Poc despr\u00e9s de les primeres eleccions democr\u00e0tiques (juny 1977<\/strong>), que donarien lloc a un proc\u00e9s constituent (ancorat en aquella dif\u00edcil circumst\u00e0ncia i ara envellit, per\u00f2 ben diferent del proc\u00e9s de \u201creforma<\/em>\u201d del r\u00e8gim franquista que havien propugnat bona part dels seus jerarques), l\u2019amic Llu\u00eds Llach<\/strong> ens obsequiava amb aquella bonica can\u00e7\u00f3, digna de millor causa: \u201cNo \u00e9s aix\u00f2, companys, no \u00e9s aix\u00f2<\/em>\u201d, de clares resson\u00e0ncies orteguianes, b\u00e9 que de signe invers (\u201cNo es eso, no es eso<\/em>\u201d havia dit Ortega y Gasset<\/strong> a finals del 1931<\/strong>, referint-se als\u00a0excessos<\/em>\u00a0de la nounada Segona Rep\u00fablica Espanyola). <\/p>\n\n\n\n En tots els moments de tr\u00e0nsit, quan cal assegurar els canvis possibles, apareixen veus que apel\u00b7len als m\u00e0xims desitjables, a la puresa que no transacciona, i acusen de tra\u00efci\u00f3 els qui assumeixen la responsabilitat del moment. Fins i tot l\u2019avi Maci\u00e0<\/strong> ho va haver de patir l\u2019abril del 1931<\/strong>, per compte dels m\u00e9s esventats (\u201cNosaltres sols<\/em>\u201d, etc.), que el van acusar de \u201ctra\u00efdor<\/em>\u201d per haver negociat, amb el govern provisional de la Rep\u00fablica Espanyola, la substituci\u00f3 de la proclamada \u201cRep\u00fablica Catalana<\/em>\u201d per la resurrecci\u00f3 de la hist\u00f2rica \u201cGeneralitat de Catalunya<\/em>\u201d. La correlaci\u00f3 de forces en joc, a Catalunya, a Espanya, a Europa…, determina els l\u00edmits dins dels quals \u00e9s possible aterrar sense estimbar l\u2019avi\u00f3. Es tracta de la realitat. I el sentit de realitat \u00e9s el fonament de tota pol\u00edtica veritablement transformadora: la capacitat de copsar els canvis que s\u00f3n possibles ara i aqu\u00ed, sense concessions a la fantasia ing\u00e8nua ni a la farsa interessada, que solen dur al frac\u00e0s, si no al retroc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s la difer\u00e8ncia entre l\u2019immaculat \u201ctot o res<\/em>\u201d i el realista \u201cmillor o pitjor<\/em>\u201d. El \u201ctot o res<\/em>\u201d maximalista i doctrinari que, a curt termini, aglutina tantes devocions i que, a llarg termini, les decep i les aboca a l\u2019antipol\u00edtica. I el \u201cmillor o pitjor\u201d que calcula i sap fer i assegurar les passes possibles en cada moment. El Grup Pr\u00f2leg<\/strong> n\u2019ha parlat reiteradament, distingint entre \u201cmilloradors<\/em>\u201d i \u201cempitjoradors<\/em>\u201d. Ens calen \u201cmilloradors<\/em>\u201d, homes i dones amb sentit de la realitat, cautelosos, coratjosos, eficients, amb m\u00e9s cervell i cor que tripes, capa\u00e7os d\u2019avan\u00e7ar h\u00e0bilment entre els esculls en lloc d\u2019encallar-s\u2019hi amb gesticulaci\u00f3 heroica. I no ens convenen gens els \u201cempitjoradors<\/em>\u201d, entre els quals hi ha la nova dreta mundial, de m\u00e8todes populistes i voluntat immobilista o regressiva, juntament amb sectors pretesament progressistes, que apunten al cataclisme (\u201ccom pitjor, millor<\/em>\u201d, ignorant que \u201ccom pitjor, pitjor<\/em>\u201d), o que, decebuts, \u201cse\u2019n renten les mans<\/em>\u201d i resten al marge, ignorant que \u201cestem condemnats a decidir\u201d, com deien els existencialistes, i que, tamb\u00e9 quan pretenem restar al marge, dins de la nostra particular \u201ctorre de vori<\/em>\u201d, sense \u201cembrutar-nos les mans<\/em>\u201d, estem decidint en favor de l\u2019establert. No ens en podem escapar: sempre estem decidint, sempre ens estem \u201cembrutant les mans<\/em>\u201d. Que sigui en favor dels canvis necessaris i possibles ara i aqu\u00ed, per graduals que la correlaci\u00f3 de forces ens els imposi, amb sentit de la realitat, amb sentit de la responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n No em puc estar de recordar-ho un cop m\u00e9s. El 1979<\/strong>, en ocasi\u00f3 del refer\u00e8ndum d\u2019aquell primer Estatut de Catalunya, se sentien algunes veus que se\u2019n donaven de menys, davant de les quals Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> va fer-se sentir: \u201cEl meu ideal \u00e9s l\u2019Edat d\u2019Or, tal com la descriu Virgili<\/strong>, aquella \u00e8poca en qu\u00e8 el llop i l\u2019anyell comparteixin pac\u00edficament la mateixa aigua i el m\u00f3n sigui ple de colors. Per\u00f2, com que l\u2019Edat d\u2019Or no se m\u2019ofereix a cap refer\u00e8ndum, de moment votar\u00e9 l\u2019Estatut.<\/em>\u201d I referint-se a l\u2019utopisme paralitzant, que refusa l\u2019aven\u00e7 gradual i immediat en nom del cel que promet per a un futur que mai no arriba, afegia: \u201cM\u2019agrada m\u00e9s la felicitat ara que la dignitat per d\u2019aqu\u00ed cent anys. Per aix\u00f2 m\u2019agrada la pol\u00edtica i respecto els pol\u00edtics que fan pactes.<\/em>\u201d Res a afegir-hi.<\/p>\n\n\n\n