{"id":3010,"date":"2010-11-18T01:11:15","date_gmt":"2010-11-17T23:11:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=3010"},"modified":"2010-11-18T12:54:03","modified_gmt":"2010-11-18T10:54:03","slug":"un-govern-de-progres-i-una-alianca-pel-futur-de-catalunya-la-posicio-de-nou-cicle-davant-les-eleccions-del-28-n","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/un-govern-de-progres-i-una-alianca-pel-futur-de-catalunya-la-posicio-de-nou-cicle-davant-les-eleccions-del-28-n\/","title":{"rendered":"Un govern de progr\u00e9s i una alian\u00e7a pel futur de Catalunya: La posici\u00f3 de Nou Cicle davant les eleccions del 28 N"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>1.<\/strong> El pacte d\u2019Entesa es propos\u00e0 dues finalitats<\/strong>: una acci\u00f3 de govern de sentit<\/strong> progressista<\/strong>, i una nova etapa de m\u00e9s autogovern<\/strong>, amb l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un nou Estatut. <\/strong><\/p>\n

El primer objectiu s\u2019ha assolit<\/strong> pr\u00e0cticament en tots els camps, s\u2019ha fet m\u00e9s en 7 anys de governs d\u2019Entesa que en els 23 anys de governs convergents. <\/strong>En les pol\u00edtiques de cohesi\u00f3 social, equipaments, infraestructures, territori, recerca, innovaci\u00f3, economia, salut, educaci\u00f3, igualtat de g\u00e8nere, immigraci\u00f3, pla de barris, seguretat laboral, presons, i un llarg etc\u00e8tera, el resultat de l\u2019acci\u00f3 dels governs d\u2019Entesa ha estat molt positiu i ha marcat clarament un abans i un despr\u00e9s<\/strong>. Cal valorar tamb\u00e9 que e<\/strong>ls governs de Maragall i Montilla<\/strong> han estat els m\u00e9s nets<\/strong> de les tres darreres d\u00e8cades d\u2019autogovern: cap esc\u00e0ndol, en contrast amb els anys de governs convergents.<\/p>\n

Per\u00f2 el segon objectiu ha tingut un balan\u00e7 frustrant<\/strong>. La llarga i enrevessada negociaci\u00f3 de l\u2019Estatut<\/strong> i la sent\u00e8ncia involucionista del Constitucional han generat indignaci\u00f3, desorientaci\u00f3 i desafecci\u00f3<\/strong>. Aix\u00f2, en comptes de produir una conflu\u00e8ncia de les diferents forces pol\u00edtiques catalanes, ha tendit a generar dispersi\u00f3<\/strong>. La manifestaci\u00f3 del 10 de juliol contra la sent\u00e8ncia del Constitucional no ha donat lloc a una resposta amb plantejaments pol\u00edtics comuns. Les difer\u00e8ncies <\/strong>entre els partits de l\u2019Entesa i entre aquests i l\u2019oposici\u00f3 s\u2019han accentuat.<\/strong> \u00c0dhuc en el camp de l\u2019independentisme hi ha una evident fragmentaci\u00f3.<\/p>\n

2.<\/strong> Les eleccions tenen lloc en un<\/strong> context de dificultats<\/strong>: la crisi i l\u2019atur; la llarga negociaci\u00f3 del nou Estatut i la sent\u00e8ncia del Constitucional; les campanyes de la dreta pol\u00edtica i medi\u00e0tica; \u00a0g\u00e8rmens de populisme i de foment de l\u2019antipol\u00edtica.<\/p>\n

A l\u2019inici de la legislatura, l\u2019atur <\/strong>era el principal problema per al 19 % de l\u2019opini\u00f3; ara ho \u00e9s pel 66 %. L\u2019impacte de la crisi financera i econ\u00f2mica mundial<\/strong>, que esclat\u00e0 el 2008, es fa sentir profundament. Catalunya t\u00e9 un model econ\u00f2mic m\u00e9s industrial i internacional que l\u2019espanyol, el govern de la Generalitat ha donat respostes econ\u00f2miques i pol\u00edtiques adequades, hi ha signes de sortida de la crisi, s\u2019est\u00e0 creant la meitat de l\u2019ocupaci\u00f3 de tot l\u2019Estat, per\u00f2 la<\/strong> recuperaci\u00f3 \u00e9s lenta<\/strong> i els problemes s\u00f3n considerables.<\/p>\n

Existeix, a m\u00e9s, l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019antipol\u00edtica<\/strong> i de la desafecci\u00f3 democr\u00e0tica<\/strong>. \u00c9s un fenomen general: arreu d\u2019Europa<\/strong> es creen sentiments de descontentament, de por al futur, d\u2019inseguretat i desconfian\u00e7a. Creixen els g\u00e8rmens populistes i xen\u00f2fobs<\/strong>. Aquest proc\u00e9s, que troba en la crisi un terreny abonat, no \u00e9s espontani<\/strong>. Hi ha intents d\u2019instrumentalitzar l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per part de poders econ\u00f2mics, medi\u00e0tics i pol\u00edtics<\/strong> que fomenten l\u2019antipol\u00edtica, el des\u00e0nim i les divisions.<\/p>\n

Catalunya no \u00e9s una excepci\u00f3<\/strong>. Hi ha el risc d\u2019una elevada abstenci\u00f3 i d\u2019un Parlament molt fragmentat. Cal evitar una legislatura del malestar<\/strong>. Una situaci\u00f3 de tots contra tots i una fugida endavant vers objectius irrealitzables<\/strong> en els propers anys, portarien a la frustraci\u00f3. La irresponsabilitat d\u2019enfrontar els catalans els uns contra els altres no portaria enlloc. Limitar-se a l\u2019agitaci\u00f3 i la propaganda<\/strong>, a la\u00a0 ret\u00f2rica o a les pol\u00edtiques de \u201cpeix al cove\u201d<\/strong> \u00e9s caure en la resignaci\u00f3, l\u2019oportunisme i la frustraci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

3.<\/strong> Hom ha alertat amb ra\u00f3 sobre el risc de frustraci\u00f3 que deriva de plantejar com objectius de la legislatura el federalisme, la independ\u00e8ncia o el concert econ\u00f2mic.<\/strong> No \u00e9s f\u00e0cil el cam\u00ed vers un model de federalisme fort, plurinacional, amb contingut. Encara ho \u00e9s menys el model de la independ\u00e8ncia. El model del concert econ\u00f2mic tampoc \u00e9s viable: per homologar-se al cas d\u2019Euskadi es necessitaria la reforma de la Constituci\u00f3. Dir el contrari \u00e9s enganyar la gent. <\/strong>No hi ha f\u00f3rmules m\u00e0giques. <\/strong><\/p>\n

Per tal d\u2019evitar aquest risc, el nou govern que surti de les eleccions del 28N ha de continuar i millorar l\u2019obra de progr\u00e9s realitzada en els darrers anys<\/strong> i ha de plantejar una nova pol\u00edtica d\u2019acords<\/strong> que enfoqui de manera realista i efica\u00e7 el desenvolupament de les llibertats i compet\u00e8ncies de l\u2019autogovern<\/strong> de\u00a0 Catalunya i l\u2019enfortiment de la seva unitat civil<\/strong>.<\/p>\n

Cal definir els reptes veritables i les oportunitats reals<\/strong>. L\u2019objectiu immediat \u00e9s, de manera irrenunciable, recuperar tots els continguts de l\u2019Estatut pactat<\/strong> entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, \u00e9s a dir, entre els\u00a0 representants democr\u00e0tics de Catalunya i del conjunt d\u2019Espanya. No es pot abandonar la partida ara. No val a renunciar per retornar al c\u00f2mode estira-i-arronsa del passat. <\/strong>El nostre autogovern s\u2019ha de defensar dia a dia i des de les cotes guanyades. S\u2019han de realitzar els traspassos previstos, les reformes legislatives i pol\u00edtiques necess\u00e0ries, en mat\u00e8ria de descentralitzaci\u00f3, de gesti\u00f3 d\u2019infraestructures, etc.<\/p>\n

4.<\/strong> El govern de l\u2019Estat i les forces democr\u00e0tiques majorit\u00e0ries que van votar l\u2019Estatut a les Corts han de complir el pacte subscrit amb el poble de Catalunya<\/strong>. Han de donar una resposta democr\u00e0tica i progressista a l\u2019ofensiva del centralisme i el nacionalisme de la dreta espanyola i han de tenir el valor d\u2019avan\u00e7ar en el reconeixement de la realitat plurinacional de l\u2019Estat<\/strong>.<\/p>\n

Per tal de sumar Catalunya i Euskadi<\/strong> a la transici\u00f3<\/strong> vers l\u2019Estat democr\u00e0tic va ser imprescindible recon\u00e8ixer el dret a l\u2019autonomia<\/strong>, que es va generalitzar a tots els territoris de l’Estat espanyol. Per\u00f2 aquesta fase auton\u00f2mica no ha resolt el problema de la plurinacionalitat de l\u2019Estat ni l\u2019encaix positiu de Catalunya i d\u2019Euskadi.<\/strong> No hi ha un \u201cproblema catal\u00e0\u201d o un \u201cproblema basc\u201d que es pugui anar trampejant, a l\u2019espera d\u2019una assimilaci\u00f3 nacional espanyola que no es produir\u00e0. Hi ha un problema irresolt de la democr\u00e0cia espanyola i volem escoltar les paraules de l\u2019Espanya democr\u00e0tica i progressista sobre <\/strong>e<\/strong>l \u201cproblema espanyol\u201d, sobre el reconeixement de la realitat plurinacional de l\u2019Estat, sobre la igualtat de drets i deures de les lleng\u00fces oficials, sobre l\u2018efectiva descentralitzaci\u00f3 de la just\u00edcia, sobre l\u2019encaix democr\u00e0tic de Catalunya i Euskadi amb Espanya.<\/strong><\/p>\n

5.<\/strong> Els grans temes dels pr\u00f2xims quatre anys<\/strong> seran la sortida de la crisi <\/strong>i la creaci\u00f3 de treball<\/strong>; el manteniment i la millora dels serveis p\u00fablics<\/strong>; la cohesi\u00f3 social i la unitat civil<\/strong>; l\u2019augment progressiu de l\u2019autogovern<\/strong>; la incorporaci\u00f3 de la nova immigraci\u00f3<\/strong> a la societat, la cultura, la llengua i la pol\u00edtica catalanes;\u00a0 un model de pa\u00eds recolzat en la cultura <\/strong>del treball i de la responsabilitat; l\u2019evoluci\u00f3 vers una economia <\/strong>productiva, efica\u00e7 i socialment responsable; millors infraestructures<\/strong>; una societat <\/strong>m\u00e9s s\u00f2bria i sostenible i un territori <\/strong>m\u00e9s endre\u00e7at. Volem un pa\u00eds amb un ordre just<\/strong> i volem que Catalunya sigui una comunitat de respecte. <\/strong><\/p>\n

Un govern de la dreta seria un retroc\u00e9s perill\u00f3s<\/strong>. Amb el suport del PP, un govern convergent tendiria a una pol\u00edtica de privatitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns p\u00fablics<\/strong> i d\u2019individualisme a ultran\u00e7a. La proposta de CiU de reduir l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica en un 20 % <\/strong>\u00e9s temible: s\u2019inscriu en el corrent que governa a Gran Bretanya, Fran\u00e7a o It\u00e0lia. <\/strong>Aix\u00f2 \u00a0significaria l\u2019evoluci\u00f3 cap a una societat de mercat,<\/strong> amb els nostres b\u00e9ns comuns<\/strong> (de l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat fins a l\u2019habitatge i el territori) tractats com a mercaderies objecte de l\u2019especulaci\u00f3<\/strong>, amb precarietat del treball, deslocalitzacions, malbaratament de possibilitats de futur.<\/p>\n

Volem una majoria de govern que continu\u00ef i aprofundeixi, en un sentit social i ecol\u00f2gic<\/strong>, les pol\u00edtiques serioses i progressistes que s\u2019han desenvolupat en els darrers anys. Volem una majoria de govern que sigui una garantia de progr\u00e9s<\/strong>, d\u2019unitat civil, de cohesi\u00f3 social, de construcci\u00f3 nacional. <\/strong><\/p>\n

6.<\/strong> Que el nacionalisme espanyol vol fragmentar la societat catalana <\/strong>\u00e9s evident. Pretenen aprofitar-se de la complexitat social, ling\u00fc\u00edstica i cultural de la societat catalana per tal de generar confrontacions i ruptures en el terreny de la llengua, del sistema educatiu,\u00a0 de la integraci\u00f3 i socialitzaci\u00f3 de la nova immigraci\u00f3.<\/strong> Ens volen veure exaltats, irreflexius i dividits.<\/strong> No els hem de procurar aquesta satisfacci\u00f3. Hem d\u2019evitar fer el joc a aquests intents de confrontaci\u00f3 per ra\u00f3 de sentiments d\u2019identitat. El cas del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/strong> ens ha d\u2019alertar. Hem d\u2019anteposar la cohesi\u00f3 de la societat catalana a tota altra consideraci\u00f3: el valor absolut \u00e9s la unitat civil.<\/strong><\/p>\n

El tret m\u00e9s positiu del catalanisme popular<\/strong> ha estat la seva capacitat de produir un sentiment de pertinen\u00e7a comuna<\/strong> de tots els ciutadans i ciutadanes. D\u2019aix\u00f2, n\u2019hem dit la Catalunya-gresol<\/strong>, feta de ciutadans i ciutadanes vinguts de tots els horitzons i units per una consci\u00e8ncia ciutadana comuna.<\/p>\n

\u00c9s vital<\/strong> mantenir la unitat civil del poble de Catalunya<\/strong>, sotmesa avui a provocacions que busquen polaritzar i dividir la nostra societat. <\/strong>El risc que es planteja \u00e9s una possible centrifugaci\u00f3 multicultural i civil<\/strong>, un deteriorament produ\u00eft per una progressiva confrontaci\u00f3 d\u2019identitarismes, una progressiva disgregaci\u00f3 social, cultural i pol\u00edtica.<\/strong><\/p>\n

Alguns acusen els socialistes d\u2019exagerar aquest risc.<\/strong> Els qui ho fan desconeixen la realitat del pa\u00eds.\u00a0 El catalanisme popular dels partits i sindicats de l\u2019esquerra social ha estat un gresol formidable, un factor essencial de cohesi\u00f3 social i d\u2019unitat civil de Catalunya. Ho ha de seguir essent. La nostra naci\u00f3 s\u2019enfronta al repte de la integraci\u00f3 dels nous immigrats<\/strong>. Els hem de dir que val la pena fer-se en aquest pa\u00eds i fer-se d\u2019aquest pa\u00eds,<\/strong> on han nascut o naixeran els seus fills i els seus n\u00e9ts.<\/p>\n

7.<\/strong> Les candidatures socialistes<\/strong> representen un ampl\u00edssim sector de ciutadans i ciutadanes que estimem Catalunya sense aixecar la veu<\/strong>, sense radicalismes ni ret\u00f2riques instrumentals. Que creiem que Catalunya \u00e9s i ha de seguir sent una comunitat basada en el respecte<\/strong>. Que no volem manipulacions populistes ni fugides endavant. <\/strong>Que tenim un sentiment de pertinen\u00e7a a una societat comuna<\/strong>; i volem que aquest sentiment de pertinen\u00e7a comuna permeti que la naci\u00f3 estableixi lliurement, sense manipulacions i divisions,\u00a0 la seva identitat col\u00b7lectiva, de manera cohesionada, unida, igualit\u00e0ria, democr\u00e0tica i pluralista. Sense l\u00b4excitaci\u00f3, la instrumentalitzaci\u00f3 i les confrontacions dels nacionalismes instrumentals\u00a0 i excloents. <\/strong><\/p>\n

S\u00f3m la majoria del pa\u00eds<\/strong> i nom\u00e9s l\u2019antipol\u00edtica i l\u2019abstenci\u00f3 poden impedir que siguem una majoria pol\u00edtica.<\/strong> El president Montilla<\/strong>, nascut a Andalusia, catal\u00e0 i catalanista per elecci\u00f3, simbolitza aquesta Catalunya real<\/strong>. Ell ha plantejat clarament, en aquesta campanya, la q\u00fcesti\u00f3 de fons:\u00a0 no \u00fanicament la q\u00fcesti\u00f3 essencial de l\u2019alternativa entre un govern de progr\u00e9s<\/strong> o un govern de la dreta, sin\u00f3 tamb\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3, no menys essencial, d\u2019optar per una perspectiva de di\u00e0leg i d\u2019acords<\/strong> i de superaci\u00f3 de les confrontacions o les divisions est\u00e8rils en el nostre pa\u00eds. Per aix\u00f2, el president Montilla t\u00e9 tot el nostre suport i demanem a tothom que li doni el seu vot.<\/strong><\/p>\n

Per dues raons<\/strong>: perqu\u00e8 cal un govern de progr\u00e9s a la Generalitat<\/strong> i perqu\u00e8 la situaci\u00f3, despr\u00e9s de les eleccions, exigir\u00e0 sensatesa, di\u00e0leg i respecte<\/strong> entre els uns i els altres, acords amples, de sentit com\u00fa, aliances estrat\u00e8giques de pa\u00eds. <\/strong><\/p>\n

Cal que, per damunt de les difer\u00e8ncies, ens uneixi la causa comuna de Catalunya,<\/strong> de la seva cohesi\u00f3 i preservaci\u00f3, de la seva llibertat, del seu futur nacional. <\/strong>Catalunya dividida no podria guanyar. No podem renunciar a la unitat civil del poble de Catalunya i a la unitat del catalanisme en la seva pluralitat.<\/p>\n

Nou Cicle<\/p>\n

Novembre de 2010<\/p>\n

Podeu descarregar el manifest en format PDF, aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. El pacte d\u2019Entesa es propos\u00e0 dues finalitats: una acci\u00f3 de govern de sentit progressista, i una nova etapa de m\u00e9s autogovern, amb l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un nou Estatut. El primer objectiu s\u2019ha assolit pr\u00e0cticament en tots els camps, s\u2019ha fet m\u00e9s en 7 anys de governs d\u2019Entesa que en els 23 anys de governs convergents. En …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3010","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3010","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3010"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3010\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3015,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3010\/revisions\/3015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3010"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3010"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3010"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}