{"id":2929,"date":"2010-11-11T10:40:49","date_gmt":"2010-11-11T08:40:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2929"},"modified":"2010-11-11T10:40:49","modified_gmt":"2010-11-11T08:40:49","slug":"raimon-obiols-malestar-o-pacte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-malestar-o-pacte\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Malestar o pacte"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En un article en aquest diari (\u201cLes eleccions del malestar\u201d, 23 d\u2019octubre), l\u2019amic Josep L\u00f3pez de Lerma deia que s\u2019arriba a les eleccions amb \u201cl\u2019emprenyament dif\u00fas de la societat catalana tota\u201d. \u00c9s evident, i no sols a causa de la crisi econ\u00f2mica o de les relacions amb Espanya: hi ha altres fen\u00f2mens de fons que recorren el m\u00f3n. Vaig llegir, fa uns dies, aquesta frase l\u00facida de Llu\u00eds Bassets: \u201cA tots els pa\u00efsos avan\u00e7a la desafecci\u00f3 i l\u2019antipol\u00edtica, en molts casos a cavall de poders medi\u00e0tics que saben explotar les baixes passions\u201d. Ho hem vist aquests dies als Estats Units. <\/p>\n

D\u2019unes democr\u00e0cies d\u2019opini\u00f3 s\u2019est\u00e0 passant, a molts pa\u00efsos, a democr\u00e0cies d\u2019emocions o de \u201cbaixes passions\u201d. Mireu It\u00e0lia: un primer ministre que organitza festes, una menor marroquina que hi assisteix, que \u00e9s despr\u00e9s detinguda per un presumpte robatori i alliberada per una trucada de les \u201caltes esferes\u201d que diu al comissari que la deixi anar perqu\u00e8 \u00e9s \u201cuna neboda del president egipci Mubarak\u201d. El m\u00e9s escandal\u00f3s d\u2019aquest nou esc\u00e0ndol de Berlusconi \u00e9s que no t\u00e9 altres conseq\u00fc\u00e8ncies que l\u2019augment de l\u2019emprenyament i del cinisme general. Il Cavaliere ho aguanta tot: t\u00e9 una immensa fortuna, \u00e9s absolutament hegem\u00f2nic a les televisions, manipula un populisme antipol\u00edtic que deteriora i divideix un pa\u00eds sense capacitat de resposta: a les institucions hi ha una partitocr\u00e0cia fragmentada, sense partits seriosos; en la societat, una opini\u00f3 desmoralitzada i manipulada pel poder populista i televisiu de Berlusconi.<\/p>\n

Arreu els pol\u00edtics i els partits de la dreta tenen l\u2019hegemonia en el mitjans i es nota: a It\u00e0lia o als Estats Units i a molts altres pa\u00efsos; tamb\u00e9 a casa nostra. Aqu\u00ed es d\u00f3na la paradoxa que, en els sondejos, la majoria aprova l\u2019obra feta pel govern de la Generalitat, per\u00f2 el govern no aprova. La ra\u00f3 principal \u00e9s que el \u201ctripartit\u201d (nom negatiu imposat pels adversaris) ha tingut en tot moment l\u2019hostilitat de les dretes medi\u00e0tiques espanyola i catalana, aclaparadorament majorit\u00e0ries. Com si el resultat d\u2019un partit fos de 4 a 2 a favor de l\u2019equip local, per\u00f2 la retransmissi\u00f3 dels mitjans afirm\u00e9s que l\u2019equip \u00e9s un desastre i que el resultat \u00e9s de 2 a 4.<\/p>\n

Hi ha excepcions a aquesta situaci\u00f3. Lula, per exemple, que surt de vuit anys de presid\u00e8ncia amb un 80% de suport popular. En el seu discurs d\u2019investidura, fa vuit anys, va dir que no es podia permetre el luxe de cometre errors, perqu\u00e8 \u201cno era el candidat de les televisions ni dels poders financers\u201d. Els partits del govern de la Generalitat haurien fet b\u00e9 de seguir aquesta filosofia, en comptes de deixar-se anar a una ing\u00e8nua cacofonia intermitent, que ha facilitat una operaci\u00f3 d\u2019asf\u00edxia medi\u00e0tica deliberada.<\/p>\n

El m\u00e9s preocupant, per\u00f2, \u00e9s que podem passar de les \u201celeccions del malestar\u201d a una \u201clegislatura del malestar\u201d, com diu L\u00f3pez de Lerma. Cita Llu\u00eds Foix, que en una confer\u00e8ncia a Lleida, el passat setembre, assenyal\u00e0 el perill que, despr\u00e9s de les eleccions, el sentiment de frustraci\u00f3 augmenti. \u201cL\u2019eix central catalanista de les tres formacions amb m\u00e9s possibilitats d\u2019entrar al Govern s\u00f3n irrealitzables\u201d deia Foix, perqu\u00e8 \u201cla independ\u00e8ncia no ser\u00e0 aquesta legislatura, el concert econ\u00f2mic no el tindrem aquesta legislatura i una Espanya federal tampoc\u201d. Afegim-hi un Parlament fragmentat en set o vuit grups, m\u00e9s o menys \u201ctots contra tots\u201d. Tindr\u00edem, amb totes les dist\u00e0ncies guardades, un panorama bastant \u201citali\u00e0\u201d.<\/p>\n

Aleshores? Aleshores, diu L\u00f3pez de Lerma i t\u00e9 ra\u00f3, \u201cha arribat l\u2019hora d\u2019arraconar les solemnitats verbalitzades i posar-se a fer els deures de veritat, com ara que Catalunya sigui un pa\u00eds de qualitat i un pa\u00eds de refer\u00e8ncia on les coses funcionin acceptablement b\u00e9\u201d. Seria plausible i \u00e9s necessari, siguin quins siguin els resultats del 28N. Ara: aix\u00f2 exigeix sensatesa, di\u00e0leg i respecte entre uns i altres; el reconeixement que per damunt de les difer\u00e8ncies ens uneix la causa comuna de Catalunya, de la seva cohesi\u00f3 i preservaci\u00f3, del seu futur. Que el nacionalisme espanyol vol fragmentar la societat catalana \u00e9s evident. Ens volen veure exaltats, irreflexius i dividits, i no els hem de procurar aquesta satisfacci\u00f3. Caldran acords de fons per a Catalunya. O malestar o pacte; o pactes, o divisi\u00f3 i declivi. Aquesta \u00e9s la veritable alternativa de la vida catalana d\u2019aquest moment.<\/p>\n

Diari de Girona<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En un article en aquest diari (\u201cLes eleccions del malestar\u201d, 23 d\u2019octubre), l\u2019amic Josep L\u00f3pez de Lerma deia que s\u2019arriba a les eleccions amb \u201cl\u2019emprenyament dif\u00fas de la societat catalana tota\u201d. \u00c9s evident, i no sols a causa de la crisi econ\u00f2mica o de les relacions amb Espanya: hi ha altres fen\u00f2mens de fons que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2929","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2929","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2929"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2929\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2932,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2929\/revisions\/2932"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}