{"id":3053,"date":"2013-11-21T12:52:51","date_gmt":"2013-11-21T10:52:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3053"},"modified":"2013-11-21T15:14:03","modified_gmt":"2013-11-21T13:14:03","slug":"raimon-obiols-ernest-lluch-la-joventut-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-ernest-lluch-la-joventut-del-mon\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Ernest Lluch, la joventut del m\u00f3n"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A finals del 79 vaig ser uns dies a Mil\u00e0, amb l’Ernest Lluch, i visit\u00e0rem Riccardo Lombardi, m\u00edtic resistent antifeixista i dirigent de l’ala esquerra del partit socialista. Ens reb\u00e9 a la Universitat, despr\u00e9s d’un debat en una aula plena d’estudiants; estava a punt de fer vuitanta anys i fumava, a mig mat\u00ed, un llarg toscano. La cosa impressionava sabent que, detingut per la mil\u00edcia feixista quan repartia octavetes a la sortida d’una f\u00e0brica, tenia un pulm\u00f3 inutilitzat per les pallisses dels squadristi de Mussolini.
\nRecordo el compliment que li f\u00e9u l’Ernest que, com jo, mai no havia aconseguit fumar-se m\u00e9s que un prudent mezzo toscano, i la resposta que don\u00e0 Lombardi: “la pol\u00edtica rejoveneix”.
\nTenia, en efecte (ho v\u00e0rem comentar amb l’Ernest), exactament el mateix aspecte que trob\u00e0vem a casa nostra en homes i dones m\u00e9s grans que nosaltres, actius en la rep\u00fablica i la Guerra Civil, l’exili o la clandestinitat antifranquista. Eren homes i dones que sovint tenien al darrere una hist\u00f2ria de penalitats, per\u00f2 que mantenien una radical i alegre vitalitat, perseverant amb el neguit de l’acci\u00f3 amb els altres i pels altres, fent i refent, com modestos s\u00edsifs, entre esperances i desil\u00b7lusions, l’incert combat per sortir del temps de la foscor, la ignor\u00e0ncia i l’odi.<\/p>\n

Havien convertit la vella m\u00e0xima burgesa de “la caritat ben entesa comen\u00e7a per un mateix” en la idea inversa: l’egoisme ben ent\u00e8s comen\u00e7a per la generositat d’obrir-se als altres i de treballar pels altres. Aix\u00f2 els feia joves. “No \u00e9s nom\u00e9s la pol\u00edtica”, recordo que v\u00e0rem comentar amb l’Ernest despr\u00e9s de la conversa amb Lombardi; “s\u00f3n les passions de la vida activa, el neguit de con\u00e8ixer i d’actuar, d’avan\u00e7ar”.<\/p>\n

Fa pocs dies vaig llegir un article de Manuel Cruz (“Amar la duda”, El Pa\u00eds, 26\/10\/10), que em f\u00e9u pensar en el dia que vaig con\u00e8ixer l’Ernest i en la nostra primera conversa.<\/p>\n

Aleshores \u00e9rem estudiants, ell a Econ\u00f2miques, jo a Ci\u00e8ncies. Hav\u00edem intervingut en un centre cultural gracienc, crec que parlant del Pened\u00e8s, i v\u00e0rem anar a fer una cervesa al bar de la pla\u00e7a de Gala Plac\u00eddia, on sovint recalava Pere Quart. Lluch es queixava ir\u00f2nicament d’alguns dels condeixebles que “estaven de tornada de tot sense que se s\u00e0piga d’on tornen”; de la mateixa manera que Cruz, professor de Filosofia, parla en el seu article de la “tena\u00e7 resist\u00e8ncia a deixar-se sorprendre” que descobreix en molts. Deu anys despr\u00e9s de la seva mort, i suposo que aix\u00f2 els deu passar a molts dels que el conegueren, a l’Ernest Lluch el veig radicalment jove i nou, just el contrari del que em passa quan evoco els qui ordenaren i executaren la seva mort, infinitament m\u00e9s antics.
\n“L’odi \u00e9s m\u00e9s vell que l’amor”, deia Freud, assenyalant l’evid\u00e8ncia d’una hist\u00f2ria humana feta d’ horrors i estupideses, i la complexa, contradict\u00f2ria i sovint impotent lluita dels homes per superar-los. Tots els mals v\u00e9nen de l’\u00e2nerie humana, deia Montaigne. \u00c2nerie: com traduir-ho? No ho s\u00e9, per\u00f2 ve d’ase. Ara: \u00e9s aquesta la condici\u00f3 fatal i immutable de la vida dels homes, el nostre dest\u00ed permanent i fatal? Jo veig en Lluch i la seva mort el s\u00edmbol d’una negativa radical a aquest fatalisme. Vora\u00e7 de lectures, converses, discussions, dades, acudits, tafaneries, coneixences i amistats, l’Ernest Lluch era radicalment jove i modern, incitador de futur, amb la seva veu i la seva mirada sempre ir\u00f2niques, irradiant l’optimisme savi de la intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n

En aquest sentit, la mort d’Ernest Lluch no fou absurda; tingu\u00e9 un sentit, per b\u00e9 que terrible, que ens parla del mal i de la estupidesa. No em refereixo principalment al conflicte basc, i espanyol, que va estar en l’origen del seu assassinat: aqu\u00ed valen les paraules d’Aza\u00f1a, en el seu discurs de 1937 a Barcelona, evocant la “lli\u00e7\u00f3 dels morts”, que “ens diuen que no tenen odi i ens adrecen el missatge de pau, pietat, perd\u00f3”.<\/p>\n

Em refereixo al conflicte m\u00e9s essencial de la nostra hist\u00f2ria humana: entre la ignor\u00e0ncia, l’odi, el menyspreu i la viol\u00e8ncia desinhibida de les causes i identitats “sagrades” i, al seu davant, la lluita contra corrent a favor de l’autonomia humana, la democr\u00e0cia, el treball i el coneixement, la superaci\u00f3 progressiva de la nostra \u00e2nerie, la sortida dels temps obscurs, la joventut del m\u00f3n.<\/p>\n

Publicat el 21 de novembre de 2010<\/p>\n

Diari de Girona<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A finals del 79 vaig ser uns dies a Mil\u00e0, amb l’Ernest Lluch, i visit\u00e0rem Riccardo Lombardi, m\u00edtic resistent antifeixista i dirigent de l’ala esquerra del partit socialista. Ens reb\u00e9 a la Universitat, despr\u00e9s d’un debat en una aula plena d’estudiants; estava a punt de fer vuitanta anys i fumava, a mig mat\u00ed, un llarg …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3053","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3053","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3053"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3053\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3056,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3053\/revisions\/3056"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3053"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3053"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3053"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}