{"id":29504,"date":"2023-06-13T06:53:31","date_gmt":"2023-06-13T04:53:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=29504"},"modified":"2023-06-13T20:19:18","modified_gmt":"2023-06-13T18:19:18","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-146-icones-11-germaine-tillion-en-els-inferns","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-146-icones-11-germaine-tillion-en-els-inferns\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/146 (Icones 11: Germaine Tillion en els inferns)"},"content":{"rendered":"\n

\u201cSenyors: com vost\u00e8s saben<\/em><\/em>, vaig ser arrestada el <\/em>13<\/em><\/strong> d’agost de <\/em>1942<\/em><\/strong>, per trobar-me en zona no autoritzada. No sabent encara de qu\u00e8 se m\u2019acusa i suposant que jo mateixa haig de suggerir un motiu, he passat tres mesos de r\u00e8gim especial per veure si se m\u2019estimula la imaginaci\u00f3. Malauradament, aquest r\u00e8gim me l\u2019ha acabat d\u2019embrutir\u00bb<\/em>. Aquesta carta, escrita a la pres\u00f3 de Fresnes per Germaine Tillion, <\/strong>la retrata b\u00e9. Sempre va trobar un salvavides en l\u2019humor, i en l\u2019estudi atent dels fets. <\/p>\n\n\n\n

Ho neg\u00e0 en els interrogatoris, per\u00f2 en realitat formava part d\u2019un dels primers nuclis de resist\u00e8ncia francesa contra els ocupants nazis (el Grup del Mus\u00e9e de l\u2019homme<\/a>). Havia estat denunciada per un capell\u00e0<\/a>, agent de la Gestapo<\/strong>, i detinguda amb altres membres de la xarxa; entre ells, la seva mare<\/a>. Les dues van acabar deportades al camp de concentraci\u00f3 de Ravensbr\u00fcck, on la mare, massa gran per treballar, va acabar morint a la cambra de gas.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Etn\u00f2loga de formaci\u00f3, amb un llapis i trossos de paper recuperats de les piles de roba, Germaine Tillion<\/strong> ho apunt\u00e0 tot: l\u2019organitzaci\u00f3 i les jerarquies del camp, les estad\u00edstiques de superviv\u00e8ncia (tres anys com a m\u00e0xim), l\u2019economia, la rendibilitat. En sort\u00ed, anys despr\u00e9s, un vast estudi etnogr\u00e0fic, Ravensbr\u00fcck<\/em><\/strong><\/a>, que es pot llegir com un homenatge a la mare assassinada.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 f\u00e9u servir l\u2019humor: \u00abQuan va arribar la tardor de 1944<\/strong>, ens van destinar al Kommando de desc\u00e0rrega dels trens i va ser all\u00e0, amagada en una caixa d’embalatge per les meves camarades, on vaig escriure un text, en forma d\u2019opereta, titulat  Le Verf\u00fcgbar aux Enfers<\/em><\/a><\/em>\u00bb (El Verf\u00fcgbar als inferns<\/em>, evocant Offenbach<\/strong><\/a>). Els Verf\u00fcgbar<\/em>, en alemany \u00abdisponibles<\/em>\u00bb, eren la classe m\u00e9s baixa de presoners, utilitzats per a qualsevol mena de feina.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEls SS estaven  encantats de veure’ns cantar!<\/em>\u201c, coment\u00e0 anys despr\u00e9s:  \u00abMarx\u00e0vem  al pas cantant versos que els ridiculitzaven, per\u00f2 no entenien el franc\u00e8s! (\u2026) La broma \u00e9s  essencial. L’humor \u00e9s una enorme presa de dist\u00e0ncia<\/em> (\u2026) El riure, fins i tot en les situacions m\u00e9s tr\u00e0giques, \u00e9s un element estimulant. Podem riure fins a l’\u00faltim moment<\/em>\u00bb. (Recordo que Josep Sol\u00e9 Barber\u00e0<\/a><\/strong> em cont\u00e0 que havia vist, en una pres\u00f3 franquista dels primers 40<\/strong>, uns joves condemnats a mort que reien com nens veient un film curt de Charlot<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

De jove, Germaine Tillion<\/strong> va ser a Alg\u00e8ria quatre vegades, entre 1934<\/strong> i 1940<\/strong>, fent  treball de camp  per una tesi doctoral en antropologia (un \u00ab\u00c9tude totale d\u2019une tribu berb\u00e8re<\/em>\u00bb, el manuscrit del qual es perd\u00e9 en el tr\u00e0fec de la deportaci\u00f3).  En els anys de la guerra d\u2019independ\u00e8ncia algeriana, Tillion <\/strong>denunci\u00e0 les tortures practicades per l’ex\u00e8rcit franc\u00e8s, i la impunitat de qu\u00e8 gaudien els botxins, deman\u00e0 a De Gaulle<\/strong> que evit\u00e9s execucions (en algun cas ho aconsegu\u00ed),  i deman\u00e0 al  FLN<\/strong> que atur\u00e9s els atemptats contra la poblaci\u00f3 civil. <\/p>\n\n\n\n

Yacef Sa\u00e2di,<\/strong> un dels l\u00edders de la lluita armada, deman\u00e0 per veure-la. Ho feren clandestinament, a la Casbah, en dues reunions, el juliol i l\u2019agost de 1957<\/strong>, en plena batalla d’Alger<\/a>, mentre  les bombes es multiplicaven, i tamb\u00e9 les execucions de militants del FLN<\/strong> a la pres\u00f3 de  Barberrousse (58<\/strong> en total).  <\/p>\n\n\n\n

\u00abNo som ni delinq\u00fcents ni assassins<\/em>\u00bb, li va dir l\u2019algeri\u00e0.  \u00abS\u00ed, sou uns assassins<\/em>\u00bb, contest\u00e0 Tillion<\/strong>, \u00abHeu vessat sang innocent i la sang innocent clama venjan\u00e7a\u00bb.<\/em> \u201cSom assassins, per\u00f2 les bombes s\u00f3n l’\u00fanic recurs que tenim\u00bb, <\/em>replic\u00e0 <\/em>Sa\u00e2di; <\/strong>i avan\u00e7\u00e0: \u00abEm comprometo a posar fi al terrorisme contra civils si Fran\u00e7a accepta aturar les execucions capitals\u00bb. <\/em>Amb aquest missatge, Germaine Tillion<\/strong> alert\u00e0 les autoritats de l’Estat franc\u00e8s. Diuen que es produ\u00ed per poc temps \u00abuna estranya calma<\/em>\u00bb; no ho s\u00e9. En tot cas, la treva va durar poc i l\u2019engranatge de les bombes i la guillotina torn\u00e0 a funcionar (Seria f\u00e0cil treure\u2019n la conclusi\u00f3 que aquest tipus de temptatives s\u00f3n sempre in\u00fatils, per\u00f2 seria equivocat). <\/p>\n\n\n\n

Quan Sa\u00e2di<\/strong> va ser detingut pels francesos, el setembre de 1957<\/strong>, Tillion<\/strong> lluit\u00e0 per treure’l de les mans dels paracaigudistes, i declar\u00e0 a favor seu en els judicis que el condemnaren a una triple pena de mort. Va intervenir per obtenir l’indult i finalment Sa\u00e2di<\/strong> no fou guillotinat. Cinquanta anys despr\u00e9s, l’abril de 2008<\/strong>, va visitar a Tillion<\/strong> a casa seva, poc abans de la seva mort. <\/p>\n\n\n\n

P. S.- <\/strong> Com Albert Camus<\/strong>, nascut a Alger de mare menorquina, Germaine Tillion<\/strong> va ser molt atacada pels dos b\u00e0ndols en lluita. Tots dos proposaven una sortida a la sud-africana per Alg\u00e8ria. Aquestes solucions, per desgr\u00e0cia, s\u00f3n sempre excepcionals. No va poder ser, i la situaci\u00f3 algeriana, tants anys despr\u00e9s, encara se\u2019n ressenteix.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Germaine Tillion,<\/strong> fotografiada a la Cab\u00edlia algeriana (1935<\/strong>)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Fotografia antropom\u00e8trica de Germaine Tillion<\/strong>, detinguda (1943<\/strong>)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
M\u00e9s de 120.000<\/strong> dones van ser empresonades a Ravensbr\u00fcck<\/strong> entre maig de 1939<\/strong> i abril de 1945<\/strong>. Almenys 30.000 <\/strong>hi van morir<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cSenyors: com vost\u00e8s saben, vaig ser arrestada el 13 d’agost de 1942, per trobar-me en zona no autoritzada. No sabent encara de qu\u00e8 se m\u2019acusa i suposant que jo mateixa haig de suggerir un motiu, he passat tres mesos de r\u00e8gim especial per veure si se m\u2019estimula la imaginaci\u00f3. Malauradament, aquest r\u00e8gim me l\u2019ha acabat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":29506,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,285,1],"tags":[],"class_list":["post-29504","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29504","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29504"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29554,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29504\/revisions\/29554"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}