{"id":30185,"date":"2023-07-09T21:25:15","date_gmt":"2023-07-09T19:25:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=30185"},"modified":"2023-07-10T07:46:45","modified_gmt":"2023-07-10T05:46:45","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-173-la-catalunya-inventada-de-pellistrandi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-173-la-catalunya-inventada-de-pellistrandi\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/173 (La \u00abCatalunya inventada\u00bb de Pellistrandi)"},"content":{"rendered":"\n

La Catalunya inventada de  Pellistrandi <\/strong><\/p>\n\n\n\n

10 de juliol de 2023<\/em><\/p>\n\n\n\n

Beno\u00eet Pellistrandi<\/a><\/strong>, que va ser director d\u2019estudis de la Casa de Vel\u00e1zquez<\/a> entre 1995<\/strong> y 2005<\/strong>, va publicar un llibre (Le labyrinthe catalan<\/em><\/strong><\/a>, 2019<\/strong>) que intentava explicar el Proc\u00e9s als lectors francesos (missi\u00f3 dif\u00edcil). Es tractava d\u2019un llibre relativament documentat, que prenia partit i sermonejava bastant. La seva tesi era que \u00abLa crisi catalana \u00e9s pol\u00edtica abans de ser estructural o hist\u00f2rica<\/em>\u00bb. Pierre Vilar<\/strong>, l\u2019obra del qual Pellistrandi <\/strong>qualifica ritualment de \u00abmagistral<\/em>\u00bb (per\u00f2 no sembla haver llegit gaire), sabia distingir perfectament el \u00abfet catal\u00e0<\/em>\u00bb (que \u00absalta als ulls<\/em>\u00bb, deia)\u00a0 de les especulacions\u00a0 i vicissituds pol\u00edtiques dels nacionalistes.\u00a0
<\/p>\n\n\n\n

El llibre de Pellistrandi <\/strong>acaba amb una curiosa i el\u00b7l\u00edptica recriminaci\u00f3 a Enric Juliana<\/strong>:  \u00ab(el) sotsdirector de <\/em>La Vanguardia<\/em><\/strong>, el gran diari liberal catal\u00e0, va afirmar el juliol del <\/em>2018<\/em><\/strong> que “la crisi catalana no t\u00e9 soluci\u00f3 i nom\u00e9s si acceptem sincerament que no t\u00e9 soluci\u00f3 podrem finalment comen\u00e7ar a arreglar les coses\u00bb (..)  Si fos  cert que no t\u00e9 soluci\u00f3, aix\u00f2 voldria dir que renunciem a fer de la discussi\u00f3 democr\u00e0tica, la llei i l’harmonia els instruments de la vida en societat, en favor de la identitat \u00e8tnica i la cultura, la manipulaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i el clientelisme pol\u00edtic, en el pitjor moment<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

 Eusebio Val<\/strong> l\u2019entrevist\u00e0  a La Vanguardia<\/a> i Pellistrandi<\/strong> li subministr\u00e0 un titular: \u00abEl \u201cproc\u00e9s\u201d ha estat un nyap<\/em>\u00bb. \u00c9s una constataci\u00f3 indiscutible, sempre que en la f\u00f3rmula hi incloem tant el govern de Puigdemont<\/strong> com el de Rajoy. <\/strong> Per\u00f2  <\/strong>insistia en uns aspectes m\u00e9s q\u00fcestionables: \u00abHi ha hagut una idealitzaci\u00f3 fant\u00e0stica de  Catalunya, que no te res  a   veure amb la real, amb els seus problemes econ\u00f2mics, socials, culturals. No \u00e9s una Catalunya sobrevalorada sino una altra Catalunya, totalment inventada\u00bb<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

 Ara, la revista Grand Continent<\/em><\/strong> li acaba de publicar una llarga entrevista, de t\u00edtol pomp\u00f3s (Meditaciones de la Espa\u00f1a contempor\u00e1nea, una conversaci\u00f3n con Beno\u00eet Pellistrandi<\/strong><\/a>).  Hi llegeixo, amb estupor, el seg\u00fcent: <\/p>\n\n\n\n

\u00abFranco<\/em><\/strong> mai no va tenir una pol\u00edtica anticatalana (des del punt de vista ling\u00fc\u00edstic): el <\/em>1960<\/em><\/strong>, el director de<\/em> La Vanguardia<\/em><\/strong>, que era franquista, va escriure un editorial queixant-se d’un serm\u00f3 en catal\u00e0 a la missa on havia assistit un diumenge. Va ser acomiadat dos dies despr\u00e9s. Per\u00f2 hi ha una reconstrucci\u00f3 que presenta la hist\u00f2ria del catal\u00e0 com a llengua oprimida, per reivindicar avui l’\u00fas del catal\u00e0 a l’ensenyament<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

De manera que haurem de pensar que els 38<\/strong> anys de pol\u00edtica ling\u00fcicida de la dictadura franquista ( de l\u2019inicial \u00abHable usted cristiano\u00bb<\/em> a d\u00e8cades d\u2019eradicaci\u00f3 absoluta del catal\u00e0 a l\u2019escola, de prohibici\u00f3 de mitjans de comunicaci\u00f3 en catal\u00e0) van ser, segons l\u2019historiador Pellistrandi<\/strong>, un miratge, una f\u00e0bula. I que l\u2019afer Galinsoga<\/strong><\/a>, que va donar origen a tantes coses, no va existir; es tractava, en realitat, d\u2019un editorial poc encertat, un error que el Caudillo<\/strong> va corregir ben\u00e8volament en 48<\/strong> hores. Quina indocumentaci\u00f3 garrafal.<\/p>\n\n\n\n

La interpretaci\u00f3 m\u00e9s clement \u00e9s que Pellistrandi<\/strong> no t\u00e9 ni idea de qu\u00e8 signific\u00e0 el franquisme a Catalunya (m\u2019estalvio, per mantenir les formes, l\u2019expressi\u00f3 que seria m\u00e9s adequada). Una Catalunya inventada? Entre els cr\u00edtics espanyolistes del Proc\u00e9s hi ha sempre la temptaci\u00f3 de llan\u00e7ar l\u2019infant amb l\u2019aigua de la banyera. La conclusi\u00f3 no pot ser altra que la \u00abCatalunya totalment inventada<\/em>\u00bb (una \u00abPad\u00e0nia<\/em>\u00bb) \u00e9s la seva. <\/p>\n\n\n\n

P. S.- <\/strong>No m\u2019agrada citar-me, per\u00f2 em sembla adequat reproduir un fragment del meu llibre de records pol\u00edtics, El m\u00ednim que es pot dir<\/em><\/strong><\/a>:<\/p>\n\n\n\n

\u00abUn diumenge de juliol de 1959<\/strong>, despr\u00e9s d\u2019oir missa a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Ildefons de Barcelona, Galinsoga<\/strong> va entrar a la sagristia i va protestar iradament perqu\u00e8 s\u2019havia oficiat en catal\u00e0. \u00ab\u00a1Todos los catalanes son una mierda!\u00bb, s\u2019exclam\u00e0. Quan el fet fou conegut, va suscitar una explicable indignaci\u00f3 de tots els que ens sent\u00edrem al\u00b7ludits, que naturalment \u00e9rem molts. Dos mesos despr\u00e9s, quan v\u00e0rem reprendre les classes a la universitat, la campanya contra el diari ja estava en curs a la ciutat: recordo haver fet llargues passejades pel centre de Barcelona llan\u00e7ant les primeres octavetes de l\u2019MSC que em toc\u00e0 repartir. Es llan\u00e7aven tamb\u00e9 exemplars de La Vanguardia <\/em>pels carrers, des d\u2019autom\u00f2bils, mentre el diari perdia subscripcions cada dia, entre elles la dels meus pares. Es redu\u00ed aix\u00ed, substancialment, la tirada del peri\u00f2dic del comte de God\u00f3<\/strong>, que suposo que va suplicar i fer mans i m\u00e0nigues fins a obtenir, el febrer de 1960<\/strong>, que Galinsoga<\/strong> fos cessat pel Consell de Ministres de Franco<\/strong> i substitu\u00eft per un gat vell del r\u00e8gim, Manuel Aznar Zubigaray<\/strong>, amb l\u2019enc\u00e0rrec de posar vaselina.<\/p>\n\n\n\n

Em va fer molta gr\u00e0cia llegir com Santiago Ponseti <\/strong>recordava de quina manera v\u00e0rem organitzar una crema de \u00abvangu\u00e0rdies\u00bb al pati de Lletres de la vella universitat, l\u2019octubre de 1959<\/strong>, amb un equip representatiu del CCU: Frederic S\u00e0nchez Juliachs<\/strong>, del PSUC; el mateix Ponseti<\/strong>, que aleshores formava part de l\u2019AUE; i jo en nom de l\u2019MSC. Ho conta aix\u00ed: \u00abL\u2019acci\u00f3 se suposava coordinada entre Obiols<\/strong>, S\u00e0nchez<\/strong> i jo. Obiols<\/strong> amb una de les seves enormes gavardines \u2014per ser tan alt i prim tot en ell semblava enorme\u2014, i dintre la gavardina un contenidor amb benzina. El pla era que ell dissimuladament la tirava al llac dels peixos, ple d\u2019aigua; la benzina surava; en Frederic<\/strong> llen\u00e7ava una cigarreta i el llac s\u2019encenia. Tots port\u00e0vem \u201cvangu\u00e0rdies\u201d per cremar en protesta contra l\u2019ofensa de Galinsoga<\/strong>.\u00bb La realitat, com sol passar, va venir a pertorbar les previsions: \u00abJo havia d\u2019encendre la cigarreta i vigilar\u00bb, segueix explicant Ponseti<\/strong>, \u00abper\u00f2 la primera part va \u00e9sser una mica mes complicada, perqu\u00e8 en Raimon<\/strong> cantava amb tanta gasolina i no se li foradava el bidonet. Resolt aix\u00f2, v\u00e0rem encendre cigarretes i les llan\u00e7arem al llac que, malgrat el que pudia a benzina, no s\u2019encenia com a les pel\u00b7I\u00edcules; quan la burilla queia al llac hi feia llufa. Finalment, emprenyats, vam agafar un full de La Vanguardia<\/em>, v\u00e0rem usar l\u2019encenedor i tir\u00e0rem el manyoc de foc a l\u2019aigua.\u00bb <\/p>\n\n\n\n

\u00abLa discreci\u00f3 de tot plegat, m\u00e9s que dubtosa\u00bb, conclou Ponseti<\/strong>, \u00abva quedar emmascarada per l\u2019efecte enorme del resultat: el llac enc\u00e8s feia una flama de <\/em>tal altura que sobrepassava el primer pis, el de Lletres…\u00bb. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Catalunya inventada de  Pellistrandi  10 de juliol de 2023 Beno\u00eet Pellistrandi, que va ser director d\u2019estudis de la Casa de Vel\u00e1zquez entre 1995 y 2005, va publicar un llibre (Le labyrinthe catalan, 2019) que intentava explicar el Proc\u00e9s als lectors francesos (missi\u00f3 dif\u00edcil). Es tractava d\u2019un llibre relativament documentat, que prenia partit i sermonejava …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":30192,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-30185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30185"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30210,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30185\/revisions\/30210"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}