La conclusi\u00f3 de Marta Reb\u00f3n<\/strong>, des de la dist\u00e0ncia d\u2019Ucra\u00efna, era aquesta: \u00abl\u2019atac centrat en la persona \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia del pensament conspirador, adverteixen els estudis sobre el ressentiment com a arma pol\u00edtica. Des d\u2019aquesta l\u00f2gica, l\u2019oponent, convertit en font de tots els problemes, es presenta com una amena\u00e7a existencial. En lloc de plantejar cr\u00edtiques fonamentades, es canalitza i es fomenta l\u2019animadversi\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n Marta Reb\u00f3n<\/strong>, que coneix b\u00e9 R\u00fassia i ha tradu\u00eft molt del rus, ha reflexionat sobre el ressentiment. \u00abPerqu\u00e8 el ressentiment s\u2019instal\u00b7li, cal el treball de la mem\u00f2ria, perqu\u00e8 es nodreix de la renovaci\u00f3 del patiment original causat pel trauma, i aix\u00f2 lliga el ressentit a un passat convertit en un present perpetu que eclipsa el futur<\/em>\u00bb, va escriure en un article a Pol\u00edtica&Prosa<\/strong> (Humiliats i ressentits<\/em><\/strong><\/a>) . Creu que el ressentiment \u00e9s una clau b\u00e0sica per interpretar, no \u00fanicament la literatura rusa, sin\u00f3 la traject\u00f2ria hist\u00f2rica d\u2019aquell pa\u00eds, invasi\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna inclosa. <\/p>\n\n\n\n Ara Reb\u00f3n<\/strong> ha conversat, a Pol\u00edtica&Prosa<\/strong><\/a>, amb Orlando Figes<\/strong>, un altre bon coneixedor de la cultura i la societat russes. Evocant un llibre de Max<\/strong> Scheler<\/strong> (El ressentiment en la moral<\/em>, 1912<\/strong>, que assenyalava que \u00ables humiliacions del passat alimenten l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica<\/em>\u00bb), Reb\u00f3n<\/strong> li pregunta a Figes<\/strong>: \u00abQuins factors han contribu\u00eft a la pres\u00e8ncia del ressentiment en el pensament rus?<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n Aquest resp\u00f2n: \u00abCrec que es basa en el sentiment d\u2019inferioritat dels russos respecte a Occident, que conviu, paradoxalment, amb un sentit de superioritat, perqu\u00e8 creuen en el mite de l\u2019\u00e0nima russa i que R\u00fassia t\u00e9 un dest\u00ed especial (\u2026) Aquesta barreja d\u2019inferioritat i superioritat \u00e9s verinosa i es converteix f\u00e0cilment en ressentiment mitjan\u00e7ant la percepci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n La conversa de Reb\u00f3n<\/strong> i Figes<\/strong> \u00e9s molt interessant. Tots dos recomanen, si es volen aprendre coses sobre R\u00fassia i la guerra d\u2019Ucra\u00efna, no limitar-se a not\u00edcies, an\u00e0lisis i comentaris, i rec\u00f3rrer tamb\u00e9 a la literatura. P.S.-<\/strong> Els motius pel ressentiment, per\u00f2, es multipliquen. El 24<\/strong> de juny la escriptora Vikt\u00f2ria Am\u00e8lina<\/a><\/strong> llegia els seus poemes a K\u00ediv, al festival literari Arsenal<\/strong><\/a>. Ha mort el primer de juliol, v\u00edctima d\u2019un bombardeig rus a Kramatorsk. Xavi Ay\u00e8n<\/strong> n\u2019ha escrit un obituari<\/a>. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 1. Feijoolog\u00eda Quan Pedro S\u00e1nchez va convocar les eleccions per al 23J, l\u2019escriptora i traductora Marta Reb\u00f3n era a K\u00ediv, a Ucra\u00efna, i va voler assabentar-se de qu\u00e8 estava passant a Madrid. \u00abPaper i bol\u00edgraf en m\u00e0,\u00bb, va escriure despr\u00e9s, en un article a La Vanguardia, \u00abvaig veure la compareixen\u00e7a de Feij\u00f3o (\u2026) Vaig anotar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":30027,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-30022","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30022","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30022"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30022\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":30059,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30022\/revisions\/30059"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30027"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30022"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30022"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30022"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}2. Ressentiments<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
Figes<\/strong> tem que, per ressentiment, els nacionalistes ucra\u00efnesos esborrin les petjades de l\u2019extraordinari escriptor Mikha\u00efl<\/strong> Bulg\u00e0kov<\/strong><\/a> a K\u00ediv, on hi ha un petit museu a la casa on va viure i on va ambientar La gu\u00e0rdia blanca<\/a><\/strong><\/em> (\u00abuna novel\u00b7la meravellosa que<\/em> ens descriu el K\u00ediv del 1918<\/strong>\u00bb<\/em>). \u00abSeria una pena que la tanquessin<\/em>\u00bb, diu Figes<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/IMG_3721-1024x680.jpeg\")
![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/IMG_3718-1024x576.jpeg\")