m\u00e0rtirs, llargs, amb coincid\u00e8ncies i&nbsp; variants. La transcripci\u00f3 del \u00ab<em>text \u00edntegre de la confer\u00e8ncia<\/em>\u00bb que va publicar <strong><em>El Pa\u00eds<\/em><\/strong>, \u00e9s&nbsp; <a href=\"https:\/\/ley.exam-10.com\/law\/20029\/index.html\">aqu\u00ed<\/a>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>(2) <strong>Jaume Bellmunt<\/strong>, <em>L\u2019\u00abacci\u00f3 catalana\u00bb de Pasqual Maragall<\/em>, a <em>Pasqual Maragall, pensament i acci\u00f3<\/em>, La Magrana 2017.&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Maragall, a El Escorial 11 d\u2019agost de 2023 Jo faig anys el 5 d\u2019agost. Enguany, suposo que sota els efectes del resultat electoral del 23 de juliol, he recordat que va ser justament un 5 d\u2019agost, el de 2004, que Pasqual Maragall va fer a El Escorial, en els cursos d\u2019estiu de la Complutense de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":30545,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-30543","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30543","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30543"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30543\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30553,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30543\/revisions\/30553"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30545"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}