{"id":29714,"date":"2023-06-22T21:21:38","date_gmt":"2023-06-22T19:21:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=29714"},"modified":"2023-06-23T11:40:14","modified_gmt":"2023-06-23T09:40:14","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-156-stendhal-a-barcelona-una-contradiccio-divertida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-156-stendhal-a-barcelona-una-contradiccio-divertida\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/156 (Stendhal a Barcelona: una \u00abcontradicci\u00f3 divertida\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

Stendhal a Barcelona: una \u00abcontradicci\u00f3 divertida\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

23 de juny de 2023<\/p>\n\n\n\n

El setembre de 1837<\/strong>, Stendhal<\/strong> era a Perpiny\u00e0 i va decidir \u00abanar a passar vint-i-quatre\u00a0 hores a Barcelona\u00bb<\/em>. “Em vaig passejar per la ciutat gaudint del delici\u00f3s plaer de veure coses que mai no havia vist<\/em>“, va escriure a les M\u00e9moires d\u2019un touriste<\/em> (la Rambla li va encantar, i havia fet parada a Matar\u00f3, \u00abpetite ville fort agr\u00e9able<\/em>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

La narraci\u00f3 d\u2019aquella escapada \u00e9s interessant\u00edssima. En plena guerra carlista,  Stendhal<\/strong> explica el seg\u00fcent: \u00abEntre les cinc o sis companyies de la milicia nacional de Barcelona (“l\u00e9gions de la garde nationale”, en diu) n\u2019hi ha una, formada per obrers, que fa por a totes les altres. Quan els carlistes s\u2019apropen, tots es reconcilien amb aquesta companyia, els membres de la qual porten brusa i es diu que s\u00f3n bons a l’hora de disparar. Per\u00f2 quan ja no es t\u00e9 por dels carlistes, busquen brega als de la brusa i els acusen de jacobins. L\u2019en\u00e8rgica companyia diu, en defensa pr\u00f2pia, que segueixen els principis del c\u00e8lebre <\/em>Volney<\/em><\/strong>, autor de ‘Les ruines’\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

“Les Ruines, ou M\u00e9ditations sur les r\u00e9volutions des empires<\/em>” \u00e9s de 1791<\/strong>. La traducci\u00f3 castellana (“Las  ruinas de Palmira<\/em>“), de 1820. <\/strong>Les edicions que anys despr\u00e9s en f\u00e9u la Revista Blanca<\/strong> van tenir un gran \u00e8xit entre els obrers anarquistes: Gerald Brennan<\/strong> parlava d\u2019una tirada de 50.000 <\/strong>exemplars. Antoni Dalmau <\/strong>explicava aix\u00ed<\/a> aquella fascinaci\u00f3: \u00ab<\/em>Volney<\/em><\/strong> meditava sobre la destrucci\u00f3 de tants imperis que semblaven cridats a una durada eterna a causa de la seva pot\u00e8ncia colossal (\u2026) Alhora, negava l’exist\u00e8ncia de les religions revelades, que segons ell mortifiquen els sentits i detesten la vida, i propugnava la necessitat de la toler\u00e0ncia\u00bb <\/em>(S\u00f3c testimoni d\u2019aquella atracci\u00f3 pel llibre: el 1965<\/strong> vaig tenir un company de cel\u00b7la a la pres\u00f3 Model, el taxista Juan Valdenebro<\/strong>, de la CNT<\/strong>, que tenia encara l’obra de Volney<\/strong> com a llibre de cap\u00e7alera). <\/p>\n\n\n\n

Stendhal<\/strong> en va tenir prou amb aquella breu estada per clissar alguna altra cosa de la burgesia proteccionista barcelonina i emetre una opini\u00f3 general:  <\/p>\n\n\n\n

\u00abCal observar que a Barcelona prediquen la virtut m\u00e9s pura, el benefici general i que alhora volen tenir un privilegi: contradicci\u00f3 divertida. Els catalans em recorden absolutament el cas dels mestres de forja de Fran\u00e7a. Aquests senyors volen lleis justes, a excepci\u00f3 de la llei de duana, que s\u2019ha de fer al seu gust (\u2026) Dit aix\u00f2, aquesta gent s\u00f3n republicans en el fons i grans admiradors de <\/em>Jean-Jacques Rousseau<\/em><\/strong> i del Contracte Social. Diuen estimar el que \u00e9s \u00fatil per a tots i detestar  la injust\u00edcia que beneficia a uns pocs, \u00e9s a dir que detesten els privilegis de la classe noble que no tenen, i volen seguir gaudint dels privilegis comercials que amb la seva turbul\u00e8ncia van aconseguir extorsionar fa anys a la monarquia absoluta\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/em>Conclusi\u00f3: \u00abEls catalans s\u00f3n liberals com el poeta <\/em>Alfieri<\/em><\/strong>, que era comte i detestava els reis, per\u00f2 considerava sagrats els privilegis dels comtes\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> Stendhal<\/strong> era un obs\u00e9s de la claredat. En una carta a Balzac<\/strong> (30 d\u2019octubre de 1840) deia:  \u00abSovint reflexiono un quart d’hora per posar un adjectiu abans o despr\u00e9s del seu substantiu. Tracto de contar amb veritat i amb claredat all\u00f2 que passa en el meu cor.  Nom\u00e9s contemplo una regla: ser clar. Si no s\u00f3c clar, tot el meu m\u00f3n \u00e9s aniquilat\u00bb. <\/em> <\/p>\n\n\n\n

Gabriel<\/strong> Ferrater<\/strong>, en una nota final de Da nuces pueris, <\/em>va fer un comentari que \u00e9s  aplicable a la prosa de Stendhal<\/strong>: “\u00d2ptimament, tot poema hauria d’\u00e9sser clar, sensat, l\u00facid i apassionat, \u00e9s a dir, en una paraula, divertit”.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Stendhal a Barcelona: una \u00abcontradicci\u00f3 divertida\u00bb 23 de juny de 2023 El setembre de 1837, Stendhal era a Perpiny\u00e0 i va decidir \u00abanar a passar vint-i-quatre\u00a0 hores a Barcelona\u00bb. “Em vaig passejar per la ciutat gaudint del delici\u00f3s plaer de veure coses que mai no havia vist“, va escriure a les M\u00e9moires d\u2019un touriste (la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":29717,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-29714","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29714","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29714"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29714\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29729,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29714\/revisions\/29729"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29717"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29714"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29714"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29714"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}